diumenge, 28 de febrer de 2010

POESIA D'ESPRIU



Ahir va ser l'aniversari de la mort d'un gran poeta, Salvador Espriu, a qui multitud de blocaires li han volgut retre homenatge amb un apunt conjunt durant aquesta setmana.
Des d'ací us remetem a qualsevol d'ells per a aprendre més sobre el poeta i a més a més si aneu a aquest enllaç el coneixereu una miqueta més gràcies a un reportatge de televisió.
També a la pàgina que li dediquem en el wiki teniu uns vídeos interessants i, en breu, els companys ens completaran el tema.
Feu un tomb per la xarxa, aprofundireu en la seua obra i acabareu gaudint de la seua poesia.
No deixeu d'aguaitar pel bloc Llengua i Imatge de Silla en eixe recorregut.



dijous, 25 de febrer de 2010

NOU ESPAI


Avui us afegim un nou espai de treball cooperatiu, la nova WIKI CAMPOAMOR, per tal que tots els alumnes de 2n de Batxillerat aneu deixant el vostre treball de recerca sobre els ítems de literatura que s'han afegit al temari de les PAU.

Així doncs, i tal i com hem parlat a classe, aneu deixant el vostre treball en la pàgina corresponent. Anirem millorant el contingut entre tots i ens servirà com arxiu de tot el material que aneu generant.

Esperem que la wiki us siga útil i la incorporeu al vostre mètode de treball.

dimarts, 23 de febrer de 2010

SEGUINT FUSTER. LECTURES


Utilitzant un dels aforismes de Fuster:

"Al capdavall, llegir és seguir vivint, cadascú ho fa a la seua manera"

A continuació, per si us motiva la seua lectura, teniu informació sobre dues novel.les, dues llengües i escriptor/ escriptora.

Bon profit!!!

ISABEL-CLARA SIMÓ I HOMES


Isabel-Clara Simó publica Homes, un llibre de relats dedicat al gènere masculí.

L'escriptora d'Alcoi i excol·laboradora de l'AVUI afirma que ha escrit 22 contes tots tractats amb humor, ironia, "i un punt de mala llet".

Ult. Act. 23/02/2010 16:44

L'escriptora Isabel-Clara Simó ha publicat un nou llibre, Homes (Bromera), un conjunt de relats sobre l'univers masculí en què desgrana diverses tipologies d'homes en 22 contes breus, tots tractats amb humor, ironia, "i un punt de mala llet", segons ha explicat l'escriptora.

En aquest ventall d'homes inclou víctimes i victimaris, homosexuals, transvestits, durs, insensibles i tendres, caòtics i meticulosos extrems. Hi ha lloc també per a un gos i un extraterrestre, i fins i tot un maltractador. És un tema, el de la violència de gènere, sobre el qual l'autora ha volgut passar de puntetes, per ser massa "recurrent" en la literatura.

El llibre es presenta com el contrapunt de Dones, del qual l'autora va arribar a vendre 125.000 exemplars, i que va fer el salt al cinema i al teatre, un èxit que va fer que l'editorial li proposés escriure sobre "l'altre costat de la moneda".

Tots els relats són contemporanis, i tot i que ha dit que no hagués escrit el mateix llibre fa 20 anys, Simó ha reconegut que el masclisme de "la cultura de pati de col·legi" segueix vigent. Tant, que l'escriptora es va quedar "atònita" quan va descobrir que per a les joves d'avui el dia del seu casament segueix sent el més important de la seva vida.

Simó (Alcoi, 1943) ha confessat que no li importaria escriure Vells, per tancar el cercle, però abans ha dit que té gairebé acabada una novel·la "molt ambiciosa", que té per títol provisional La meva mare i jo, en què narra la història d'una saga de quatre generacions de jueus barcelonins.

A més, està perfilant una obra de teatre, El club, sobre una elit de 12 homes que viuen reclosos en un hotel de luxe per demostrar que es pot viure sense dones.

De moment, i davant de la recepció que pugui tenir Homes entre el sector masculí, l'escriptora s'ha mostrat cautelosa: "Espero que no estiguin a la defensiva davant d'aquest text, i que tinguin paciència, perquè hi ha hagut un ironia no destructiva", ha assegurat.

KIRMEN URIBE, PREMIO NACIONAL DE NARRATIVA EN 2009


Quería dar una visión amable del País Vasco.
El escritor Kirmen Uribe obtuvo el Premio Nacional de Narrativa en 2009 por su novela "Bilbao-New York-Bilbao", un libro que acaba de publicar la editorial Seix Barral.

23 abril 2010

"Bilbao-New York-Bilbao" es una "autoficción" que transcurre durante un vuelo entre el aeropuerto de Bilbao y el JKF de Nueva York, relatando la historia de tres generaciones de la familia del autor (una familia de marinos) a través de diarios, cartas, e-mails o poemas.

"La idea del vuelo es retratar ese movimiento que es la vida de todos nosotros. Hoy cambiamos de pareja, de casa, de trabajo, es como vivir tres o cuatro vidas distintas", comparó.
El personaje que da inicio a la saga es Liborio Uribe, abuelo paterno del escritor, que cuando supo que iba a morir quiso ver por última vez a un cuadro de Aurelio Arteta. El pintor, el arquitecto Ricardo Bastida o el escritor Pedro Aguerre «Axular» son algunos de los personajes que aparecen en el libro junto a los miembros de la familia de Uribe.
Pese a hundir las bases del texto en el País Vasco ("es un homenaje a lo vasco, pero con ironía"), la historia del libro fue calificada como 'literatura universal' por algunos críticos, uno de los objetivos iniciales de Uribe. "Orhan Pamuk una vez declaró que quería dar una visión amable de Turquía con sus libros. Yo también quería hacer eso con el País Vasco", detalló el escritor, más conocido por su poesía y que hace su debut en la novela con este libro, que posiblemente se convertirá en película.
Lengua «sin cargas»Uribe, que escribe sólo en euskera, no ve "ningún conflicto en la cuestión de las lenguas" y cree que es necesario tener una visión más "abierta y natural" respecto a los idiomas, "sin cargarlos de contenidos". Y cree que el Premio Nacional despertó el interés por la literatura vasca. "Si otros autores en euskera tienen la oportunidad de ser traducidos o al menos leídos en una editorial estaría muy bien", apostilló.
Más de 15.000 ejemplares de "Bilbao-New York-Bilbao" se vendieron en euskera y se espera que la cifra aumente mucho más con las traducciones al castellano, catalán y gallego. "Estaba esperando que fuera traducida, estaba ansioso por verla en la calle, creo que saldrá muy bien", detalló el también ganador del Premio Nacional de la Crítica 2008.
El libro, realizado en cuatro años, juega con diversos géneros literarios, además de contar con influencias de las nuevas tecnologías, trascribiendo textos del Facebook, e-mails e incluso la Wikipedia. "No quería escribir de una manera ortodoxa y me planteé una novela del nuestro tiempo, del siglo XXI. Además está relacionada con las nuevas maneras de leer, mucho más fragmentarias", detalló, subrayando, sin embargo, la importancia del texto "tener alma".
El peligro de la políticaSobre la elección de la lectura de su poema «Maiatza» por Patxi López en su toma de posesión, Uribe explicó que fue "un detalle" del lendakari. "Me sorprendió muchísimo. Pero fue un detalle no sólo conmigo, sino que con la lengua, con una tradición y una nueva generación de autores", matizó. Preguntado respecto a las posibles connotaciones que pueden surgir al relacionarle con el lendakari, Uribe declaró que "la política es muy peligrosa, pero el lector sabe diferenciar". En el libro, el autor afirma más de una vez que "el corazón está por encima de las ideas".

dilluns, 22 de febrer de 2010

VÍDEO RESUM DEL CLUB DE LECTURA


Aquest sí que ja serà l'últim apunt sobre la vesprada en què parlàrem dels Aforismes de Joan Fuster amb la presència d'Isidre Crespo.
Gràcies a tots novament i especialment als professors David Navarro i Maite Ferrer per ajudar amb els vídeos fins aconseguir el que volíem, i a Sergio Puerto pel muntatge tècnic de la biblioteca.
video

dissabte, 20 de febrer de 2010

ACTUACIÓ DE RAIMON AL TEATRE OLYMPIA


Raimon tornarà a actuar al teatre Olympia de València després d'una dècada
El cantautor de Xàtiva presenta el recital com un autorretrat i refermant el seu "camí a contracorrent"

Raimon tornarà a actuar a un teatre de la ciutat de València el pròxim dia 23 de febrer després de 10 anys sense fer-ho. El cantautor de Xàtiva ha presentat aquest dilluns el recital que oferirà a l'Olympia definint-lo com "l'autoretrat" d'una persona "que des dels 18 que va fer Al Vent ha intentat fer cançons".

