dilluns, 23 d’abril de 2012

ELS NOSTRES RELATS

En un poble anomenat Tantra, hi havia una estàtua d'un home anomenat Sant Jordi. Aquest nom feia referència al príncep de Tantra.
Conta la llegenda, que a Tantra, hi havia un castell, On estava la princesa Rosa, Atemorida per un drac.
 Diuen que el rei Josep, pare de Rosa, la princesa, convertiria  l'home que salvara  la seua filla en el  seu marit, En eixe cas seria príncep.  Sant Jordi era un home fort, Alt i bastant sociable amb la resta del poble. Uns diuen que va véncer el drac, Altres que va trobar un passadís secret. Ningú sap com va rescatar la princesa Rosa, Però h o va fer.  Així és com l'antic poble de Tantra, va tindre el nou príncep, Sant Jordi.

Jesús Ferrer 3r A

En una ciutat, hi havia un drac. Aquest drac udolava totes les nits i ningú savia perquè. El pitjor era que ningú podia dormir perquè el drac mai parava d´udolar i ho feia molt fort.  La princesa ja estava farta i molt cansada d´aquest drac.
Sant Jordi en aquest temps li va demanar la mà de la princesa al rei i el rei va acceptar, peró ella va dir que a menys que solucionara el problema amb el drac no es casarien. Sant Jordi va acceptar perquè estimava   la princesa.
Quan Sant Jordi va arribar a on vivia el drac va tindre molta por perquè ningú s´havia apropat en anys i no sabia el que li podia ocórrer. Però va tindre la suficient valentia i va entrar dins la cova. Va trobar al drac i para la seua sorpresà el drac parlava i era molt educat i simpàtic. Sant Jordi li explicà el que ocorria i el drac li va dir que sempre udolava perquè no podìa volar a causa d´una maldicció i sols es podìa curar si trobava una rosa que tinguera una sola espina. Sant Jordi i va prometre que l´aniria a buscar i això va fer. I no va tardar en trobar-la perquè la princesa tenia a la seua habitació una rosa amb una sola espina. Sant Jordi la donà al drac i ell es va curar. Així  que Sant Jordi i la princesa es van casar i van ser molt feliços ells i tot el poble. 

                                                                 Karali 3r A
Això era i no era una volta una princesa que anava  per una senda del bosc quan de sobte, es trobaren enmig del camí  dos homes. Aquells homes portaven en la mà una rosa per a les seus dones, però en vore la princesa que era tan guapa van decidir donar-li-la a d’ella. La princesa les va acceptar.
En arribar al castell les va oldre i de sobte es va començar a marejar moltíssim. De seguida va cridar el seu  criat i el criat no estava ja que eren vacances. Per casualitat passava per allí un príncep, St Jordi, que va escoltar els crits de la princesa, va entrar corrents al castell i va buscar-la.
pidament St.Jordi la va agafar i la va dur a una habitació, allí la va tombar al llit i va començar a fer-li aire amb un ventall que hi havia sota un calaix.
La princesa va començar a despertar i el príncep  va fer-li preguntes sobre què li havia passat. Ella li va contar tota la història i ell li digué que trobaria als que li varen fer això i que ho pagarien car i així ho va fer. 

Jorge Fernández 3rC.

 Fa molts anys, en un dia com avui, la filla del rei, més coneguda com la princesa Flor, va eixir com cada matí a agafar roses al bosc del seu regne.
Però aquesta vegada va ser diferent a les altres; de camí al bosc no va veure cap rosa, i quan va entrar en el bosc va veure que les roses que hi havia estaven posades de forma que pareixia un camí.
La princesa no va parar-se a pensar i va seguir caminant pel camí format per les roses a la vegada que les anava agafant.
De sobte, algú va tapar-li la cara amb un sac i se la va emportar.
Va aplegar l'hora de menjar i el rei va començar a preocupar-se per la seua filla.
Va manar a tot el poble que la buscaren, però ningú no la va veure.
Als tres dies el rei va rebre una carta. La carta deia que tenien segrestada la seua filla i que si volia recuperar-la hauria de donar-li el regne.
El rei va pensar que li donaria el regne i s'acabat, però el seu conseller li va dir que ell tenia un amic que cuidava de dracs i qualsevol d'aquestos dracs i qualsevol d'aquestos dracs podia agafar al segrestador i tornar-li la princesa.
I així ho van fer, el drac va buscar per tot el bosc i va trobar el segrestador, era el famós St. Jordi.
El rei es va posar molt content quan li van tornar la seua filla i St. Jordi va ser castigat.
Laura Vidal Marcos 3r C



Us contaré la història de Sant Jordi, un poc modificada, però soles un poc. Hi havia un poble amenaçat per un drac i el seus sequaços els monos travels voladors .
El rei del poble oferia un animal de granja per al drac tots els dies. L' oferiment es produïa tots els dies a les 17:00 quan els monos travels voladors anaven amb un zeppelin ( jo no se per què, si podien volar... , eren un poc curtets de ment). Un dia se'ls van acabar els animals i el rei va començar a oferir a persones del poble. Va arribar el dia en què soles quedaven el rei, Sant Jordi i la princesa. El rei Gilipolles (era el seu nom encara que sone malament) va oferir la sua filla abans d'oferir a Sant Jordi, era un poc estúpid.
Els monos travels voladors no van tornar més. Gilipolles i Sant Jordi es van preocupar i Gilipolles va enviar a Sant Jordi a vore què passava.
Sant Jordi va arribar a la cova del drac, va entrar cap a dins i es va trobar monos travels voladors mort al terra, estaven tots violats. Va anar més cap a dins i va trobar al drac mort violat i li havien arrancar el pene. A l final de la cova estava la princesa anorèctica, assentada mirirant un diari on parlava sobre ella, el títol ficava: " La princesa, també anomenada la xiqueta Medeiros ha desaparegut". De sobte es va jirar i liva arrancar el cap d'un colp i després el va violar 7 o 8 vegades i a partir d'aquell dia va vore una epidemia de zombies.
Jorge Amoraga 3r C
La lletja i la bèstia
Hi havia una vegada una princesa que era molt lletja que no trobava parella perquè ningú la volia. Es deia Fiona i vivia en el castell de Vladenburg. Ella sempre anava a passejar pel camp, perquè si caminava per la ciutat la gent s’espantava en veure la seua cara. Se n’anava ella sola fins la muntanya  plorant quan va veure un drac reposat sobre l’herba i pareixia que ell també estava plorant així que es va apropar amb cautela a ell per a veure què li passava, el drac la va veure apropant-se i es va sorprendre perquè no fugia d’ell. Quan ja estava al seu costat Fiona va començar una conversa amb ell i ella també es va sorprendre perquè el drac no fugia d’ella. Es van confessar les penes de cadascú (si, el drac parla el nostre idioma) i van coincidir en que tots fugien d’ells, l’una per lletja i l’altre per temor. Van seguir la conversa i al final el drac li va proposar una cita a la princesa perquè era lo mes paregut a una femella de la seua espècie que havia conegut. La princesa va acceptar i van quedar a las sis.                                           
Al dia següent a les sis el drac va anar a la ciutat i quan va aplegar, tota la gent va eixir corrents, menys un florista que es va amagar darrere d’un ram de flors. El drac es va apropar a ell i el florister va dir: -Per Sant Jordi! Ha aplegat la meua hora!
Però el drac en vegada de menjar-se’l, li va dir: - Dóna’m un ram de roses, tinc diners- i es va traure monedes de la seua ala esquerra. Quan el drac tenia les roses va arreplegar Fiona al castell i es van anar tots dos volant cap a les muntanyes i van tornar mai més.
Carlos de la Fuente Novillo. 3rC

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada