L'AMOR DE DEMÀ

Donat que molts de vosaltres, encara que no tots, heu llegit, interpretat, assimilat i comentat el text de Fuster peguem-li una volta a la seua conclusió: “la Nostra època jubila l’”amor”. Ha arribat l’hora d’inventar un altre amor…”
Des que Fuster va realitzar aquesta afirmació han ocorregut moltíiiiiiiiiiiiiiiiiissimes coses. En la Nostra societat acomodada Occidental el “tuteig” de què parlava Fuster entre hòmens i dones cada dia està més assolit ( malgrat penoses i nombroses excepcions) i, de tant en tant, hi ha notícies d’eixe nou amor on personatges com don Joan o Julieta ja no tenen cabuda.
Repassant informacions de diversos mitjans de comunicació, així com de la xarxa em trobe amb models de relacionar-se afectivament ben originals i divertits, que tal vegada siguen, d’alguna manera, eixe amor del futur que hi apuntava Fuster.
Segons alguns psicòlegs “l’amor és un rampell espiritual en què intervenen el cos, la ment i els sentiments, i que és alhora el principal factor de la salut psíquica” .
Malgrat això o precisament per això, l’amor ha canviat moltíssim, la gent es casa per amor i s’aspira a tindre amor, sexe i matrimoni, o parella estable, amb la mateixa persona.
Segurament per dur a terme una aspiració tan ambiciosa ara es prenen com a acceptables, i sempre seguint la informació de la xarxa, coses que abans no ho eren, com la infidelitat, admesa com a un mal menor quan el nostre amor s’estanca.
Però allò que més m’ha divertit i cridat l’atenció de tot el que he revisat és el nou concepte de poliamor, idea nascuda a Califòrnia i que no té res a veure amb la poligàmia. El poliamor (www.poliamor.net) és una relació sentimental entre vàries persones basada en l’honestedat i la sinceritat mútua. Un amor a vàries bandes en què totes estarien igualment implicades.
Altra fórmula ben nova és la xarxa com a mitjà per contactar encara que no mai substituirà les relacions bis a bis .
D’altra banda segons Helen Fisher, famosa antropòloga nord-americana, que du més de deu anys estudiant el tema, els enamoraments són uns processos bioquímics que comencen al cervell i passen a les neurones per donar lloc a respostes fisiològiques intenses.
I ara la gran pregunta Per què ens enamorem? Segons alguns ens enamorem de qui ho fa de nosaltres, altres pensen que això de la correspondència no ha estat gens provat.
També s’ha recorregut a allò batejat com el “mapa de l’amor”, segons sembla abans que una persona es fixe en altra ja s’ha construït tot un mapa mental que determina el que li farà enamorar-se d’ella, en concret, i no de qualsevol altra. Si això fóra així l’individu, a priori, ja ha triat els trets essencials de la persona ideal a qui amar, abans de somiar conéixer-la .
Jo francament no sé fins a quin punt totes aquestes cavil•lacions són certes, el que no em negareu és que suposen una novetat respecte l’amor cortés o el dels grans autors romàntics, podrien perfectament incloure’s en allò que Fuster va definir com l’amor de demà, perquè realment en aquestes definicions els grans enamorats (i podríem afegir torturats) a l’estil de Don Joan o Julieta no tenen cabuda, i a pesar de tot el que crec que és irrefutable és que l’amor i l’enamorament, eixa sensació amargament dolça és, com no podia ser d’altre mode, un misteri, i això últim sí que és una afirmació de la meua collita encara que no gens original.

Reortatge sobre poliamor:


Ara ja teniu tema nou de què opinar i per compensar-vos de tant de romanç us penge una cançó fantàstica “Because the night”(versió de Patty Smith's):




BECAUSE THE NIGHT
(PERQUÈ LA NIT)

Take me now, baby, here as I am
(Agafa’m ara, nen, ací mentre sóc)

Hold me close, and try and understand
(Abraça’m fort, i intenta i entén)

Desire is hunger is the fire I breathe
(El desig és fam és foc que respire)

Love is a banquet on which we feed
(L’ amor és un banquet on ens alimentem)



Come on now, try and understand
(Anem-hi, prova i entén)

The way I feel under your command
(El mode com em sent sota les teues ordres)

Take my hand, as the sun descends
(Pren la meua mà, mentre es posa el sol)

They can't hurt you now, can't hurt you now,
(Ells no poden ferir-te ara, no poden ferir-te ara,)

can't hurt you now
(no poden ferir-te ara)

[Chorus:]
[(Cor:)]

Because the night belongs to lovers
(Perquè la nit és dels los amants)

Because the night belongs to us
(Perquè la nit és de nosaltres)

Because the night belongs to lovers
(Perquè la nit és dels amants)

Because the night belongs to us //
(Perquè la nit és de nosaltres //)

Have I a doubt, baby, when I'm alone
(Tinc un dubte, nen, quan estic a soles)

Love is a ring a telephone
(L’amor és una trucada de telèfon)

Love is an angel, disguised as lust
(L’amor és un àngel disfressat de lúxuria)

Here in our bed 'til the morning comes
(Ací al nostre lllit fins que arriba el matí)

[Repeat Chorus]
[(Repetir Cor)]

With love we sleep,
(Amb amor dormim)

with doubt the vicious circle turns, and burns
(amb dubte el cercle vicios gira i es crema)

Without you, oh I cannot live,
(Sense tu, oh jo no puc viure)

forgive the yearning burning
(perdona el delir bullint)

I believe it's time to heal to feel,
(Crec que és temps de sanar per a sentir,)

so take me now, take me now,
(Així que pren-me ara, pren-me ara, pren-me ara)

take me now
(pren-me ara)
[Repeat Chorus]
[(Repetir Cor)]

D'esta cançó que va escriure Bruce Springsteen amb Patti Smith's existeixen nombroses i meravelloses versions però serà altre dia perquè este post ha quedat ja llarguíiiiiiiiiiiiiiiissim.