
L'escriptora barcelonina Ana Maria Matute, guardonada amb el Premi Cervantes , ha assegurat que la seva obra ha estat marcada per un desig d'expressar la pèrdua perquè "viure és perdre coses", ha dit, un pessimisme vital present des del primer fins a l'últim dels relats que ha escrit.
"El masclisme està quedant lluny"
Matute creu que el seu guardó i la recent entrada de Soledad Puértolas a l'Acadèmia de la Llengua, fan d'aquests dies un moment dolç per a la literatura en castellà feta per dones. "El masclisme s'està quedant lluny, s'estan donant passos importants sobretot a l'Acadèmia i està molt bé".
Elegant com sempre, amb la seva mitja cabellera blanca impecablement modelada, l'escriptora a la qual l'edat li juga una mala passada de tant en tant amb la seva oïda, explica que no va conèixer a les altres dues guardonades del Cervantes, ni a Maria Zambrano, - "que era molt més gran que jo" - ni a la cubana Dulce María Loinaz, de la qual "no sabia qui era".
Sense rancor, l'escriptora apunta que els crítics, "una miqueta malignes", no van saber on ubicar-quan va desembarcar a la literatura en els anys quaranta. "No tenia ni idea del que em deien, Espanya estava tan tancada que no s'assabentava de res", ha explicat d'una època de la que tampoc vol donar els noms de la seva generació amb els quals se sent més pròxima. "Mai dono noms si m'ho pregunten, perquè sinó se senten gelosos, però estàvem tots units contra la censura, contra una dictadura i ho dic de veritat", remarca.
Els moments difícils
Una mica d'aquest pessimisme present en la seva obra, va aflorar en el personal en els anys en què va estar apartada de la literatura, un silenci literari, que va patir molt i del qual el va ajudar a sortir l'agent literària Carmen Balcells, que la va animar a rematar Oblidat rei Gudú. "Va ser ella qui em va dir que ho acabés ia partir d'aquí vaig tornar a ser la Matute", rememora l'escriptora, per a qui la depressió que va viure en aquella època va ser dura, sobretot perquè no sabia "per què". Ho resumeix en les paraules que li va dir llavors el seu metge: "la vida passa factura, tu has estat any molts anys aguantant, empassant gripaus".
Citant a Borges, l'escriptora, reconeix que està més orgullosa dels llibres que ha llegit que dels que ha escrit. "Llegir és un part essencial de la meva vida, la meitat me l'he passat llegint, a Dickens a Dostoievski ... he sabut dels sentiments gràcies a ells", indica Matute, que cita també els contes de Txèkhov com la porta que li va portar a la literatura.
En aquests moments, l'escriptora acaba de descobrir la novel.la negra. " "M'encanta, m'agrada el que fan algunes 'noies sueques', encara que sóc dolenta amb els noms" afirma Matute, que no ha llegit les novel.les de la sèrie Millenium, però sí Mystic River, de Dennis Lehane. Lamentablement, diu no estar dotada per aquest gènere que qualifica de gran, ja que és un reflex de la societat. Mentre llegeix, segueix escrivint.
Dóna poques pistes del seu futur llibre, no avança si discorrerà per camins fantàstics o optarà pel costat més intimista de la seva trajectòria. Només avança que "la vida és màgica" i que en elles hi ha moltes altres coses més enllà d'un bon "rebolcada el teu parella", li diu rient a un periodista.




