Acabada la jornada, i com sempre sol ocórrer després dels nervis propis d’un esdeveniment públic, estem contents amb els resultats. El nostre convidat, l’escriptor Urbà Lozano, va estar a l’alçada de les nostres expectatives: amé, afable, distés, proper, divertit i sol•lícit amb totes les preguntes, no sempre fàcils, plantejades pels lectors. Les seues anècdotes, acumulades com un bagatge que transforma en literatura, van engrescar tots els presents: companys del claustre, alumnes, mares i pares. Els muntatges dels nostres alumnes (José Cervera, José Rubio, Azarel, Ainoa Ogallar, Sílvia Solera, Rosa Canales i el grup de 3r. Del PDC) van agradar molt i les interpretacions de Laura Almenara, Josep López, Rocío López i Olalla ens van fer somriure i aplaudir amb ganes. Hem d’agrair fins i tot la publicitat que donarà a l’acte Ràdio Alaquàs aquesta vesprada a les 16h.. Santi, el periodista de l’esmentada emissora, va seguir l’acte amb interés i va entrevistar Urbà per al seu programa. Resumint, una vesprada inoblidable, no sempre es pot gaudir del luxe d’un autor com Urbà a casa nostra. Només vam trobar a faltar les nostres amigues i companyes, a més de part de l’organització del Club, Maite Ferrer i Carmen Tomé, per culpa d’unes grips inoportunes. Però, per compensar el buit d’elles (tal vegada per justícia poètica), el nostre company Vicent Girbés (que tant va treballar al club anterior) va tornar al Clarita, i, encara que només fóra per una estona, tots vam estar encantats amb la seua presència. Ara intentarem pair tan de goig i pensar en un pròxim objectiu.
Ací us deixe el muntatges de Rosa Canales, José Rubio i Azarel Chamorro; la il.lustració torna a ser de Noelia Iglesias. *FENT CLIK EN EL TÍTOL DEL POST VEUREU LES FOTOS DE LA VESPRADA
Tothom sap que demà és la convocatòria del CLUB DE LECTURA. Tots heu treballat tant que no podem més que agrair la vostra col·laboració per endavant. Demà a la vesprada jo sabeu que tenim la trobada, estimats lectors incondicionals. La il·lustració és fruit del treball i la imaginació de Noelia Iglesias de 2n. de Batxillerat de Ciències. Hi ha altres col·laboracions importants, però les esmentarem demà perquè siga un poc sorpresa.
Us he de confessar que aquesta setmana tinc una saturació del tema Obama. Sempre m'han paregut exagerades aquestes celebracions americanes. A pesar de tot us destacaré allò que més m'ha agradat, pel que té d'irònic, del que s'ha vist pels mitjans de comunicació. És el vídeo d'Amnistia Internacional sobre allò que haurien de ser els primers 100 dies d'Obama com a president (pluja de bitllets per resoldre la crisi, desaparició dels problemes medioambientals i, allò més important assoliment de la pau al món i tancament de Guantanamo). Tant de bo fóra possible i si finalment s'acompliren, encara que tan sols fóra una minimíssima part d'aquestos desitjos, seré la primera fan incondicional de l'omnipresent Obama perquè seria realitat allò de "we can".
Sàmara és un documental de 27 minuts de duració produït pel grup musical VerdCel per a ser inclós en el seu últim treball anomenat “Sàmara”. És un documental de creació que explica l'univers temàtic del disc. Es desenvolupa a partir d'una entrevista a Consuelo, una dona de més de vuitanta anys, àvia d'Alfons i Daniel (Components de VerdCel) que ha viscut tot el s. XX i ens conta como era la seua vida de traballadora i mare de família. Alhora, pretén ser un homenatge a tota eixa generació de persones que nasqueren a començaments del s.XX i es topetaren de ple amb la Guerra Civil i tota la dictadura de Franco. Persones que treballaren de valent per tal de construir la societat de què avui gaudim. El documental està realitzat per Octavi Masià amb la col.laboració de Daniel Olmo Boronat en el diseny de la imatge i Alfons Olmo en la concepció i composició del guió del documental.
Seduït pels aromes/Pres de l'atmosfera/ Blanc, blanc, blanc/ estrela fugissera/ inunda els ulls tancats/blanc, blanc, blanc/Posseït com els vampirs/infectada la sang/a flor de pell/tot és un esclat/ Aromes que t'obrin per dins/t'impulsen passes cap avant/Com irromp la millor melodia/en una orquestra sense so/Et sorprèn quan camines/entre fums i l'estrès/ Olore el verd/mastegue l'aroma/ veig la carn del fruit i agafe la ploma/Açò t'agrada, sense preguntar per què efervescència a la pell /els prats humits llueixen/un sol que plou/energia escampa arreu/ Si poguérem guardar felicitat/per a altres instants/quan fos el cervell /o el cor glaçat/ai la primavera /li pegaries un bon mos, dentellada/ Olore el verd/mastegue l'aroma/veig la carn del fruit /i agafe la ploma/Revolució dels sentits/l'oprimit se'n sortirà/serà ell qui acabarà explotant/com l'abril fa/ Aires regeneradors/ ja no toquem terra!/ Ja no toquem
La gent es va quedar bocabadada quan ja fa un mes, les línies cinc i tres del metro de València s’ompliren d’una mena d’herois, vilans i gatetes que cantaven en japonés i feien acudits i moviments estranys amb les mans. Fins i tot un conductor d’autobús va aprofitar els seus deu minuts d’esplai per fer-se una foto amb un Shinigami-sama, una mena de déu de la mort. El que no sabien era la celebració d’una concentració de manga a València. No hi ha dubtes que el còmic japonés, el manga, és una de les més populars expressions culturals del país del sol naixent. Arreu del món, ens trobem amb gent unida per una afició per les cares “kawaii”, les criques “neko”, “gothic lolitas”, el “cosplay”, “dorama” i el “jpop” o alguna de les seues variants. Aquesta gent es definida per ells mateixos com “Otakus”. Cal saber que no s’ha d’usar aquesta paraula en Japó, perquè aquesta és una paraula molt despectiva que significa “persona molt obsessionada per alguna afició en concret, siga la que siga”. El Manga i l´Anime (manga animat) mouen milions de diners a l’any. El merchadising, els videojocs, el manga, discos de música... qualsevol otaku té en la prestatgeria la seua col•lecció preferida. Però, la majoria de coses es baixen per la xarxa de xarxes: de fet, la majoria de sèries i manga solament es poden veure “fansubeades” (subtitulades pels fans) a través d’Internet. A Espanya especialment, hi ha un desfasament abismal en aquest sector, poden passar mesos o fins i tot anys perquè es tradueixen les sèries, i això si eixen a la venda. A banda cal dir que la dèria que tenim els castellans per doblar-ho tot se sol traduir com una mala qualitat de doblatge. Dins del Manga hi ha gèneres i temàtiques com qualsevol altres escrits. Per exemple, trobem els Shõnen (少年) com Dragon Ball i Death Note amb les seus baralles i acudits; els Shõjo (少女) com Nana i Vampir Knight amb els seus romanços i intrigues; o l´Ecchi (エッチ) com Green Green i Inukami amb les seues gracioses situacions subidites de to. Dins d’aquest últim gènere ens trobem endemés amb el Yaoi (やおい) manga homosexual masculí, com Gravitation i Loveless i amb el Yuri (百合) , manga homosexual femení, com Maria-sama ga Miteru. Se sol caure fàcilment en els prejudicis que la gent que veu aquestes coses són gent infantil, obsessionada, boja, amb instints assassins, sense amics o altra mena de pensaments despectius. Açò no és, ni de lluny, cert, tot depén de qui es tracte. Jo personalment (i ho dic perquè em pilla de prop) opine que la majoria de persones que conec que els agrada el manga estan tan boges com ho estarien sense ell. No pense que cap dels anteriors adjectius siga cert, si bé és cert també, que hi ha gent que sí que compleix algun d’aquestos tòpics, però són casos a banda. És a dir, no per jugar a un videojoc on un senyoret va amb batana vol dir que sigues l’assassí de la katana versió segona. Per a mi el manga és una afició més, que com tal pot fer-te passar bones estones amb gent de gustos semblants i que a més a més, és tot un moviment cultural que t’obri les portes (crec que malgrat es comença veient herois, al cap i a la fi acabes veient quimonos i aprens coses del país del sol naixent).
AZAREL CHAMORRO 2n. Batxillerat Ciències Etiquetes de comentaris: manga frikis
Bé xics com estic avançant-vos aquestos dies dilluns pròxim començarem amb L'ASSAIG i iniciarem la lectura de Ser Joan Fuster (Bromera). Com a introducció us penge una mínima biografia, un tast d'aforismes a més de comentaris de la seua obra i un fragment d'una entrevista. Crec que els plantejaments de Fuster no poden deixar ningú indiferent i, per tant, espere les vostres opinions. Per acabar us regale un vídeo d'Obrin Pas així comprovareu com Fuster desperta l'interés fins i tot dels més jòvens. La cançó conté la veu de l'escriptor.
Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) és assagista, historiador, crític literari i poeta. Intel·lectual autodidacte amb projecció històrica, es compromet amb el seu país i el seu temps. De la seva obra, prolífica i variada de temes, en destaca, per la seva transcendència, l'assaig polític Nosaltres els valencians (1962), premi Lletra d'Or 1963, que és un revulsiu en la societat valenciana del moment. Estudia l'obra d'Ausiàs March, de sant Vicent Ferrer, de Salvador Espriu i de Josep Pla, entre altres. També basteix una teoria coherent i documentada de la història dels Països Catalans. És distingit, entre altres guardons, amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1975) i amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1983). A títol pòstum, el Consell de la Generalitat Valenciana li concedeix l'Alta Distinció al Mèrit Cultural. Romanço literari 4: Revisionisme (anti)Fusterià.
DICCIONARI PER A OCIOSOS
DINERS
No entenc aquells qui diuen que menyspreen els diners. Costen tant de guanyar!
IDEES
Tota coincidència entre les teves i les meves és això: pura coincidència.
MORIR
Morir-se massa jove és un error. Morir-se massa vell, també. En general, morir-se és sempre un error.
El mal és que podríem dir això mateix respecte al fet de viure.
SER
Tothom s'imagina ser distint de com és. Si no fos així, ningú no tindria prou paciència per a suportar-se a si mateix.
SERVILISME
No hi ha cap servilisme que sigui desinteressat.
SILENCI
Ben sovint, gairebé sempre, callar també és mentir.
TEMPS
Mentre dormiu us creix la barba: això és el temps.
ZERO
¿Qui, sinó un home de fantasia fora mida, seria capaç d'imaginar la idea de zero? I dic imaginar una idea. Evidentment cal molta febre intel·lectual per a arribar-hi. Això, només ho fan els matemàtics. ¿El zero —la nul·litat—, el no-res? Ens burlem dels filòsofs, però mira que els matemàtics!
*FUSTER EN PRIMERA PERSONA
El principal tret del meu caràcter? — No hi he pensat mai. Els qui em coneixen, però, diuen que la tenacitat. Potser. La qualitat que prefereixo en un home? — Que sigui intel·ligent. Sobretot si ha de ser enemic meu. La qualitat que prefereixo en una dona? — Totes. Allò que més estimo en els amics? — Que siguin, precisament, amics meus. El meu principal defecte? —La meva principal virtut: una mica de malícia sistemàtica. La meva ocupació preferida? — Llegir. O llegir i escriure. És a dir, el meu ofici. El meu somni de benestar? — No haver de treballar per a guanyar-me la vida. Quina fóra la meva pitjor desgràcia? — Qualsevol desgràcia. Però, en particular, una desgràcia que m'impedís de fer la meva feina habitual.[...] Els meus autors preferits en prosa? — Indígenes actuals: Pla i Espriu. Forasters: Montaigne, F. M. Arouet, Bertrand Russell, i gent de la mateixa corda. Els poetes preferits? — Jacques Prévert, Neruda, Brassens. Qualsevol que digui alguna cosa. Els herois de ficció? — M'emprenyen, els herois. Encara que siguin de ficció. Les meves heroïnes de ficció favorites? — La d'una novel·la meva que potser mai no escriuré.[...] Els meus herois de la vida real? — Entenent ara per "heroi" aquell que se sacrifica per una causa, una convicció o una persona, els meus "herois" serien els qui se sacrifiquen per allò per què jo em sacrificaria, si en fos capaç.
(Lluís Permanyer: "Joan Fuster", dins 43 respostes catalanes al qüestionari Proust. Barcelona: Aymà, 1967, p. 199-203)
* * * ALGUNS COMENTARIS A LA SEUA OBRA "Per Fuster, a l'hora d'escriure cal deixar de pensar en un hipotètic lector del propi nivell intel·lectual i tendir, en canvi, a la vulgarització cultural. Reivindicarà, per tant, el diàleg obert, característic de l'àmbit mediterrani, que esperoni la intel·ligència col·lectiva, a través de la ironia, i que propiciï aquell humanisme liberal que té els seus ressorts més preuats en la tolerància, la controvèrsia i la llibertat d´esperit [...].
