diumenge, 18 de desembre de 2016

ALEJANDRO MADRIR GUARDONAT AMB EL 1r PREMI PEL CONSELL VALENCIÀ DE CULTURA


Dijous passat, Alejandro Madrid, replegà el 1r premi pel concurs Dones Il.lustres valencianes que convocà el Consell Valencià de Cultura, pel treball "Sendera Silenciosa", sobre la poeta valenciana Matilde Lloria.

El lliurament al Palau Forcalló, seu del Consell Valencià de Cultura, presidit pel seu president, Santiago Grisolía, va ser emocionant i molt satisfactori.
També comprovar els nombrosos estudiants que havien investigat i averiguat biografies de dones tan il·lustres i notables com injustament desconegudes per al gran públic. Si més no, concursos com aquest són una mena de justícia poètica.
Els nostres alumnes feren una gran feina i així ens ho van fer saber els membres del CVC que van formar part del jurat.
Alejandro Madrid, de 2n de Batxiller Científic va resultar guardonat amb el 1r premi de la categoria de Batxillerat i tots l'aplaudirem joiosos en una jornada ben especial.
Enhorabona per a Alejandro i per a tots els nostres alumnes que hi participaren per la gran feina feta.

dilluns, 28 de novembre de 2016

UN TRÀILER DE LECTURA EN EQUIP



Completarem la lectura del 1r trimestre amb la realització d'un tràiler de lectura en equip. Cal que llegiu ben atentament les bases del concurs de l'Acadèmia Valenciana de la llengua en el següent enllaç:
http://mestreacasa.gva.es/web/trailerlectura/2

Tot seguit cal que us informeu de com podeu realitzar el booktràiler seguint molt detingudament els cosells del professor Toni de la Torre:

Elements d'un booktrailer
-Entrada de presentació/crèdits: títol i editorial, autor, música i imatges emprades, etc.
-Fragments de textos seleccionats del llibre original, ja siguen escrits o narrats.
-Imatges: Il·lustracions del propi llibre. Si no les té, es poden recórrer a altres imatges per poder fer-se una idea figurada del llibre.
-Informació sobre l'autor (no obligatòria)
-Informació sobre la data de llançament i el punt de venda (en cas de novetat) -Invitació a llegir l'obra.
Antologia de 6 booktrailers de 3 lectures: Una lectura perillosa; Tirant lo Blanc; Xènia, tens un whatsapp from La Paraula Vola on Vimeo.

Toni de la Torre on Scribd

dijous, 17 de novembre de 2016

IDEES CONTRA LA VIOLÈNCIA MASCLISTA

Resultado de imagen de contra la violencia masclista

Per ajudar-vos a desenvolupar idees contra la violencia masclista i així poder participar al concurs convocat,  penseu adjectius que completen aquesta oració:

La violencia és

dijous, 3 de novembre de 2016

CÒMICS EN LÍNIA

Còmic d'Alejandro Méndez i Òscar López de 3r ES0 A Còmic de Sergio Madrid Còmic d'Alejandro Olivares Còmic de Teresa Tortosa i Imma

dimarts, 18 d’octubre de 2016

RESUM AMB CÒMIC

EL CÒMIC

 Ara que ja heu llegit gran part del vostre llibre us assignaré un capítol perquè realitzeu el seu resum mitjançant un còmic. Aquest còmic el començareu a l'aula d'informàtica utilitzant una aplicació que es diu pixton. Seguiu els següents passos:


  •  -Prewaiting: Feu un esborrany del storyboard partint del vostre resum.
  •  -Drafting: elaboreu una storyboard a partir de l’esborrany.
  •  -Revising: Revise-lo ( ortografia, redacció, correspondència il.lustració i diàleg,  etc..,)
  •  -Editing: Editeu la versió corregida i revisada del guió.
  •  -Publishing: publicar l’escrit.

 

 

Pixton.com és una aplicació que permet crear virtualment còmics sense tenir cap coneixement o habilitat en el dibuix. Pots crear una escena, un grup d'elements amb entitat pròpia dintre del comic. Posar-li un color de fons, afegir-li objectes animats i inanimats. Girar-los, acostar-los o allunyar-los en l'espai... una autèntica filigrana que funciona "on-line" i fet en Flash MX. 

 

Si ho prefereixes pots fer el mateix dibuixant tu el còmic o buscant fotografies a internet o revistes i presentar el treball en una cartolina.

 

Treball tret del bloc del professor Toni de la Torre.

dijous, 6 d’octubre de 2016

TROBADORS

  1. Tria algú dels poemes de la pàgina 36. Copia'l al teu quadern.

  2. Assatja una lectura expressiva per a després realitzar-la en veu alta.

  3. Busca picant ací les paraules que no entengues del poema que has triat. Copia el seu significat al quadern.

  4. Després (dilluns pròxim) explicaràs espontaniament als teus companys el teu poema.

     (revisa els consells de la pàgina 25 "Parlar en públic".

     

    En acabar aquest tema has de ser capaç d'explicar amb les teues paraules:

    •  què és un trobador 

    • en què consisteix la poesia trobadoresca i els seus gèneres

    • què és l'amor cortés

    • en quina llengua està escrita aquesta poesia i per què




La poesia trobadoresca es manifesta sobretot en els segles XII i XIII en el territori que, com heu vist, comprèn Occitània, Catalunya i el nord d'Itàlia i s'escriu en llengua provençal -també la podem anomenar occità, encara que aquí només farem servir la primera denominació-, en concret en la variant lingüística de Tolosa, el centre més important de la cultura trobadoresca.
Entre les diverses possibilitats etimològiques de la paraula "trobar" la més adequada és la d'"inventar o crear literàriament". Cal distingir en aquesta època el significat de dues paraules que en els nostres dies s'usen sense cap matís diferenciador: poeta i trobador. El primer era aquell que escrivia poesia en llatí, en canvi el segon ho feia en una llengua romànica, en el cas que ens ocupa, en provençal.

 Cançó 
Aspectes generals.
Els trobadors expressaven els seus sentiments a través de la composició que es denomina cançó (canso).
El seu tema central i gairebé exclusiu és l'amor: l'amor cortès ( o fin'amor) que participa dels aspectes socials i espirituals de l'època medieval.
Així l'amor té el mateix significat que als nostres dies, però també cal afegir-li'n un altre, que és el d'aliança (pacte, favor), és a dir, que el trobador intentarà aconseguir a través de la seva relació algun tipus de tracte beneficiós en l'aspecte material.
També cal tenir present l'adjectiu cortès . Cortesia és el terme que designa la conducta i la posició del'home que viu a la cort i que per una educació especial esdevé el model d'un ideal humà de refinament i de valors espirituals. El trobador, com a personatge cortesà, participà d'aquestes característiques que entre altres són la lleialtat, la generositat, la valentia, el tracte elegant, etc.


Personatges
L'amor trobadoresc exigeix discreció ja que la dona cantada és casada. Els personatges que intervenen normalment, a més del trobador, són:
-el gilós -el marit- del qual cal evitar les sorpreses i les ires.
- els lauzengiers -tafaners, aduladors, calumniadors-, que per tal de fer mèrits estan disposats a contar la més breu possibilitat d'infidelitat de la senyora.
Per no descobrir els amors, el trobador designa la dama amb un senhal (pseudònim) que sol figurar al final del poema, per ex.: Bela Vezor (Bella Visió), Bon Esper (Bona Esperança)...
Els senyals i alguns dels personatges anteriors també poden aparèixer en els sirventesos, albes, i altres composicions.

Tipus d'enamorat respecte la dama
Encara que no sol aparèixer de forma explícita, a les cançons hi sol haver una gradació en l'actitud i les característiques de l'enamorat que, si ho penseu, no estan tant allunyades del procés amorós que pot tenir lloc en l'actualitat:
-fenhedor (feignaire) (tímid): no s'atreveix a dirigir-se directament a la dama.
-pregador (pregaire) (suplicant): la dama li dóna ànims per expressar el seu amor.
-entendedor (entendeire) (enamorat tolerat): la dama li dóna penyores d'amor.
-drutz: (amic, amant). Plenament acceptat per part de la dama (literàriament es dóna poques vegades aquesta situació, encara que és el personatge protagonista de l'alba).
En bona part de les cançons, els trobadors se situen en el primer estadi i només a través del joglar són capaços de manifestar el que senten per la dama i esperen un petit reconeixement per part d'ella que pot venir per una mirada, una paraula o qualsevol altre gest insignificant. És possible que això sigui únicament una estratègia per desviar l'atenció del marit o altres personatges, que consentirien aquesta situació, i fins i tot la considerarien gratificant, pel fet que se sentirien orgullosos que la seva esposa o senyora fos lloada per altres, però en canvi no acceptarien, evidentment, que la dama tingués un "drutz".

 Què és l'occità?



Escolta atentament picant ací


dijous, 29 de setembre de 2016

TROBADOR I CAVALLER

Avui tractarem d'entendre mitjançant la investigació les dades i idees que apareixen al text de la pàgina 8 del vostre llibre:
  •  1- Realitzeu en parelles les activitats 1, 2, 3 de la pàgina 9 de l'apartat investigació.
  •  2- Quan tingueu la informació localitzada heu d'esquematitzar-la en la vostra llibreta per tal de tindre un guió que us recolze en l'expressió oral.
  •  3- Explicareu oralment la informació trobada (revisa abans els consells de com parlar en públic de la pàgina 7.

dijous, 15 de setembre de 2016

3r ESO BIOGRAFIA LECTURA

Biografia lectora

 (per llegir l'apunt original dirigir-se al bloc del professor Toni de la Torre)

 

REDACTA LA TEUA BIOGRAFIA LECTORA

Una proposta per a Secundària de Míriam Civera

Ja saps que quan parlem de "biografia" ens referim a la història de vida d'una persona. Si aquesta biografia és la biografia lectora, en aquest cas, ens estarem referint a la història (la relació)  que aquesta persona té amb els llibres, amb la lectura.

Et proposem com a exercici que escrigues la teua biografia lectora en la qual pots incloure alguns dels temes que apareixen en el llistat de més avall.

Cada persona té la seua pròpia biografia lectora perquè cada persona és diferent i cada un de nosaltres forja la seua història personal amb els llibres i la lectura. Pot ser que t'agrade molt llegir o pot ser que no.

Ens relates la teua biografia lectora en un full o en un apunt de blog? 
Orientacions per a l'escrit.

Fes memòria i pensa com vas aprendre a llegir, qui et va ensenyar, amb quin tipus de llibres.  Et contaven contes les persones del teu voltant?

Recorda quins llibres has llegit al llarg de la teua vida (els que vas començar a llegir i et van agradar molt, els que vas començar a llegir i vas deixar a mitges, què t'hauria agradat llegir i no ho vas fer, els que et van donar o triares tu i no et van agradar gens …)

A l'escola i a l'institut, què fèieu amb els llibres? (Anàveu a la biblioteca, llegíeu sols en veu baixa, llegíeu junts a classe, féieu llibrefòrums, fitxes de lectura, concursos …)

Quin tipus de lector et consideres? (ocasional, hàbil, poc lector, devorador de llibres, lector especialitzat en algun tema...?)

Cita el títol del primer llibre (o un dels primers) que recordes haver llegit.
El primer llibre que et van regalar o que tu mateix et vas comprar.
El teu autor preferit quan eres menut / menuda i el teu autor preferit actualment.

Explica si vas a la biblioteca, si comparteixes llibres amb els teus companys de classe, si us recomaneu llibres...

Llocs preferits per a llegir i llocs on no pots llegir.
Llibres que formen part de la teua biblioteca personal.
Llibres que t'han canviat la vida.
Llibres que no has pogut acabar de llegir.
El tipus de llibres que t'agrada més llegir (novel·les de misteri, còmics, poemes, …)

Recorda'ns la teua major gesta / proesa com a lector.

Vols aportar alguna reflexió personal sobre la lectura? Pots acabar el text, si ho vols, donant algun consell, sobretot als que no els / us agrada llegir, als professors o a alguna persona que haja de modificar l'actitud amb les lectures obligatòries o optatives.

A classe gravarem el vostre text que pot durar d'un a dos minuts aproximadament.
 
 
 

divendres, 8 de juliol de 2016

UN DIA PERFECTE

El passat dia 1 vivírem a l'IES Clara Campoamor un dia emocionant que vam voler batejar com a perfecte. La nostra companya i coautora d'este bloc celebrava que comença una nova etapa fora d'horaris, de claustres, ce cocopes, d'avaluacions i de tot allò que envaeix el dia a dia d'un docent. Dit d'una altra manera la nostra Carme es jubila i tots, professors actuals i d'altres cursos i personal no docent, volguérem commemorar-ho amb alegria i bon humor.
Prèviament ja havia celebrat l'avinentesa amb els alumnes i pares, però aprofitant l'últim claustre no poguérem evitar remmemorar el que ha estat la seua presència al centre, i no va ser gens fàcil resumir tanta entrega, professionalitat i treball en un vídeo d'uns minuts, però el nostre company Paco, d'informàtica, ho va aconseguir. 
I és que Carme ha marcat senda en l'institut i en el departament i resultarà complicadíssim omplir el seu buit després de tant de treball colze a colze.
Però ni això va entristir-nos perquè sabem que ací estarà sempres que siga reclamada i mentrestant gaudirà d'allò que té de lúdic la vida i que ara se li presenta en safata de plata.
Enhorabona, Carme.

dijous, 19 de maig de 2016

LECTURA TIRANT LO BLANC 3R ESO

Ací us copie vàries propostes del professor Toni de la Torre per a treballar el Tirant lo Blanc. Les podeu realitzar individualment o en parella.
Des d'ací el meu agraïment per compartir públicament un treball tan útil.

  1. Ressenya del llibre (seguint l'esquema i forma explicats a l'enllaç) llegida a classe o lliurada en àudio (format mp3), o vídeo gravat amb el mòbil (en pantalla horitzontal!), amb la vostra explicació.
  2. Booktràiler del llibre en un vídeo d'un a dos minuts. Aquest el podeu fer entre dos companys de classe. Pot ser elaborat amb veu en off o amb text escrit al peu de les imatges, però sempre amb música de fons i fotos o fragments de vídeo propis, però també trobats a internet i remesclats, sempre al·lusius a l'argument del Tirant, a moments destacables de l'obra, però sense contar-ne el final. Ha de tenir títols de crèdit amb la informació següent: Booktràiler de Tirant lo Blanc, autors del vídeo (???), títol de la música (???), procedència de les imatges (???), data, etc.  Ací teniu algun exemple:
  3. Els jocs de la fam
  4. Terra baixa (però sense contar el final)
  5. El libro de los portales
  6. Dos velas para el diablo
  1. Assumeix que ets un dels personatges de la novel·la. Escriu una carta a Joanot Martorell parlant-li del destí que t'ha reservat en l'obra. Mostra-li la teua conformitat o disconformitat. No oblides introduir-hi fragments de la novel·la com a arguments. (Un full manuscrit / mecanografiat o un document àudio / vídeo en bona qualitat).
  2. Fes un còmic basat en un capítol o escena de la lectura, etc.  Pots fer servir l'aplicació en línia PIXTON de creació de vinyetes i còmics si no vols dibuixar amb les teues mans. Presenta el treball en 9 vinyetes almenys i en DIN A3 o cartolina com a mínim.
  3. Com a lector/a de la novel·la, redacta una carta a un dels personatges del Tirant o bé al mateix autor. Mostra-li les teues impressions, discrepàncies, acords, estranyeses, emocions, etc. sobre la seua caracterització, les decisions que ha pres, les maneres d'actuar... (esmentant fragments concrets de la novel·la).

diumenge, 24 d’abril de 2016

LLEGIR

Article guanyador Premi Llegir 2012, Fundació Bromera per al Foment de la Lectura

Resurrecció 

Manuel Baixauli
Isc, amb el diari, al terrat de casa. Fa un sol magnífic. Ara, a l'hivern, assegut en una hamaca de tec, comprenc la passió pel sol de tants europeus. El sol d'hivern, a banda de ser manta per als pobres, és vitamina contra els nervis  i  el  pessimisme. Vejam  què  diu  el  diari. Internacional, Opinió, Economia, Cultura... "Torna l’àngel negre de Praga", llig, a sota del retrat d'un  home  que desconec. L’àngel  negre? Llig l'article.  L’àngel  negre: Vladimir Holan, poeta txec que patí l'ocupació nazi i la posterior dictadura comunista, durant la quant li fou prohibit publicar. Sí, costa de creure, però hi ha hagut èpoques en que la poesia era considerada un perill. Holan, des que és prohibit, es tanca dins de sa casa de Kampa, una de les illes del riu Moldava, i a penes n'ix durant trenta anys. Trenta anys. De dia dorm, de nit escriu. Quan l'any  1963, arran de l’efímera Revolució de Vellut, cessa la prohibició sobre la seua obra, quan el busquen els editors estrangers, quan li atorguen premis, Holan ja no té ganes de romanços, i prefereix continuar amb la llibertat sense límits que ofereixen els murs de sa casa. I així fins que  mor, 1'any 1980,  quan  en  té  setanta-cinc.  A l'article  del  diari  es reprodueix un deis seus poemes, titulat Resurrecció. El llig. Impressionant. D'aquells  que tallen  l'alé  durant  una  estona. Entre  a  casa, busque, en Internet, més obra seua. El que per a mi ha estat una revelació, veig que ja és conegut per no pocs lectors de poesia. Me n'imprimisc alguns poemes i torne al terrat, a l'hamaca, al sol. Són breus, enlluernadors, fàcils de llegir, difícils d'oblidar. En acabat de llegir-los tanque els ulls i m'imagine Holan dins de sa casa, escrivint de nit mentre Praga, i una bona part del món, dorm. Hi ha tal silenci que sent el fregadís del seu llapis sobre el paper. Ara Holan s'atura, deixa el llapis damunt la taula i es fricciona, amb els dits, els ulls. S'alça, entra a la cuina, s'aboca aigua en un got i, a petits glops, beu. Ara Holan passeja mut per aquelles estances que tant coneix, s'acosta a una finestra, l'obri. A fora, sobre el canal que banya la paret de sa casa, neva. Absort en la blancor de la neu, rebent amb goig l'aire  gèlid sobre la cara, Holan tanca els ulls i es pregunta: Què en quedés, quan jo estiga mort, d'aquesta  vida vessada sobre papers? I aleshores, dins la seua ment es produeix  una  visió. Veu  un  terrat  envaït  per  un  sol  esplèndid, on  un individu seu en una hamaca de tec. Holan ignora qui és l'individu, i en quin lloc del món i en quina època es troba. Sap, això sí, que està llegint, car té un diari a les mans; i sap també, per l'expressió que li veu al rostre, que aquesta lectura l'ha  commogut. Els ulls de Holan s'acosten  i enfoquen, curiosos, el fragment de diari que ha llegit l'home de l'hamaca. No és cap notícia de successos, ni de política, ni d'economia... És un poema. Un poema breu, titulat amb una sola, una única paraula: Resurrecció.