Raimon confessa tornar a València sabent que "hi ha gent que m'estima molt, gent que m'estima poc i gent que no m'estima gens". Tot i així, assegura "sentir-se molt a gust" i refermat amb la seva actitud davant la vida i el seu "camí a contracorrent". El concert, amb totes les entrades venudes, culmina l'homenatge que la Universitat de València fa a Raimon pels 50 anys d'Al Vent.

Els actes d'homenatge a Raimon varen començar el passat mes de novembre amb el lliurament de la medalla d'or de la institució i continuen amb aquest concert del dia 23 de febrer al Teatre Olympia de València. Durant la presentació, Raimon ha avançat que oferirà un recital antològic amb "cançons inevitables que la gent em demana i es cabreja si no faig" (en al·lusió a clàssics com Al Vent, Diguem no o Jo vinc d'un silenci) i "algunes cançons del nou disc" que prepara: Punxa de temps.

D'aquest nou treball el cantautor de Xàtiva ha explicat que ja té enllestides set cançons, que ja estan enregistrades, i tres més que en té composades recentment i que avançarà a València. Raimon assegura que tocarà "almenys sis cançons" d'aquest nou disc ha definit el recital com "un panorama ampli de les coses que he fet i de les que estic fent".

El xativí ha recordat la broma que va fer l'any passat durant el concert que va oferir al campus de la Universitat Politècnica de València, als afores de la ciutat, dient que estava "molt content de tocar a prop de València". Ara, amb el recital que oferirà dimarts 23 de febrer "ho faig al bulevard del carrer Sant Vicent", al centre de la ciutat.

Raimon ha fet aquest joc de paraules en al·lusió a l'adreça del teatre Olympia de París (Boulevard des Capucines) on ha actuat quatre vegades, la darrera l'any 2006. A l'Olympia valencià només ha actuat una vegada, "abans de la reforma", recorda.

SEGON DE BATXILLERAT. MIGUEL HERNÁNDEZ

JOAN MANUEL SERRAT MÚSIC

«Continua sense existir cap reivindicació pública dels valors de Miguel Hernández»

El cantant publica dimarts «Hijo de la luz y de la sombra», el seu segon disc amb versos del poeta republicà d'Oriola. «La seva poesia es trasllada perfectament d'un temps i un lloc a un altre, sense que perdi la vigència», defensa. A l'abril el presenta a Girona i, al juliol, a Barcelona

Joan Manuel Serrat, aquesta setmana a Barcelona. Foto: QUIM PUIG.

POESIA EN TEMPS DE CRISI
Pot funcionar com un bressol o com un despertador. Com una carícia o com una bufetada. Pot aportar-nos companyia

-Com s'ha d'entendre Hijo de la luz y de la sombra, en relació amb el disc que ja va dedicar a Miguel Hernández el 1972?
–«Les cançons, la manera d'afrontar-les, el temps i la sonoritat són diferents. Han passat 38 anys entre un disc i un altre. Si no diguéssim enlloc que les lletres són versos de Miguel Hernández, és més que probable que una part important dels que escolten el disc i desconeixen la poesia d'Hernández poguessin establir cap relació entre els dos treballs.»
–Què l'ha commogut de la seva poesia que no el va commoure fa quasi quaranta anys?
–«La seva poesia em va commoure molt quan la vaig conèixer a partir d'aquells llibres que ens arribaven de l'Argentina, mitjançant l'editorial Losada. Eren uns llibrets blancs, molt polits, que ens obrien a tota aquella poesia de l'exili així com també la nova poesia d'Amèrica. Vaig trobar-me amb un poeta que de manera simple, senzilla i personal construeix un univers gairebé tel·lúric. Quan he tornat a submergir-m'hi, això continuava essent-hi, perquè la poesia de Miguel Hernández és absolutament atemporal. És una temàtica que es trasllada perfectament d'un temps a un altre, d'un lloc a un altre, sense que perdi la seva vigència. Semblen sempre versos fets aquí i ahir. Frescos i naturals, amb una construcció molt musical.»
–La resistència a la derrota de la poesia d'Hernández, en el franquisme, no li arribava de manera més profunda?
–«El personatge segueix sent el mateix, perquè, entre altres coses, continua sense existir cap reivindicació pública dels valors de Miguel Hernández. Aquests valors continuen sense estar reivindicats en l'espai i amb la forma que voldríem. La llei de memòria històrica, per exemple, és un fet claríssim que ens demostra com estan les coses. I per segons què, les coses no sembla que es belluguin gaire. Si continuem tan malament com estem en aquests moments, el jutge Garzón serà el primer pres de la llei de la memòria històrica. La mateixa llei de la memòria històrica que ell va tirar endavant. És sorprenent, aquest país.»
–Com el veu, el país?
–«[Silenci] Utilitzo una frase de Gramsci: que l'optimisme de la raó s'imposi al pessimisme que ens van plantejant les situacions.»
–Quin valor afegit té la cançó, la poesia, en aquests temps de crisi?
–«El que pot aportar més bé és companyia. I en aquesta companyia s'inclou tot el que cadascú emocionalment demana o necessita. Pot funcionar com un bressol o com un despertador. Com una carícia o com una bufetada. El més important és que estigui prop de la gent i que la gent la faci seva. Que els faci costat.»
–És el mateix aproximar-se a Hernández quan es tenen 30 anys que quan se'n tenen 66?
–«És un poeta fonamental, i com tots els poetes fonamentals, malgrat estar feta la seva poesia en un temps i unes circumstàncies determinades, té una força capaç de traspassar aquests límits i situar-se en el present. La seva figura de lluitador, però, no té el pes que tenia fa quaranta anys, de manera que la gent jove es fixarà ara més en el poeta que en l'home. I fa quaranta anys pesava molt l'actitud d'aquell home. La seva lectura serà ara més objectiva.»
–El primer disc el va dur personalment a la vídua del poeta. Com ho recorda?
–«Vaig haver de baixar a una botiga que hi havia a baix de casa seva a comprar-li un tocadiscos, perquè no en tenia. Va ser molt emocionant, perquè crec que va redescobrir una faceta del què podien ser els versos del seu home. Ho escoltava i em mirava, constantment. Sempre he pensat que a Miguel Hernández també l'hi hauria agradat, perquè ell escrivia amb mentalitat de cançó. No considerava que la cançó fos un art menor».
–Ho ha trobat en altres poetes, això?
–«A Machado també l'interessava molt. I Benedetti, sens dubte, que era un home, fins i tot, que reconstruïa el poema quan sabia que s'havia de convertir en cançó. També n'hi ha hagut, però, que no han entès res de res.»
–Què ens pot avançar de la gira que el 9 d'abril el portarà a Girona i, del 5 al 9 de juliol, al Teatre Grec?
–«Seran concerts totalment monogràfics, només amb poemes d'Hernández. Serà un espectacle prou àgil i atractiu per fer-ho així. Vaig pensar, també, que, si Hernández podia passar tan bé del text a la música, es podia provar el mateix en el terreny de la imatge. A Isabel Coixet, Bigas Luna, Gutiérrez Aragón, José Luis Garci i altres realitzadors els vaig encarregar una minipel·lícula per cadascuna de les cançons. Mariscal ha fet un dibuix animat. I Portabella una obra conceptual.»
–Tardarà tants anys com l'última vegada a fer un disc en català?
–«El de Miguel Hernández ha estat un projecte molt llarg i no sempre fàcil. Tinc ganes que dimarts surti el disc i anar pel món a tocar, que a mi em dóna molta vida. A l'estiu ja estaré en condicions de plantejar-me altres coses. No sé si el pròxim disc serà en català o no. No en tinc ni idea. Només sé que serà un disc integrat per cançons meves.»

