Tria algú dels poemes de la pàgina 36. Copia'l al teu quadern.
Assatja una lectura expressiva per a després realitzar-la en veu alta.
Busca picant ací les paraules que no entengues del poema que has triat. Copia el seu significat al quadern.
Després (dilluns pròxim) explicaràs espontaniament als teus companys el teu poema.
(revisa els consells de la pàgina 25 "Parlar en públic".
En acabar aquest tema has de ser capaç d'explicar amb les teues paraules:
què és un trobador
en què consisteix la poesia trobadoresca i els seus gèneres
què és l'amor cortés
en quina llengua està escrita aquesta poesia i per què
La poesia trobadoresca es manifesta sobretot en els
segles XII i XIII en el territori que, com heu vist, comprèn
Occitània, Catalunya i el nord d'Itàlia i s'escriu en
llengua provençal -també la podem anomenar occità,
encara que aquí només farem servir la primera denominació-,
en concret en la variant lingüística de Tolosa, el centre
més important de la cultura trobadoresca.
Entre les diverses possibilitats etimològiques
de la paraula "trobar" la més adequada és
la d'"inventar o crear literàriament". Cal distingir
en aquesta època el significat de dues paraules que en els
nostres dies s'usen sense cap matís diferenciador: poeta i
trobador. El primer era aquell que escrivia poesia en llatí,
en canvi el segon ho feia en una llengua romànica, en el cas
que ens ocupa, en provençal.
Cançó
Aspectes generals.
Els
trobadors expressaven els seus sentiments a través de la composició
que es denomina cançó (canso).
El seu tema central i gairebé exclusiu és l'amor: l'amor
cortès ( o fin'amor) que participa dels aspectes socials i
espirituals de l'època medieval.
Així l'amor té el mateix significat que als nostres
dies, però també cal afegir-li'n un altre, que és
el d'aliança (pacte, favor), és a dir, que el trobador
intentarà aconseguir a través de la seva relació
algun tipus de tracte beneficiós en l'aspecte material.
També cal tenir present l'adjectiu cortès . Cortesia
és el terme que designa la conducta i la posició del'home
que viu a la cort i que per una educació especial esdevé
el model d'un ideal humà de refinament i de valors espirituals.
El trobador, com a personatge cortesà, participà d'aquestes
característiques que entre altres són la lleialtat,
la generositat, la valentia, el tracte elegant, etc.
Personatges
L'amor
trobadoresc exigeix discreció ja que la dona cantada és
casada. Els personatges que intervenen normalment, a més del
trobador, són:
-el gilós -el marit- del qual cal evitar les sorpreses i les
ires.
- els lauzengiers -tafaners, aduladors, calumniadors-, que per tal
de fer mèrits estan disposats a contar la més breu possibilitat
d'infidelitat de la senyora.
Per no descobrir els amors, el trobador designa la dama amb un senhal
(pseudònim) que sol figurar al final del poema, per ex.: Bela
Vezor (Bella Visió), Bon Esper (Bona Esperança)...
Els senyals i alguns dels personatges anteriors també poden
aparèixer en els sirventesos, albes, i altres composicions.
Tipus d'enamorat respecte la dama
Encara que no sol aparèixer de forma explícita,
a les cançons hi sol haver una gradació en l'actitud
i les característiques de l'enamorat que, si ho penseu, no
estan tant allunyades del procés amorós que pot tenir
lloc en l'actualitat:
-fenhedor (feignaire) (tímid): no s'atreveix a dirigir-se directament
a la dama.
-pregador (pregaire) (suplicant): la dama li dóna ànims
per expressar el seu amor.
-entendedor (entendeire) (enamorat tolerat): la dama li dóna
penyores d'amor.
-drutz: (amic, amant). Plenament acceptat per part de la dama (literàriament
es dóna poques vegades aquesta situació, encara que
és el personatge protagonista de l'alba).
En bona part de les cançons, els trobadors se situen en el
primer estadi i només a través del joglar són
capaços de manifestar el que senten per la dama i esperen un
petit reconeixement per part d'ella que pot venir per una mirada,
una paraula o qualsevol altre gest insignificant. És possible
que això sigui únicament una estratègia per desviar
l'atenció del marit o altres personatges, que consentirien
aquesta situació, i fins i tot la considerarien gratificant,
pel fet que se sentirien orgullosos que la seva esposa o senyora fos
lloada per altres, però en canvi no acceptarien, evidentment,
que la dama tingués un "drutz".
Què és l'occità?
Escolta atentament picant ací
