.COMPANYS, NO ÉS AIXÒ

 No per sort,  em ve al cap aquesta cancó de fa anys de Lluís Llach i alhora tan actual.

COMPANYS, NO ÉS AIXÒ

 No era això, companys, no era això

pel que varen morir tantes flors,

pel que vàrem plorar tants anhels.

Potser cal ser valents altre cop

i dir no, amics meus, no és això.

No és això, companys, no és això,

ni paraules de pau amb garrots,

ni el comerç que es fa amb els nostres drets,

drets que són, que no fan ni desfan

nous barrots sota forma de lleis.

No és això, companys, no és això;

ens diran que ara cal esperar.

I esperem, ben segur que esperem.

És l’espera dels que no ens aturarem

fins que no calgui dir: no és això.

 El meu amic el mar
Lluís Llach, 1978

LA CASA DE LOS ESPÍRITUS

Unas pinceladas sobre La casa de los espíritus 

• Lo fantástico sirve para subrayar el desajuste de la realidad, la violencia y la vida cotidiana.
• Síntesis entre lo fantástico-real, pues la esencia y riqueza de latinoamérica va más allá de lo perceptible por los sentidos.
• Nueva objetividad que deforma la realidad para hacer más visibles las contradicciones humanas y sociales.
• Lo insólito y sobrenatural dejan de estar en el lado desconocido y se incorporan a lo real. No trata de presentar la magia como si fuera real, sino la realidad como si fuera magia.
• Surrealismo + realidad latinoamericana = realismo mágico.
• Presencia de personas normales que actúan como héroes.
• El tema es la memoria familiar/colectiva del pueblo chileno.
• Los elementos fantásticos están especialmente vinculados a las protagonistas femeninas.
• Importante presencia femenina y su lucha por aumentar su independencia de los valores patriarcales, búsqueda de la felicidad.
• La hacienda de Las Tres Marías y La casa de la esquina representan lo rural frente a lo urbano.

ACOSO POLICIAL A TODO LO QUE SE MUEVE

LA REPRESIÓN POLICIAL COMO FORMA DE DIÁLOGO

PER A TOTS NOSALTRES

Tal vegada és el moment que recordem tots les paraules de Martí i Pol:

Per a tots nosaltres

Si nosaltres callem, qui parlarà?
És cert que val ben poc la nostra veu.
Som gent de poca empenta,
massa frívols i tot perquè ens escoltin.
Tanmateix allò que resta
de més pur en nosaltres
val tant -ho sabem bé- com el neguit
de qualsevol hereu d'aquest insigne
llinatge de vençuts.
Cal que insistim,
com qui pidola, si voleu, davant
de cent portes barrades.

Miquel Martí i Pol, Per a tots nosaltres . La fàbrica. Barcelona: Edicions 62, 1995.

ARGUMENTEM

A propòsit de l'article "la cautela" i tenint en compte el que he dit a classe feu un text argumentatiu seguint com a guió el següent model:

Text argumentatiu

(2n Batxiller.  CURS 11/12)

OBJECTIUS: escriure un text d’opinió defensant o rebutjant una idea (tesi) sobre qualsevol tema polèmic ( o almenys d’interés general).

GÈNERE TEXTUAL: columna d’opinió, text d’opinió (assaig), carta de protesta, Carta al Dr. …

REALITZACIÓ

- Planificació de la situació de comunicació

• Què he de fer com a emissor del text? ( l’E. parla en primera persona sing. o pl.; el Receptor hi pot aparéixer però no és necessari)
• Quin lector-model tinc en ment?
• Quin tema?
• Quina idea central o tesi ?
• Quins arguments puc emprar?
• A quina conclusió vull arribar?

- Com comencem?

• Narrar una anècdota real o imaginària que ens permeta enllaçar amb el tema que volem opinar
• Comentar alguna notícia o fet d’actualitat que suggeresquen una reflexió sobre el tema
•  A partir de fer-nos una bona pregunta sobre el tema podem fer una reflexió al llarg del text.
• Podem partir d’un altre text a la tesi del qual ens adherim o rebutgem (cas concret d'aquest treball)
• Verbs: les anècdotes o els fets es poden relatar en passat, però l’opinió ha d’estar en present

QUè AVALUARÉ?

1- Format del text ( 1p)

• Títol
• Extensió mínima fixada ( han d’estar totes les parts del cànon argumentatiu)
• Organització del text en paràgrafs
• Hi ha d’haver un exordi/introducció
• Hem de posar un mínim de tres arguments; el contraargument opcional
• La conclusió ha de reforçar la idea defensada

2-Continguts (4p) ( subratlleu la tesi en el vostre text)

• Ordre de les idees del text
• Tesi / arguments / síntesi o conclusió
• Presència d’informació i d’opinió

3- Expressió ( 5p)

• Ús de vocabulari adequat (formal-estàndard)
• Oracions ben estructurades
• Es pot seguir l’ordre de les idees ( referència, anàfores, ús de pronoms, cohesió verbal i lèxica,)
• L’eix o eixos temàtics han d’estar clars i ser coherents
• Recursivitat lèxica
• Ortografia, apostrofació i accentuació

Llach, novel·lista

Publica la seva primera novel·la, 'Memòria d'uns ulls pintats', arribarà dijous a les llibreries · El cantant en parla en una entrevista en vídeo

El cantant Lluís Llach debuta en el món literari amb la novel·la 'Memòria d'uns ulls pintats' (Empúries), que arribarà el dia 2 de febrer a les llibreries. Llach, que és al Senegal, no concedirà de moment cap entrevista, però en un vídeo facilitat per l'editorial, parla d'alguns elements de la novel·la tot passejant pel barri de la Barceloneta, paisatge d'infantesa dels quatre protagonistes de la seva història. L'editor Jordi Cornudella, que ha acompanyat l'autor en el procés d'edició del llibre i que coneix l'obra a fons, parla del procés de treball que ha compartit amb Llach. I el crític literari Joan Josep Isern en fa una crítica que titula 'Memòria d'amic i amat'. Llegiu un fragment de l'inici de la novel·la (pdf).

Llach explica: 'Si al 2007 quan em vaig retirar m'haguessin dit que escriuria una novel·la, n'hagués fotut a riure. (…) El que va passar és que vaig començar a llegir. Va ser el plaer de retrobar-me amb la lectura. Tot el que va passar després fou atzar: A finals del 2008 o principis del 2009 un amic em va dir: 'M'hauries de fer un guió'. I jo no sé perquè li vaig dir que sí. I em vaig posar a escriure i em va entrar una mena de ganes d'explicar coses… I vaig començar així, sense adonar-me'n.'

'És una història que no existia ni tan sols en el meu imaginari. Es parla de la guerra, segurament perquè sóc una persona de la postguerra, de l'any 1948, i sempre he estat en contacte amb gent de la guerra i també vaig entrar en contacte amb el món de l'exili quan vaig ser a París. Als primers anys de la meva joventut me'n donava compte que la gent que m'havia precedit havien viscut unes circumstàncies espantoses, riquíssimes i al mateix temps apocalíptiques. És un llibre d'amor a aquesta gent, a aquells que van partir la guerra i l'exili i que no van deixar de lluitar mai'. Aquest és el gran rerefons de la novel·la.'

Els quatre protagonistes neixen al 1920 al barri de la Barceloneta, un espai propi dins de Barcelona. Llach no hi ha viscut mai però en té un imaginari propi: 'La meva 'tata' era de la Barceloneta, nascuda al carrer del mar. Ella m'explicava moltes batalletes d'aquest temps. M'agradava aquest barri, que és un món molt especial dins de Barcelona i té la presència del mar.' En l'obra té una presència important l'anarquisme, perquè per Llach el moviment llibertari és molt creatiu, 'perquè feia de la cultura una arma primordial'. I també hi apareix l'Escola del Mar, 'una aventura de Pere Vergés que hauria de ser d'obligat coneixement'. I també hi apareix el poeta Joan Salvat-Papasseit. Quan se li pregunta per la presència de poeta, Llach diu: 'Quan escrius fas els teus agraïments i deixes les teves senyals.'

'Fins aquí el què', diu Llach en un moment donat de la gravació. I afegeix: 'I després va venir l'experiència d'intentar refinar el com, que va ser un procés meravellós, un procés d'aprenentatge que em sedueix completament.' D'aquest procés d'edició n'hem parlat amb l'editor del llibre, Jordi Cornudella, que comença dient: 'La novel·la ha sortit bé perquè estava bé d'entrada: la història té molta força i l'estructural'estructura està molt ben plantejada. No sembla una novel·la d'aficionat a escriure. M'arriben moltes novel·les de gent que un cop jubilada es posa a escriure. No és el cas d'en Lluís Llach.'

Continua Cornudella: 'Ja es veia que era un llibre amb moltes possibilitats. Hi havia és clar força coses a pulir, coses pròpies d'una persona que no ha escrit mai una novel·la. Però, sortosament, l'any passat a la Processó de Verges es van trobar en Lluís Llach i l'escriptor i crític Lluís Muntada. Un li va comentar el projecte literari, l'altre li va proposar de mirar-se la novel·la, i li va fer de lector-corrector de la novel·la. Arran dels suggeriments del Muntada, en Llach s'hi va tornar a posar, hi va treballar moltíssim seguint les seves observacions, d'altres pròpies, i al final amb mi va pulir encara alguns temes d'estil i de coherència.'

'Com a editor, aquesta és la feina més divertida del món, si la novel·la s'ho val i hi ha sintonia amb l'autor. En Llach hi ha una cosa que només he trobat en els escriptors de debò en vint-i-cinc anys d'ofici: valoro que no es tanqui en banda, que no vagi a la defensiva amb el seu text ni confrontació. Els autors que valen la pena són els que es prenen aquest procés com un aprenentatge. Aquesta disposició a aprendre (que no vol dir assumir el paper d'alumne) a escriure novel·les em fa pensar que aquesta no serà l'última. En Llach té moltes ganes d'explicar coses i té coses per explicar.'

La gastronomía que sedujo a Miguel Hernández

Un libro de Jaime Ruiz Reig profundiza en la relación real y literaria del poeta con la cocina

PAULA CORROTO MADRID 03/02/2012 09:49 Actualizado: 03/02/2012 11:05

 

Jaime Ruiz Reig.

El poeta Miguel Hernández no sabía ni freírse un huevo. Pero entendía de hambre y de pobreza. "Para que venga el pan justo a la dentadura / del hambre de los pobres aquí estoy, aquí estamos", escribió en un poema. Y también conocía la huerta oriolana y ese arroz con conejo que le preparó por primera vez su esposa Josefina recién casados. Un arroz que entusiasmó al poeta, aunque ella confesara que en aquel momento, de cocinar, ni idea.

Estas anécdotas, esta relación con la gastronomía de Hernández y la poesía que dedicó al hambre "como primera materia del conocimiento", según él mismo señaló, las ha condensado Jaime Ruiz Reig, presidente de la sección de Educación del Ateneo de Madrid, en su libro Garbera de recetas hernandianas, publicado por El Páramo. Garbera, que alude a la mies y al trigo, como destacó ayer la escritora Almudena Grandes durante la presentación del libro, quien a su vez señaló que el recetario "muestra un Miguel insólito", y una "reflexión sobre la comida, asentada en la pobreza y en la injusticia, pero también en el placer de alimentarse".

El libro está trazado a partir de las conversaciones recogidas de Josefina y poemas y muestra mucho de esa cocina que Hernández pudo conocer en su infancia. "Es un homenaje a Josefina por guardar la obra del poeta, y sus cartas que muestran la vida cotidiana del ser humano", resumió el autor. En la época que nació el poeta, una docena de huevos podía costar 1,5 pesetas, que era el jornal de muchas personas. "En todo tiempo y en todo lugar no todo el mundo vive igual. Y en aquellos años, también había banquetes sangrantes", apuntó Ruiz Reig.

Crítica social

En la presentación también participaron el exrector de la Universidad Complutense de Madrid Carlos Berzosa y el político Antonio Gutiérrez, orioholano como Hernández. Este destacó que "entre receta y receta del libro, también hay crítica social", e hizo un recorrido por aquella Orihuela "satánica y sotánica", en la que los eclesiásticos tenían todo el poder. Berzosa recordó sus anécdotas con el poeta, como aquella ocasión en que un Eduardo Zaplana, aún ministro de Trabajo, entró en la Complutense en unas jornadas sobre Hernández y apenas pudo escuchar nada: los gritos del "No a la guerra" fueron suficientes para imponer que allí el protagonista era el poeta.

QUAN LA CANDELERA PLORA...

Avui 2 de febrer, quan les notícies ens anuncien fred siberià, és el dia de la Candelera i volem recordar-vos tota la tradició popular en forma de dites i refranys que envolta la data com

1. Si la Candelera plora, el fred és fora; si la Candelera riu, el fred és viu
2. Si la Candelera plora, el fred és fora; si la Candelera riu, ni hivern ni estiu
3. Si la Candelera plora, l'hivern és fora, però si neva per Sant Blai no acaba mai
4. Si la Candelera plora, l'hivern és fora; però si fa vent, tres mesos més d'hiver 

Resulta que el 2 de febrer és al punt mig exacte entre l'inici i la fi de l'hivern, per la qual cosa el poble ha fet del dia un observatori de predicció temporal, com es reflecteix en la coneguda dita "Si la Candelera plora, l´hivern és fora; si la Candelera riu, el fred és viu". Tradicionalment s'ha entès que la intenció del refrany és que si el dia de la Candelera plou o no, la primavera tardarà més o menys en arribar. Una altra interpretació, més assenyada, és que si la nit de la Candelera hi ha lluna nova (és a dir, que no es veu, i és quan la Candelera "plora"), és quan la primavera s'avança; si, per contra, hi ha lluna plena, s'entén que la Candelera "riu" i indica que la primavera tardarà més a arribar. Una variant del refrany és "Quan la Candelera flora, l'hivern fora. I si no flora, ni dins ni fora.", relacionant el dia amb la floració.

Si voleu saber-ne més feu clik