Us deixe avui la recomanació d'un cantant, Dani Flaco, que publica ara un disc en català "xarnego" després d'haver publicat dos discos en castellà, la seua llengua materna, cosa que demostra que per estimar la llengua no cal ser catalanoparlant sinó simplement sentir-la com a pròpia.
Em sembla molt interessant que des del castellà, llengua que gaudeix de tots els avantatges, es passe al català, és tan poc "normal" que només per això ja mereixeria un apunt, però a més a més les seues cançons sobre coses de cada dia, històries d'amor i de desamor que necessiten eixides d'emergència, mereixen la pena. Si, a més a més, teniu ocasió, acudiu a alguna actuació en directe perquè us assegure que us hi divertireu i molt.
Em sembla molt interessant que des del castellà, llengua que gaudeix de tots els avantatges, es passe al català, és tan poc "normal" que només per això ja mereixeria un apunt, però a més a més les seues cançons sobre coses de cada dia, històries d'amor i de desamor que necessiten eixides d'emergència, mereixen la pena. Si, a més a més, teniu ocasió, acudiu a alguna actuació en directe perquè us assegure que us hi divertireu i molt.
Alícia,
ResponEliminano el coneixia i m'han agradat les dues cançons, cadascuna amb un ritme diferent però encertat.
Gràcies per descobrir-nos nous valors; especialment, si fan aquests canvis de llengua, caldrà tenir-los més presents.
Paco