MOVIMENT OTAKU

La gent es va quedar bocabadada quan ja fa un mes, les línies cinc i tres del metro de València s’ompliren d’una mena d’herois, vilans i gatetes que cantaven en japonés i feien acudits i moviments estranys amb les mans. Fins i tot un conductor d’autobús va aprofitar els seus deu minuts d’esplai per fer-se una foto amb un Shinigami-sama, una mena de déu de la mort. El que no sabien era la celebració d’una concentració de manga a València.
No hi ha dubtes que el còmic japonés, el manga, és una de les més populars expressions culturals del país del sol naixent. Arreu del món, ens trobem amb gent unida per una afició per les cares “kawaii”, les criques “neko”, “gothic lolitas”, el “cosplay”, “dorama” i el “jpop” o alguna de les seues variants. Aquesta gent es definida per ells mateixos com “Otakus”.
Cal saber que no s’ha d’usar aquesta paraula en Japó, perquè aquesta és una paraula molt despectiva que significa “persona molt obsessionada per alguna afició en concret, siga la que siga”.
El Manga i l´Anime (manga animat) mouen milions de diners a l’any. El merchadising, els videojocs, el manga, discos de música... qualsevol otaku té en la prestatgeria la seua col•lecció preferida. Però, la majoria de coses es baixen per la xarxa de xarxes: de fet, la majoria de sèries i manga solament es poden veure “fansubeades” (subtitulades pels fans) a través d’Internet. A Espanya especialment, hi ha un desfasament abismal en aquest sector, poden passar mesos o fins i tot anys perquè es tradueixen les sèries, i això si eixen a la venda.
A banda cal dir que la dèria que tenim els castellans per doblar-ho tot se sol traduir com una mala qualitat de doblatge.
Dins del Manga hi ha gèneres i temàtiques com qualsevol altres escrits. Per exemple, trobem els Shõnen (少年) com Dragon Ball i Death Note amb les seus baralles i acudits; els Shõjo (少女) com Nana i Vampir Knight amb els seus romanços i intrigues; o l´Ecchi (エッチ) com Green Green i Inukami amb les seues gracioses situacions subidites de to. Dins d’aquest últim gènere ens trobem endemés amb el Yaoi (やおい) manga homosexual masculí, com Gravitation i Loveless i amb el Yuri (百合) , manga homosexual femení, com Maria-sama ga Miteru.
Se sol caure fàcilment en els prejudicis que la gent que veu aquestes coses són gent infantil, obsessionada, boja, amb instints assassins, sense amics o altra mena de pensaments despectius. Açò no és, ni de lluny, cert, tot depén de qui es tracte.
Jo personalment (i ho dic perquè em pilla de prop) opine que la majoria de persones que conec que els agrada el manga estan tan boges com ho estarien sense ell. No pense que cap dels anteriors adjectius siga cert, si bé és cert també, que hi ha gent que sí que compleix algun d’aquestos tòpics, però són casos a banda. És a dir, no per jugar a un videojoc on un senyoret va amb batana vol dir que sigues l’assassí de la katana versió segona.
Per a mi el manga és una afició més, que com tal pot fer-te passar bones estones amb gent de gustos semblants i que a més a més, és tot un moviment cultural que t’obri les portes (crec que malgrat es comença veient herois, al cap i a la fi acabes veient quimonos i aprens coses del país del sol naixent).

AZAREL CHAMORRO
2n. Batxillerat Ciències
Etiquetes de comentaris: manga frikis