Malgrat la diversitat temàtica que conforma el corpus fusterià —obra poètica, assaig civicopolític, assaig historicocultural o bé de caràcter humanístic—, aquest respon, en el seu conjunt, al projecte que ha d'orientar, en forma quasi d'imperatiu moral, la funció social de la seva activitat intel·lectual: bé en forma d'autoexploració en els seus escrits més personals —en el Diari o en els aforismes—, bé amb apreciacions de caràcter valoratiu, sobre els compromisos contrets per autors tan diversos com Erasme, Unamuno, d'Ors, Gide, Marcuse..., des de la seva condició de "lector-crític". És per aquesta perspectiva doble de "lector-escriptor" que se situa en una disposició estimativa del paper social que pertoca el quefer intel·lectual."
(Antoni Riera: Literatura d'idees. Barcelona: Bruño, 1992)
* * * "Joan Fuster, també en la llengua, representa, per damunt de tot, la voluntat de ser normal. Insistesc: aquesta voluntat s'inscriu en un món cultural profundament anòmal. En aquests moments, en què s'han desfermat polèmiques tan estèrils al voltant de la llengua estàndard, Fuster és un paradigma clar. La seva llengua té sempre com a objectiu fonamental transmetre unes idees, o proposicions o interrogants. Desdenya l'arcaisme estèril, la paraula indòmita, la troballa dialectal: la seva llengua conforma un estil de prosa culta i eficaç, vàlida a tot arreu del domini lingüístic."
(Jesús Huguet: "La força de la paraula en Joan Fuster", dins Homenatge universitari a Joan Fuster. València: Servei de Publicacions, 1993)
* * *
"Conceptuo l'aparició de Fuster en la nostra àrea lingüística com un fenomen considerable. Si a les illes F. de B. Moll ha estat el primer element pràcticament integrador, a gran escala, de la nostra àrea lingüística, Joan Fuster ho ha estat —i ja veient les coses des del punt de vista polític— a València."
(Josep Pla: Homenots. Barcelona: Editorial Selecta, 1962. A la pàgina de Josep Pla, a l'apartat d'antologia, trobareu un retrat de Joan Fuster fet per Pla)
Us penge un regal que m'ha oferit una mà estimada i amiga per aquest bloc. Obsequi de cap de setmana i, com que avui no tinc ganes de fer l'esforç de la traducció, valoraré especialment si hi ha un voluntari per a l'esmentada feina, potser Àngels també ho valore. FELIÇ CAP DE SETMANA.
When I take a one way ticket to the road of no return On a journey every man must make someday When it's time to meet my maker and explain my sins away I will tell him, yes I'll tell him I have lived
I have lived each single moment, as a man of flesh and blood with my soul and all my senses open wide I have lived and tasted everything that called out to be tried I'm afraid of neither heaven nor of hell Never caring if I had a soul to sell
I was no more optimistic than my fellow man would be I have always been an artist not a saint Now the neon lights are dimming no more costumes no more paint I admit that I was selfish, I have lived
I have lived a life of running after joy & happiness With my feelings always tearing at my heart Oh my lord, I should have thought of my salvation at the start But I lived so many mornings I was told You would take a sinner back into the fold.
If my reasons seems too fragile and my words of no effect and forgiveness is the one thing I must win I'll explain my life and show you all I am and all I've been and I'll save in my defence, well I have lived
I have lived with soul on fire with desire in my skin in the name of everyone I've ever known I have worshipped every shrine of love and if I must at all I'll be ready then to kneel and pay the price For the yesterday's I spent in paradise
Us deixe un exemple actual d'allò que hem comentat a classe aquesta setmana. A partir d'una notícia d'actualitat s'escriuen columnes d'opinió. Fixeu-vos en les característiques de cada escrit. NO deixeu d'opinar sobre l'assumpte i aprofiteu per practicar. BON CAP DE SETMANA!!!
DOS AUTOBUSOS DE TMB LLUIRAN UN MISSATGE ATEU DURANT QUINZE DIES
Dos autobusos de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) lluiran a partir de dilluns, i fins el dia 18 de gener, el missatge 'Probablement Déu no existeix
Dos autobusos de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) lluiran a partir de dilluns, i fins el dia 18 de gener, el missatge "Probablement Déu no existeix. Deixa de preocupar-te i gaudeix la vida".
La campanya, que ja s'ha dut a terme a Londres, Manchester, Birmingham i Edimburg, està encapçalada per la British Humanist Association, que a l'octubre del 2008 va començar a recaptar fons per difondre aquest missatge arreu del món amb l'objectiu de sensibilitzar als ciutadans ateus, no creients i lliurepensadors en general sobre la necessitat de "fer-se visibles'', segons expliquen a la seva pàgina web.
The British Humanist Association també manifesta a la seva pàgina web la necessitat dels ateus "de sentir-se orgullosos de les seves conviccions i de reivindicar per a ells els mateixos drets i llibertats que es reconeixen a altres ciutadans pel sol fet de posseir o manifestar unes creences religioses", i afirma tenir el suport del professor Richard Dawkins, el conegut biòleg evolucionista autor de El espejismo de Dios (The God Delusion).
Pel que fa el recorregut d'aquests busos no s'ha pogut concretar, ja que els vehicles estaran disponibles a les cotxeres i cobriran les línies que l'empresa consideri convenient en funció de les necessitats del dia, segons han explicat fonts de TMB. La companyia s'ha volgut desvincular de l'entitat 'British Humanist Association i ha precisat que la contractació dels espais publicitaris als vehicles de TMB correspon exclusivament a una agència externa.
L'esglèsia L'Arquebisbat de Barcelona va difondre un comunicat aquest divendres en el qual expressava que "per als creients en Déu, la fe en l'existència de Déu no és motiu de preocupació, ni és tampoc un obstacle per gaudir honestament de la vida, sinó que és un sòlid fonament per viure la vida amb actitud de solidaritat, pau i amb sentit de transcendència".
AVUI 3-01-09
ELS AUTOBUSOS NO CREUEN EN DÉU “Jesús diu que tots els no cristians passaran l’eternitat en el turment de l’infern...”. Aquesta frase, extreta d’un anunci del transport públic de Londres del juny passat, és la que va portar una jove guionista britànica a iniciar una campanya per contrarestar l’agressivitat i exclusió del missatge. “Probablement Déu no existeix. Deixa de preocupar-te i gaudeix de la vida”. L’eslògan és desenfadat i recull, segurament, l’esperit entre crític i subversiu d’una part del racionalisme britànic que identifica la religió amb l’opressió, la prohibició i el sentiment de culpa. No és estrany que aquesta campanya hagi sorgit al Regne Unit, on s’ha vinculat sempre els anglicans amb la rectitud de les public schools i els catòlics –directament– amb la Inquisició medieval o la hipocresia de confessionari. Diferent seria als Estats Units, on la base mateixa de la nació és la llibertat religiosa –sempre entenent-la com la capacitat de triar una branca o una altra del cristianisme, o del judaisme– i on Déu és present a les escoles, a la televisió i als discursos del president.
I a Catalunya? Com hem d’entendre els anuncis dels autobusos a casa nostra? Si prenem com a referents tants i tants creients que viuen la seva fe des del respecte als altres i, en molts casos, dedicats al pròxim amb generositat i alegria, aleshores la campanya passarà desapercebuda. En canvi, si ens quedem amb el concepte de Déu que està en boca de la Conferència Episcopal i de la COPE, benvinguda sigui aquesta propaganda reivindicativa i irreverent! Ara bé, jo proposo que els anuncis siguin entesos com una nova campanya institucional –l’enèsima– que té com a objectiu abaixar la tensió que es crea a l’autobús cada cop que un passatger ha de pagar un bitllet amb els nous preus apujats del transport públic. Després d’abonar els 7,70 euros d’una T-10, l’anunci sembla un acudit: “Deixa de preocupar-te i gaudeix de la vida”.
TONI CRUANYES, Avui, 9-1-09
LA GUERRA AUTOBUSERA
Barcelona dóna alegries cada dia per considerar-la amb escreix ciutat de prodigis i més. Un exemple: a Londres, després que variades i fins i tot contraposades confraries de creients hagin omplert durant temps els panys dels autobusos de la ciutat amb divises creients, ateus i agnòstics s’han posat d’acord per primera vegada en la història recent i n’han pagada una altra, de campanya, per dir que potser Déu no existeix però que no patim perquè ells s’ho passen d’allò més bé. Dret de rèplica, se’n diu.
