Busque sense èxit paraules que descriguen el que ha estat per a mi aquestos anys a l'institut. No les tobe, no sé si existeixen.
Per la meua ment se'm projecta una mena de pel·lícula de moments que el degoteig dels cursos m'ha anat gravant.
Imatges amb companys i companyes, amb alumnes, de viatge o excursió, de nombroses activitats, tallers i celebracions.
Imatges de festa i de molta, moltíssima feina en el dia a dia de qualsevol curs.
Imatges alegres i festives i també altres de menys alegres, perquè en tretze anys també hi ha hagut alguns moments de desencontre i malentesos, per descomptat.
Imatges de protesta , tancaments i manifestació, tots i totes a una reivindicant la dignitat de la nostra tasca.
Aquests dies de revisar i llançar papers, he cavil·lat molt sobre aquestos anys irrepetibles en què tant he gaudit del Clara Campoamor, i si alguna cosa he tret en clar és la sensació de pertanença a una comunitat educativa que m'ha fet sentir tan valorada com estimada. Una comunitat educativa que m'ha ensenyat molt més del que jo seré capaç de transmetre mai.
Així doncs no se m'ocorre res més que GRÀCIES.
La memòria és sorprenent i capriciosa però estic segura que jo mai podré oblidar els anys al Clara.
Aquest record em servirà per reforçar l'optimisme amb què encare la meua nova etapa a L'IES Abastos, però això no lleva perquè jo sempre em sentiré part del Clara Campoamor.
