Continuant amb les recomanacions de cara a l’estiu, avui en farem dues: DRÀCULA, novel·la i pel·lícula.
Rara vegada una pel·lícula no decep si prèviament has llegit la novel·la en què es basa. Això és el que ocorre amb la meravellosa adaptació que de Dràcula, de Bram Stoker, va fer Coppola (1992).
El film de Coppola introdueix un pròleg on s’explica l’origen del vampir cosa que dóna una motivació als seus actes posteriors.
Això no existeix en la novel·la de Stoker però sí que s’insinua al principi quan el comte salva Jonathan (el protagonista) de les vampiresses del seu castell dient que ell sí és capaç d’estimar.
En la pel·lícula, Dràcula ja no és la representació i personificació del mal, que en una altra versió va interpretar Christopher Lee (versió de Terence Fisher de 1958), sinó un heroi romàntic que intenta preservar el seu amor contra el temps.
La novel·la és engrescadora, no la pots deixar de llegir i ,a estones, fa sentir por, cosa ben difícil quan llegeixes; la pel·lícula de Coppola és, al meu entendre, una magnífica i commovedora història d’amor que adquireix tantes reinterpretacions com visions li dediques.
A més no cal oblidar l’extraordinària banda sonora de Wojciech Kilar (El pianista, La novena puerta), ni els grans actors que la protagonitzen (Gary Oldman, Anthony Hopkins, Winona Ryder, Keanu Reeves)
Ara hi ha ocasió de tornar a veure-la en la sessió que es farà dimecres 3 de juny a les 18h. a l’Aula de Cinema de la Universitat de València (al col·legi Major Lluís Vives) dins del cicle “Amores caníbales”.
Si podeu fer un descans de tant d’estudiar no hi deixeu d’acudir i tot seguit compreu la novel·la, és un valor segur.
El film de Coppola introdueix un pròleg on s’explica l’origen del vampir cosa que dóna una motivació als seus actes posteriors.
Això no existeix en la novel·la de Stoker però sí que s’insinua al principi quan el comte salva Jonathan (el protagonista) de les vampiresses del seu castell dient que ell sí és capaç d’estimar.
En la pel·lícula, Dràcula ja no és la representació i personificació del mal, que en una altra versió va interpretar Christopher Lee (versió de Terence Fisher de 1958), sinó un heroi romàntic que intenta preservar el seu amor contra el temps.
La novel·la és engrescadora, no la pots deixar de llegir i ,a estones, fa sentir por, cosa ben difícil quan llegeixes; la pel·lícula de Coppola és, al meu entendre, una magnífica i commovedora història d’amor que adquireix tantes reinterpretacions com visions li dediques.
A més no cal oblidar l’extraordinària banda sonora de Wojciech Kilar (El pianista, La novena puerta), ni els grans actors que la protagonitzen (Gary Oldman, Anthony Hopkins, Winona Ryder, Keanu Reeves)
Ara hi ha ocasió de tornar a veure-la en la sessió que es farà dimecres 3 de juny a les 18h. a l’Aula de Cinema de la Universitat de València (al col·legi Major Lluís Vives) dins del cicle “Amores caníbales”.
Si podeu fer un descans de tant d’estudiar no hi deixeu d’acudir i tot seguit compreu la novel·la, és un valor segur.
Alícia, quin vídeo més bonic!
ResponEliminaCertament són una meravellosa adaptació i una magnífica novel·la (a mi m'agrada buscar alguna música com "El sueño del mono loco" o "La morgue" que ens acompanye mentre llegim un parell de capítols a classe; després, ella sola es publicita entre l'alumnat que s'estima les novel·les de por).
Paco López
Gràcies per l'intent, però ni hem aprovat tots ni les notes en valencià són tan bones.
ResponEliminaCrec que t'has enganyat de post i l'has escrit en el de Dràcula, i despistaet que estàs per això no t'has fixat que les notes són bones perquè tots han aprovat la PAU i les de valencià són objectivament bones, mira't la llista de nou.
ResponElimina