Ja
saps
que quan parlem de "biografia" ens referim a la
història de vida d'una persona. Si aquesta biografia és la
biografia lectora, en aquest cas, ens estarem referint a la història (la
relació) que aquesta persona té amb els llibres, amb la lectura.
Et
proposem com a exercici que escrigues la teua biografia lectora en la
qual pots incloure alguns dels temes que apareixen en el llistat de
més avall.
Cada
persona té la seua pròpia biografia lectora perquè cada persona és
diferent i cada un de nosaltres forja la seua història personal amb
els llibres i la lectura. Pot ser que t'agrade molt llegir o pot ser
que no.
Ens
relates la teua biografia lectora en un full o en un apunt de blog?
Orientacions per a l'escrit.
Fes
memòria i pensa com vas aprendre a llegir, qui et va ensenyar, amb
quin tipus de llibres. Et contaven contes les persones del teu
voltant?
Recorda
quins llibres has llegit al llarg de la teua vida (els que vas
començar a llegir i et van agradar molt, els que vas començar a
llegir i vas deixar a mitges, què t'hauria agradat llegir i no ho
vas fer, els que et van donar o triares tu i no et van agradar gens
…)
A
l'escola i a l'institut, què fèieu amb els llibres? (Anàveu a la
biblioteca, llegíeu sols en veu baixa, llegíeu junts a classe,
féieu llibrefòrums, fitxes de lectura, concursos …)
Quin
tipus de lector et consideres? (ocasional, hàbil, poc lector,
devorador de llibres, lector especialitzat en algun tema...?)
Cita
el títol del primer llibre (o un dels primers) que recordes haver
llegit. El
primer llibre que et van regalar o que tu mateix et vas comprar. El
teu autor preferit quan eres menut / menuda i el teu autor preferit
actualment.
Explica
si vas a la biblioteca, si comparteixes llibres amb els teus companys
de classe, si us recomaneu llibres...
Llocs
preferits per a llegir i llocs on no pots llegir. Llibres
que formen part de la teua biblioteca personal. Llibres
que t'han canviat la vida. Llibres
que no has pogut acabar de llegir. El
tipus de llibres que t'agrada més llegir (novel·les de misteri,
còmics, poemes, …)
Recorda'ns
la teua major gesta / proesa com a lector. Vols
aportar alguna reflexió personal sobre la lectura? Pots acabar el text,
si ho vols, donant algun consell, sobretot als que no els / us agrada
llegir, als professors o a alguna persona que haja de modificar
l'actitud amb les lectures obligatòries o optatives. A classe gravarem el vostre text que pot durar d'un a dos minuts aproximadament.
El passat dia 1 vivírem a l'IES Clara Campoamor un dia emocionant que vam voler batejar com a perfecte. La nostra companya i coautora d'este bloc celebrava que comença una nova etapa fora d'horaris, de claustres, ce cocopes, d'avaluacions i de tot allò que envaeix el dia a dia d'un docent. Dit d'una altra manera la nostra Carme es jubila i tots, professors actuals i d'altres cursos i personal no docent, volguérem commemorar-ho amb alegria i bon humor.
Prèviament ja havia celebrat l'avinentesa amb els alumnes i pares, però aprofitant l'últim claustre no poguérem evitar remmemorar el que ha estat la seua presència al centre, i no va ser gens fàcil resumir tanta entrega, professionalitat i treball en un vídeo d'uns minuts, però el nostre company Paco, d'informàtica, ho va aconseguir.
I és que Carme ha marcat senda en l'institut i en el departament i resultarà complicadíssim omplir el seu buit després de tant de treball colze a colze.
Però ni això va entristir-nos perquè sabem que ací estarà sempres que siga reclamada i mentrestant gaudirà d'allò que té de lúdic la vida i que ara se li presenta en safata de plata.
Des d'ací el meu agraïment per compartir públicament un treball tan útil.
Ressenya del llibre (seguint l'esquema i forma explicats a l'enllaç) llegida a classe o lliurada en àudio (format mp3), o vídeo gravat amb el mòbil (en pantalla horitzontal!), amb la vostra explicació.
Booktràiler del llibre en un vídeo d'un a dos minuts. Aquest el podeu fer entre dos companys de classe. Pot ser elaborat amb veu en off o amb text escrit al peu de les imatges, però sempre amb música de fons i fotos o fragments de vídeo propis, però també trobats a internet i remesclats, sempre al·lusius a l'argument del Tirant, a moments destacables de l'obra, però sense contar-ne el final. Ha de tenir títols de crèdit amb la informació següent: Booktràiler de Tirant lo Blanc, autors del vídeo (???), títol de la música (???), procedència de les imatges (???), data, etc. Ací teniu algun exemple:
Assumeix que ets un dels personatges de la novel·la. Escriu una carta a Joanot Martorellparlant-li del destí que t'ha reservat en l'obra. Mostra-li la teua conformitat o disconformitat. No oblides introduir-hi fragments de la novel·la com a arguments. (Un full manuscrit / mecanografiat o un document àudio / vídeo en bona qualitat).
Fes uncòmic basat en un capítolo escena de la lectura, etc. Pots fer servir l'aplicació en líniaPIXTONde creació de vinyetes i còmics si no vols dibuixar amb les teues mans. Presenta el treball en9 vinyetes almenysi en DIN A3 o cartolina com a mínim.
Com a lector/a de la novel·la, redacta una carta a un dels personatgesdel Tirant o bé al mateix autor. Mostra-li les teues impressions, discrepàncies, acords, estranyeses, emocions, etc. sobre la seua caracterització, les decisions que ha pres, les maneres d'actuar... (esmentant fragments concrets de la novel·la).
Isc, amb el diari, al terrat de casa. Fa un sol magnífic. Ara, a l'hivern, assegut en una hamaca de tec, comprenc la passió pel sol de tants europeus. El sol d'hivern, a banda de ser manta per als pobres, és vitamina contra els nervis i el pessimisme. Vejam què diu el diari. Internacional, Opinió, Economia, Cultura... "Torna l’àngel negre de Praga", llig, a sota del retrat d'un home que desconec. L’àngel negre? Llig l'article. L’àngel negre: Vladimir Holan, poeta txec que patí l'ocupació nazi i la posterior dictadura comunista, durant la quant li fou prohibit publicar. Sí, costa de creure, però hi ha hagut èpoques en que la poesia era considerada un perill. Holan, des que és prohibit, es tanca dins de sa casa de Kampa, una de les illes del riu Moldava, i a penes n'ix durant trenta anys. Trenta anys. De dia dorm, de nit escriu. Quan l'any 1963, arran de l’efímera Revolució de Vellut, cessa la prohibició sobre la seua obra, quan el busquen els editors estrangers, quan li atorguen premis, Holan ja no té ganes de romanços, i prefereix continuar amb la llibertat sense límits que ofereixen els murs de sa casa. I així fins que mor, 1'any 1980, quan en té setanta-cinc. A l'article del diari es reprodueix un deis seus poemes, titulat Resurrecció. El llig. Impressionant. D'aquells que tallen l'alé durant una estona. Entre a casa, busque, en Internet, més obra seua. El que per a mi ha estat una revelació, veig que ja és conegut per no pocs lectors de poesia. Me n'imprimisc alguns poemes i torne al terrat, a l'hamaca, al sol. Són breus, enlluernadors, fàcils de llegir, difícils d'oblidar. En acabat de llegir-los tanque els ulls i m'imagine Holan dins de sa casa, escrivint de nit mentre Praga, i una bona part del món, dorm. Hi ha tal silenci que sent el fregadís del seu llapis sobre el paper. Ara Holan s'atura, deixa el llapis damunt la taula i es fricciona, amb els dits, els ulls. S'alça, entra a la cuina, s'aboca aigua en un got i, a petits glops, beu. Ara Holan passeja mut per aquelles estances que tant coneix, s'acosta a una finestra, l'obri. A fora, sobre el canal que banya la paret de sa casa, neva. Absort en la blancor de la neu, rebent amb goig l'aire gèlid sobre la cara, Holan tanca els ulls i es pregunta: Què en quedés, quan jo estiga mort, d'aquesta vida vessada sobre papers? I aleshores, dins la seua ment es produeix una visió. Veu un terrat envaït per un sol esplèndid, on un individu seu en una hamaca de tec. Holan ignora qui és l'individu, i en quin lloc del món i en quina època es troba. Sap, això sí, que està llegint, car té un diari a les mans; i sap també, per l'expressió que li veu al rostre, que aquesta lectura l'ha commogut. Els ulls de Holan s'acosten i enfoquen, curiosos, el fragment de diari que ha llegit l'home de l'hamaca. No és cap notícia de successos, ni de política, ni d'economia... És un poema. Un poema breu, titulat amb una sola, una única paraula: Resurrecció.
Avui tots plegats hem tornat a xalar bona cosa amb el diàleg, és a dir,
amb el plaer de la lectura i el goig de compartir-la. Hem sentit de
manera molt especial la connexió que progressivament Ramon Solsona anava
conseguint amb els nostres alumnes i com ells gaudien de debó amb les
seues pamraules.
Avui he comprovat com l'objectiu formal de les programacions
didàctiques 'motivar el gust per la lectura" s'ha assolit plenament, si
més, no per una estona i m'ha emocionat veure com els xavals disfrutaven
dels seus premis. Així doncs, gràcies a Carme i Gonçal i resta de
l'equip del Diàleg i per descomptat un agraïment molt especial a Ramon
Solsona. Els que ens dediquem a açò sabem com és de difícil motivar i
engrescar els estudiants i ell ho ha aconseguit.
Ara el vídeo de Joan Esteve i José Antonio González de 2n Batxiller de
Ciències
Ja tenim els vostres relats publicats en la pàgina del diàleg amb la resta de les narracions que participen al concurs, llegiu-les, aquest serà el millor premi i sort a tots.
