No tot és desar somnis pels calaixos
rodejats d'enemics o bé d'objectes
que subtilment i astuta ens empresonen.
Perquè viure és combatre la peresa
de cada instant i restablir la fonda
dimensió de tota cosa dita.
Podem amb cada gest guanyar nous àmbits
i amb cada mot acréixer l'esperança.
Serem allò que vulguem ser
Serem allò que vulguem ser.
Pels vidres
del ponent encrespat, la llum esclata
TEMPS D'INTERLUNI
El silenci també és un atzucac
i també es diu amb silenci.
Potser
cap gest no és tan clar i tan transparent
com tu pensaves, i ara sents l'ofec
de tants gestos sobrers.
Potser el costum
t'ha convertit en aquest personatge
hieràtic i solemne que malviu
entre la por terrible a veure's nu
i el terrible desig de despullar-se.
No posarem el nom del poeta , segur que visitants amics els reconeixen i si no investigueu una mica...
Alícia,
ResponEliminatenia "mono de la "paret" perquè no hi coneixia l'última "pedreta" i us conteste des de l'espai ciber de l'hotel, a Roma, on passe uns dies de vacances. No ho puc fer cada dia açò i em fa doble goig haver-me passat. Tinc dos dels plaers que m'agraden: visitar els amics i viatjar.
Primer llibre de Bloomsbury és un gran tresor. No en dic el nom, però us he deixat caure una altra pista per aconseguir-lo.
Que bonic és allò de: "Serem allò que vulguem ser" no?