dijous, 15 de gener del 2009

FUSTER


Bé xics com estic avançant-vos aquestos dies dilluns pròxim començarem amb L'ASSAIG i iniciarem la lectura de Ser Joan Fuster (Bromera). Com a introducció us penge una mínima biografia, un tast d'aforismes a més de comentaris de la seua obra i un fragment d'una entrevista.
Crec que els plantejaments de Fuster no poden deixar ningú indiferent i, per tant, espere les vostres opinions.
Per acabar us regale un vídeo d'Obrin Pas així comprovareu com Fuster desperta l'interés fins i tot dels més jòvens. La cançó conté la veu de l'escriptor.


Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) és assagista, historiador, crític literari i poeta. Intel·lectual autodidacte amb projecció històrica, es compromet amb el seu país i el seu temps. De la seva obra, prolífica i variada de temes, en destaca, per la seva transcendència, l'assaig polític Nosaltres els valencians (1962), premi Lletra d'Or 1963, que és un revulsiu en la societat valenciana del moment. Estudia l'obra d'Ausiàs March, de sant Vicent Ferrer, de Salvador Espriu i de Josep Pla, entre altres. També basteix una teoria coherent i documentada de la història dels Països Catalans. És distingit, entre altres guardons, amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1975) i amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1983). A títol pòstum, el Consell de la Generalitat Valenciana li concedeix l'Alta Distinció al Mèrit Cultural.
Romanço literari 4: Revisionisme (anti)Fusterià.


DICCIONARI PER A OCIOSOS

DINERS

No entenc aquells qui diuen que menyspreen els diners. Costen tant de guanyar!

IDEES

Tota coincidència entre les teves i les meves és això: pura coincidència.

MORIR

Morir-se massa jove és un error. Morir-se massa vell, també. En general, morir-se és sempre un error.

El mal és que podríem dir això mateix respecte al fet de viure.

SER

Tothom s'imagina ser distint de com és. Si no fos així, ningú no tindria prou paciència per a suportar-se a si mateix.

SERVILISME

No hi ha cap servilisme que sigui desinteressat.

SILENCI

Ben sovint, gairebé sempre, callar també és mentir.

TEMPS

Mentre dormiu us creix la barba: això és el temps.

ZERO

¿Qui, sinó un home de fantasia fora mida, seria capaç d'imaginar la idea de zero? I dic imaginar una idea. Evidentment cal molta febre intel·lectual per a arribar-hi. Això, només ho fan els matemàtics. ¿El zero —la nul·litat—, el no-res? Ens burlem dels filòsofs, però mira que els matemàtics!


*FUSTER EN PRIMERA PERSONA

El principal tret del meu caràcter?
— No hi he pensat mai. Els qui em coneixen, però, diuen que la tenacitat. Potser.
La qualitat que prefereixo en un home?
— Que sigui intel·ligent. Sobretot si ha de ser enemic meu.
La qualitat que prefereixo en una dona?
— Totes.
Allò que més estimo en els amics?
— Que siguin, precisament, amics meus.
El meu principal defecte?
—La meva principal virtut: una mica de malícia sistemàtica.
La meva ocupació preferida?
— Llegir. O llegir i escriure. És a dir, el meu ofici.
El meu somni de benestar?
— No haver de treballar per a guanyar-me la vida.
Quina fóra la meva pitjor desgràcia?
— Qualsevol desgràcia. Però, en particular, una desgràcia que m'impedís de fer la meva feina habitual.[...]
Els meus autors preferits en prosa?
— Indígenes actuals: Pla i Espriu. Forasters: Montaigne, F. M. Arouet, Bertrand Russell, i gent de la mateixa corda.
Els poetes preferits?
— Jacques Prévert, Neruda, Brassens. Qualsevol que digui alguna cosa.
Els herois de ficció?
— M'emprenyen, els herois. Encara que siguin de ficció.
Les meves heroïnes de ficció favorites?
— La d'una novel·la meva que potser mai no escriuré.[...]
Els meus herois de la vida real?
— Entenent ara per "heroi" aquell que se sacrifica per una causa, una convicció o una persona, els meus "herois" serien els qui se sacrifiquen per allò per què jo em sacrificaria, si en fos capaç.

(Lluís Permanyer: "Joan Fuster", dins 43 respostes catalanes al qüestionari Proust. Barcelona: Aymà, 1967, p. 199-203)


* * * ALGUNS COMENTARIS A LA SEUA OBRA
"Per Fuster, a l'hora d'escriure cal deixar de pensar en un hipotètic lector del propi nivell intel·lectual i tendir, en canvi, a la vulgarització cultural. Reivindicarà, per tant, el diàleg obert, característic de l'àmbit mediterrani, que esperoni la intel·ligència col·lectiva, a través de la ironia, i que propiciï aquell humanisme liberal que té els seus ressorts més preuats en la tolerància, la controvèrsia i la llibertat d´esperit [...].

Malgrat la diversitat temàtica que conforma el corpus fusterià —obra poètica, assaig civicopolític, assaig historicocultural o bé de caràcter humanístic—, aquest respon, en el seu conjunt, al projecte que ha d'orientar, en forma quasi d'imperatiu moral, la funció social de la seva activitat intel·lectual: bé en forma d'autoexploració en els seus escrits més personals —en el Diari o en els aforismes—, bé amb apreciacions de caràcter valoratiu, sobre els compromisos contrets per autors tan diversos com Erasme, Unamuno, d'Ors, Gide, Marcuse..., des de la seva condició de "lector-crític". És per aquesta perspectiva doble de "lector-escriptor" que se situa en una disposició estimativa del paper social que pertoca el quefer intel·lectual."

(Antoni Riera: Literatura d'idees. Barcelona: Bruño, 1992)

* * *
"Joan Fuster, també en la llengua, representa, per damunt de tot, la voluntat de ser normal. Insistesc: aquesta voluntat s'inscriu en un món cultural profundament anòmal. En aquests moments, en què s'han desfermat polèmiques tan estèrils al voltant de la llengua estàndard, Fuster és un paradigma clar. La seva llengua té sempre com a objectiu fonamental transmetre unes idees, o proposicions o interrogants. Desdenya l'arcaisme estèril, la paraula indòmita, la troballa dialectal: la seva llengua conforma un estil de prosa culta i eficaç, vàlida a tot arreu del domini lingüístic."

(Jesús Huguet: "La força de la paraula en Joan Fuster", dins Homenatge universitari a Joan Fuster. València: Servei de Publicacions, 1993)

* * *

"Conceptuo l'aparició de Fuster en la nostra àrea lingüística com un fenomen considerable. Si a les illes F. de B. Moll ha estat el primer element pràcticament integrador, a gran escala, de la nostra àrea lingüística, Joan Fuster ho ha estat —i ja veient les coses des del punt de vista polític— a València."

(Josep Pla: Homenots. Barcelona: Editorial Selecta, 1962. A la pàgina de Josep Pla, a l'apartat d'antologia, trobareu un retrat de Joan Fuster fet per Pla)

I per acabar la música:

4 comentaris:

  1. En llegir la informació sobre Joan Fuster, i el comentari sobre el diccionari per a ociosos, pense que és una bona manera de conèixer una altra interpretació al voltant d'algunes paraules que sovint s'utilitzen.


    Sobre Joan Fuster no puc comentar massa, ja que és la primera vegada que llig al voltant d'ell.Però, no dubte que ha sigut un assagista, historiador, crític literari i poeta dels bons.

    ResponElimina
  2. No puc dir molt sobre aquest autor ja que no he llegit moltes de les seues obres. En canvi, si puc parlar del llibre Ser Joan Fuster, l'únic que he llegit d'ell. És un llibre que aconsegueix, per la seua temàtica, incitar al públic de qualsevol edat.
    Pel que fa als aforismes que he llegit al bloc, Joan Fuster utilitza un to irònic que ha cridat la meua atenció.
    Silvia
    A més és molt interessant com Fuster mitjançant textos amb poques paraules pot arribar als sentiments de les persones.

    ResponElimina
  3. No puc dir molt sobre aquest autor ja que no he llegit moltes de les seues obres. En canvi, si puc parlar del llibre Ser Joan Fuster, l'únic que he llegit d'ell. És un llibre que aconsegueix, per la seua temàtica, incitar al públic de qualsevol edat.
    Pel que fa als aforismes que he llegit al bloc, Joan Fuster utilitza un to irònic que ha cridat la meua atenció.
    A més és molt interessant com Fuster mitjançant textos amb poques paraules pot arribar als sentiments de les persones.

    Silvia

    ResponElimina
  4. Quan escoltem els aforismes de Fuster al seu Diccionari per a ociosos, ens vénen al cap un fum de reflexions personals nostres, que comparem inmediatament amb allò que pensa ell, davant les quals no podem quedar-nos indiferents.
    Resulta atractiu el to d'ironia que empra Fuster per definir paraules que son més pròpies d'un llibre de filosofia, que d'una obra literària. Tal i com el llegim, descobrim la seua visió pessimista de la vida, i com ho manifesta en la seua obra ("vaig morir, com vaig viure, sense ganes"). Tanmateix cal destacar el realisme de les seues opinios, així com la seua sinceritat. Aquest llibre podría ser recomanat per a tota aquella persona, que mai ha reflexionat al voltant de qüestions fundamentals de la vida; tots aquests d'aforismes són capaços d'incitar al raonament fins a la persona més indolent.

    Jose Cervera 2º bach científic

    ResponElimina