diumenge, 28 de novembre del 2010

EXAMEN DE LA PRIMERA AVALUACIÓ


El pròxim dijous 2 de desembre farem el control global de la 1a avaluació. Per tal d'ajudar-vos per organitzar tota la matèria que hem treballat aquestos mesos us adjunte una guia d'esutdi, a l'apartat de Documents, que no és més que un complement d'allò que ja he esmentat en classe sovint.

És interessant que per tal de comprovar el vostre grau d'assoliment que feu les activitats que us propose (la majoria han estat realitzades i corregides en classe).

Molta sort a tots.

dijous, 25 de novembre del 2010

DIA CONTRA VIOLÈNCIA DE GÈNERE


Els alumnes de 4t d´ESO hem preparat una activitat, dirigits per la professora Maite Ferrer, per als cursos de 1r i 2n amb motiu del dia Contra la Violència de Gènere que es conmmemora el 25 de novembre.
Cada classe es dividirà en dos o tres grups i cadascun realitzarà diverses activitats educatives: jocs de rol, exposicions del tema,vídeos, qüestionaris, dades interessants... El que s'intentarà aconseguir és concienciar una miqueta del problema de violència contra les dones, que pateix la nostra societat.
Aprofitarem també per a parlar de l´abolició del Ministeri d'Igualtat: les seues causes i els diferents grups de referència que es formen pel recolzament de la dona en el nostre entorn.

Redactat per: Lydia Pérez 4tC

dimecres, 24 de novembre del 2010


PREMI CERVANTES 2010

Matute: "La meva obra ha estat marcada pel desig d'expressar la pèrdua"

L'escriptora, feliç, sosté que el masclisme està quedant lluny en les lletres

2010.11.24 | Actualitzada a les 19:43 h | Cultura

L'escriptora barcelonina Ana Maria Matute, guardonada amb el Premi Cervantes , ha assegurat que la seva obra ha estat marcada per un desig d'expressar la pèrdua perquè "viure és perdre coses", ha dit, un pessimisme vital present des del primer fins a l'últim dels relats que ha escrit.



La veterana narradora de 85 anys, una de les cinc acadèmiques de la Llengua-honor que té des de 1998 - ha explicat en una improvisada roda de premsa a Barcelona estar "contentíssima" amb un premi que no ha pogut evitar reconèixer que li "encanta" i la concessió, per els rumors que corrien des de fa dies , no li van deixar dormir ahir a la nit. "He donat tota la meva vida a això que és escriure, a ser part de la literatura", ha dit l'autora dels Abel, per a qui el Cervantes li arriba com un reconeixement "sinó a la qualitat, sí a l'esforç, al lliurament total d'una vida ", ha afirmat modesta, per a continuació, intentar cridar amb tènue veu:" he conegut poca gent que digui que és enormement feliç, jo ho sóc i ja està ". "Un no escriu per guanyar premis, hi haurà qui ho faci, però no entro en aquestes fires, encara que si t'ho donen .... meravellós", ha insistit l'autora de Olvidado Rey Gudú, potser el seu llibre preferit, encara que quan se li pregunta quina de les seves obres recomana a les noves generacions, afirma veloç: "totes".

"El masclisme està quedant lluny"
Matute creu que el seu guardó i la recent entrada de Soledad Puértolas a l'Acadèmia de la Llengua, fan d'aquests dies un moment dolç per a la literatura en castellà feta per dones. "El masclisme s'està quedant lluny, s'estan donant passos importants sobretot a l'Acadèmia i està molt bé".

Elegant com sempre, amb la seva mitja cabellera blanca impecablement modelada, l'escriptora a la qual l'edat li juga una mala passada de tant en tant amb la seva oïda, explica que no va conèixer a les altres dues guardonades del Cervantes, ni a Maria Zambrano, - "que era molt més gran que jo" - ni a la cubana Dulce María Loinaz, de la qual "no sabia qui era".

Sense rancor, l'escriptora apunta que els crítics, "una miqueta malignes", no van saber on ubicar-quan va desembarcar a la literatura en els anys quaranta. "No tenia ni idea del que em deien, Espanya estava tan tancada que no s'assabentava de res", ha explicat d'una època de la que tampoc vol donar els noms de la seva generació amb els quals se sent més pròxima. "Mai dono noms si m'ho pregunten, perquè sinó se senten gelosos, però estàvem tots units contra la censura, contra una dictadura i ho dic de veritat", remarca.

Els moments difícils
Una mica d'aquest pessimisme present en la seva obra, va aflorar en el personal en els anys en què va estar apartada de la literatura, un silenci literari, que va patir molt i del qual el va ajudar a sortir l'agent literària Carmen Balcells, que la va animar a rematar Oblidat rei Gudú. "Va ser ella qui em va dir que ho acabés ia partir d'aquí vaig tornar a ser la Matute", rememora l'escriptora, per a qui la depressió que va viure en aquella època va ser dura, sobretot perquè no sabia "per què". Ho resumeix en les paraules que li va dir llavors el seu metge: "la vida passa factura, tu has estat any molts anys aguantant, empassant gripaus".

