La RAE cumple 300 años

Se celebrarán actos, publicaciones y actividades para homenajear a esta institución que fue aprobada oficialmente por el rey Felipe V en octubre de 1714 

Estatutos originales de la RAE.- AC/E

Se cumplen 300 años desde la creación de la Real Academia Española, un número que se celebrará a lo largo de 2013 con varios actos y exposiciones, entre las que destaca la muestra La lengua y la palabra, un recorrido a través de la historia de la RAE que acogerá la Biblioteca Nacional de España.

En 1713, siguiendo oleada de impulso ilustrado que hubo en el XVIII español y que dio lugar a la creación de otras instituciones, como la Biblioteca Nacional, un grupo de eruditos y nobles, liderados por el marqués de Villena, empezó a reunirse para subsanar una carencia: la falta de un diccionario de la lengua española.  

Por los 46 sillones de la Academia han desfilado nombre escritores de la talla de Miguel Delibes, periodistas como Luis María Anson, científicos como Ramón y Cajal, nobles como Jesús Aguirre, duque de Alba, clérigos como el cardenal Tarancón o dibujantes como Antonio Mingote.  

La Fundación Pro RAE tiene previsto celebrar el tercer centenario con actos, publicaciones y actividades para homenajear a esta institución que fue aprobada oficialmente por el rey Felipe V en octubre de 1714.

En concreto, la exposición que albergará la Biblioteca Nacional, organizada en colaboración con Acción Cultural Española (AC/E), arranca en el siglo XVIII, periodo en el que nace esta institución. En palabras de Carmen Iglesias, una de las comisarias de la muestra, la Revolución Francesa, la proclamación de la Constitución de 1812 y los diferentes regímenes políticos que aparecieron en España tuvieron su huella en la RAE.

La UCE homenatja el filòleg valencià Manuel Sanchis Guarner

Ara es commemoren els cent anys del naixement de l'autor de La llengua dels valencians.

La Universitat Catalana d'Estiu (UCE) ha homenatjat Manuel Sanchis Guarner (1911-1981), filòleg, historiador i folclorista valenciana, cent anys després del seu naixement. Autor de l'obra de referència 'La llengua dels valencians' (1933), va ser decisiu en l'elaboració del diccionari català-valencià-balear, en el qual va començar a treballar-hi l'any 1945 de la mà del seu amic Francesc de Borja Moll. Va ser un 'polígraf', en paraules del professor de la Universitat de València Miquel Vilà, un 'erudit capaç de dominar disciplines ben diferents'.

En la conferència 'Llengua i vida: el País Valencià avui', el professor de la Universitat de València i dirigent del PSAN Josep Guia l'ha definit com 'un home amb un gran compromís valencianista des d'una perspectiva republicana i lleugerament d'esquerres'.

Com a lingüista, Sanchis Guarner va fer aportacions molt valuoses en quatre camps diferents. Va col·laborar en la creació d'un atles lingüístic de la península ibèrica dirigit per Tomás Navarro Tomás. La seva tasca va centrar-se en els dialectes de Catalunya. També va destacar com a lexicòleg i, especialment, com a gramàtic. Seva és la feinada d'adaptar la normativa de Pompeu Fabra amb la variant valenciana, tal com ha recordat Vilà. Com a historiador de la llengua, l'any 1980, poc abans de la seva mort, va publicar una aproximació a la història de la llengua catalana des dels seus orígens i fins al segle XV (edicions Salvat).

Emili Teixidor, Premi Jaume Fuster

El voten els escriptors vinculats a l'AELC

Divendres 06.05.2011 13:38

L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) ha atorgat aquest matí el Premi Jaume Fuster a Emili Teixidor, per la seva trajectòria de reconegut prestigi i pel conjunt de la seva obra en llengua catalana. Teixidor és autor del celebrat 'Pa negre' (Columna, 2002), que ha viscut una gran revifalla amb l'èxit de la versió cinematogràfica dirigida per Agustí Villalonga. Teixidor ha explicat a VilaWeb que rebia aquest premi aclaparat pels elogis que li ha fet Jordi Muñoz, director de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i encarregat de glossar la seva trajectòria. 'Aquest premi és una distinció i també té el valor afegit que el donen els mateixos escriptors, i això li dóna una aroma de generositat que el fa simpàtic i molt estimulant'.

Sobre la coincidència amb el gran èxit de públic i premis de la versió cinematogràfica de 'Pa negre' i la revifalla que de retruc li ha suposat al llibre, Teixidor ha assegurat que 'el secret està en què l'Agustí i jo ens hem entès i respectat totalment: ha traspassat el meu món verbal al seu món visual, amb respecte, amb qualitat. Quan em van dir que seria l'Agustí Villalonga que en faria l'adaptació em vaig quedar tranquil, perquè m'agrada el seu món, les seves imatges. No podíem esperar l'èxit de públic però la qualitat cinematogràfica amb ell era garantida'. Enguany el premi s'ha atorgat més tard del que és acostumat per motius de salut de l'autor, que assegura que premis com aquests ajuden a la recuperació.

Emili Teixidor (Roda de Ter, Osona, 1933) escriu principalment narrativa infantil i juvenil, amb una trentena de llibres publicats, i novel·la per a adults. És autor de les novel·les 'Retrat d'un assassí d'ocells' (1988); 'El llibre de les mosques' (2000), premi Sant Jordi de novel·la; de la ja esmentada 'Pa negre' (2003), guanyadora dels premis Joan Crexells, Lletra d'Or, Premi Nacional de Cultura de Literatura i Maria Àngels Anglada; 'Laura Sants' (2006) i 'Els convidats' (2010). També escriu guions per a la ràdio i la televisió i articles periodístics. Segons ha explicat, escriu cada dia i acumula molt textos inèdits.