Vaig rebre un imprès a
mitjan setembre, i a primers d’octubre em van venir a veure dos
inspectors joves, un xicot i una noia.
Els va bastar poca conversa per a
dir-me que jo era un fantasma, i que no m’espantés, perquè
no era pas sol. M’explicaren que nous mètodes estadístics
posaven al descobert una gran quantitat de casos d’aquest peculiar
estat civil.
Jo estava serè («vaporós»,
em digueren ells) i encara em sentia esverat.
—¿I què passa,
doncs, amb la meva dona i els meus fills i amb la vida que porto?
«No res. Són
imaginacions vostres», em replicaren.
—Bé, sí... Però
i ells, els meus parents?
«Se us imaginen a vós»,
van respondre’m. Se’ls veia molt segurs i no paraven de
repetir-me que, de moment, no hi havia motius de preocupació.
Tant m’ho digueren que a l’últim em va venir suor freda.
La noia inspectora em volgué tranquil·litzar una vegada
més i em donà uns quants cops amistosos a l’esquena;
va sonar com si algú piqués un núvol amb els
artells (el que pot l’aprensió!).
—Podeu donar gràcies de
no ser un vampir —em digué—. Això sí que és
un desfici constant i un perill per a la família. Veiem cada
quadre! Vós, almenys, no feu mal a ningú.
—I com m’he de comportar?
—Com si tal cosa. Amb
naturalitat, i tot pensant que la fantasmagoria d’ara ja no és
com la d’abans.
Els
vaig acompanyar fins a la porta, i pel camí els remerciava per
la conformitat que provaven de dur-me. Però de retorn al
menjador, vaig comprovar (ficant-me la mà a la pitrera) que
entre la camisa i el cos hi tenia una separació de ben bé
dos travessos de dit.
«L’esperit guia»
1. El protagonista del conte manifesta una absoluta predisposició a contactar amb el sobrenatural. De quines quatre maneres ho fa?
2. Durant un temps, se li manifesta contínuament l’esperit.
a) De quina manera?
b) Què ve a dir-li, el dia que finalment li fa cas?
c) Quin deure sent que té el protagonista del conte, després de saber la notícia?
d) De quina manera pretén avisar tothom del descarrilament? Reproduïu el text.
3. Imagineu per uns moments que algú us confessa que la setmana següent bufaran uns vents capaços d’endur-se fins i tot els edificis de la vostra població. Inventeu primer una nota de l’estil i llargada de la que acabem de veure per alertar la població. Després, feu el mateix amb un màxim de 140 caràcters, com si fos un missatge de twitter.
4. En veure que els diaris no li publiquen la nota, per quina raó desestima l’opció de comunicar la notícia a la policia?
5. Finalment recorre a la companyia de ferrocarrils.
a) De quines tres maneres reacciona el director en saber que el tren descarrilarà?
b) Per quina raó reacciona així?
c) De quines dues maneres treu importància al fet que es poden produir víctimes?
d) Com se sent el protagonista, en sortir de la companyia de ferrocarrils?
e) Què fa aquella nit?
Exercicis trets del material El gust per la lectura
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada