dimecres, 25 de febrer de 2009

CONCERT INTERESSANT


A València hi ha apassionats de la música que no gaudeixen de la publicitat que mereixen, un cas notable del que dic són els meus amics d’ ALTA TENSIÓN.
Gràcies a les seues iniciatives, carregades d'il·lusió i dutes a terme amb molta voluntat i treball, hem pogut assistir a concerts ben interessants que d’altre mode haguera estat impensable, i tot ho fan per pur amor a l’art, bé a la música.
La pròxima actuació que han organitzat serà el 6 de març (22.30h.) a la Sala Wah Wah del Carrer Campoamor de València.
En esta ocasió presenten WILLIE NILE, cantant que va començar la seua carrera allà pels anys 80 d’una forma ben peculiar: els Rolling Stones plagiaren el seu tema “She’s So Cold” i l’inclogueren en el seu disc Emotional Rescue.
Les seues cançons combinen la poesia amb la ingenuïtat i honestedat del rock and roll més clàssic.
Els seus quatre discos han rebut crítiques excel.lents però malauradament han gaudit de molt poques vendes.
A la sala Wah Wah presentarà el seu últim treball Live from Streets of New York
El sentirem acompanyat per una gran banda on destaca el guitarrista Andy York.
Una gran oportunitat de sentir bona música, en directe i al nostre abast.



dimarts, 24 de febrer de 2009

MARATÓ



De la marató de diumenge passat ens quedem amb aquestes imatges plenes d'il·lusió d'uns esportistites que han posat tot de la seua part per participar com a autèntics professionals cosa que ja és un triomf.
Diu el tòpic que allò important és participar perquè, al remat, arribar a la meta no és l'èxit sinó tindre l'empenta necessària que et permetrà si no més prompte, més tard, aconseguir el teu objectiu.
Així doncs enhorabona a tots perquè han participat amb il·lusió i empenta, i si més no això, ja és un gran èxit.

divendres, 20 de febrer de 2009

MÉS SUGGERIMENTS VOSTRES


''Orin Lavie (nascut en 1976 en Tel Aviv) és un cantant, compositor, guionista, i director de teatre.
Després de donar els seus primers passos artístics a Israel, Orin va prosseguir la seva formació en la "London Academy of Music and Dramatic Art". En l'any 2001 va viatjar a Nova York on va escriure alguna de les seves cançons.
Després de viatjar a Berlin en l'any 2003 va començar a gravar aquestes composicions, que va cristal•litzar amb l'enregistrament del seu primer àlbum The opposite side of the sea, que va completar en l'any 2006 i va gravar entre gener i febrer de 2007
En l'any 2009 adquireix certa rellevància en Internet a traves del vídeo musical d'un dels temes del disc, que es realitza per a la cançó Her Morning Elegance, vídeo dirigit per ell mateix'':



post suggerit per Rocío López de 2n. Batxillerat Humanístic.

I ara "Your song" que forma part de la B.S.O de la pel·lícula "Moulin Rouge" i que ens ha suggerit Saray García García també del 2n. Batxillerat Humanístic:



I la traducció de la lletra de Saray:

Esta és la teua cançó i és per a tu,
i tu pots dir-li a tot el món que esta és teua.
Potser siga molt simple però ja està fet,
espere que no t'importe que explique amb paraules
la meravellosetat de la vida ara que estàs en el món.
Estic assegut al teulat i colpege l'herba
i flueixen alguns versos.
Però el sol ha sigut bo, mentre escrivia la cançó,
i continua encés
gràcies a gent com tu.
Així, et demane que em perdones per haver oblidat
si són verds o blaus, però els teus són els ulls més dolços
que he vist mai.

dimarts, 17 de febrer de 2009

UN EQUIP, UNA IL·LUSIÓ




Diumenge pròxim els professors Carles Llinares, Miquel Pérez, Rafa Martín i Enrique Cervera tenen una cita important a la 29 Marató de València.
Tots quatre, valents ells, tenen ja una llarga trajectòria com a esportistes i han participat en vàries maratons. Segons han explicat en altres ocasions (revista Xafardeigs núm.4) tots corren per afició, no esperen premis, perquè el fet d’entrenar-se dia a dia ja els compensa.
Enguany entrenen pràcticament des que començà el curs i tots seguim amb entusiasme els seus progressos, ells s’ajuden i aconsellen i ja se sap l’equip fa la força.
La seua única aspiració és aconseguir fer la cursa i continuar divertint-se amb un hobby que, a més a més els ajuda a estar en forma, assolir reptes personals i gaudir d’una bona salut.
El seu únic desig és que el diumenge el bon oratge els acompanye. Nosaltres pregarem perquè en gaudisquen, d'això i de molt d’èxit i, mai no se sap, tal vegada dilluns ens esperen grans celebracions perquè, com deia un famós eslògan, “Impossible is nothing”.

dilluns, 16 de febrer de 2009

L'AMOR DE DEMÀ


Donat que molts de vosaltres, encara que no tots, heu llegit, interpretat, assimilat i comentat el text de Fuster peguem-li una volta a la seua conclusió: “la Nostra època jubila l’”amor”. Ha arribat l’hora d’inventar un altre amor…”
Des que Fuster va realitzar aquesta afirmació han ocorregut moltíiiiiiiiiiiiiiiiiissimes coses. En la Nostra societat acomodada Occidental el “tuteig” de què parlava Fuster entre hòmens i dones cada dia està més assolit ( malgrat penoses i nombroses excepcions) i, de tant en tant, hi ha notícies d’eixe nou amor on personatges com don Joan o Julieta ja no tenen cabuda.
Repassant informacions de diversos mitjans de comunicació, així com de la xarxa em trobe amb models de relacionar-se afectivament ben originals i divertits, que tal vegada siguen, d’alguna manera, eixe amor del futur que hi apuntava Fuster.
Segons alguns psicòlegs “l’amor és un rampell espiritual en què intervenen el cos, la ment i els sentiments, i que és alhora el principal factor de la salut psíquica” .
Malgrat això o precisament per això, l’amor ha canviat moltíssim, la gent es casa per amor i s’aspira a tindre amor, sexe i matrimoni, o parella estable, amb la mateixa persona.
Segurament per dur a terme una aspiració tan ambiciosa ara es prenen com a acceptables, i sempre seguint la informació de la xarxa, coses que abans no ho eren, com la infidelitat, admesa com a un mal menor quan el nostre amor s’estanca.
Però allò que més m’ha divertit i cridat l’atenció de tot el que he revisat és el nou concepte de poliamor, idea nascuda a Califòrnia i que no té res a veure amb la poligàmia. El poliamor (www.poliamor.net) és una relació sentimental entre vàries persones basada en l’honestedat i la sinceritat mútua. Un amor a vàries bandes en què totes estarien igualment implicades.
Altra fórmula ben nova és la xarxa com a mitjà per contactar encara que no mai substituirà les relacions bis a bis .
D’altra banda segons Helen Fisher, famosa antropòloga nord-americana, que du més de deu anys estudiant el tema, els enamoraments són uns processos bioquímics que comencen al cervell i passen a les neurones per donar lloc a respostes fisiològiques intenses.
I ara la gran pregunta Per què ens enamorem? Segons alguns ens enamorem de qui ho fa de nosaltres, altres pensen que això de la correspondència no ha estat gens provat.
També s’ha recorregut a allò batejat com el “mapa de l’amor”, segons sembla abans que una persona es fixe en altra ja s’ha construït tot un mapa mental que determina el que li farà enamorar-se d’ella, en concret, i no de qualsevol altra. Si això fóra així l’individu, a priori, ja ha triat els trets essencials de la persona ideal a qui amar, abans de somiar conéixer-la .
Jo francament no sé fins a quin punt totes aquestes cavil•lacions són certes, el que no em negareu és que suposen una novetat respecte l’amor cortés o el dels grans autors romàntics, podrien perfectament incloure’s en allò que Fuster va definir com l’amor de demà, perquè realment en aquestes definicions els grans enamorats (i podríem afegir torturats) a l’estil de Don Joan o Julieta no tenen cabuda, i a pesar de tot el que crec que és irrefutable és que l’amor i l’enamorament, eixa sensació amargament dolça és, com no podia ser d’altre mode, un misteri, i això últim sí que és una afirmació de la meua collita encara que no gens original.

Reortatge sobre poliamor:


Ara ja teniu tema nou de què opinar i per compensar-vos de tant de romanç us penge una cançó fantàstica “Because the night”(versió de Patty Smith's):




BECAUSE THE NIGHT
(PERQUÈ LA NIT)

Take me now, baby, here as I am
(Agafa’m ara, nen, ací mentre sóc)

Hold me close, and try and understand
(Abraça’m fort, i intenta i entén)

Desire is hunger is the fire I breathe
(El desig és fam és foc que respire)

Love is a banquet on which we feed
(L’ amor és un banquet on ens alimentem)



Come on now, try and understand
(Anem-hi, prova i entén)

The way I feel under your command
(El mode com em sent sota les teues ordres)

Take my hand, as the sun descends
(Pren la meua mà, mentre es posa el sol)

They can't hurt you now, can't hurt you now,
(Ells no poden ferir-te ara, no poden ferir-te ara,)

can't hurt you now
(no poden ferir-te ara)

[Chorus:]
[(Cor:)]

Because the night belongs to lovers
(Perquè la nit és dels los amants)

Because the night belongs to us
(Perquè la nit és de nosaltres)

Because the night belongs to lovers
(Perquè la nit és dels amants)

Because the night belongs to us //
(Perquè la nit és de nosaltres //)

Have I a doubt, baby, when I'm alone
(Tinc un dubte, nen, quan estic a soles)

Love is a ring a telephone
(L’amor és una trucada de telèfon)

Love is an angel, disguised as lust
(L’amor és un àngel disfressat de lúxuria)

Here in our bed 'til the morning comes
(Ací al nostre lllit fins que arriba el matí)

[Repeat Chorus]
[(Repetir Cor)]

With love we sleep,
(Amb amor dormim)

with doubt the vicious circle turns, and burns
(amb dubte el cercle vicios gira i es crema)

Without you, oh I cannot live,
(Sense tu, oh jo no puc viure)

forgive the yearning burning
(perdona el delir bullint)

I believe it's time to heal to feel,
(Crec que és temps de sanar per a sentir,)

so take me now, take me now,
(Així que pren-me ara, pren-me ara, pren-me ara)

take me now
(pren-me ara)
[Repeat Chorus]
[(Repetir Cor)]

D'esta cançó que va escriure Bruce Springsteen amb Patti Smith's existeixen nombroses i meravelloses versions però serà altre dia perquè este post ha quedat ja llarguíiiiiiiiiiiiiiiissim.

dijous, 12 de febrer de 2009

SUGGERIMENTS



Donat com us ha fet treballar la particular definició de l'amor del Diccionari per a ociosos, no puc més que atendre els suggeriments que heu anat fent-me i recordar a qui encara no ha acabat eixe comentari que cal afanyar-se.
Però a allò que anava, com ha sol.licitat Jose Cervera penge Far del Sud de Sopa de Cabra i també Camins
.
Tot seguit sentireu la cançó suggerida per Silvia Solera "Colgando en tus manos", segons m'ha explicat està molt de moda.

Far del Sud

La va trobar, a una sala mig buida
Buscant un somni, fugint del dolor
Entrant pels ulls, va sentir mil espurnes
aquella història va canviar-li el món

Va perdre-ho tot, la partida i la vida
cada ciutat li esmicolava el cor
Només el far del sud, ell es mira
segueix la flama fins que res no es mou

I empeny el sol, tan bruna, tan forta i prohibida
i es descorda la brusa, el seu cos un somriure viu

Et donaria amor si puguéssis tornar-me'n
et donaria amor si ens poguéssim mirar
et donaria el món si puguessis parlar-me
ho donaria tot si et pogués estimar

Tantes nits va pagar per tenir-la
Tantes excuses per anar tot sól
Però cada cop amb un plor la perdia
la llum s'apaga quan la sort es pon

I el seu record s'estimba en ciutats adormides
I somia fins l'alba el seu far sense vida, trist

Et donaria amor si puguéssis tornar-me'n
et donaria amor si ens poguéssim mirar
et donaria el món si puguessis parlar-me
ho donaria tot si et pogués estimar

Tremolant, poc apoc surt del cine
sessió de nit, avui ja és l'ultim dia
s'endu el cartell, arriba a casa i l'espia
l'habitació es transforma en un món nou

I li escriu cent mil cartes, la busca i viatja
i el seu cente s'escapa, perd l'ordre i la casa
I apaga el sol, tan bruna, tan feble i prohibida
i s'enfonsa en les ombres, el seu cos un somriure viu

Et donaria amor si puessis tornar-me'n
et donaria amor si pugués ser veritat
et donaria el món si puguéssis parlar-me
ho donaria tot si et pogués estimat
Et donaria amor
et donaria el món si poguéssis mirar
et donaria amor si vulguessis quedar-te
ho donaria tot si et pogués estimar




Camins

Camins que ara s'esvaeixen, camins que hem de fer sols
Camins vora les estrelles, camins que ara no hi són.
Vam deixar-ho tot, el cor encès pel món,
per les parets de l'amor, sobre la pell
Érem dos ocells de foc sembrant tempestes
ara som dos fills del sol en aquest desert
Mai no és massa tard per tornar a començar
per sortir a buscar el teu tresor.
Camins, somnis i promeses
camins que ja són nous.
No és senzill saber cap a on has de marxar
pren la direcció del teu cor
Mai no és massa tard per tornar a començar
per sortir a buscar el teu tresor

I ara la versió d'Amaral


Ara la que ha demanat Silvia Solera Colgando en tus manos:



Quizá no fue coincidencia encontrarme contigo,
Tal vez esto lo hizo el destino.
Quiero dormirme de nuevo en tu pecho
Y después me despierten tus besos.

Tu sexto sentido sueña conmigo
Se que pronto estaremos unidos.
Esa sonrisa traviesa que vive conmigo
Se que pronto estaré en tu camino.

Sabes q estoy colgando en tus manos
Así q no me dejes caer
Sabes que estoy colgando en tus manos.

Te envió poemas de mi puño y letra
Te envió canciones de 4.40
Te envió las fotos cenando en marbella
Y cuando estuvimos por Venezuela
Y así me recuerdes y tengas presente
Que mi corazón esta colgando en tus manos
Cuidado, cuidado que mi corazón esta colgando en tus manos.

No perderé la esperanza de hablar contigo,
No me importa que dice el destino.
Quiero tener tu fragancia conmigo,
Y beberme de ti lo prohibido.

Sabes q estoy colgando en tus manos
Así q no me dejes caer
Sabes que estoy colgando en tus manos.

Te envió poemas de mi puño y letra
Te envió canciones de 4.40
Te envió las fotos cenando en marbella
Y cuando estuvimos por Venezuela
Y así me recuerdes y tengas presente
Que mi corazón esta colgando en tus manos
Cuidado, cuidado que mi corazón esta colgando en tus manos.

Cuidado, cuidado mucho cuidado, cuidado
No perdere la esperanza de estar contigo
Cuidado mucho cuidado
Quiero beberme de ti todo lo prohibido
Cuidado mucho cuidado
Quiero amanecer besando toda…
Toda tu ternura mi niña mi vida te necesito

Te envió poemas de mi puño y letra
Te envió canciones de 4.40
Te envió las fotos cenando en marbella
Y cuando estuvimos por Venezuela
Y así me recuerdes y tengas presente
Que mi corazón esta colgando en tus manos
Cuidado, cuidado que mi corazón esta colgando en tus manos.

dimarts, 10 de febrer de 2009

DICCIONARI PER A OCIOSOS: AMOR


El rebombori mediàtic/comercial que es produeix tots els anys a propòsit de San Valentín l’utilitzarem enguany com excusa per retrocedir fins a la primera entrada del Diccionari per a ociosos de Joan Fuster, l’AMOR.
Així aprofitarem l’avinentesa per revisar i practicar de cara a l’examen, ja pròxim.
Una de les idees claus que Fuster argumenta és que aquest AMOR, el dels GRANS ENAMORATS, és una invenció dels trobadors, i afirma que “l’home occidental, “l’europeu”, i la dona, durant segles, han estat fent l’amor, s’han enamorat, al dictat dels poetes...”
Bé seguint aquest fil argumental, se m’ha ocorregut que ho podíem comprovar i, com que ens hem avingut a recopilar manifestacions artístiques al voltant del tema començaré amb una cançó emblemàtica del grup musical SAU, “Boig per tu”:



A la terra humida escric
nena estic boig per tu,
em passo els dies
esperant la nit.

Com et puc estimar
si de mi estàs tan lluny;
servil i acabat
boig per tu.

Sé molt bé que des d'aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum, me la beuré;
servil i acabat, boig per tu.

Quan no hi siguis al matí,
les llàgrimes es perdran
entre la pluja
que caurà avui.

Em quedaré atrapat
ebri d'aquesta llum
servil i acabat
boig per tu.

Sé molt bé que des d'aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum, me la beuré;
servil i acabat boig per tu.


Si us fixeu en la lletra està ben a prop dels tòpics de “l’amor cortés” trobadoresc on el trobador mantenia una relació de vassallatge envers la dona (“servil i acabat”); la dama s'hi presentava com a inaccessible (“si de mi estàs tan lluny”) i el seu record produïa alegria, així com gran melangia la seua absència (“quan no hi siguis al matí/ les llàgrimes es pedran...”)
Així doncs, i salvant totes les distàncies, Sau beu d’aquests tòpics trobadorescos i l'enamorat es lliura a la seua estimada, tal i com observem en la següent cançó del trobador Guillem de Cabestany(versió traduïda).
No deixeu de publicar les vostres cavil·lacions:

I
El dolç neguit
que em dona amor sovint,
dona, em fa dir
de vós molts versos agradables.
Pensant contemplo
el vostre cos estimat i gentil,
el qual desitjo
més que no faig evident.
I encara que em desencamino
per vós, no abjuro de vós,
que sempe us suplico
amb amor fidel.
Senyora en qui la bellesa brilla,
moltes vegades m'oblido de mi,
quan us lloo i us demano.

II
Que sempre em detesti
l'amor que us prohibeix a mi
si alguna vegada el cor desvio
vers un altre afecte.
M'heu pres el somriure
i donat pesar:
més greu martiri
cap home no sent;
perquè que jo més anhelo
que a cap altra que al món sigui
refuso i ignoro
i maltracto en aparença;
tot quan faig per temença
heu en bona fe
de prendre, fins i tot quan no us veig.

III
En record
tinc la cara i el dolç somriure,
el vostre valor
i el bell cos blanc i llis;
si en la meva creença
fos tan fidel a Déu,
viu sense dubte
entraria en el paradís;
que així estic
de tot cor a vós rendit
que altra no em dóna goig;
que a cap altra de les més senyorials
jo no li demanaria
jeure ni seria el seu amant
a canvi d'una salutació vostra.

IV
Tot el dia sento
el desig, tan m'agrada
el capteniment
de vós a qui estic sotmès.
Bé em sembla que em venci
el vostre amor, que abans que us veiés
era el meu pensament
que amar-vos i servir-vos;
així he restat
sol, sense cap ajuda
amb vós, i he perdut
molts favors: qui vulgui que els prengui!
Que a mi em plau més esperar-vos,
sense cap acord conegut,
ja que de vós m'ha vingut el goig.

V
Abans que s'encengui
sobre el cor el dolor,
mercès davallin
en vós, senyora, i Amor:
que el goig a vós em lliuri
i m'allunyi sospirs e plors,
no us separin de mi
noblesa ni riquesa;
que se m'oblida tot bé
si amb vós no trobo acolliment.
Ah, bella i dolça criatura,
seria una gran bondat
si la primera vegada que us vaig sol•licitar
m'haguéssiu estimat molt o gens,
perquè ara no sé on sóc.

VI
No trobo armes
contra vostres poders;
pietat vos prengui
de tal manera que us sigui honorable.
Que no m'escolti
Déu entre els que preguen
si jo vull la renda
dels quatre reis majors
a canvi que amb vós no em valguin
ni la pietat ni la bona fe;
ja que no em puc allunyar de cap manera
de vós, en qui s'ha posat
el meu amor, i si fos acceptat
besant, i us plagués,
mai no em voldria lliure.

VII
Mai res que a vós us plagués,
franca i cortesa senyora,
no em serà tan prohibit
que no m'afanyi a fer-ho
sense pensar en cap altra cosa.

VIII
Raimon, la bellesa
i el bé que hi ha en la meva dama
m'han gentilment lligat i pres.

dijous, 5 de febrer de 2009

AFORISMES D'OSCAR WILDE


Avui us convide a conéixer els aforismes de Wilde amb un muntatge preciós que bé es podria titular "aguaitar i espigolar pels llibres", ja em direu què us sembla ...

No hi ha llibres morals ni immorals. Els llibres estan ben escrits o mal escrits. Simplement.

