dimarts, 31 de maig del 2011
SÍ A LES LÍNIES EN VALENCIÀ
Escola Valenciana: “Suprimir les línies en valencià és un atac al plurilingüisme i a l'ensenyament de qualitat”
El president de l'entitat, Vicent Moreno, s'ha oposat frontalment a la intenció del conseller d'Educació en funcions, Alejandro Font de Mora, de suprimir les línies en valencià i substituïr-les per una línia única: “és un atac frontal al plurilingüisme i la qualitat de l'ensenyament de qualitat, a més d'una agressió al futur del valencià”. L'entitat critica que en nom del plurilingüisme se suprimisquen els programes que millors resultats han donat en coneixement de llengües i s'aposte per “un sistema no avaluat que no respon a cap criteri pedagògic i se situa justament al contrari de l'opinió dels experts. Aquest model proposat és una greu equivocació perquè els alumnes no dominaran les tres llengües”. Escola Valenciana fa una crida a la resposta per part del sector educatiu i de la societat valenciana en general per “demostrar que volem un sistema educatiu valencià de qualitat i un futur d'oportunitats per les generacions que venen”.
Escola Valenciana ha reaccionat amb duresa a l'anunci del conseller d'Educació en funcions, Alejandro Font de Mora, que ha afirmat que la seua conselleria ha elaborat l'esborrany d'un decret que suprimirà les línies en valencià i apostarà per un sistema únic sacrificant els programes d'ensenyament en valencià i d'immersió lingüística, que són els que millors resultats han donat en coneixement de llengües segons els estudis de la pròpia conselleria d'Educació.
"Suprimir les línies en valencià, els programes que garanteixen el millor coneixement de castellà, valencià i anglés, en nom del plurilingüisme, és una barbaritat", ha afirmat Vicent Moreno, president d'Escola Valenciana. "És un atac frontal al plurilingüisme i la qualitat de l'ensenyament al nostre país, a més d'una agressió al futur del valencià a la nostra societat".
"Enlloc d'apostar per aprofundir en uns programes òptims en plurilingüisme com són les línies en valencià, avaluats i comprovats, el Consell prefereix apostar per un model lingüístic improvisat i no avaluat, totalment en contra de l'opinió dels experts en plurilingüisme", s'ha lamentat Vicent Moreno. "L'anunci fet hui per Font de Mora torna a situar el Consell fora del consens educatiu i enfront dels criteris pedagògics dels experts. A més, suposa un trencament total del model educatiu aplicat fins hui pel mateix govern que ara el vol suprimir i, sobretot, situa el Consell fora del consens de la Llei d'ús i ensenyament del valencià".
Per Escola Valenciana, les conseqüències en l'ensenyament valencià seran nefastes. "Les competències lingüístiques dels alumnes poden empitjorar i això restarà oportunitats de futur a les noves generacions".
L'entitat cívica ha emplaçat al conseller d'Educació en funcions perquè "deixe d'atacar la qualitat a l'ensenyament i aposte per un plurilingüisme real i efectiu, que escolte els experts enlloc d'oposar-s'hi i que deixe d'improvisar i malbaratar recursos públics en iniciatives sense sentit. Volem més llengües, més plurilingüisme i menys improvisació".
El president d'Escola Valenciana s'ha lamentat perquè "la conselleria d'Educació encara ens manté a l'espera d'una reunió per parlar justament de plurilingüisme i del document que han elaborat els experts de la Unitat per l'Educació Multilingüe de la Universitat d'Alacant, on aposten per tot el contrari: aprofundir en la immersió lingüística per millorar el plurilingüisme. El document ha rebut el suport de les universitats, partits polítics, sindicats educatius, associacions de pares i mares i la immensa majoria del sector educatiu, i el Consell encara no ha volgut ni parlar-ne".
Vicent Moreno s'ha compromés a intentar "per totes les vies possibles" que no s'aplique el model proposat per Font de Mora i que s'aposte per "un plurilingüisme de veritat, fet amb criteris pedagògics i de qualitat". "Si el Consell persisteix en aquesta línia es trobarà enfront tot el sector educatiu i la societat valenciana. No podem permetre que la improvisació hipoteque el futur de les noves generacions, i farem el que calga per evitar-ho".
vilaweb
NOVA GRADUACIÓ 2N BATXILLERAT
Divendres passat, novament, vivírem l'emocionant arribada al punt i final de l'estada a l'institut dels nostres alumnes de 2n de Batxillerat.
Des d'ací molta sort en el futur, sobretot en la imminent cita de les PAU.
