MÚSICA EN VALENCIÀ

http://web.ua.es/va/cau/musica.html

TOT ESPERIT

Tot esperit

Vaig rebre un imprès a mitjan setembre, i a primers d’octubre em van venir a veure dos inspectors joves, un xicot i una noia.

Els va bastar poca conversa per a dir-me que jo era un fantasma, i que no m’espantés, perquè no era pas sol. M’explicaren que nous mètodes estadístics posaven al descobert una gran quantitat de casos d’aquest peculiar estat civil.

Jo estava serè («vaporós», em digueren ells) i encara em sentia esverat.

—¿I què passa, doncs, amb la meva dona i els meus fills i amb la vida que porto?

«No res. Són imaginacions vostres», em replicaren.

—Bé, sí... Però i ells, els meus parents?

«Se us imaginen a vós», van respondre’m. Se’ls veia molt segurs i no paraven de repetir-me que, de moment, no hi havia motius de preocupació. Tant m’ho digueren que a l’últim em va venir suor freda. La noia inspectora em volgué tranquil·litzar una vegada més i em donà uns quants cops amistosos a l’esquena; va sonar com si algú piqués un núvol amb els artells (el que pot l’aprensió!).

—Podeu donar gràcies de no ser un vampir —em digué—. Això sí que és un desfici constant i un perill per a la família. Veiem cada quadre! Vós, almenys, no feu mal a ningú.

—I com m’he de comportar?

—Com si tal cosa. Amb naturalitat, i tot pensant que la fantasmagoria d’ara ja no és com la d’abans.

Els vaig acompanyar fins a la porta, i pel camí els remerciava per la conformitat que provaven de dur-me. Però de retorn al menjador, vaig comprovar (ficant-me la mà a la pitrera) que entre la camisa i el cos hi tenia una separació de ben bé dos travessos de dit. 

 

Pere Calders, Invasió subtil i altres contes, Barcelona, Edicions 62, 19

 «L’esperit guia»
1. El protagonista del conte manifesta una absoluta predisposició a contactar amb el sobrenatural. De quines quatre maneres ho fa?
2. Durant un temps, se li manifesta contínuament l’esperit.
a) De quina manera?
b) Què ve a dir-li, el dia que finalment li fa cas?
c) Quin deure sent que té el protagonista del conte, després de saber la notícia?
d) De quina manera pretén avisar tothom del descarrilament? Reproduïu el text.
3. Imagineu per uns moments que algú us confessa que la setmana següent bufaran uns vents capaços d’endur-se fins i tot els edificis de la vostra població. Inventeu primer una nota de l’estil i llargada de la que acabem de veure per alertar la població. Després, feu el mateix amb un màxim de 140 caràcters, com si fos un missatge de twitter.
4. En veure que els diaris no li publiquen la nota, per quina raó desestima l’opció de comunicar la notícia a la policia?
5. Finalment recorre a la companyia de ferrocarrils.
a) De quines tres maneres reacciona el director en saber que el tren descarrilarà?
b) Per quina raó reacciona així?
c) De quines dues maneres treu importància al fet que es poden produir víctimes?
d) Com se sent el protagonista, en sortir de la companyia de ferrocarrils?
e) Què fa aquella nit?

Exercicis trets del material El gust per la lectura

COLUMNA DE VORO VENDRELL

 LLegiu amb atenció la següent columna i realitzeu el resum i identifiqueu el tema.

 

Un país de llibre 

 Voro Vendrell

Encara que ja estem acostumats i suportem amb resignació i estoïcisme les conseqüències d’una condemnada crisi, ens posa molt tristos que tanquen llibreries i que les editorials ho passen malament. No podem entendre que professionals de l’educació i gent molt formada caiguen en el parany que els ha posat la mateixa Conselleria d’Educació per fer foc en la línia de flotació del món editorial. La consigna, amb legislació i tot, és molt clara: cal reciclar els llibres perquè les famílies no tinguen tantes despeses en un moments que es passa tan malament. I tenen part de raó. Els alumnes tenen despeses que moltes vegades, especialment ara, són insuportables. Però també és molt evident contra qui i contra què disparen. Ningú no es pregunta per què no ix cap normativa per abaratir els costos dels mòbils, de la roba, de les bicicletes, de les motos, dels televisors i de tantes coses necessàries i no tant necessàries que consumeixen els nostres joves... No parlem de les despeses en discoteques i..., perquè tampoc no es tracta de fer demagògia i els joves s’han de divertir com ens divertim tots, quan ens deixen i podem.  Els llibres són una pressa molt fàcil. Són coses de les que es pot prescindir sense mirar les conseqüències, perquè en un principi només pot fer molt de mal a la gent que viu de la indústria del llibre, de la cultura. A la llarga, però, afectarà molt seriosament a la formació de les noves generacions i, per tant, a tota la societat. Per això, trobe molt lloable el projecte de la productora Barret que va saber vendre a l’Associació d’Editors del País Valencià i al Gremi de Llibreters i que ha sigut recolzat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Un país de llibre és un projecte que consisteix a fer un programa de televisió dedicat als llibres i al foment de la lectura i que ja podem veure  en Levante TV, Informació TV,  Comarcal TV i Wilaweb TV. La televisió pública valenciana, que hauria d’apostar per una proposta com aquesta, està pensant en altres coses, sobretot, en com falsificar la realitat perquè el PP no pague en les urnes totes les seues malifetes. Cultura? Llibres? Quin fàstic els provoca això als responsables de la televisió pública valenciana.  Vicent Peris, el director del programa, ho té molt clar. Diu que l’objectiu principal del programa es que es difonga i es veja i no es tanca a cap proposta. El rostre que han elegit és el d’Eugeni Alemany que sap que la cultura no ha de ser avorrida. Acostar els autors als lectors és  l’ objectiu.

Levante, 26 de novembre de 2012

GUIA DE LES PAU

Guia