SÚNION

Tal i com us vaig prometre als que gaudireu en acabar el curs de Grècia, ací teniu l'elegia segona de Carles Riba, pertanyent al seu llibre Les elegies de Bierville. Gaudireu si us endinseu en aquesta obra i en arribar al temple de Súnion, de segur que tot ho percebreu de manera diferent. Així doncs piqueu al títol i llegiu més informació i FELIÇ VIATGE.

Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria,

tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:

pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada,

amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.

Temple mutilat, desdenyós de les altres columnes

que en el fons del teu salt, sota l'onada rient,

dormen l'eternitat! Tu vetlles, blanc a l'altura,

pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;

per l'embriac del teu nom, que a través de la nua garriga

ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;

per l'exiliat que entre arbredes fosques t'albira

súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix

per ta força la força que el salva als cops de fortuna,

ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.