dijous, 6 d’octubre de 2016

TROBADORS

  1. Tria algú dels poemes de la pàgina 36. Copia'l al teu quadern.

  2. Assatja una lectura expressiva per a després realitzar-la en veu alta.

  3. Busca picant ací les paraules que no entengues del poema que has triat. Copia el seu significat al quadern.

  4. Després (dilluns pròxim) explicaràs espontaniament als teus companys el teu poema.

     (revisa els consells de la pàgina 25 "Parlar en públic".

     

    En acabar aquest tema has de ser capaç d'explicar amb les teues paraules:

    •  què és un trobador 

    • en què consisteix la poesia trobadoresca i els seus gèneres

    • què és l'amor cortés

    • en quina llengua està escrita aquesta poesia i per què




La poesia trobadoresca es manifesta sobretot en els segles XII i XIII en el territori que, com heu vist, comprèn Occitània, Catalunya i el nord d'Itàlia i s'escriu en llengua provençal -també la podem anomenar occità, encara que aquí només farem servir la primera denominació-, en concret en la variant lingüística de Tolosa, el centre més important de la cultura trobadoresca.
Entre les diverses possibilitats etimològiques de la paraula "trobar" la més adequada és la d'"inventar o crear literàriament". Cal distingir en aquesta època el significat de dues paraules que en els nostres dies s'usen sense cap matís diferenciador: poeta i trobador. El primer era aquell que escrivia poesia en llatí, en canvi el segon ho feia en una llengua romànica, en el cas que ens ocupa, en provençal.

 Cançó 
Aspectes generals.
Els trobadors expressaven els seus sentiments a través de la composició que es denomina cançó (canso).
El seu tema central i gairebé exclusiu és l'amor: l'amor cortès ( o fin'amor) que participa dels aspectes socials i espirituals de l'època medieval.
Així l'amor té el mateix significat que als nostres dies, però també cal afegir-li'n un altre, que és el d'aliança (pacte, favor), és a dir, que el trobador intentarà aconseguir a través de la seva relació algun tipus de tracte beneficiós en l'aspecte material.
També cal tenir present l'adjectiu cortès . Cortesia és el terme que designa la conducta i la posició del'home que viu a la cort i que per una educació especial esdevé el model d'un ideal humà de refinament i de valors espirituals. El trobador, com a personatge cortesà, participà d'aquestes característiques que entre altres són la lleialtat, la generositat, la valentia, el tracte elegant, etc.


Personatges
L'amor trobadoresc exigeix discreció ja que la dona cantada és casada. Els personatges que intervenen normalment, a més del trobador, són:
-el gilós -el marit- del qual cal evitar les sorpreses i les ires.
- els lauzengiers -tafaners, aduladors, calumniadors-, que per tal de fer mèrits estan disposats a contar la més breu possibilitat d'infidelitat de la senyora.
Per no descobrir els amors, el trobador designa la dama amb un senhal (pseudònim) que sol figurar al final del poema, per ex.: Bela Vezor (Bella Visió), Bon Esper (Bona Esperança)...
Els senyals i alguns dels personatges anteriors també poden aparèixer en els sirventesos, albes, i altres composicions.

Tipus d'enamorat respecte la dama
Encara que no sol aparèixer de forma explícita, a les cançons hi sol haver una gradació en l'actitud i les característiques de l'enamorat que, si ho penseu, no estan tant allunyades del procés amorós que pot tenir lloc en l'actualitat:
-fenhedor (feignaire) (tímid): no s'atreveix a dirigir-se directament a la dama.
-pregador (pregaire) (suplicant): la dama li dóna ànims per expressar el seu amor.
-entendedor (entendeire) (enamorat tolerat): la dama li dóna penyores d'amor.
-drutz: (amic, amant). Plenament acceptat per part de la dama (literàriament es dóna poques vegades aquesta situació, encara que és el personatge protagonista de l'alba).
En bona part de les cançons, els trobadors se situen en el primer estadi i només a través del joglar són capaços de manifestar el que senten per la dama i esperen un petit reconeixement per part d'ella que pot venir per una mirada, una paraula o qualsevol altre gest insignificant. És possible que això sigui únicament una estratègia per desviar l'atenció del marit o altres personatges, que consentirien aquesta situació, i fins i tot la considerarien gratificant, pel fet que se sentirien orgullosos que la seva esposa o senyora fos lloada per altres, però en canvi no acceptarien, evidentment, que la dama tingués un "drutz".

 Què és l'occità?



Escolta atentament picant ací


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada