Ausiàs March va morir el 3 de març del 1459 i aprofitant l’avinentesa al Centre Cultural Octubre s’ha presentat la nova antologia del gran poeta saforenc: Per haver d’amor vida. Ausiàs March, de l’editorial Barcino.
Qualsevol motiu, tal i com recordà divertidament, el poeta Josep Piera en la seua intervenció, és benvingut per celebrar l’obra del nostre més gran poeta i abandonar “la gran tradició d’oblit dels valencians”.
I el poema que va recitar, com els de Marc Granell i M. Josep Escrivà confirmen com un aniversari pot ser de positiu.
Però tornem als filòlegs, Francesc J. Gómez i Josep Pujol i als seus objectius: provocar la relectura i aconseguir la reinterpretació d’un POETA amb majúscula, que posseeix l’extraordinària virtut de fer recordar als seus lectors quan, com i on el van descobrir.
La seua selecció està centrada en el cançoner amorós de March i pretén aportar com a novetat tot allò que la crítica ha subratllat en els últims 20 anys i que ens conduirà a reinterpretar el poeta, fer-ne una nova lectura.
Com a públic he de manifestar el meu plaer en escoltar una intervenció tan enriquidora com acurada on no s’ha deixat de recordar que March és un grandíssim clàssic europeu, víctima de la peculiar situació sociolingüística de la llengua en què va escriure i que, possiblement per això, ha esdevingut, dissortadament, un tresor invisible més invocat que llegit i relegat a les aules escolars.
Però igualment remarcaren que convindria lliurar-nos de prejudicis perquè March no va escriure en una llengua marginada i minoritzada, ben al contrari, aleshores la nostra llengua era la llengua d’una cort, de la gran cort d’Alfons el Magnànim.
D’altra banda haurem de fer l’esforç de desxifrar i identificar els models literaris de què va beure i se´n va nodrir March, per entendre’l en tota la seua dimensió.
Perquè per a pair el nostre poeta com al creador divers, versàtil i virtuós que és, cal reconéixer i comprendre eixes referències que van des d’Ovidi fins a Sèneca , passant pels trobadors.
Només així assolirem la grandesa d’Ausiàs.
Grandesa de què vam gaudir tot seguit, gràcies al magnífic recital de Manel Rodríguez-Castelló acompanyat pel músic Àlex Andrés. Perquè si bé és ben cert que els poemes de March no necessiten complements, la música d’Àlex Andrés ha estat perfecta per transportar-nos al fascinant món de les passions del poeta.
I tot esperant que aquest post us faça acostar-vos al poeta us oferisc el següent poema, i recordeu el millor homenatge a un poeta és LLEGIR-LO:
Veles e vents
(Ausiàs March)
Veles e vents han mos desigs complir,
faent camins dubtosos per la mar.
Mestre i ponent contra d'ells veig armar;
xaloc, llevant, los deuen subvenir
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tramuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.
Bullirà el mar com la cassola en forn,
mudant color e l'estat natural,
e mostrarà voler tota res mal
que sobre si atur un punt al jorn.
Grans e pocs peixs a recors correran
e cercaran amagatalls secrets:
fugint al mar, on són nodrits e fets,
per gran remei en terra eixiran.
Amor de vós jo en sent més que no en sé,
de què la part pitjor me'n romandrà;
e de vós sap lo qui sens vós està.
A joc de daus vos acompararé.
Io tem la mort per no ser-vos absent,
perquè amor per mort és anul·lat:
mas jo no creu que mon voler sobrat
pusca esser per tal departiment.
Jo só gelós de vostre escàs voler,
que, jo morint, no meta mi en oblit.
Sol est pensar me tol del món delit,
car nós vivint, no creu se pusca fer:
aprés ma mort, d'amar perdau poder,
e sia tost en ira convertit.
E, jo forçat d'aquest món ser eixit,
tot lo meu mal serà vós no veer.
Amor, de vós jo en sent més que no en sé,
de què la part pitjor me'n romandrà,
e de vós sap lo qui sens vós està:
A joc de daus vos acompararé.
Ara la música de Raimon:
<
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada