dimarts, 10 de febrer del 2009

DICCIONARI PER A OCIOSOS: AMOR


El rebombori mediàtic/comercial que es produeix tots els anys a propòsit de San Valentín l’utilitzarem enguany com excusa per retrocedir fins a la primera entrada del Diccionari per a ociosos de Joan Fuster, l’AMOR.
Així aprofitarem l’avinentesa per revisar i practicar de cara a l’examen, ja pròxim.
Una de les idees claus que Fuster argumenta és que aquest AMOR, el dels GRANS ENAMORATS, és una invenció dels trobadors, i afirma que “l’home occidental, “l’europeu”, i la dona, durant segles, han estat fent l’amor, s’han enamorat, al dictat dels poetes...”
Bé seguint aquest fil argumental, se m’ha ocorregut que ho podíem comprovar i, com que ens hem avingut a recopilar manifestacions artístiques al voltant del tema començaré amb una cançó emblemàtica del grup musical SAU, “Boig per tu”:



A la terra humida escric
nena estic boig per tu,
em passo els dies
esperant la nit.

Com et puc estimar
si de mi estàs tan lluny;
servil i acabat
boig per tu.

Sé molt bé que des d'aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum, me la beuré;
servil i acabat, boig per tu.

Quan no hi siguis al matí,
les llàgrimes es perdran
entre la pluja
que caurà avui.

Em quedaré atrapat
ebri d'aquesta llum
servil i acabat
boig per tu.

Sé molt bé que des d'aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum, me la beuré;
servil i acabat boig per tu.


Si us fixeu en la lletra està ben a prop dels tòpics de “l’amor cortés” trobadoresc on el trobador mantenia una relació de vassallatge envers la dona (“servil i acabat”); la dama s'hi presentava com a inaccessible (“si de mi estàs tan lluny”) i el seu record produïa alegria, així com gran melangia la seua absència (“quan no hi siguis al matí/ les llàgrimes es pedran...”)
Així doncs, i salvant totes les distàncies, Sau beu d’aquests tòpics trobadorescos i l'enamorat es lliura a la seua estimada, tal i com observem en la següent cançó del trobador Guillem de Cabestany(versió traduïda).
No deixeu de publicar les vostres cavil·lacions:

I
El dolç neguit
que em dona amor sovint,
dona, em fa dir
de vós molts versos agradables.
Pensant contemplo
el vostre cos estimat i gentil,
el qual desitjo
més que no faig evident.
I encara que em desencamino
per vós, no abjuro de vós,
que sempe us suplico
amb amor fidel.
Senyora en qui la bellesa brilla,
moltes vegades m'oblido de mi,
quan us lloo i us demano.

II
Que sempre em detesti
l'amor que us prohibeix a mi
si alguna vegada el cor desvio
vers un altre afecte.
M'heu pres el somriure
i donat pesar:
més greu martiri
cap home no sent;
perquè que jo més anhelo
que a cap altra que al món sigui
refuso i ignoro
i maltracto en aparença;
tot quan faig per temença
heu en bona fe
de prendre, fins i tot quan no us veig.

III
En record
tinc la cara i el dolç somriure,
el vostre valor
i el bell cos blanc i llis;
si en la meva creença
fos tan fidel a Déu,
viu sense dubte
entraria en el paradís;
que així estic
de tot cor a vós rendit
que altra no em dóna goig;
que a cap altra de les més senyorials
jo no li demanaria
jeure ni seria el seu amant
a canvi d'una salutació vostra.

IV
Tot el dia sento
el desig, tan m'agrada
el capteniment
de vós a qui estic sotmès.
Bé em sembla que em venci
el vostre amor, que abans que us veiés
era el meu pensament
que amar-vos i servir-vos;
així he restat
sol, sense cap ajuda
amb vós, i he perdut
molts favors: qui vulgui que els prengui!
Que a mi em plau més esperar-vos,
sense cap acord conegut,
ja que de vós m'ha vingut el goig.

V
Abans que s'encengui
sobre el cor el dolor,
mercès davallin
en vós, senyora, i Amor:
que el goig a vós em lliuri
i m'allunyi sospirs e plors,
no us separin de mi
noblesa ni riquesa;
que se m'oblida tot bé
si amb vós no trobo acolliment.
Ah, bella i dolça criatura,
seria una gran bondat
si la primera vegada que us vaig sol•licitar
m'haguéssiu estimat molt o gens,
perquè ara no sé on sóc.

VI
No trobo armes
contra vostres poders;
pietat vos prengui
de tal manera que us sigui honorable.
Que no m'escolti
Déu entre els que preguen
si jo vull la renda
dels quatre reis majors
a canvi que amb vós no em valguin
ni la pietat ni la bona fe;
ja que no em puc allunyar de cap manera
de vós, en qui s'ha posat
el meu amor, i si fos acceptat
besant, i us plagués,
mai no em voldria lliure.

VII
Mai res que a vós us plagués,
franca i cortesa senyora,
no em serà tan prohibit
que no m'afanyi a fer-ho
sense pensar en cap altra cosa.

VIII
Raimon, la bellesa
i el bé que hi ha en la meva dama
m'han gentilment lligat i pres.

11 comentaris:

  1. Hola!
    La veritat es que a mi el 14 de febrer es una data molt especial ,a més a més em pareix que té un toc magic però no a soles perque es el dia de l'amor....és perquè coincideix amb el meu aniversari!

    Respecte al diccionari per a ociosos dir que em sembla interesant,és una manera de vore l'amor,i des de el meu punt de mira també estic d'acord en que el poetes han tingut un paper molt molt important en la dinàmica de l'amor encara que en cada persona amb unes característicass però al fi y a la cap l'essencia ens a sigut transmitida per ells.

    Res més y despedir-me amb una sal.lutació


    Eva Maria G.L

    ResponElimina
  2. He llegit per algun lloc -virtual, és clar- que la trobada de dissabte va ser una mena de pressa de pèl. Per favor! Si era una trobada... quin luxe haver-nos conegut, saber de la nostra existència, saber que un altre món és possible, també dins la xarxa. m'encanta el teu bloc, m'agrada molt el post de SAU (una de les meues cançons preferides, i la d'algunes alumnes) tot i que allò de servil no m'agrada si es descontextualitza... però a voltes cal deixar-se anar. La cançó m'agrada. Com també el teu anllaç amb els trobadors. Quan "siga gran" i ensenye literatura (ara faig PQPI i comentaris de text....) m'ho "copiaré".
    Una besada molt forta.
    Gràcies.

    ResponElimina
  3. Hola,
    Dir que l'amor és un sentiment que tens per una altra persona, i és veritat que segons l'època on te trobes cambia les seues qualitats, i estic d'acord amb el comentari de Eva amb que els poetes han tingut un paper molt important en l'amor.
    I per ultim dir que el 14 de febrer es un dia molt important per a totes les persones que estan enamorades perque expressen encara més els seus sentiments i per a mi tambe encara és més importants aquest día perque també és el meu aniversari.

    Un salut a tots.

    MªÁngeles Villanueva 2º Bachiller Humanistic

    ResponElimina
  4. Donar una definició d'amor no és gens fàcil, ja que seria molt abstracta, el que està clar es que aixó al que diem ''amor'' té una part important de atracció, i en té d'altra que la diferencia de la simple atracció, no sabria dir be de que es tracta, però el fet es que el fa diferent. I en tot aixo té una gran influencia la societat, que ens trasmet els valor de com s'ha d'amar, clar que aquestos valor estàn plens de tópics ridiculs(mitges taronges, amors predestinats...).En cloncusió, l'amor exiteix, però no de la forma en la que el presenten.

    Respecte al 14 de febrer, opine que no es més que una altra excusa per a celebrar una festa i consumir.

    Rocío López Navajas

    ResponElimina
  5. Abans que res volia dir que no se si ho sabeu, però la cançò de Sau va dedicada a la lluna.
    "Se molt bé que des d'aquest bar, jo no puc arribar on ets tu, però dins la meua copa veig reflexada la teua llum, me la beuré,..."

    Un abraç

    JOse Cervera Martínez 2º bach Científic

    ResponElimina
  6. José gràcies per l'observació, és veritat però no em negaràs que la lluna és tractada com si fóra una estimada dama "nena estic boig per tu" ("personificació") i des d'eixe punt de vista em semblava que es podia crear una similitud amb "l'amor cortés" dels trobadors.
    M'alegra que hi participeu. Gràcies a tots

    12/2/09 3:45 PM

    ResponElimina
  7. Podries penjar la cançò de "Sopa de Cabra" que es diu:"el far del sud"

    Molt xuula ;)
    Un abraç
    Jose Cervera.

    ResponElimina
  8. L'amor existeix i sempre ha existit. Però la paraula "amor" i el seu significat va ser inventada fa molt poc de temps, cosa que fa que alguns pensadors defensen la idea que abans l'invenció d'aquesta, ha sigut totalment impossible enamorar-se, pel simple fet de no haver-li posat un nom a aquest sentiment. Si busquem en la nostra història,trobarem que en els sues origens la paraula "amor" no significava el mateix que en l'actualitat. El concepte d'amor era bastant classista-es tracta de l'amor cortés entre dames i cavallers.
    Un altre aspecte que ha canviat, encara que desgraciadament en molts països no, és la relació que hi ha entre la dona i l'amor, què en époques anteriors, moltes de les dones van ser per als homens una simple diversió.
    Desi

    ResponElimina
  9. L 'amor és un tema massa complicat , per que cadascú te la seua manera de viure’l , per això no tots han d’entendre el mateix per amor. Dona igual que siga entre home i dona , mare i fill ,dona i dona .
    Hi ha qui fins i tot el classifica com a una simple reacció química del cos .
    Siga el que siga és clar que l’amor sempre ha existit y sempre existirà .
    Hi ha diferents tipus d’amor això es clar , però a la fi sempre signifiquen el mateix : pensar en l'altre abans que en un mateix .

    PILAR PÉREZ 2ºBACH C

    ResponElimina
  10. Primerament he de dir que sóc un persona que creu en això d'enamorar-se. Algunes vegades ixes ben parat per ser correspós i altres vegades, penses que el món s'acaba. Però enamorar-se és un sentiment únic i almenys una vegada en la teua vida ho has de sentir. A més l'amor també és un cúmul de sentiments barrejats però incanviables, és clar.

    Altra cosa que m'agradaria comentar és que em pareix merament desagradable mantindre la teua vida lligada a una persona amb l qual no sents res, només per simple convenéncia,ja económicament o siga el motiu que siga. Això és un sacrifici, perquè no compartir la teua vida amb la persona estimada?
    Rosa Canales, 2n. Bat.Ciències

    ResponElimina
  11. L'amor de sau per la lluna

    ResponElimina