ÀNIM!!!!
ENHORABONA LAURA
La nostra alumna Laura Jurado, de 2n batxillerat científic, va recollir el premi al Consell valencià de cultura el passat 26 de maig.
Laura ha estat guanyadora del premi al concurs literari i d'il·lustració sobre vacunes i medicina preventiva a què es va presentar des de l'assignatura Ciències de la Terra gràcies a la iniciativa de la professora Pepa López.
Enhorabona per a totes dues.
dimarts, 24 de maig del 2011
dissabte, 21 de maig del 2011
dilluns, 16 de maig del 2011
ENHORABONA MANEL
dijous, 12 de maig del 2011
REPASSAR, FER I REFER
Començarem pel ja conegut "Em sent indi".
dimarts, 10 de maig del 2011
TRAU LA LLENGUA
I ara el Caçadors de Paraules:
dissabte, 7 de maig del 2011
Emili Teixidor, Premi Jaume Fuster
El voten els escriptors vinculats a l'AELC
Divendres 06.05.2011 13:38
L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) ha atorgat aquest matí el Premi Jaume Fuster a Emili Teixidor, per la seva trajectòria de reconegut prestigi i pel conjunt de la seva obra en llengua catalana. Teixidor és autor del celebrat 'Pa negre' (Columna, 2002), que ha viscut una gran revifalla amb l'èxit de la versió cinematogràfica dirigida per Agustí Villalonga. Teixidor ha explicat a VilaWeb que rebia aquest premi aclaparat pels elogis que li ha fet Jordi Muñoz, director de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i encarregat de glossar la seva trajectòria. 'Aquest premi és una distinció i també té el valor afegit que el donen els mateixos escriptors, i això li dóna una aroma de generositat que el fa simpàtic i molt estimulant'.
Emili Teixidor (Roda de Ter, Osona, 1933) escriu principalment narrativa infantil i juvenil, amb una trentena de llibres publicats, i novel·la per a adults. És autor de les novel·les 'Retrat d'un assassí d'ocells' (1988); 'El llibre de les mosques' (2000), premi Sant Jordi de novel·la; de la ja esmentada 'Pa negre' (2003), guanyadora dels premis Joan Crexells, Lletra d'Or, Premi Nacional de Cultura de Literatura i Maria Àngels Anglada; 'Laura Sants' (2006) i 'Els convidats' (2010). També escriu guions per a la ràdio i la televisió i articles periodístics. Segons ha explicat, escriu cada dia i acumula molt textos inèdits.
Pérez-Reverte vuelve a toparse con el fantasma del plagio
El escritor, condenado a pagar 80.000 euros tras tres sentencias exculpatorias
ELSA FERNÁNDEZ-SANTOS - Madrid - 07/05/2011
El guión de la película Gitano, estrenada en 2000 con Joaquín Cortés y Laetitia Casta al frente del reparto, les podría costar al escritor Arturo Pérez-Reverte y a su coautor, Manuel Palacios, 80.000 euros tras la sentencia de la Audiencia Provincial de Madrid por una acusación de plagio. El cineasta Antonio González-Vigil demandó en 2003 a los guionistas por las supuestas coincidencias con su película Corazones púrpura. El demandante exigía el doble de dinero, 160.890 euros. La sentencia ha sido recurrida ante la sala 1ª del Tribunal Supremo. El escritor confía en ganar este último round.
"Alguien me ha hecho una emboscada", asegura el autor
"Está clarísimo que alguien me ha hecho una emboscada en la Audiencia Provincial de Madrid. Lo que me sorprende es que una evidente maniobra de chantaje para sacarme dinero intentada hace casi 10 años tenga ahora, de pronto, de un día para otro, el extraño respaldo de una juez que de ese modo prescinde de las anteriores sentencias de sus colegas", señaló ayer en un comunicado el creador del capitán Alatriste.
En la misma nota, el escritor murciano apunta que las coincidencias entre ambas historias se deben a los lugares comunes del género: "Decir que hay plagio porque en un guión aparecen gitanos, droga, música flamenca y venganzas es como decir que en una del Oeste hay plagio porque salen un sheriff, bandidos, indios y una chica del saloon". "A nadie de buena fe le cabe en la cabeza que con mi vida y mi carrera profesional yo necesitara copiar una historia de alguien a quien no conocía y sigo sin conocer", añade.
Según el tribunal, el demandante, González-Vigil, entregó en los años 1995-1996 su guion a Origen PC, a la postre la productora de Gitano, lo que supone que "cuando menos la parte demandada tuvo la posibilidad de acceder entonces a la obra del demandante", informa la agencia Efe. De esta forma, la Audiencia descarta que las similitudes sean derivadas de "clichés" e insiste en que hay "significativos indicios de que ha existido cierta transmisión conceptual, argumental, estructural, relacional y de atmósfera".
Tras la lectura de ambos guiones y el análisis de "siete informes comparativos", el texto asegura que "existe un alto de grado de coincidencia". Además, recoge las conclusiones de un curioso segundo perito: un experto en juegos de azar. Para este especialista, "desde el punto de vista cuantitativo existen setenta y siete coincidencias, aunque unas tengan mayor relevancia que otras".
Sobre este aspecto, Pérez-Reverte ha señalado que el tribunal ha tomado como perito a un "jugador profesional de ruleta". Según el escritor, ambos informes "aparte de la escasa seriedad que suponen", fueron encargados y pagados por el demandante y desestimados por anteriores jueces. "Es una extraña sentencia, que ignora tres anteriores que afirman que no hubo plagio. Ignora por completo, de modo sorprendente, la existencia de dos sentencias penales firmes y una tercera del juzgado mercantil de Madrid afirmando que no hay plagio, así como tres informes del fiscal en el mismo sentido", continúa en su nota el acusado. Según Reverte, la juez tampoco ha tomado en cuenta los testimonios de profesionales, entre ellos un perito de la SGAE. "Sin embargo, la autora de esta nueva sentencia da más crédito al informe de una perito argentina, hecho en Argentina, y al informe basado en un supuesto cálculo de probabilidades".
Entre las coincidencias, argumentales y conceptuales, que señala el fallo están que el protagonista de Corazones púrpura y el de Gitano salen de la cárcel tras cumplir una condena de dos años por drogas. Ambos mantienen una relación sexual con una prostituta. En las dos hay policías corruptos cocainómanos y sus protagonistas se enamoran de "una gitanilla, familia de un antiguo amor y que se dedica al mundo del espectáculo". "En sendos guiones aparece como figura preponderante en el desenlace el patriarca del clan gitano, el Tío Paco, en Corazones púrpura, y Manuel Junco, en Gitano".
La sentencia se detiene en un detalle: en los dos dramas un personaje pronuncia la misma frase bíblica: "Mi reino no es de este mundo".
dimecres, 4 de maig del 2011
SOBRE EL TEXT "EL NORUEG"
FRASES DE SÁBATO
Ser original es en cierto modo estar poniendo de manifiesto la mediocridad de los demás.
Las modas son legítimas en cosas menores, como el vestido. En el pensamiento y el arte son abominables.
Hay una manera de contribuir a la protección de la humanidad, y es no resignarse.
Si nos cruzamos de brazos seremos cómplices de un sistema que ha legitimado la muerte silenciosa.
En el mundo nada puede contra un hombre que canta en la miseria.
diumenge, 1 de maig del 2011
Ernesto Sabato, al otro lado del túnel
El autor de 'Sobre héroes y tumbas' muere en Santos Lugares, cerca de Buenos Aires, a dos meses de cumplir 100 años - Fue la conciencia política contra la dictadura
SOLEDAD GALLEGO-DÍAZ - Buenos Aires - 01/05/2011
Ernesto Sábato Ferrari
Sabato fue un escritor popular, extraordinariamente leído en Argentina en los años 70 y 80, aunque en los últimos tiempos estuvo prácticamente recluido y retirado en su casa: no volvió a hacer una aparición pública desde 2004. "A los argentinos nos gusta derribar a nuestros iconos y eso también pasó con Sabato", explica María Rosa Loja, coordinadora de la edición crítica de Sobre héroes y tumbas, publicada en 2008. "Es cierto que el ambiente literario argentino le dio un poco la espalda, quizás por su propia figura, polémica, y su carácter difícil, pero también por sus posiciones políticas, inclasificables, que le colocaban en un lugar complicado", afirma. "Sabato era ante todo, él mismo", resume."Primero, El túnel, que tiene una trama casi policiaca, aunque se conoce el nombre del asesino desde la primera pagina, y después, Sobre héroes y tumbas, que habla de la historia pasada y presente del país, fueron en su momento enormes éxitos editoriales, una lectura muy seductora para miles de jóvenes", asegura Lojo. "Sabato habló a los argentinos sobre quiénes eran. Por eso tuvo tanto gancho. Sobre héroes y tumbas es una novela larga, con mucha capacidad de síntesis, que, escrita al poco de caer Perón, enlaza distintos tiempos de la construcción de país".