Ací teniu una informació complementària sobre la poesia de Miguel Hernández, musicada per Joan Manuel Serrat. Quan es publique el CD i haja algun video el publicarem.

divendres, 19 de febrer de 2010

RESUM GRÀFIC DEL CLUB DE LECTURA

Aquesta crònica serà molt breu perquè altres ens han estalviat la feina, tal i com mostra la fotografia. Així doncs gràcies per totes les presències, ajudes i col·laboracions i un últim aforisme de Fuster per arredonir l'escrit:
"Al capdavall, llegir és seguir vivint, i cadascú ho fa a la seua manera"

I només afegir el material gràfic que la jornada va oferir:
17/02/10

De lectures

dimarts, 16 de febrer de 2010

MÉS AFORISMES

Nou vídeo gràcies a la interpretació d'Esther Sierra i Irene de 2n. de Batxillerat Científic.
Aprofite l'apunt per agrair-vos a tots el vostre treball i col·laboració perquè el club estiga perfectament ambientat. També des d'ací convidem, una vegada més, a tots els lectors que vulguen perquè s'arrimen demà a les 15.30h a la nostra biblioteca a intercanviar impressions. Fins demà a tots.

dilluns, 15 de febrer de 2010

Servisca aquest apunt per a recordar-vos, si és que algú encara no ho sap, que dimecres 17 a les 15.30h, el nostre CLUB DE LECTURA es torna a reunir per parlar dels aforismes de Fuster, amb el luxe de la companyia d'Isidre Crespo. Us adjuntem el power de Dolores Garrido (2n. Bat.Humanístic) per a introduir l'autor.

Aneu preparant preguntes per al nostre convidat i tot allò que la lectura us ha suggerit. Tracteu de provocar el diàleg perquè "un bon llibre és sempre una provocació" i a nosaltres aquesta provocació ens ha de servir per animar la tertúlia.

Fins dimecres doncs... Per continuar ambientant-vos una miqueta de la música que li agradava a Fuster:



video

dissabte, 13 de febrer de 2010

GUILLERMO SACCOMANO, PREMI BIBLIOTECA BREVE


El oficinista», de Guillermo Saccomano, guanya el premi Biblioteca Breve

L'escriptor argentí Guillermo Saccomanno ha guanyat, per unanimitat, el premi Biblioteca Breve convocat per l'editorial Seix Barral amb la novel·la El oficinista. El llibre explica la transformació d'un funcionari disposat a suportar qualsevol humiliació per tal de mantenir la seva feina fins que s'enamora d'una secretària. Segons l'autor, «es tracta d'una novel·la de ciència-ficció antiutopista, però també política, moralitzant i ètica». El guardonat, que rebrà 30.000 euros, ja va obtenir el premi Dashuiell Hammett a la Setmana Negra de Gijón l'any passat amb el llibre de contes 77. Per motius de salut, Saccomanno no ha pogut viatjar des de l'Argentina per recollir el premi a Barcelona.

**Ampliació de la noticia**

El escritor argentino Guillermo Saccomanno gana el Premio Biblioteca Breve

El galardonado recibirá 30.000 euros.- El jurado lo ha elegido por unanimidad

EFE / EL PAÍS - Barcelona - 08/02/2010

El escritor argentino Guillermo Saccomanno ha ganado el Premio Biblioteca Breve con su novela El oficinista, que había presentado al galardón que convoca la editorial Seix Barral bajo el seudónimo de Calemo. El escritor no ha podido acudir a Barcelona debido a una indisposición, pero asistirá al lanzamiento de la novela, el 23 de febrero, informa Carles Geli.

Saccomanno, a quien se ha comparado con el también argentino Roberto Arlt, tardó sólo un mes en escribir la novela pero necesitó seis años en corregirla, según han informado fuentes de la editorial. El libro está escrito con formas verbales muy cortas, fraseología muy breve. Es la historia de un oficinista gris que es capaz de dejarse pisar con tal de conservar su puesto de trabajo. La vida le cambia cuando se enamora de una secretaria. La historia tiene paralelismos con Blade Runner (por la descripción de la ciuadd y con textos de Kafka (por la grisura del personaje).

El jurado, formado por José Manuel Caballero Bonald, Pere Gimferrer, Ricardo Menéndez Salmón, Rosa Montero y Elena Ramírez, ha tomado la decisión del fallo "por unanimidad".

El galardonado, que recibirá los 30.000 euros con que está dotado el Biblioteca Breve, nació en Buenos Aires en 1948 y es autor de novelas y libros de cuentos como Situación de peligro, Roberto y Eva, El buen dolor, El pibe y la trilogía que forman La lengua del malón, Un amor argentino y 77, con el que obtuvo el Premio Dashiell Hammett en la Semana Negra de Gijón.

CONEGUEM ISIDRE CRESPO, ESTUDIÓS DE FUSTER

(Extracte d'un entrevista feta a Isidre Crespo per Ferran Garcia, ja fa un temps..)

"[...] Estic content de poder ser útil encara al meu País [...] La jubilació és més plena si té una projecció social.
A més, em trobe a gust en el món que m'ha tocat viure: la família, la Mediterrània, la cultura, els companys. sense oblidar que aquest món porta també les preocupacions d'aquell que no veu justos el patiment, les discriminacions i les injustícies de tanta gent.
Valore també que la gent està fent-se contínuament i que la nostra felicitat prové de les amistats que u conserva i cultiva, ja ho deia el mestre Fuster: "Endivinar els amics, aquest és el secret". En més d'una ocasió, en ser preguntat pels meus ànims, acostume de contestar: "M'alimente de les meues conviccions."
Persones amigues, País amic, món amic: el món és meu i me l'estime, els amics són meus i m'els estime també."

divendres, 12 de febrer de 2010

EXPOSICIÓ AFORISMES VISUALS

Ja queda menys per a la nostra trobada literària del Club de Lectura i quasi tothom ha presentat les seues interpretacions visuals sobre alguns aforismes de Fuster, el nostre autor. Ací teniu les últimes a arribar:

video

video

video

video

video

video

dijous, 11 de febrer de 2010

PERQUÈ VULL

Ací teniu una primera mostra dels vídeos o powers de la cançó d'Ovidi Montllor, Perquè vull, activitat que aprofitem per explicar la narració a 3r. ESO.
Tal i com aneu acabant els relats visuals els anirem penjant.

video
José Miguel, 3r ESOC


Vicent L. 3r ESOC.


Lidia i José Miguel. 3r ESOC.

dimarts, 9 de febrer de 2010

dilluns, 8 de febrer de 2010

TRIA LLIBRES

Divendres passat es presentà a Ca'n Revolta, a València, una nova editorial, Tria llibres, que introdueix novetats pel que fa a la distribució i venda de les seues obres acorde amb les novetats tecnològiques. Compta ja amb un catàleg d'obres que poden ser de gran interés, entre elles un assaig de Jesús Tuson (autor important per als de 2n. i per qualsevol interessat per la sociolingüística), de qui us adjuntem una entrevista treta de la seua pàgina web.
Si decidiu visitar-la no us penedireu.


Tria llibres entrevista a Jesús Tuson from triallibres on Vimeo.

divendres, 5 de febrer de 2010

PARAULES PER A TERESA

Les paraules d'Alfonsina podrian ser les teues:

[...] Aquí descanso yo, y en este pozo,
Pues que no siento , me solazo i gozo.

Los turbios ojos muertos ya no giran,
Los labios, desgranados, no suspiran.

Duermo mi sueño eterno a pierna suelta,
Me llaman y no quiero darme vuelta.

Tengo la tierra encima y no la siento,
Llega el invierno y no me enfría el viento.

El verano mis sueños no madura,
La primavera el pulso no me apura.

El corazón no tiembla, salta o late,
Fuera estoy de la línea de combate. [...]

Transcric aquestes paraules que tant t'agradaven:

"Y mira que apenas nos conocíamos y ya la vida urdía lo necesario para desencontranos minuciosamente."

"Mis certezas desayunan dudas."

T'ENYORE
Carme

dijous, 4 de febrer de 2010

LA VOSTRA SELECCIÓ D'AFORISMES

video

Al capdavall, la mort no consisteix únicament a morir-se. És morir-se i ser oblidat. A la curta o a la llarga, oblidat.

En moltes coses, però en l’amor particularment, l’experiència pot, o sol, ser un defecte. Per això el primer amor és inoblidable.

Els negres no són igual als blancs perquè són negres.

Selecció de Sara i Minerva.

Mentir.-Una bona mentida val per una veritat.

Selecció Isabel

Si hi penses, comprovaràs que realment no t’empipa que et contradiguen, sinó que et facen veure que et contradius tu mateix.


El purità odia al pecador més que no pas el pecat. Odia –enveja- la llibertat de pecar que es pren el pecador.

Per fer-vos l'autoavaluació del tema aneu a documents

Selecció Carla i Alba.

Videolit de Sergio, Carlos i Jonathan (2n. Batxillerat Ciències)

Per fer l'autoavaluació aneu a documents