Divendres passat, 23 de març, participàrem una vegada més al Diàleg amb l'escriptora i els lectors joves.
Va ser un matí enriquidor i amé on tots els lectors i lectores del nostre centre pogueren intercanviar sensacions amb l'autora de la novel·la No et miris el riu, Mònica Batet.
A més a més va estar especialment emocionant que Sara Cobos, alumna de 2n Batxillerat Humanístic fos reconeguda al concurs de microrelats .
Enhorabona Sara i també a tots als que gaudim amb el plaer de la lectura.
Relat guanyador:
Relat guanyador:
"Això és un miracle! Mai hi
havia passat". Ivan ja sabia que la seua mare era bastant
exagerada però que ella no haguera vist un riu gelat en els seus 50
anys de vida no significava que mai haguera ocorregut, és més, allò
ben estrany era que no passara sovint a un indret on superar els 10
graus era un fet digne d'investigació científica.
Ivan va començar a consumir totes les
vesprades a la vora del riu amb els amics. Per ells aquest era sols
un lloc on passar l'estona però Ivan sentia admiració pel riu, una
connexió. Aquesta sensació s'intensificà a l’abril, quan el riu
no es desgelava, i al juny va començar a considerar la possibilitat
de ser un miracle de debò. No obstant això, Ivan no podia
acceptar-ho. Va decidir fotografiar el riu tots els dies, a la
mateixa hora (a les 6 de la matinada concretament) i al mateix lloc,
per intentar trobar alguna diferència en l'estat del riu.
Va transcórrer un any i aquell riu no
canviava, era necessari un canvi d'estratègia. A les 6:02 Ivan va
començar a caminar sobre el riu gelat, fotografiar-lo
des de lluny
no era suficient. Observà meticulosament la capa de
gel buscant qualsevol mínima esgarrinxada, mai mirant amunt.
Ivan mai va trobar una esgarrinxada, la
va sentir. L'únic miracle que es va produir aquella matinada fou una
càmera intacta a la vora del riu, un riu d'aigües
cabaloses.
SARA
COBOS CASAS
2º
Batxillerat Humanístic.
