BENVINGUTS AL CURS 2014-2015

Comencem el curs amb més calor que mai tal vegada perquè a més a més i com tothom sap ja és abans que mai però la queixa ha d'anar acompanyada de la nostra feina.

Així doncs iniciem la nostra tasca desitjant-vos que tots els projectes i objectius s'assolisquen i al juny celebrem els vostres èxits.

Per això començarem amb un repàs profund de qüestions bàsiques de normativa perquè d'ací endavant les maleïdes faltes no esdevinguen un entrebranc.

Paral·lelament iniciarem la pràctica del resum. La idea és que aquestes primerer setmanes ens servisquen per revisar i millorar tot allò que hem treballat en cursos anteriors i que cal tindre assolit.

RESUM i FONÈTICA

Una vegada més fem ús del bloc Cruïlla per posar exemples de com escriure un bon resum i ampliar les explicacions de fonètica.
 Gràcies per oferir-nos tan de material

GUIA DE LES PAU

Guia

EXPRESSIÓ ESCRITA

Per facilitar-nos la feina de l'expressió escrita a partir del text de Tuson, us he redactat una guia de treball que podeu trobar en l'apartat documents. Confie ajudar-vos a fer un bon text.

RESSENYA

Per ajudar-vos a realitzar la ressenya sobre la lectura consulteu aquest enllaç.
En aquest mateix bloc trobareu altres apunts sobre el tema.

ENTREVISTA INTERESSANT

Us resultarà interessant llegir l'entrevista de Quim Monzó a l'enllaç que us facilite ací

SOCIOLINGÜÍSTICA

Per repassar el que estem comentant aquests dies sobre sociolingüística us remet, de nou, a un apunt del professor Josep Alandete de Cruïlla, amb aquesta cançó crec que resumim tots els punts que revisàvem a classe la setmana passada. No deixeu de passar-vos-hi.

Per a repassar i recuperar

Com sempre recorde,  el bloc Cruïlla del professor Josep Alandete és molt útil per tal de preparar la PAU, des d'ací novament el meu agraïment per la feina que ens cedeix desinteressadament i a vosaltres la recomanació que realitzeu les activitats que proposa per repassar gramàtica, lèxic, tipologia textual i proves concretes de PAU.

L'ASSAIG DE JOAN FUSTER

 Us resultarà interessant fer una ullada al següent article d'Albert Ventura:

"Que la lectura fusteriana us sigui profitosa perquè és això, companys, és això: Fuster segueix vigent"

Joan Fuster
Obra completa de Joan Fuster
Volum segon, Assaig I; Volum tercer, Assaig II
Barcelona: Edicions 62 i Universitat de València, 2012
Em situo a taula i observo el que tinc al davant: la caixa que conté els dos darrers volums de les Obres Completes de Joan Fuster. Just ara fa deu anys, al 2002, Edicions 62 va publicar-ne el primer volum. Ara, i en col•laboració amb la Universitat de València, tenim a l'abast els volums II i III, que recullen l'assaig fusterià concebut a les planes periòdiques i, també, en obres publicades com a llibres independents in illo tempore.

Tots dos volums, cal dir-ho, són fruit d'una feina de nivell —i no només per la tasca ingent que és compilar els materials. Només cal obrir qualsevol dels dos volums i observar-los amb gens d'atenció —és tan evident que no cal— per adonar-se que es té l'oportunitat de llegir Fuster en unes edicions molt pensades. L'edició, els preliminars i els apèndixs han anat a càrrec d'Antoni Furió i de Josep Palàcios i, per tant, ells en són culpables.

Si adés deia que l'edició és acurada és cert, però és que amb un material de primer ordre com és el de Fuster no es podia fer altrament. A la primera línia del front hi ha l'assaig de Fuster, un dels homes que ha vehiculat bona part del pensament intel•lectual del segle XX al País Valencià i també a la resta de terres de parla catalana. Enguany —i si dic això corro el perill de caure en redundància— som al 2012, i per això se celebren els 90 anys de Fuster, com els 20 del seu traspàs i els 50 de la publicació de Nosaltres, els valencians.

L'intel•lecte de Fuster es desenrotlla en els assajos, on les seves inquietuds i reflexions queden plasmades. Sovint la docència, la recerca o l'assaig, en àmbits concrets —parlo pel que conec, però ho suposo extensible a d'altres àmbits— serveixen per a fer ordre mental, reflexió, aprenentatge. Bona mostra d'això és que la ploma de Fuster no s'aturava, i per això mateix alguns textos esparsos s'han recollit al primer volum, Assaig I (800 p). Al capítol L'assaig dispers hi trobem Deu articles que comprenen reflexions més o menys extenses i aprofundides hi trobem una autèntica miscel•lània que comença el 1948 i s'acaba el 1991. De «Freud a més coses» fins a Stendhal, Maquiavel o Voltaire, l'autor de Sueca parla de literatura i filosofia, però també d'història, política i sociologia. El caràcter d'aquests textos ha provocat, segurament, que fins ara hagin romàs com a esparsos perquè compilar-los en un volum suposaria treballar amb materials lleugerament heterogenis. Tanmateix, com indiquen els curadors, bona part dels llibres de Fuster són compilacions dels articles que publicava —o no— i concebia per a la premsa periòdica. D'altra banda, el seu cèlebre Diccionari per a ociosos, que també és present en aquest volum, marca la línia de la resta d'assaig, com són (entre d'altres) Babels i babilònies o Sagitari.

El tercer i darrer volum de les obres fusterianes, Assaig II, conté en mil pàgines i escaig les obres més breus de Fuster, les que van néixer en planes de diari. Aquests espais són, inherentment, d'un caire prou diferent que els anteriors: l'espai de columna imposa un marc i unes limitacions d'espai. Això provocarà que la quantitat d'articles sigui superior, però qualitativament no inferior. El que no em puc estar de destacar són les notes finals d'aquest darrer volum. Les relacions de Fuster i els seus estats anímics i professionals —com la relació no sempre fàcil amb Eliseu Climent— van provocar les ires de Fuster, sovint justificades. Un article setmanal per a El Temps, més els que publicava també a Serra d'Or, més diversos articles més per a diversos mitjans van provocar que Fuster estigués sota l'obligació del text setmanal. Si a tot això li sumem les relacions turbulentes i el tracte, de vegades, poc agraït a la figura de Fuster, tot plegat sembla donar un regust agredolç a la darrera etapa d'un Fuster que, com la resta del poble, semblava que visqués millor —llevat d'excepcions, és clar— sota la dictadura que sota l'anomenada «democràcia». No hem d'oblidar que Joan Fuster, que també va ser professor a la Universitat de València a la dècada de 1980, va patir diversos atemptats terroristes (1978 i 1981) per les seves reivindicacions ideològiques, polítiques i nacionals —digueu-ne com us plagui, tot és u. D'aleshores ençà, si no m'erro, encara no s'ha aclarit gaire res. I no deu interessar gaire.

Us sona allò de «No era això, companys, no era això»? Sembla que Fuster ho coneixia de ben a prop. Ara, anys després, amb alguns records ben vius, el tenim a l'abast en aquests volums i d'altres que edita, al País Valencià, Bromera.

Que la lectura fusteriana us sigui profitosa perquè és això, companys, és això: Fuster segueix vigent.

PER A TOTS NOSALTRES

Tal vegada és el moment que recordem tots les paraules de Martí i Pol:

Per a tots nosaltres

Si nosaltres callem, qui parlarà?
És cert que val ben poc la nostra veu.
Som gent de poca empenta,
massa frívols i tot perquè ens escoltin.
Tanmateix allò que resta
de més pur en nosaltres
val tant -ho sabem bé- com el neguit
de qualsevol hereu d'aquest insigne
llinatge de vençuts.
Cal que insistim,
com qui pidola, si voleu, davant
de cent portes barrades.

Miquel Martí i Pol, Per a tots nosaltres . La fàbrica. Barcelona: Edicions 62, 1995.

