Ahir vam gaudir escoltant Teresa Colom, tan elegant com engrescadora amb un discurs magnífic, com va arribar a escriure la Srta Keaton i altres bèsties.
Va ser un matí colpidor i satisfactori sobretot per al nostre magnífic guanyador, Santiago Matilla amb un relat que us adjuntem tot seguit:
El nen Fitzwater
El senyor Fitzwater
contemplava la mar des del seu gran pesquer, fou una bona caputa. Ara
només desitjava la retrobada amb la seua dona i un fill, com ella.
Foren uns dies
meravellosos, tot atencions per part de la senyora i de les criades.
Un mes després, el senyor
Fitzwater rebé la gran notícia de l'embaràs de la senyora, durant
un llarg viatge de pesca.
Després, la
senyora Fitzwater paria una criatura sana. El senyor no tardà a
visitar-la. Portava un gran cargol de mar de Japó, on els nadons
neden amb les balenes.
El petit, en veure'l i oldre la sal en la roba de son pare començà a plorar, a
cridar, tan fort que pareixia que hagués vist la mort amb els seus
propis ulls.
El rebuig del nadó per la
mar es va descobrir quan als pocs dies de nàixer el pare el va
portar prop del port. Hagueren de cridar un metge, el nadó arribà a
la inconsciència per l'esforç del seu plor.
El senyor es veia impotent
davant la situació, els seus mariners ja xafardejaven.
L'aversió del xiquet per
l'aigua arribà al seu clímax un dia de pluja, la pell del nadó es
desfeia en contacte amb ella.
El senyor Fitzwater ofegat
per la situació, prengué el fill i el portà de pesca.
Tornà sense nadó, però
amb una gran captura.
La senyora no volgué fer
preguntes.
El que utilitzà com a
esquer, sols el ric senyor Fitzwater ho sap.
Santiago Matilla
2n Batxillerat Humanístic