Res tan perillós com ser massa modern. Hom corre el risc de quedar sobtadament antiquat.

Déu inventà l'home, i l'home inventà l'obra d'art.

La força bruta es pot tolerar, però la raó bruta de cap manera.

L'únic apòstol que no mereixia una proba fou Sant Tomàs, i Sant Tomàs fou l'únic que la tingué.

La finalitat de l'art no és la veritat pura, sinó la bellesa complexa.

Els llibres que el món anomena immorals són els llibres que mostren al món les seves pròpies vergonyes.

És millor ser bell que ser bo; però és millor ser bo que ser lleig.

Si la teologia pretén moure'ns, haurà de refer les seves fórmules.

Les dones han estat fetes per ser estimades, no per ser compreses.

Hom no pot confiar mai en una dona que diu la seva veritable edat. Una dona capaç de dir això, és capaç de dir-ho tot.

Les dones ens suggereixen el desig de fer obres mestres i ens impedeixen sempre dur-les a terme.

M'agraden els homes que tenen un futur i les dones que tenen un passat.

Els homes són horriblement avorrits quan són bons marits, i abominablement presumits quan no ho són.

Els que només estimen un cop a la vida són realment els superficials. Allò que anomenen constància i fidelitat, podria anomenar-se letargia de la costum o falta d'imaginació.

L'única diferència entre un caprici i una passió per tota la vida, és que el caprici dura una mica més.

Es pot resistir a tot, menys a la temptació.

L'única manera de lliurar-se d'una temptació és cedint a ella. Resistiu, i la vostra ànima emmalaltirà de desig per allò que li ha estat vedat.

Una idea que no sigui perillosa és completament indigna d'anomenar-se idea.

La experiència no té cap valor ètic. És simplement el nom que donem als nostres errors.

L'únic avantatge de jugar amb foc és que acabes aprenent a no cremar-te.

La desobediència, als ulls de tot aquell que hagi llegit la història, és la virtut original de l'home. Per mitjà de la desobediència s'ha obert camí el progrés; de la desobediència i la rebel·lia.

L'única diferència entre el sant i el pecador, és que tot sant té un passat, i tot pecador un futur.

Que un home mori per una causa, no significa que aquesta causa sigui verdadera.

El cinisme és simplement l'art de veure les coses com són enlloc de veure-les com hauríen de ser.

Un home que predica la moral és per norma general un hipòcrita, i una dona que predica la moral, és invariablement, lletja.

Viure és la cosa més rara del món. La majoria de gent no fa més que existir.

Recomanar l'estalvi al pobre, és a la vegada grotesc i insultant. És com aconsellar a un home que es mor de gana que mengi menys.

Val més recrear-se en la vista d'una rosa que col·locar la seva arrel sota un microscopi.

La moda és una forma de lletjor tan intolerable, que cada sis mesos l'hem de canviar.

Els joves volen ser fidels, i no ho són; els vells volen ser infidels i no poden.

Només hi ha una cosa al món pitjor a que parlin de tu, i és que no parlin de tu.

Quina diferència hi ha entre la literatura i el periodisme? Que el periodisme és il·legible, i la literatura no és llegida.

El despotisme és injust per tothom, inclús per al dèspota, que probablement havia nascut per quelcom millor.


Per encarar el cap de setmana us deixe una recomanació cinematogràfica: la pel.lícula brasilera "estômago".
Tinc especial predilecció per les pel.lícules que utilitzen la gastronomia com a fil conductor de la trama. Hi ha exemples deliciosos com "El festín de Babette", "comer, beber, amar", "como agua para el chocalate", "deliciosa Marta"...
En totes aquestes històries el/la protagonista sedueix mitjançant les viandes que cuina i contemplar el procés té tan d'eròtic com el plaer dels comensals per qui cuinen.
Estômago presenta un guió original i una tècnica narrativa que manté permanentment en expectativa a l'espectador. La trama és dura (un jove intenta buscar-se la vida en arribar a una gran ciutat) i, com tantes vegades ocorre, la desil.lusió que provoca un desamor té conseqüències fatals encara que no del tot inesperades per a un públic que ha estat atent al peculiar tarannà del protagonista.
Concloent, pel·lícula molt entretinguda a pesar de la crueltat subjacent de la trama.




Ara versió original: