Entrevista a Allan Pease, coautor, amb la seva dona, Barbara, de l'èxit 'Per què els homes volen sexe i les dones necessiten amor'
Amb tota la confiança del món, es ven com el millor expert mundial en relacions personals i li funciona. Amb la seva dona, Barbara, han venut 11 milions d'exemplars de Per què els homes no escolten i les dones no entenen els mapes, i com que no tenen aturador ara proven sort amb una altra pregunta que els farà encara més milionaris en aquest món d'esperit crític extingit. Ho edita Amat.
Diu que l'únic que interessa als homes és el sexe. No exagera?
Despulla't i estira't...
Ostres! Això sí que és una entrevista d'estil directe!
El sexe és una prioritat perquè tenim molta més testosterona i això és el que ens fa anar directes al gra. Durant un temps em vaig sotmetre a un tractament per al càncer i tenia la testosterona baixa. Anava a comprar amb la meva mare, parlava de no-res amb els amics i no aparcava bé el cotxe.
Va ser quan es va divorciar?
No, fa vint anys que estic divorciat, i vint, amb la dona correcta.
I on és, ella, coautora del llibre?
Amb els nens.
Ja veig, una dona correctíssima. Al llibre diu que ens interessa més el shopping que el sexe. Per què?
Comprar és recol·lectar. Per als homes anar a comprar és entrar a la botiga, adquirir el que vols i sortir corrents. Per a elles és una activitat que fan amb les amigues.
Parlant amb vostè començo a dubtar si no sóc un home, però hi ha preguntes que no les puc contestar: com porten aquest hiperestímul sexual a què estan sotmesos? Segons el seu llibre, van calents tot el dia.
La testosterona ens puja molt. Fixa't que a totes les portades de les revistes hi ha dones 10. És molt dur per a les dones, perquè, com es pot competir amb això?
Potser no ens ho prenem com una competició, però, què hem de fer?
No queixar-vos mai de la cel·lulitis en presència del marit, ni que els pits us cauen... perquè quan l'home té la testosterona elevada no veu res de res. Us veu perfectes. Sense anar més lluny, la dona m'ha prohibit que em posi les ulleres.
¿La miopia és garantia de tenir un matrimoni de llarga durada?
Mai no ho havia pensat en aquests termes. Si agafo la meva dona com a exemple, ella té 47 anys i jo 58, és una bona diferència d'edat...
Un moment. Com aniria si vostè en tingués 47 i ella 58?
Poc viable. La combinació entre home de 50 i dona de 30 funciona bé perquè ella és fèrtil i jove, i ell té diners i més seguretat, però a la inversa ell acaba veient la dona com si fos la mare, i això és molt poc sexi. Per a ella, ell és una joguina.
I si a ella li agrada jugar?
Si a tots dos els va el rol mare-fill, la cosa pot funcionar.
El seu llibre és ben depriment per a les dones que ja no són fertils. Els és ben difícil trobar parella.
No, no cal que siguin fèrtils. Ho han de semblar. Mira la Joan Collins.
Horrible, i ser així li deu haver costat un ull de la cara i molts sacrificis. No és just per a les dones.
No, no ho és, però és així. Tampoc no és just el que passa als homes. El món no és un lloc gens fàcil per als homes joves. Els nens estan educats per dones que els maten la masculinitat posant-los en rotllana i dient-los que expressin els seus sentiments. No els deixen pegar-se al pati. Mira els tigres cadells com es barallen i després no passa res. Jo no vull que el meu nen creixi com si fos una nena. Les dones busquen homes sensibles i que es fixin en la seva imatge, però resulta que són gais.
I, doncs, repeteixo: què hem de fer? S'acaba l'espècie?
Ens hem de conèixer. Els homes sempre hem volgut sexe, però al nostre temps aquest es desvincula de la procreació i aquí és on hi ha el canvi. Per tenir sexe, he de rentar els plats perquè, si no, sé que quan fem l'amor, ella estarà pensant que té la cuina desendreçada. Si no entens per què la teva parella fa això, no vas bé. És una negociació. Aquest és el secret.
Pobra Barbara. I com pots trobar l'home correcte per... negociar?
Al llibre parlo del test de la samarreta. Es va fer suar uns quants homes i que unes quantes dones oloressin les seves samarretes. L'olor és determinant per saber quin home vols.
I els perfums?
No són una bona idea, si vols una relació llarga. Les olors que identifiquem són sota l'aixella i a l'engonal. Quan la dona les sent diu "amor, amor", però és química.
El desodorant també ho és. Bé, queda clar que el príncep blau no existeix, però la indústria mediàtica ens diu el contrari.
La qüestió és que hi ha 1,5 milions de mitges taronges al món, però no en sabem l'adreça.
Uau! D'on treu aquesta dada tan esperançadora?
Són els homes de 18 a 60 anys, de països desenvolupats, que no són a la presó ni són alcohòlics...
Vist així, qui no té nòvio és perquè no vol, però ¿no podem filar més prim? Què ha de tenir aquesta parella perquè duri?
S'ha de resoldre el tema del finançament.
Aquí estem d'acord: és una de les preocupacions del meu país, però què vol dir?
Que tots dos tinguin una manera similar de gastar. Segon: que creguin que els fills s'han d'educar de la mateixa manera. Tres: que estiguin d'acord en qüestions socials, com ara passar els caps de setmana amb la sogra. Quatre: que estiguin en concordança espiritual, com ara pensar cap a on van i d'on vénen... I hi ha un altre punt... a sí, el sexe, que pactin quan ho faran.
Per què diu que les dones tenen més orgasmes si estan amb homes amb un bon compte corrent? Això és escombrar cap a casa.
Dona, els homes que han aconseguit guanyar diners tenen més recursos.
I els poetes? I els artistes? Són pobres i jo li asseguro que...
D'acord, són més sensibles, però una dona no vol un home que no tingui ambició. Li durarà poc.
És a dir que no és que els rics siguin més bons amants sinó que tenen més temps per aprendre... Vaja, que paciència. Oi, Barbara?
Diu que l'únic que interessa als homes és el sexe. No exagera?
Despulla't i estira't...
Ostres! Això sí que és una entrevista d'estil directe!
El sexe és una prioritat perquè tenim molta més testosterona i això és el que ens fa anar directes al gra. Durant un temps em vaig sotmetre a un tractament per al càncer i tenia la testosterona baixa. Anava a comprar amb la meva mare, parlava de no-res amb els amics i no aparcava bé el cotxe.
Va ser quan es va divorciar?
No, fa vint anys que estic divorciat, i vint, amb la dona correcta.
I on és, ella, coautora del llibre?
Amb els nens.
Ja veig, una dona correctíssima. Al llibre diu que ens interessa més el shopping que el sexe. Per què?
Comprar és recol·lectar. Per als homes anar a comprar és entrar a la botiga, adquirir el que vols i sortir corrents. Per a elles és una activitat que fan amb les amigues.
Parlant amb vostè començo a dubtar si no sóc un home, però hi ha preguntes que no les puc contestar: com porten aquest hiperestímul sexual a què estan sotmesos? Segons el seu llibre, van calents tot el dia.
La testosterona ens puja molt. Fixa't que a totes les portades de les revistes hi ha dones 10. És molt dur per a les dones, perquè, com es pot competir amb això?
Potser no ens ho prenem com una competició, però, què hem de fer?
No queixar-vos mai de la cel·lulitis en presència del marit, ni que els pits us cauen... perquè quan l'home té la testosterona elevada no veu res de res. Us veu perfectes. Sense anar més lluny, la dona m'ha prohibit que em posi les ulleres.
¿La miopia és garantia de tenir un matrimoni de llarga durada?
Mai no ho havia pensat en aquests termes. Si agafo la meva dona com a exemple, ella té 47 anys i jo 58, és una bona diferència d'edat...
Un moment. Com aniria si vostè en tingués 47 i ella 58?
Poc viable. La combinació entre home de 50 i dona de 30 funciona bé perquè ella és fèrtil i jove, i ell té diners i més seguretat, però a la inversa ell acaba veient la dona com si fos la mare, i això és molt poc sexi. Per a ella, ell és una joguina.
I si a ella li agrada jugar?
Si a tots dos els va el rol mare-fill, la cosa pot funcionar.
El seu llibre és ben depriment per a les dones que ja no són fertils. Els és ben difícil trobar parella.
No, no cal que siguin fèrtils. Ho han de semblar. Mira la Joan Collins.
Horrible, i ser així li deu haver costat un ull de la cara i molts sacrificis. No és just per a les dones.
No, no ho és, però és així. Tampoc no és just el que passa als homes. El món no és un lloc gens fàcil per als homes joves. Els nens estan educats per dones que els maten la masculinitat posant-los en rotllana i dient-los que expressin els seus sentiments. No els deixen pegar-se al pati. Mira els tigres cadells com es barallen i després no passa res. Jo no vull que el meu nen creixi com si fos una nena. Les dones busquen homes sensibles i que es fixin en la seva imatge, però resulta que són gais.
I, doncs, repeteixo: què hem de fer? S'acaba l'espècie?
Ens hem de conèixer. Els homes sempre hem volgut sexe, però al nostre temps aquest es desvincula de la procreació i aquí és on hi ha el canvi. Per tenir sexe, he de rentar els plats perquè, si no, sé que quan fem l'amor, ella estarà pensant que té la cuina desendreçada. Si no entens per què la teva parella fa això, no vas bé. És una negociació. Aquest és el secret.
Pobra Barbara. I com pots trobar l'home correcte per... negociar?
Al llibre parlo del test de la samarreta. Es va fer suar uns quants homes i que unes quantes dones oloressin les seves samarretes. L'olor és determinant per saber quin home vols.
I els perfums?
No són una bona idea, si vols una relació llarga. Les olors que identifiquem són sota l'aixella i a l'engonal. Quan la dona les sent diu "amor, amor", però és química.
El desodorant també ho és. Bé, queda clar que el príncep blau no existeix, però la indústria mediàtica ens diu el contrari.
La qüestió és que hi ha 1,5 milions de mitges taronges al món, però no en sabem l'adreça.
Uau! D'on treu aquesta dada tan esperançadora?
Són els homes de 18 a 60 anys, de països desenvolupats, que no són a la presó ni són alcohòlics...
Vist així, qui no té nòvio és perquè no vol, però ¿no podem filar més prim? Què ha de tenir aquesta parella perquè duri?
S'ha de resoldre el tema del finançament.
Aquí estem d'acord: és una de les preocupacions del meu país, però què vol dir?
Que tots dos tinguin una manera similar de gastar. Segon: que creguin que els fills s'han d'educar de la mateixa manera. Tres: que estiguin d'acord en qüestions socials, com ara passar els caps de setmana amb la sogra. Quatre: que estiguin en concordança espiritual, com ara pensar cap a on van i d'on vénen... I hi ha un altre punt... a sí, el sexe, que pactin quan ho faran.
Per què diu que les dones tenen més orgasmes si estan amb homes amb un bon compte corrent? Això és escombrar cap a casa.
Dona, els homes que han aconseguit guanyar diners tenen més recursos.
I els poetes? I els artistes? Són pobres i jo li asseguro que...
D'acord, són més sensibles, però una dona no vol un home que no tingui ambició. Li durarà poc.
És a dir que no és que els rics siguin més bons amants sinó que tenen més temps per aprendre... Vaja, que paciència. Oi, Barbara?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada