dilluns, 7 de març de 2016

Quanta, quanta feina (per a tots i totes)


Sóc sospitosa, com la majoria de dones visibles, d’ambiciosa, de tenir mal caràcter, d’estar en mans d’alguna intel·ligència -masculina, valgui la redundància-; culpable de no ser prou bona mare, de menjar massa pa. S’apropa el 8 de març i com la tuberculosi o el paludisme, la desertificació i la ràbia, les dones tenim un dia internacional. Es multipliquen els esforços, de bona voluntat, per fer-nos presents i escoltar-nos. Però senyores i senyors: hi som cada dia. Cada dia prenem decisions laborals. Cada dia, majoritàriament, ens ocupem dels nostres fills i dels nostres pares quan es fan grans. Cada dia volem compartir no només l’execució de les feines domèstiques sinó també l’obligació de pensar-hi.
Per sort ningú és ja masclista. José Sazatornil ja no es mira les sueques, els homes comparteixen feines domèstiques, no les jutgem a elles d’entrada per l’aparença física, les acceptem com a caps amb naturalitat, ens reconeixem uns i altres les capacitats mútues, el vocabulari és políticament correcte, ells ja no pensen en els arcs i les fletxes —i el troncomòbil— i elles en la cova. Tots dos són proveïdors, les oportunitats són les mateixes i alguns nens juguen amb nines. Estem segurs que ho hem aconseguit? Només a mitges, només a estones.
Més enllà de valorar i apreciar que ens recordin tant com hem avançat en comparació amb les nostres mares, que no podien tenir passaport o obrir un compte corrent sense permís del marit, el que és veritablement important ara i avui és si homes i dones compartim el poder i el temps. El poder en els llocs de decisió professional, amb conseqüències econòmiques. El temps en la satisfacció d’educar els fills i la insatisfacció de la rutina. Ens en sortim?
Aquesta setmana l’Iese ha fet públic el quart informe sobre les dones a l’Íbex-35. La radiografia de quantes dones hi ha al màxim nivell de les empreses que realment influeixen. La conclusió és que el pes relatiu de les dones en els consells d’administració de les grans empreses està en el 19,6% a Espanya. Per sota de la mitjana de la Unió Europea, que se situa en un magre 21%. A més a més, únicament hi ha 3 dones que són conselleres executives i només 7 empreses tenen més del 30% de dones al seu consell d’administració. Grifols i Red Eléctrica són les úniques empreses que compleixen la recomanació europea de comptar amb el 40% de representació femenina no executiva. Aquestes xifres deixen molt clara la necessitat d’un canvi cultural per potenciar l’avançament de les dones en tots els llocs directius. Les universitats demostren que la seva absència a determinat nivell no és per falta de talent.
Pel que fa al temps. Com es distribueix el temps de feina no remunerada? A tot el món el desequilibri d’hores de feina remunerada entre homes i dones dóna un saldo negatiu per a les dones. Melinda Gates, cofundadora de la Fundació Gates, ho assenyala i ha convertit la reducció de la “pobresa de temps” en un dels objectius anuals de la fundació. Un objectiu important perquè la quantitat de feina no remunerada que fa una persona té un cost d’oportunitat en la seva carrera i influeix sobre la seva posició econòmica. Al món, les dones gasten de mitjana 4,5 hores al dia en feina no remunerada, incloent fer la compra, netejar o cuidar els fills. Es tracta del doble del temps que hi dediquen els homes, segons l’OCDE. Als EUA, les dones ocupen 4 hores diàries en feines que no estan remunerades i els homes 2,7.
A França la relació és de 2,4 els homes per 3,9 les dones i a Espanya 2,6 per 4,3. El país més equilibrat és Noruega, amb 3,1 i 3,6 hores, respectivament.
La feina no retribuïda té costos d’oportunitat salarials i conseqüències sobre la jubilació, però també hi ha encara diferències salarials en les hores de feina retribuïdes.
La diferència salarial entre homes i dones a Espanya supera en tres punts la mitjana europea. El salari dels homes espanyols és un 19,3% superior al de les dones, mentre que a nivell europeu la diferència se situa en el 16%, segons dades de la Comissió Europea. Això significa que elles treballen gratis 58 dies a l’any. A partir del 2 de novembre les dones europees treballen gratis.
Les dones no es queixen per vici. També volen ser considerades competents i no ambicioses, valentes i no trepes, amb capacitat de lideratge i no manaires. Volen respecte en la vida quotidiana i en l’esfera pública. La igualtat d’oportunitats i el canvi d’inèrcies és un tema de poder i al poder ningú no hi renuncia beatíficament. De fet, també elles mateixes sovint reprodueixen i eduquen en els rols tradicionals.
Hem avançat molt i cada cop més dones participen en coses... d’homes? Però encara hi ha situacions sorprenents: cap candidata a presidenta i una sola dona portaveu en el debat d’investidura a Espanya. Però, ei!, tot va molt millor...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada