diumenge, 6 de setembre del 2009

AMISTAT "Pero deja ya tu recuerdo, déjalo sólo en mi pecho"


Per a la nostra companya i amiga Mª Carmen Escribano

Una vida de luz yerta y helada
eres por las rocas de la altura.
Una voz sin garganta, voz oscura
que suena en todo sin sonar en nada.

Tu pensamiento es nieve resbalada
en la gloria sin fin de la blancura.
Tu perfil es perenne quemadura,
tu corazón paloma desatada.

Canta ya por el aire sin cadena
la matinal fragante melodía,
monte de luz y llaga de azucena.

Que nosotros aquí de noche y de día
haremos de la esquina de la pena
una guirnalda de melancolía.

7 comentaris:

  1. Aquest apunt, com altres del nostre bloc, és idea i iniciativa de la nostra companya de castellà Carmen Tomé.

    ResponElimina
  2. Abans de treballar amb Mari Carmen a Alaquàs ja ens havíem conegut per la serra de Mariola, en concret a l'institut de Banyeres de Mariola. En aquell centre vam compartir iniciatives i experiències, algunes frustrants, abans de tornar a retrobar-nos al bar de Flores, centre neuràlgic del meu record al Clarita, on compartíem taula abans d'algunes reunions. Recorde Mari Carmen com una dona treballadora i que s'estimava tremendament allò que era la seua passió, la física i la química. També era una lectora apassionada. Un record per a ella i tots els seus companys de claustre, des de la Ribera!

    Convertirem els silencis en or
    i els mots en foc.
    Convertirem el vell dolor en amor
    i el llegarem, solemnes, a la història.
    (M. Martí i Pol)

    ResponElimina
  3. Francesc Grancha7/9/09 6:11 p. m.

    Mari Carmen, després d'una llarga malaltia ens va deixar el passat 9 d'agost.
    Com a professora de Física i Química va ser una inestimable companya i amiga.
    Recorde el seu gust per, a través de la filatèlia, donar a conèixer els fets científics més rellevants, i contextualitzar-los amb dades històriques i personals dels protagonistes.
    La seua manera de fer la tindre present sempre. Ara vull expressar-vos el meu afecte i agraïment a Carmen.

    ResponElimina
  4. Hola: Tinc el privilegi de ser la germana de Mari Carmen. Savíem que un dia no molt llunyà deixaria de estar amb nosaltres però és dur, perquè ella vivia com si mai haguera d'anar-sen. Fins al final va estar activa intelectualment,consultant les págines d'internet a la búsqueda de segells científics per la seva col.lecció, i feia punt de creu i crucigrames...tot adaptat a les seves posibilitats físiques. Sense una queixa. Jo la admirava perquè tenia una força interior increible. Ja desde molt menuda va estar delicada i així encara, va estudiar una carrera i va estar treballant i actuant com si estaguera sana al 100% fins que no va poder mes. Moltes persones per la décima part de lo que ella tenia haurien demanat una baixa per invalidesa. Ella me contava que a última hora ho passava mol mal a classe perqué es trobava fatal. Vuic agraïr-vos aquest record i els vostres comentaris, perquè és com un homenatge i una abraçada calurosa i afectiva per nosaltres. Moltes gràcies.

    ResponElimina
  5. De tots els comentaris que s'han desat al bloc és aquest el que més m'ha emocionat. M'alegra que un apunt sobre Mari Carmen us haja reconfortat mínimament alhora que ens permet a nosaltres conéixer un poc més d'ella.
    Des d'ací el meu condol més sincer.
    Alícia Alcaraz.

    ResponElimina
  6. Una abraçada solidària des de Beneixama. Besets.

    ResponElimina
  7. Gràcies a la germana de Mª Carmen Escribano per completar l'imatge que de la seua personalitat teniem. Confirma el que sempre haviem sospitat: la seua força, la seua integritat, l'afecció per les coses ben fetes, al costat de la seua fragilitat que mai l'ha impedit continuar fent allò que estimava;i sobretot, una companya solidària i generosa.

    Carmen Tomé

    ResponElimina