NEU

Ací us deixe un enllaç per llegir els articles de Joan Francesc Mira al Quadern del País

Ha nevat una mica entre el Penyagolosa i Morella, com sol passar cada any al centre de l’hivern: només una mica, no gaire. Per alguna raó que no conec, sembla que “abans” nevava de veritat gairebé cada any, en aquests pobles i comarques de muntanya. A Xodos, els vells i no tan vells parlen d’aquells hiverns quan havien d’eixir de casa per la part alta de la porta (les portes eren de fulla partida), quan cavaven trinxeres pels carrers i quan, per a anar d’un poble a un altre, havien de fer colles amb pales i aixades per a obrir un camí estret. Qui sap si magnifiquen un passat impossible, com en tantes altres coses, però és segur que n’hi ha molt de cert: queien sovint grans nevades, formaven part de la vida, i ara en cauen molt poques. De la mateixa manera que “abans” plovia més, els rius portaven més aigua, les fonts eren més abundants i eren humides terres que ara són eixutes. Vol dir que “ara” tot va més malament, encara que vivim més bé que mai: és una filosofia del pessimisme històric i universal, climàtic, perfectament compatible amb la cuina de gas, les bones estufes, l’aigua corrent i la pensió garantida. Passant pels carrers d’aquests pobles, o pels masos abandonats, m’he imaginat més d’una vegada com devien ser aquells hiverns de neu i de grans freds, en aquestes cases on l’únic espai habitable, entre el novembre i el març, era una cuina petita i molt fosca, amb una llar negra sempre encesa. O l’estable, davant mateix de la cuina, amb la calor dels animals i de la palla. Vivien mesos i mesos embolicats en mantes, no es despullaven per dormir, a penes es rentaven mitja cara i la punta dels dits, i eixien de casa tan poc com era possible. Feien tot l’hivern olor d’estable i de fum, però no ho sabien. Quan ara, els més vells, recorden el temps de les grans neus, no ho enyoren com un temps feliç. Viuen perfectament sense nevades, amb anoracs i amb estufes de butà. I tanmateix, a mi m’agradaria habitar un país més regularment nevat. Em fa l’efecte –qui sap si un efecte fals– que en climes de neus més habituals es crien millor la ciència i la tècnica, les cases són més sòlides i confortables, la gent és més rica i civil, i hi ha més orquestres de cambra. Deu ser una fascinació que tenim encara les poblacions una mica meridionals, acostumats a veure el confort domèstic, la modernitat industrial i la democràcia associats als països d’hiverns ben nevats. Se suposa que allà on neva regularment és on funcionen les institucions, els trens són puntuals, la gent té bons abrics, i es dediquen a inventar mètodes i màquines.

SOBRE LUCES DE BOHEMIA

El pasado 26 de enero asistimos a la representación de Luces de bohemia en el Teatro Olympia, y me gustaría comentar algunos aspectos de la misma.

En primer lugar, comentar la puesta en escena, ya que era muy simple y básica, con unos sencillos paneles móviles hacían el cambio de escena. Los elementos que componían el escenario eran los suficientes para poder representar cada ESCENA ADECUADAMENTE. Con un par de sillas y mesas componían el escenario.

Por otra parte, decir que los personajes estaban muy bien caracterizados en función del personaje que representaban. Vestían, algunos personajes, ropa relacionada con la época en la que predominaban los colores grises y oscuros.

Asimismo, todos los personajes estaban adecuadamente caracterizados, desde el actor que representaba a Max y su ceguera, hasta el personaje de Don Latino (aunque en lugar del quepis, llevaba una gorra), ya que como se dice en la obra era un desgraciado y mala persona, con lo cual, ese personaje estaba muy bien caracterizado desde la ropa hasta la postura corporal.

En conclusión, me gustó muchísimo la representación, la actuación del conjunto de personajes, el escenario y el vestuario.

La representación de Luces de bohemia fue muy acertada en todos los aspectos, mencionar, por supuesto, el marco del Teatro Olympia, de manera que todo contribuyó a que disfrutáramos de la obra.

               María Villarroya Rosa, 2º Bachillerato Científico

LUCES DE BOHEMIA EN EL TEATRO OLYMPIA

El pasado 26 de enero de 2015, alumnado de 2º de bachillerato aistió a la representación de Luces de bohemia, con estas imágenes recreamos la visión de la obra:

Acompañamos al alumnado, por "riguroso" orden alfabético: Alicia Alcaraz, Marian Espert y Carmen Tomé. Tod@s disfrutamos de la representación.