Una manera com una altra de discrepar, que és el sistema idoni per conservar una certa llibertat i el sentit de l’humor sencer. Dit i passat això, a Barcelona un grupet s’ha aplegat amb la mateixa intenció i ha aconseguit fons per pagar dos anunciets en dos autobusos. Dos i dos, exactament. A qui repliquen? A ningú. Però, si Londres en té mil, nosaltres en tenim dos. Cosmopolites com som. Quan ha corregut la brama i la festa, ràpidament alguns creients s’han organitzat, però no pas a Barcelona sinó a Madrid (!), per contestar amb una crida a la fe. Els senyors de la pensada de Barcelona no han aconseguit que els facin cas i costat els ateus i agnòstics de Londres, sinó que els repliquin els catòlics de Madrid. Curiós món i any aquests. Podrien recontestar als entusiastes de Madrid els descreguts de Lisboa i formar així una cadena d’absurditats que mereixeria entrar en les guies aquelles de rècords idiotes que tanta atenció atrauen. Però també els uns i els altres podrien parar a pensar si val la pena elevar a la categoria de guerra autobusera sensibilitats i sentiments dignes de més intel·ligència i respecte.
DESCLOT, Vicent Sanchis. DIARI AVUI 9-01-09
I a València: LA CAMPAÑA DEL "BUS ATEO" RECAUDA SUFICIENTE DINERO PARA VENIR A VALENCIA Negocia introducir la publicidad ateísta en la línea 1 y 71 de la EMT
Rafel Montaner, Valencia La campaña de publicidad ateísta promovida por seis asociaciones de ateos, entre ellas la Associació Valenciana d'Ateus y Lliurepensadors (Avall), ha recaudado a través de su web busateo.org más de 7.400 euros en una semana, lo que garantiza que el lema "probablemente Dios no existe. Deja de preocuparte y disfruta de la vida" recorra Valencia a bordo de dos autobuses de la EMT, avanzaron ayer desde la Avall. "Ya tenemos el dinero para traer el "bus ateo" a Valencia", anunció Josep Hernández, portavoz de la Avall, que indicó que la campaña "está negociando con la empresa que gestiona la publicidad de la EMT para que dos autobuses luzcan nuestra publicidad". La Avall espera que el Ayuntamiento de Valencia que dirige Rita Barberá "no ponga ningún impedimento, al igual que no lo ha hecho el alcalde de Madrid, Alberto Ruiz-Gallardón". A partir del día 12 dos autobuses urbanos de Barcelona llevarán el anuncio durante 28 días, lo que les ha costado 2.574,20 euros. La próxima etapa será Madrid. La llegada se avanza a febrero Hernández relata que la buena acogida de la campaña "permite avanzar la llegada del "bus ateo" a Valencia -la previsión inicial era traerlo en Fallas-, a febrero y prolongarlo también durante 28 días". La Avall ha pedido que la publicidad ateísta se vea en la línea 1 y 71 de la EMT, "porque pasa por el centro, por los campus de Blasco Ibáñez, Tarongers y de Vera, y por la Ciudad de las Artes y las Ciencias".
BARBERÀ CARGA CONTRA EL "BUS ATEO" La alcaldesa califica de "disparate" la campaña y lamenta que ese debate "disipe problemas serios"
EUROPA PRESS La alcaldesa de Valencia, Rita Barberá, calificó hoy de "disparate y provocación" la campaña del 'bus ateo' y manifestó que no va a dedicar "ni un segundo a disipar el gran problema que tiene España", en referencia la crisis económica y el índice de paro, por lo que lamentó que "cuando hay un problema serio salen otros debates para dispersar las ideas o correr un tupido velo".
Barberá se pronunció así durante la rueda de prensa que ofreció para informar sobre los temas debatidos en la Junta de Gobierno Local, al ser preguntada sobre la posibilidad de que la Asociació Valenciana d'Ateus y Lliurepensadors (Avall) solicite poner publicidad en los autobuses de la Empresa Municipal de Transporte (EMT), una iniciativa que ya ha sido aprobada en Barcelona y se ha solicitado en Madrid.
La primera edil, que mostró su preocupación durante la rueda de prensa por los 3.128.963 desempleados en España y habló sobre las iniciativas del Ayuntamiento para hacer frente a la situación, consideró "ridículo entrar en ese debate, mediáticamente atractivo o no, cuando estoy hablando de un tema tan importante".
No obstante, lamentó la "casualidad" de que "cada vez que surge un problema serio en este país aparece otro debate para dispersar las ideas o para correr un tupido velo". En el caso concreto del 'bus ateo', consideró una "provocación", no tanto la primera frase del eslogan --'Probablemente Dios no existe'--, como el segundo mensaje 'Disfruta lo que quieras', ya que, según dijo, está dirigido a la sociedad "para meditar", y no se trata de "un problema de ateismo o de religión, sino una cuestión de respeto a los de enfrente y de cuidar la libertad".
Asimismo, añadió que "el disparate ha ocurrido ya, porque han salido otras entidades, con mensajes contrarios, --en referencia a la campaña de los Evangelistas 'Dios sí existe. Disfruta de la vida en Cristo'-- en una lucha encarnizada a ver quien sacaba más dinero para poner más días sus mensajes en un soporte que no me parece el más adecuado". En este sentido, se preguntó "cuánto mejor haría ese dinero dando de comer a la gente que está en paro, destinado a obras sociales y a la gente que está pasándolo mal".
Rita Barberá se refirió a "gente que planteaba reflexiones serias" y citó a Miguel de Unamuno --'sufro yo a tu costa, Dios no existente, pues si tú existieras existiría yo también de veras'--, por lo que insistió en que no pensaba "dedicar ni un segundo más a disipar con este debate el gran problema que tiene España" e instó a "centrar la conciencia en ayudar a estos 3,2 millones de parados que tienen una situación grave para llegar, incluso, a comer".
Además, manifestó con "una tranquilidad tremenda" que es creyente y dijo esperar que "me pasara algo por decirlo", aunque supuso que no será así "porque estamos en un país libre, de todos y en todas las direcciones".
Fi de vacances amb la màgica nit de reis, de regal un lema "compta amb mi".
Cantada per Lennon:
I ara, la versió original:
La traducció, més o menys, quedaria així (Perdó als sabuts de l'English):
QUAN CAU LA NIT I LA TERRA ÉS FOSCA I LA LLUNA ÉS L'ÚNICA LLUM QUE VEIEM NO TINDRÉ POR NO TINDRÉ POR SEMPRE I QUAN COMPTES, COMPTES AMB MI
I ESTIMADA, ESTIMADA, ESTIMADA COMPTA AMB MI OH, ARA, ARA QUEDA’T AMB MI QUEDA’T AMB MI, QUEDA’T AMB MI
SI EL CEL QUE VEIEM A SOBRE HAGUERA DE CAURE I LA MUNTANYA S'ESFONDRÉS SOBRE EL MAR NO PLORARÉ, NO PLORARÉ NO VESSARÉ NI UNA LLÀGRIMA SEMPRE QUE COMPTES, COMPTES AMB MI
I ESTIMADA. ESTIMADA, QUEDA’T AMB MI OH, QUEDA’T AMB MI QUEDA’T AMB MI, QUEDA’T AMB MI, QUEDA’T AMB MI
QUAN TINGUIS ALGUNA PREOCUPACIÓ, NO COMPTARÀS AMB MI? OH, ARA, ARA QUEDA’T AMB MI OH, QUEDA’T AMB MI, QUEDA’T AMB MI, QUEDA’T AMB MI
ESTIMADA, ESTIMADA, QUEDA’T AMB MI QUEDA’T AMB MI OH, QUEDA’T AMB MI, QUEDA’T AMB MI, QUEDA’T AMB MI
1. Comienza siempre por el comentario crítico y deja para el final las cuestiones. En general, estas pueden contestarse en unos 10 minutos.
2. Antes de comenzar a trabajar, lee el texto al menos dos veces para hacerte una idea del tema que trata . Luego, léelo un par de veces más: - la tercera subraya aquello que piensas que son las ideas más importantes de cada pá- rrafo. - la cuarta, intenta definir cuál es la tesis, en qué partes esta dividido el texto, etc.
3. Divide el comentario en partes: 1. Tema y breve resumen del contenido. 2. Descripción y explicación de la estructura y las características lingüísticas del texto. 3. Explicación y valoración de las ideas expuestas en el texto.
Dentro de cada una de estas partes no es necesario que sigas un esquema rígido. Es mejor redactarlo todo seguido. Puedes, subrayar algunas palabras clave:"el tipo de texto es..."; "la finalidad podríamos decir...", etc.
El párrafo puede servir para separar aspectos del comentario. Por ejemplo: "El tema central de este texto es..."; "Por lo que respecta a las partes en que podemos di- vidir el escrito...".
4. Todos los aspectos que se trabajan en el comentario están relacionados. Así, pro- bablemente, si la finalidad es convencer al destinatario de determinada cuestión, el emisor adoptará determinado papel, organizará la información de determinada ma- nera, empleará determinadas palabras que vendrán a su vez, determinadas por el gé- nero, el ámbito de uso y el grado de formalización del escrito.
Por tanto, siempre hay que establecer las conexiones entre unos aspectos y otros.
5. La cuestiones. Normalmente, hay 4 cuestiones de las que deben contestarse sólo 2. No obstante, lee con atención la nota previa que hay antes de las cuestiones. - Léelas todas con mucha atención. - Trata de contestarlas mentalmente y de manera rápida. - Elige aquellas de cuya respuesta estés más segur@ y no aquellas que parezcan más fáciles en una primera lectura.
Es mejor contestarlas al final porque para ese momento, seguramente, habrás com- prendido el texto perfectamente.
6. Deja tiempo para repasar todo el examen al final. Al ser el primer examen de selec- tividad, los nervios suelen jugar malas pasadas.
No confíes en tener tiempo para pasar el examen a limpio.
Durante el último repaso del texto, debes centrarte en la ortografía y redacción, porque pueden descontarte hasta 2 puntos por errores.Presta atención a aquellas cosas en las que sabes que te equivocas.
7. Presentación: - Letra clara. - Márgenes. - Sin tachones. - Dejando suficiente espacio esntre líneas.
8. Ortografía. Cuando dudes de la ortografía de una palabra, busca un sinónimo.
9. Redacción. Emplea, preferentemente, oraciones simples. Evita las frases muy lar- gas y con mucha subordinación, porque pueden crear dificultades para comprenderlas y originar errores de redacción.
10. La opinión personal no puede ser una paráfrasis del texto ni convertirse en un pretexto para exponer tus conocimientos relativos a algo que no tenga una rela- ción directa con el tema tratado.
Ana María, ¿cómo son los gnomos? Hay de muchas clases.¡Huy!hay muchos tipos de criaturas de la hierba. No son todos iguales. Ni mucho menos. Tienen diferentes nombres. Depende también de las zonas. Los que más conozco son los de bosque. Pero es que hay tantos...Mira, la gente asocia a la palabra hada la capucha, la varita...Esas no existen. Un hada, para empezar, es de sexo indeterminado. Puede ser una criatura no precisamente guapa. O puede ser bellísma. Y hay de muchas formas y tamaños. Hay personas a las que ves por la calle y te das cuenta. Esta es un hada. Disimulan, pero tú te das cuenta. Siempre tienen algo.
¿Qué características serían propias de las personas "hadas"?
El cantant Antony Hegarty, més conegut pel nom del seu grup Antony and the Johnsons, és com un gos verd que fa d’açò de la música quelcom més emocional i més intens. Antony torna aquest 2009 amb una cançó, vídeo i lletra ben intenses, quasi de posar-se a plorar: Another World. Però molt bella. La cosa és que Antony és com una espècie de Falete americà, salvant totes les distàncies, clar. És un castigat sense postres que vol ser diva, però que no s’acaba de trobar-se a còmode en eixe estrany món de la faràndula. Possiblement per totes aquestes fricciones crea cançons tan meravelloses com aquestes: Hercules and Love Affair, i Another World, allò més nou d’Antony.
La fotografia és la ballarina japonesa que s'ha triat com a caràtula del que serà el seu nou C.D.
Ja sabeu que quan un any acaba comencen les llistes dels millors moments de l'any, les millors fotografies, la millor pel.lícula, el llibres més venuts etc. Jo he fet un repàs per la xarxa i he triat la votació del millor disc en la nostra llengua, per allò de la coherència amb el títol i la finalitat del bloc i, segons els esmentats votants, el millor àlbum del 2008 és el de Laxa'n Bustos Objectiu la lluna. Jo no el coneixia però ja el títol m'ha paregut engrescador, perquè què millor per començar el 2009 que tindre com a objectiu la lluna, entenent per la lluna tots els desitjos que malgrat semblar impossibles, de segur que, amb espenta i decisió, podem aconseguir. Doncs això, per al 2009 us desitge a tots que tingueu la lluna o, si més no, l'espenta que dóna voler aconseguir-la. I ara ja un vídeo de l'àlbum:
I un altre "que boig el món":
ARA ignoraré allò de la llista de l'any i afegiré una versió de Gerard Quintana del clàssic de Dylan, Blowning in the wind, "Escolta-ho en el vent":
