ESPIRAL A INSTAGRAM

Aquest és el resultat que ha aconseguit Maria Alcazar Tárrega, de 4t ESO A, després de seleccionar un fragment del relat Foto, d'Espiral, i donar-li imatges amb Instagram. Gràcies per la col.laboració.

VESPRADA LITERÀRIA

Ahir, a la nostra biblioteca, celebràrem un Sant Jordi compartint lectures, música i impressions de tots. Gràcies per l'assistència i tot el treball previ.

https://instagram.com/p/105KVkoFOe/

CLUB DE LECTURA 2015. ESPIRAL

 Raül Rodes, replega el seu premi de mans de l'autor Manuel Baixauli

Aquest Sant Jordi, ens reunim novament al nostre Club de Lectura, per tots plegats comentar el llibre de relats de Manuel Baixauli, Espiral.

Alguns de vosaltres ja participàrem en El Diàleg de l'escriptor i els lectors joves, a la facultat de filologia de València i intercanviàreu les vostres impressions amb l'autor.

D'aquella trobada ens duguérem l'alegria de dos premis, per a David Roldán i Raül Rodas, gràcies a la qualitat dels seus relats a l'estil Espiral, i la satisfacció d'haver-hi participat molts més amb escrits de gran qualitat.

Avui, dia del llibre,  tornàrem a comentar a Espiral, i una vegada més, gaudirem dels molts plaers que produeix la lectura.

Interpretació d'Espiral d'Idriss Kaffouf.

CITA, Xavi Garcia i Jesús Ferrer:


INSEPARABLES, Neus García i Maria Villarroya
CAMIÓ, Carlos de la Fuente i Iván Andrés: ANIVERSARI, Idriss Kaffouf I Miquel Pla: VISITA, Ana Vaduva



Els nostres relats premiats al Diàleg:

BUIT

L'esquelet fossilitzat d'algú fa temps que va oblidar el seu rostre.

Un cos momificat per l'arena es descobreix per una suau brisa a l'àrid Sàhara.

Més al nord, una ànima és immòbil, atrapada per sempre al translúcid gel.

Uns ossos es mouen lleument amb els corrents que passen prop d'un naufragi

Al cor d'Europa encara queden cranis soterrats, prop de les seues insígnies grogues.

La psique d'uns grans savis fa temps que va desaparèixer.

I oblidats per sempre són tots, en un buit etern, on ni la tristesa existeix.

I com tots ells, tu també estàs condemnat al buit, i quan finalment t'endinses en ell, mai podràs tornar a eixir-ne.

David Roldan (2n Batxillerat Científic)

MALSON

Si t'ha dit que no vindrà aquesta nit, no te'l creguis: el teu malson t'ha pres afecte.

Raül Rodes 2n Batxillerat Científic

Relats participants:

RETICÈNCIA

Al mirall veu els seus ulls desfigurats de tant de plorar. Sap  que cal renunciar als seus somnis. Pronuncia unes paraules i es desploma, rebregant amb les dues mans el lloc del seu pit on batega el seu cor. Sap que un cop pronunciades les paraules serà impossible tornar enrere. Sent com el seu cos es crema per dins. Amb els ulls tancats somia. Les mans li tremolen d'un mode sobrenatural. Tracta de cridar però el seu cervell el  traeix.

Clareja i alhora sent un dolor punyent al pit. Els seus ulls s'obren de cop i comencen a sagnar.

Per la seua boca escapa un esperit totalment negre. Es planta davant d'ell i succiona la seva ànima. La seva respiració s' agitada. Intenta agafar oxigen desesperadament. L'últim sentiment que pateix és del perdedor quan reconeix la seua derrota. Els seus músculs resten rígids i el seu cor s'atura.

En sortir la notícia de la seua mort, esdeve un gran enrenou. El jove difunt ja protagonitza els malsons de diversos habitants.

Idriss Kaffouf Ferrandis 2n Batxiller Humanístic

 

GRA

Observe un gra d'arena. No sé el perquè, però el puc distingir dels altres. Una brisa comença a moure'l suaument. M' afanye a seguir la seua trajectòria. La brisa es converteix lentament en ventada. Cada vegada em costa més visualitzar el gra. El vendaval ja bufa majestuós. M'impedeix continuar. Ara l'avalot ha cessat, tot esdevé en calma. Ja no diferencie el gra, ja no respire. Sols hi ha sorra.

Carlos de la Fuente,2n Batxillerat Científic

SISÉ

Hui novament a la petita església del cementeri, després de fa exactament sís anys. De sobte, l' avi  apareix al meu costat, i em pregunta per què no l'he visitat en sís anys, no sé què contestar-li, solament li pregunte per l’àvia perquè no la trobe al cementeri, ell em contesta que no hi és, perquè és d'altre món. Després d'una petita conversa amb ell m'acomiada agraÏt per la visita.
Ja a casa, em  trobe l’àvia,  al sofà,  entre envejosa i queixosa. Vol també una visita i jo perplex, calle.

ANA VADUVA(2n Batxillerat Humanístic

SOSPIR

Un breu sospir i prou. El vent de llevant entra per la finestra mig oberta i mentrestant el sol s’amaga per l’horitzó. Una vida plena de moments i de records sintetitzada en aquell instant. La mirada de la seua filla expressa tot el que no li va expressar en vida: sentiments, pensaments, pors, maldecaps, somnis i il·lusions. Els cants de la mar sónr la melodia d’aquelles útimes hores, minuts i segons. Els batecs del cor disminueixen  fins que  arriba aquell instant: Tota una vida s'esfuma en aquell breu sospir.

NEUS GARCÍA MONZÓN2n Batxillerat Ciències

PLORS

Mitjanit tocada quan a l'habitació de J s'escolten uns plors de dolor que congelen la sang, embogidors. M, la mare, no sap què fer en sentir aquest plany aclaparador al final del passadís. E, el pare, s'aixeca I junts es dirigeixen al dormitori, no s'atreveixen a entrar-hi. El plany es torna més greu, sembla d'enuig, es barreja amb colps d'objetes trencats. En ser avisat el metge i preguntar què li passa al nen per a plorar així ,es formà un silenci eixordador, M i E no saben com dir-li que el seu fill porta mort ja 6 anys...

Pablo Jiménez, 2n Batxillerat Ciències

MARINER 
 

Dimarts tretze el dia de la mala sort -xafarderies– .No crec en res d´això des que treballe de vigilant al cementeri. Hui ,com un dia corrent hi ha hagut un soterrament . A poqueta nit  tanque totes les portes de la meua caseta, i em dispose a veure una pel·lícula. Però uns sorolls m'alarmen,  per la finestra  veig un home amb una samarreta de mariner amb el cabell llarg. M'indica que vaja però alhora comença a córrer i  desapareix. En tornar a la caseta , i passar per la tomba recent m'alarma la foto: era el xic de la samarreta de mariner, amb el mateix cabell i la mateixa samarreta.

Destarotat torne a la caseta, la televisió està espatllada i a la paret un missatge desconcertant adverteix “et vigile”

Laura de las Heras, 2N Batxiller Humanitats

RECORD

Arriba l'estiu, i tinc ganes d'anar al meu poble a divertir-me. Em faig la maleta i partisc. Quan hi arribe passege per l' estació i veig com si els tinguera davant els depenents de les tendes de records de la meua infantesa, m'envaix la tendresa en recordar antics afectes. Tots i tot canvia, també jo. Em fa molta llàstima. De camí cap a cas veig al parc com juguem la família, els meus pares i les meues germanes un diumenge festiu. . Se'm neguen els ulls de llàgrimes potser tan tristes com alegres. Quan hi arribe sorprenc el meu avi assegut en un banc, recorde les seues abraçades, les seues bromes...Em desperte tan feliç que oblide que no és possible parlar-los ni abraçar-los.......

María Villarroya 2n Batxiller Científic

COMIAT

Sols s’escolta els sorolls de la maquinària que encara el manté connectat a la vida. Qui diria que tot allò realitza totes les seues funcions fisiològiques! De sobte, una gran quantitat d’intensos sentiments afloren, tot s’acaba. Totes les esperances s’esfumen en aquelles poques paraules: - Ho sent, no podem fer res més per ell. travessen directes el cor d’ella. Li provoquen una mar de plors. Els ulls se li omplen de llàgrimes, aquells ulls sempre molt vitals i alegres,  d’aquella mirada que clama pel “Carpe Diem”. Però ara ja és l’hora,i encara que ho sap no ho vol. No suporta deixar-lo anar. Ell, la persona que l’ injecta les forces per a viure, la seua felicitat. Arriba el moment: Adéu, amor meu. – Piiiiiiiiiiiiiiiiiiiii- 

Javier García Monzón, 2n Batxiller Humanístic 

COSÍ

 

Hui, set anys després de la mort del seu estimat cosí, una extranya presència en la seua habitació li comunica que en breu es tornaran a veure.

Ell, escèptic i tremolós alhora cavil.la què significa allò de veure's en breu.

Però no res passa, cap senyal i ni cap indici.

Pensa en la seua vida,  amb les seues vicissiituds, amb alts i baixos. Revisa com en una pel.lícula els seus amors i desamors, les seues tristors infinites, les altres morts.

I mentrestant, el record del seu cosí sempre imperturbable..

La vida no el motiva ja. Una corda al coll, una cadira, un bot, i de sobte la presència evident del seu cosí, amb els seus pares i la seua dona que, com el cosí,  marxaren un dia, Ara li ho repeteix ben clar: “ anàvem a veure’ns.” 

Jesús Ferrer, 2n Batxiller Humanístic

RUTINA

Tots els dies puge al terrat per a jugar amb ell a la pilota. Tot els dies des de fa set anys, Des de sempre, puge, abrace el seu cos esquàlid i bese les seues galtes fredes. Siga estiu o hivern, ell sempre hi és,  esperant-me per a jugar. Tots el dies li passe la pilota però, ell mai me la torna.

 Jorge Amoraga, 2n Batxiller Ciències.

NOU EQUIP DIRECTIU AL CLARA CAMPOAMOR

Avui ha conclós el procés i ja és oficial que l'equip encapçalat per Mariam Espert serà qui dirigirà el centre a partir del pròxim curs.
Cal recordar que hi competia altre equip amb les mateixes inquietuds coordinat per Antonio López. Treballar en un institut on tanta gent inverteix molta il.lusió i treball per tal de millorar el nostre projecte educatiu no deixa de ser un luxe on tots els que formem part del Clara CAMPOAMOR hi guanyem.

Així doncs enhorabona i tinguem present que tots i cadascú de nosaltres som el centre i que, com el lema d'aquest bloc, tota pedra fa paret.