ARGUMENTEM

A propòsit de l'article "la cautela" i tenint en compte el que he dit a classe feu un text argumentatiu seguint com a guió el següent model:

Text argumentatiu

(2n Batxiller.  CURS 11/12)

OBJECTIUS: escriure un text d’opinió defensant o rebutjant una idea (tesi) sobre qualsevol tema polèmic ( o almenys d’interés general).

GÈNERE TEXTUAL: columna d’opinió, text d’opinió (assaig), carta de protesta, Carta al Dr. …

REALITZACIÓ

- Planificació de la situació de comunicació

• Què he de fer com a emissor del text? ( l’E. parla en primera persona sing. o pl.; el Receptor hi pot aparéixer però no és necessari)
• Quin lector-model tinc en ment?
• Quin tema?
• Quina idea central o tesi ?
• Quins arguments puc emprar?
• A quina conclusió vull arribar?

- Com comencem?

• Narrar una anècdota real o imaginària que ens permeta enllaçar amb el tema que volem opinar
• Comentar alguna notícia o fet d’actualitat que suggeresquen una reflexió sobre el tema
•  A partir de fer-nos una bona pregunta sobre el tema podem fer una reflexió al llarg del text.
• Podem partir d’un altre text a la tesi del qual ens adherim o rebutgem (cas concret d'aquest treball)
• Verbs: les anècdotes o els fets es poden relatar en passat, però l’opinió ha d’estar en present

QUè AVALUARÉ?

1- Format del text ( 1p)

• Títol
• Extensió mínima fixada ( han d’estar totes les parts del cànon argumentatiu)
• Organització del text en paràgrafs
• Hi ha d’haver un exordi/introducció
• Hem de posar un mínim de tres arguments; el contraargument opcional
• La conclusió ha de reforçar la idea defensada

2-Continguts (4p) ( subratlleu la tesi en el vostre text)

• Ordre de les idees del text
• Tesi / arguments / síntesi o conclusió
• Presència d’informació i d’opinió

3- Expressió ( 5p)

• Ús de vocabulari adequat (formal-estàndard)
• Oracions ben estructurades
• Es pot seguir l’ordre de les idees ( referència, anàfores, ús de pronoms, cohesió verbal i lèxica,)
• L’eix o eixos temàtics han d’estar clars i ser coherents
• Recursivitat lèxica
• Ortografia, apostrofació i accentuació

AFORISMES VISUALS

Per tal d'oferir-vos exemples de com realitzaren els aforismes visuals en altres cursos us adrece als treballs de companys d'altres cursos.
Si voleu realitzar l'activitat prepareu-la pel dijous 2 de febrer.

A més és interessant que feu una ullada a aquest reportatge sobre l'autor

LA DESOBEDIÈNCIA CIVIL DEFENSA ELS NOSTRES DRETS

Aprofitant el nostre tema de l'argumentació us reproduesc un article del  President FAPA-l’Horta Sud, Francesc Garcia, per al diari Levante on defensa la lluita per l'escola pública com a dret social cabdal.

La desobediència civil defensa els nostres drets

L’any que comencem no pinta gens ni mica bé en cap dels vessants dels drets socials i, especialment, pel que fa referència a l’escola pública. Hem finalitzat un any carregat de grans contradiccions. Tanmateix, però, podem veure el nou any amb signes d’esperança: ací i allà segueixen estant els grups, els col•lectius compromesos en la lluita per una societat més justa i solidària.

Les nostres associacions de mares i pares, junt a les distintes Plataformes en defensa de l’Escola Pública, hem de repensar l’educació i, a més a més, fer-ho de forma col•lectiva per anar construint alternatives al model educatiu. Davant l’actual ofensiva ultraliberal privatitzadora, cal refermar amb empenta que és possible participar en la construcció d’un sistema d’ensenyament públic alliberador i que haurem d’anar bastint les necessàries formes de treball i de lluita per poder dur endavant la tasca d’aconseguir una veritable educació.

Models, en tenim a manta. Els nostres fills i les nostres filles en coneixen alguns a traves de l’escola: Thoreau, Toro Sentado, Gandhi, Luter King, Rosa Parks, Clara Campoamor, el moviment del 15M… són exemples a seguir pels seus compromisos amb els drets civils i fonamentals i pel tipus d’acció noviolenta que empraven i que empren.

Valga com a mostra el pedagog italià Lorenzo Milani, qui a mitjans del segle passat ensenyava: “L’obediència no és ja una virtut, sinó la més subtil de les temptacions”. Davant situacions d'injustícia i d’opressió, obeir ens du a la submissió, al conformisme i a ser còmplices d’aquestes injustícies“.

Totes aquestes persones, al llarg de la història, ens han mostrat un estil de fer, de participar i de comprometre’s en la vida pública i ara ens dirien, sense cap mena de dubtes, que quan una llei és injusta, el que cal fer és desobeir-la. I, precisament, el que ens planteja la desobediència civil és un conflicte fonamental: legitimitat davant legalitat. La legitimitat de l’acció política participativa radicalment democràtica front a la injustícia, moltes vegades recoberta de legalitat. És una eina política i d’acció directa noviolenta, precisament pel seu caràcter públic (sobrepassa la cosa privada i té un significat social) i pedagògic (s’expressa col•lectivament mitjançant actes que motiven, que provoquen, que ensenyen, que fan reflexionar...).

Amb aquest horitzó de fons, des del moviment social de base per una Escola Pública, cal treballar per la reforma de les lleis educatives que limiten i condicionen els principis d’una ensenyança pública, laica, coeducativa i democràtica, orientada a preparar persones crítiques i lliures.

En definitiva: cal convocar al comprimís i a l’acció, perquè és políticament necessari, democràticament saludable i èticament exigible.

“ L’acte de desobediència, com a acte de llibertat, és l’inici de la raó”. Erich Fromm

Francesc Garcia B. (President FAPA-l’Horta Sud) coordinadoraapashortasud@yahoo.es


( article Levante )

PUNT DE MIRA

LLEGINT, PER PLAER

En el primer cercle de l’infern de Dante, el més superficial perquè el pecat és més lleuger, hi ha els condemnats per la passió de la carn, arrossegats per una ventada furiosa, i el visitant fa que una de les parelles s’ature i el salude. “Criatura benèvola i amable / que, per l’aire fosc, véns a visitar / els qui tenyiren la terra de sang”, li diu Francesca da Rimini. Dante, en veure de qui es tracta, demana que li explique com van caure Paolo i ella (una de les parelles dels amors europeus de tots els segles) en la passió que els duria a la mort, i ací la narració del poeta és també un cant al poder de la lectura, a la força de la literatura com a impuls de la vida. Pregunta Dante: “Però en el temps d’aquells dolços sospirs, / amb quins senyals, i com, va fer l’amor / que coneguéreu els incerts desigs?”. I Francesca explica la passió que arribà a provocar la lectura: “Un dia estàvem, per plaer, llegint / com s’encengué l’amor en Lancelot; / estàvem sols, sense recel de res. / Moltes voltes, la història que llegíem / ens feia alçar els ulls i empal·lidir; / i arribàrem al punt que ens va fer caure: / quan vam llegir que els llavis desitjats / eren besats per un amant tan alt, / aquest —que no s’allunye mai de mi!— / em va besar la boca, tremolant”. Pobres lectors. “La bocca mi basciò tutto tremante”: cal imaginar l’escena, els dos joves llegint asseguts en un banc, l’emoció contagiosa dels amors de Lancelot i Ginebra; i Paolo pres de tremolors en llegir l’escena del bes i acostar ell mateix els llavis a Francesca. Ella recorda, discretament, la continuació previsible: “I aquell dia, ja no vam llegir més”. Eren cunyats, i el marit d’ella i germà d’ell els despatxà tots dos a punyalades, sense cap consideració pels fonaments literaris del cas. I com que la mort els va sorprendre en dolcíssim pecat, la justícia divina els hagué de condemnar a l’infern: el menor infern possible, però infern. Així ens pot passar a molts dels qui pequem per excessos de lectura. Llegir pot ser fatal, però confiem que, salvats pel poder diví de la literatura, ens trobarem un dia al paradís, i que així siga. I si no ha de ser així, llegirem de tota manera, qualsevol que siga el resultat.

Joan F. Mira
Quadern. El País 8/12/2011



Interessant article de Joan Francesc Mira al suplement de dijous passat El Quadern, al diari El País

Em preguntava, fa poques setmanes, el director d’un diari de Barcelona, en una entrevista llarga: “Es considera europeista?”. Em considere europeu amb totes les conseqüències, que li vaig respondre. I que, a pesar de tantes tremolors i tant de pessimisme, no tinc ni pors ni dubtes per aquesta Unió Europea que tant ens fa patir a hores d’ara: no em fa por, com a europeu amb perspectiva històrica, una crisi que és sobretot financera, monetària, o del poc encert dels polítics de torn, que  no són grans polítics. Perquè la idea d’Europa, de la Unió Europea, és més profunda i més sòlida que una crisi de deutes, d’interessos i de bancs. I vaig afegir que, si a Europa (la del sud sobretot: i tant que ens costa d’acceptar-ho!) hem gastat més del que produíem, i si hem de tornar a viure amb una certa modèstia ja oblidada, el resultat final serà ben saludable. Recordant, per posar un exemple emblemàtic, que el Regne d’Espanya, els darrers sis anys, ha malgastat més de 25.000 milions d’euros en ferrocarrils d’altíssima, luxosa i ruïnosa velocitat, amb gran orgull i alegria general. Que ací ho hem passat molt bé fent una piscina i un auditori en cada poble, un aeroport en cada capital de província, ciutats de la cultura o les arts o la llum, museus d’art contemporani, poliesportius, pavellons diversos, autopistes meravellosament buides (en una de les quals, que travessa la Manxa, fa poc temps vaig comptar un sol vehicle en trenta-set quilòmetres: un sol cotxe, només un), palaus de congressos, i tots els luxes que vostés poden afegir. A crèdit, no cal dir-ho: no amb els diners que produíem, sinó amb diners que demanàvem. I ara els deutors, els balafiadors dels diners emprats, no solament no se’n penedeixen sinó que acusen els creditors. Per als líders polítics d’Espanya —els que manaven fins fa poc, i els que manen ara— la culpa de tot la té la crisi europea, o “la situació”, o la senyora Merkel: els responsables sempre són els altres, i els qui van emprar diners i els malgastaren, serien només víctimes de la maldat oculta dels “mercats”.Som europeus, sí, però europeus irresponsables: catòlics pecadors, que voldrien ser absolts sense fer penitència.

SER JOAN FUSTER. ACTIVITATS

Per tal d'anar aprofundint en la lectura de Fuster realitzareu les següents activitats sobre l'article "Nota sobte la llibertat", pàgines 118-119,  us he especificat l'apartat en què figurarien en l'examen de la PAU i la puntuació.

 Les activitats estaran acabades pel dilluns 16 de gener.

Comprensió del text (3 punts).

a) Descriu el tema i les parts bàsiques del text. 1 punt

b) Resumeix el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies. 1 punt

c) Identifica les veus del discurs. 0.5

d) Assenyala i identifica les marques de modalització. 0.5

e) Identifica la Tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al discurs. 0.5

f)  Comenta el Registre emprat i la varietat geogràfica tot especificant els trets corresponents que apareixen al discurs.

Anàlisi lingüística del discurs (3 punts)

a) Indica la funció sintàctica i a quin element fan referència els pronoms febles subratllats. 1punt

b) Indica la pronunciació dels elements subratllats. 0.5, cada resposta incorrecta descompta 0.1.

*llibertat

*drets

*advertireu

*podem

*mesura

c) Especifica la categoria gramatical i funció dels que en roig del text.  1punt

d) Escriviu un sinònim dels mots destacats següents , d'acord amb el significat que prenen al text. 0.5 punts

I parlen de drets...

Hi trobareu una clàusula...

tan estimada...

emana del poder

BON NADAL I FELIÇ 2012

Aprofite la felicitació de vacances per deixar-vos un enllaç per a fotocopiar-vos el guió del comentari de text per a les persones que han de recuperar i per a començar a analitzar el llibre de Ser Joan Fuster.
Trobeu temps per gaudir de les vacances i que l'any 2012 estiga farcit de magnífiques sorpreses.
BON NADAL PER A TOTS i fins gener.

COMENTARI

Ací teniu un possible resum, tema i estructura del text de Pitarch que tenim pendent:

A les pel·lícules d’indis i ianquis hi ha molta violència , tot i que la dels indis estaria justificada. Amb la colonització d’Amèrica, els indígenes han patit agressions, aniquilacions i explotació. Tot i això, a l’Equador hi ha una ministra d’exteriors quítxua defensora dels drets dels indígenes, i s’està ensenyant, per primera vegada a les escoles, les llengües natives i no solament l’espanyol. Aquest guany també és el guany valencià perquè és la mateixa llengua la que ha estat dominant i imposant-se.

Pel que fa al tema podria ser la lluita dels països oprimits pel manteniment de la identitat pròpia.

Quan a l'estructura dir que és expositivoargumentativa: comença amb un motiu que serveix com a introducció del tema (les pel·lícules d’indis i vaquers), segueix amb l’exposició dels fets (situació dels pobles indígenes) i dels arguments (recuperació del poder indígena) i acaba amb una conclusió que enllaça amb el títol per la identificació que fa del triomf indigenista amb el poble valencià). D’altra banda, podem dir que l’estructura temàtica és circular ja que comença manifestant la simpatia cap als indis i acaba de la mateixa manera quan els compara amb els valencians.

Ressenyes, normativa i altres coses

Ací us deixe enllaços del professor Alandete per practicar pronoms relatius i febles.

A més cal que reviseu com fer una ressenya, pàgina 220 i 221 llibre Batec 1. Per tal que repasseu la teoria aneu a un apunt d'anys anteriors

PROGRAMACIÓ 1a. AVALUACIÓ

2n BATXILLERAT 1a AVALUACIÓ

• 1r. S’han de formar els grups per realitzar el treball de literatura. Us adjunte guió que heu de seguir. El delegat de cada curs que m’envie la llista de grups. Es lliurarà en un pen o disket.
• 2n. El tema 1 ja ha d’estar preparat i estudiat per dijous 29 de setembre. El professor substitut l’avaluarà en arribar.
• 3r. Tothom ha de triar el seu llibre de lectura (de qualsevol autor que puga ser inclòs en els 5 primers temes de literatura). El delegat que m’envie la llista de cada curs. Es farà una ressenya de la lectura a més d’una prova oral. Us deixe el guió de com fer-la. Recordeu la tècnica del resum. La setmana del 14 al 18 de novembre se’m presentarà aquest treball.
• 4t. Qui vulga fer la prova de la JQCV que m’ho comunique per tindre-ho en compte.
• 5é. Al voltant de la 1a. Setmana de novembre farem un control de normativa a l’estil de l’examen de la JQCV. Aneu treballant la flexió verbal, febles, relatius, ortografia bàsica i fonètica... etc. El llibre de 1r i 2n en el seus apartats de normativa.
• La valoració de la 1a. Avaluació serà: 60% examen 1 de novembre; 10%treball literatura; 10% lectura; 15%control normativa; 5%participació... etc.

A banda d'això desitjar que el meu incident us perjudique allò mínim i que el professor/a substitut arribe aviat. Disculpeu el trastorn que us haja pogut provocar i intenteu aprofitar el temps. Estic a la vostra disposició en el correu electrònic. Com de moment heu de passar sense mi (segur que no és difícil) us envie cançoneta Antonia Font sobre el tema perè en altre sentit. Fins aviat.
Alicia

NOVA GRADUACIÓ 2N BATXILLERAT

Divendres passat, novament, vivírem l'emocionant arribada al punt i final de l'estada a l'institut dels nostres alumnes de 2n de Batxillerat.
Des d'ací molta sort en el futur, sobretot en la imminent cita de les PAU.
ÀNIM!!!!