dijous, 14 d’abril de 2016

DIÀLEG 16

Avui tots plegats hem tornat a xalar bona cosa amb el diàleg, és a dir, amb el plaer de la lectura i el goig de compartir-la. Hem sentit de manera molt especial la connexió que progressivament Ramon Solsona anava conseguint amb els nostres alumnes i com ells gaudien de debó amb les seues pamraules. Avui he comprovat com  l'objectiu formal de les programacions didàctiques 'motivar el gust per la lectura" s'ha assolit plenament, si més, no per una estona i m'ha emocionat veure com els xavals disfrutaven dels seus premis. Així doncs, gràcies a Carme i Gonçal i resta de l'equip del Diàleg i per descomptat un agraïment molt especial a Ramon Solsona. Els que ens dediquem a açò sabem com és de difícil motivar i engrescar els estudiants i ell ho ha aconseguit.
 Ara el vídeo de Joan Esteve i José Antonio González de 2n Batxiller de Ciències

diumenge, 20 de març de 2016

LÍNIA BLAVA


Ja tenim els vostres relats publicats en la pàgina del diàleg amb la resta de les narracions que participen al concurs, llegiu-les, aquest serà el millor premi i sort a tots.

dilluns, 14 de març de 2016

ALTRES FALLES SÓN POSSIBLES

Llegiu l'article de Mira "Contra les falles" i no us perdeu l'article del nostre bloc veí Faustinet i ja n'argumentarem.

MIRA I LA LECTURA

Sobre la prosa

Tenia intenció d’escriure, per a aquesta setmana, un complement o continuació de l’article de la setmana anterior, “Al·là és gran”, atès que la matèria d’aquell paper (precisant que Al·lahu akbar, que sol ser l’exclamació piadosa que acompanya les ràfegues de kalàixnikov, la bomba o el cinturó explosiu, en realitat no vol dir “Al·là és gran”, sinó “Al·là és el més gran”, que no és la mateixa cosa, ja que Al·là no és el Déu únic dels altres, sinó que és “el nostre Déu”) té moltes variacions i extensions, sobre les quals haurien de meditar especialment els qui –sovint amb bona fe però amb mala informació– consideren que això d’Al-Qaida, el Daesh, l’Isis o Estat Islàmic, etc., són fenòmens que no tenen res a veure amb la religió. Potser continuarà la setmana que ve. De moment, però, ho deixarem estar, i parlarem de la prosa, a propòsit d’un article que he llegit poc abans d’escriure açò, dos dies després d’haver acabat la segona lectura de Les incerteses, un llibre breu “sobre la creació del món”, és a dir, sobre la literatura, un text intel·ligent, delicat i bellíssim del meu amic Jaume Cabré, i un dia després d’haver dinat molt prop de casa amb l’autor. Sense aquestes coincidències, segurament ara mateix escriuria encara sobre els efectes directes o indirectes de la suprema grandesa d’Al·là. L’article que he llegit al diari és d’Antonio Muñoz Molina que, per a mi, és un dels dos o tres escriptors espanyols més importants de la literatura castellana. L’altre és Javier Marías: i la pena és que tant aquest com Muñoz Molina, tan intel·ligents, tan cultivats i viatjats, perden l’oremus i la ponderació cada vegada que parlen dels “nacionalismes”, o d’allò que ells entenen per tal cosa, aplicada sobretot als catalans, no cal dir-ho... Però l’un i altre produeixen una excel·lent prosa literària, i en l’article Muñoz Molina afirmava, justament, que “la prosa de las novelas y también la de las crónicas y las columnas de periódico [es] la herramienta lingüística más elemental con la que contamos para narrar el mundo, para intentar comprenderlo y explicarlo; pero con la que también es posible volver turbio lo transparente y confundir a la inteligencia enredándola en palabrería sonora, en puro embuste cínicamente ofrecido en el envoltorio de papel brillante, de lo “muy bien escrito”, o en grosería chulesca presentada como autenticidad”. Quant a la “grosería chulesca”, l’autor de l’article fa alguns referiments explícits a don Camilo J. Cela. Quant a la “palabrería sonora”, possiblement deu pensar en algun columnista famós del mateix diari.
A continuació, Muñoz Molina, i perdoneu la doble citació, escriu que en la millor prosa, la que s’aprèn sobretot “en la cultura anglesa”, “hay muchos rasgos comunes: precisión y flexibilidad; mesura de tono; una capacidad para volver transparente o al menos inteligible lo complejo sin banalizarlo ni simplificarlo; una preferencia por la eficacia expresiva sobre los despliegues de virtuosismo; una fluidez unas veces directa y otras ondulante que se aproxima al discurrir de los procesos mentales; una disposición para volverse invisible, haciéndose táctil, visual, oral, apasionada, irónica, grave, según la materia que trate en cada momento; una actitud tan respetuosa hacia el lector como hacia el propio tema tratado...”. Dels versos, jo no sabria dir com s’han d’escriure (i crec que, afortunadament, no ho sap ningú), però de la prosa sí, sobretot de la “prosa discursiva”: exactament com recomanen les ratlles anteriors. I com imagina Jaume Cabré parlant de la prosa narrativa: de sobte recorda que encara no ha dit res de la “joia d’escriure”, tot i que li sembla que aquesta és “la gran raó per la qual, malgrat la foscor o els nombrosos moments d’esterilitat, no ho llenci tot al cove. Escriure és un plaer. Escriure vol dir lligar mots amb mots i convertir-los, amb l’ajut que ofereix la complexitat de la sintaxi, en mons... I escric, ho llegeixo en veu alta, hi busco la música interior, descobreixo una petita sorpresa estilística que potser tindrà conseqüències molt més enllà; que potser tindrà valor significatiu en la història; o potser no”. Escriure, estimats lectors d’aquesta pàgina, és fins i tot posar en el seu lloc exacte els punts i coma, i les comes i els punts. Escriure prosa –tant si és un simple article com una novel·la sencera– ha d’aconseguir que semble fàcil allò que en realitat és molt difícil. I no recomane a ningú que es dedique a aquest ofici, que et deixa permanentment insatisfet.

Article publicat al setmanari El Temps

REPASSANT MIRA

Revisant apunts anteriors he retrobat aquestos articles de Joan Francesc Mira que poden resultar-vos útils, amens i aclaridors. Ànim!!!

dilluns, 7 de març de 2016

Quanta, quanta feina (per a tots i totes)


Sóc sospitosa, com la majoria de dones visibles, d’ambiciosa, de tenir mal caràcter, d’estar en mans d’alguna intel·ligència -masculina, valgui la redundància-; culpable de no ser prou bona mare, de menjar massa pa. S’apropa el 8 de març i com la tuberculosi o el paludisme, la desertificació i la ràbia, les dones tenim un dia internacional. Es multipliquen els esforços, de bona voluntat, per fer-nos presents i escoltar-nos. Però senyores i senyors: hi som cada dia. Cada dia prenem decisions laborals. Cada dia, majoritàriament, ens ocupem dels nostres fills i dels nostres pares quan es fan grans. Cada dia volem compartir no només l’execució de les feines domèstiques sinó també l’obligació de pensar-hi.
Per sort ningú és ja masclista. José Sazatornil ja no es mira les sueques, els homes comparteixen feines domèstiques, no les jutgem a elles d’entrada per l’aparença física, les acceptem com a caps amb naturalitat, ens reconeixem uns i altres les capacitats mútues, el vocabulari és políticament correcte, ells ja no pensen en els arcs i les fletxes —i el troncomòbil— i elles en la cova. Tots dos són proveïdors, les oportunitats són les mateixes i alguns nens juguen amb nines. Estem segurs que ho hem aconseguit? Només a mitges, només a estones.
Més enllà de valorar i apreciar que ens recordin tant com hem avançat en comparació amb les nostres mares, que no podien tenir passaport o obrir un compte corrent sense permís del marit, el que és veritablement important ara i avui és si homes i dones compartim el poder i el temps. El poder en els llocs de decisió professional, amb conseqüències econòmiques. El temps en la satisfacció d’educar els fills i la insatisfacció de la rutina. Ens en sortim?
Aquesta setmana l’Iese ha fet públic el quart informe sobre les dones a l’Íbex-35. La radiografia de quantes dones hi ha al màxim nivell de les empreses que realment influeixen. La conclusió és que el pes relatiu de les dones en els consells d’administració de les grans empreses està en el 19,6% a Espanya. Per sota de la mitjana de la Unió Europea, que se situa en un magre 21%. A més a més, únicament hi ha 3 dones que són conselleres executives i només 7 empreses tenen més del 30% de dones al seu consell d’administració. Grifols i Red Eléctrica són les úniques empreses que compleixen la recomanació europea de comptar amb el 40% de representació femenina no executiva. Aquestes xifres deixen molt clara la necessitat d’un canvi cultural per potenciar l’avançament de les dones en tots els llocs directius. Les universitats demostren que la seva absència a determinat nivell no és per falta de talent.
Pel que fa al temps. Com es distribueix el temps de feina no remunerada? A tot el món el desequilibri d’hores de feina remunerada entre homes i dones dóna un saldo negatiu per a les dones. Melinda Gates, cofundadora de la Fundació Gates, ho assenyala i ha convertit la reducció de la “pobresa de temps” en un dels objectius anuals de la fundació. Un objectiu important perquè la quantitat de feina no remunerada que fa una persona té un cost d’oportunitat en la seva carrera i influeix sobre la seva posició econòmica. Al món, les dones gasten de mitjana 4,5 hores al dia en feina no remunerada, incloent fer la compra, netejar o cuidar els fills. Es tracta del doble del temps que hi dediquen els homes, segons l’OCDE. Als EUA, les dones ocupen 4 hores diàries en feines que no estan remunerades i els homes 2,7.
A França la relació és de 2,4 els homes per 3,9 les dones i a Espanya 2,6 per 4,3. El país més equilibrat és Noruega, amb 3,1 i 3,6 hores, respectivament.
La feina no retribuïda té costos d’oportunitat salarials i conseqüències sobre la jubilació, però també hi ha encara diferències salarials en les hores de feina retribuïdes.
La diferència salarial entre homes i dones a Espanya supera en tres punts la mitjana europea. El salari dels homes espanyols és un 19,3% superior al de les dones, mentre que a nivell europeu la diferència se situa en el 16%, segons dades de la Comissió Europea. Això significa que elles treballen gratis 58 dies a l’any. A partir del 2 de novembre les dones europees treballen gratis.
Les dones no es queixen per vici. També volen ser considerades competents i no ambicioses, valentes i no trepes, amb capacitat de lideratge i no manaires. Volen respecte en la vida quotidiana i en l’esfera pública. La igualtat d’oportunitats i el canvi d’inèrcies és un tema de poder i al poder ningú no hi renuncia beatíficament. De fet, també elles mateixes sovint reprodueixen i eduquen en els rols tradicionals.
Hem avançat molt i cada cop més dones participen en coses... d’homes? Però encara hi ha situacions sorprenents: cap candidata a presidenta i una sola dona portaveu en el debat d’investidura a Espanya. Però, ei!, tot va molt millor...

divendres, 4 de març de 2016

FUSTER COM A REFERÈNCIA

Ara que acabem l'avaluació mostrarem alguns textos que heu escrit jugant a escriure assaig i imitant Fuster, i malgrat que no era fàcil heu aconseguit reixir-vos.




L'aforisme de Joan Fuster que he elegit és:
“-Què passa?
- El temps.
I, en efecte, això que passa és el temps.”

He elegit aquest aforisme perquè m'ha fet pensar en la importància del temps, i que no l'hem de deixar passar.

Ara passem a fer l'assaig amb el següent títol:

EL TEMPS PASSA.

El «temps» passa, això és clar. Cal que tingueu molta cura amb ell...perquè passa. Tal com va dir Benjamin Franklin: «el temps és or». Aquesta frase té molt de sentit si et fixes, perquè probablement -pense jo- l'única cosa en el món que no es pot comprar amb «or», és el temps. Aquest, passa i passa, i no pots tornar enrere -per ara- encara que ho vulgues.

Moltes vegades, les persones deixen de viure abans de morir. Comencen a pensar en tots els seus problemes i pensen que la seua vida és la més difícil de totes. Però, el que no saben és que el vertader problema que tenen és deixar passar el temps pensant en això. Tots, en la nostra vida, hem pensat en la frase «el temps ho cura tot», per què no en fem cas? Potser no és la frase més certa, però, pense que hem de deixar de perdre el temps en coses secundàries i viure fins a l'últim segon de les nostres vides. Per això, Joan Fuster en un dels seus aforismes, quan el pregunten sobre el que passava, va respondre: «el temps».

Encara que el «temps» no es puga comprar -i estiga infravalorat - cal que veiem realment la importància que té, perquè potser és la cosa més valuosa que tenim al llarg de la nostra vida, perquè passa.






Óscar Poveda Ruiz 2ºBatxillerat C



No començarem a conéixer una persona fins que no la veurem fora de si
Les persones canvien, són volàtils i no reaccionen d'igual manera a diferents estímuls. Els éssers humans som així. Hem d'adaptar-nos als nous medis per tal de sobreviure i açò s'aplica a tots els àmbits de la vida: social, polític, econòmic...
Quan ens trobem amb els amics de la infància parlem de temes que tenim en comú, reaccionem de la manera que ens han conegut tots aquests anys, realitzem activitats que sabem que ens agraden a tots mentre que quan estem amb persones, que també són els nostres amics però, que no han conegut la nostra etapa d'infantesa actuem d'una nova manera sorgida a partir del nou medi i de nous factors que hi trobem tenint així una nova faceta en què els nostres amics d'infància no ens reconeixerien gens.
Així, quan coneixem a una persona no podem saber com és pel comportament que mostra amb nosaltres. Necessitem veure-la en altres medis, amb altres persones per poder identificar quines pautes es repeteixen en ella, i saber així com és realment eixa persona.
Laura Andrés Eslava 2n Batxiller
 
No ho hem aprés, ens ho han inculcat

Com aprenem realment? Quina és la font del nostre aprenentatge? Avui en dia, als centres educatius en general, el sistema més utilitzat (i l'únic) consisteix a embotir de coneixements inútils els caps dels pobres alumnes.

Així, els desafortunats pupils acaben les classes i etren al món laboral amb un títol però sense els coneixements pràctics necessaris o encara la destresa suficient com per a adquirir-los pel seu propi compte.

Aquest fet, lluny de molestar als governants, no fa més que encoratjar-los per a crear nous incentius que produïsquen més “robots treballadors” sense cervell ni pensament propi i que treballen pel sou mínim.

Una reforma educativa? La solució seria relativament senzilla. Tan sols s'hauria de conscienciar a tots els ciutadans fora” de l'àmbit educatiu i amb dret de vot per a que els seus propis fills gaudisquen d'una educació digna, pública i de qualitat. Això, desgraciadament, es troba encara lluny de l'abast de la cruel i freda realitat.

Joan Esteve
 
Llegir entre línies o si ho preferim, llegir com si la lectura fóra un trampolí des del qual ens projectem a la vida. Perquè llegir pot ser tan gratificant com l’existència –o més-.
La lectura esdevé part indestriable de la vida. L’experiència a les aules ho demostra. Els professionals i els pedagogs ho comprovem cada dia, els avantatges de la lectura són evidents. Amb la lectura, els joves aprenem a veure el món d’una altra manera. Veiem com funciona la realitat i, alhora, assumim certs valors ètics per a ser més humanes i solidaris, respectuosos i tolerants.
La lectura estimula també la imaginació, llegir és  més que un aprenentatge i una font de riquesa personal.
A classe llegim i rellegim. Resolem dubtes a propòsit d’un text: el vocabulari, la trama, els personatges, l’argument... Llegir a l’aula, en veu alta, és com projectar una pel·lícula sobre la ment. El poder de la lectura és enorme.
Literatura i vida; o vida i literatura, tant se val. I no sé si són els llibres qui té vida o si és la vida qui té els llibres, però sí sé que els llibres poden ser, sense cap dubte, font de vida. De la meva almenys.
 
   Amanda Mollá

divendres, 15 de gener de 2016

VIDEOLITS POESIA POSTGUERRA

Continuem amb les lectures i comentaris dels poemes que heu triat. De moment s'està mostrant un molt bon treball, a més d'emocionant i engrescador. Gràcies a tots per l'esforç.

dijous, 14 de gener de 2016

POESIA POSTGURRA

Avui comencem amb les lectures dramatitzades de la vostra tria de poemes de postguerra.
Gràcies per la feina.