Citant a Borges, l'escriptora, reconeix que està més orgullosa dels llibres que ha llegit que dels que ha escrit. "Llegir és un part essencial de la meva vida, la meitat me l'he passat llegint, a Dickens a Dostoievski ... he sabut dels sentiments gràcies a ells", indica Matute, que cita també els contes de Txèkhov com la porta que li va portar a la literatura.

En aquests moments, l'escriptora acaba de descobrir la novel.la negra. " "M'encanta, m'agrada el que fan algunes 'noies sueques', encara que sóc dolenta amb els noms" afirma Matute, que no ha llegit les novel.les de la sèrie Millenium, però sí Mystic River, de Dennis Lehane. Lamentablement, diu no estar dotada per aquest gènere que qualifica de gran, ja que és un reflex de la societat. Mentre llegeix, segueix escrivint.

Dóna poques pistes del seu futur llibre, no avança si discorrerà per camins fantàstics o optarà pel costat més intimista de la seva trajectòria. Només avança que "la vida és màgica" i que en elles hi ha moltes altres coses més enllà d'un bon "rebolcada el teu parella", li diu rient a un periodista.

PREMIO CERVANTES 2010


Ana María Matute, Premio Cervantes 2010

Se convierte en la tercera mujer en conseguirlo tras María Zambrano y Dulce María Loynaz

JAVIER RODRÍGUEZ MARCOS / ROSA MORA - Madrid / Barcelona - 24/11/2010

Ana María Matute es Premio Cervantes 2010. La ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde, ha sido la encargada de anunciar el nombre de la ganadora del Premio Cervantes, el más prestigioso de las letras en lengua española. Hay una regla no escrita que dice que, después de que el año pasado lo recibiera el mexicano José Emilio Pacheco, este año tocaba español.

Ana María Matute tiene 85 años y no 84 como dicen buena parte de sus biografías. "Nací en 1925", dijo recientemente a este diario. El Premio Cervantes reconoce su obra, 12 novelas y varios volúmenes de cuentos, ahora reunidos en La puerta de la Luna, desde los primeros textos de 1947 hasta 1998. "Si me dan el Cervantes daré saltos de alegría, saltos de alegría espirituales", dijo en la entrevista. Matute, una mujer fuerte de salud frágil se apoya en una muleta para andar.

Es el premio que le faltaba. Los ha tenido casi todos, dos nacionales de Literatura Infantil; el Nacional de las Letras (2007); el Nacional de Literatura y el de la Crítica por Los hijos muertos; el Nadal 1959 por Primera memoria; el Planeta 1954, por Pequeño teatro, e incluso el Ciutat de Barcelona 1966 por un relato maravilloso, El verdadero final de la Bella Durmiente.

"Nací cuando mis padres ya no se querían". Es la primera frase de su última novela, Paraíso inhabitado, quizá la más autobiográfica de sus obras. Esta historia, como Olvidado Rey Gudú, Aranmanoth, La torre vigía, Los soldados lloran de noche, La Trampa o tantos otros títulos, muestran su capacidad extraordinaria para fabular y conmover. Su estilo literario y su imaginación conquistan a los lectores, a veces, mucho más que a la crítica.

Fallado por primera vez en 1976 -se lo llevó Jorge Guillén- el Premio Cervantes solo contaba con dos mujeres en su palmarés: la pensadora malagueña María Zambrano (1988) y la poeta cubana Dulce María Loynaz (1992). Cada año se recuerda esa cifra y cada dos, cuando toca español, se recuerda el nombre de Ana María Matute, tal vez la única persona del parnaso literario nacional que ha dicho abiertamente que le gustaría ganar el premio.

La tendencia de los últimos fallos apuntaba al menos a que le había llegado el turno a su generación, la de los años 50, la de los niños de la Guerra Civil, un puñado de autores a la altura ya de la otra gran generación clásica del siglo XX, la del 27. Ahí están los premios a Juan Marsé, Antonio Gamoneda o Rafael Sánchez Ferlosio, los últimos españoles en lograrlo.

dilluns, 22 de novembre del 2010

NO ME LA PUC TRAURE DEL CAP

Aquesta temporada TV3 està emetent un programa que crec us pot engrescar: No me la puc treure del cap.
Qui no ha sentit alguna vegada alguna cançó d'aquelles que no te les pots traure del cap? Doncs bé, amb aquesta excusa, al programa, es comenten i contextualitzen cançons que han esdevingut emblemàtiques.
Avui us reproduesc "Qualsevol nit pot sortir el sol", de Jaume Sisa, que ens servirà per fer una activitat que hem copiat del bloc del professor Rafa Àngel i, a més a més, coneixereu música feta en la nostra llengua.



Fa una nit clara i tranquil·la, hi ha una lluna que fa llum.
Els convidats van arribanti van omplint tota la casa
de color i de perfums.
Heus ací a Blancaneus, en Pulgarcito,als tres porquets,
al gos Snoopy i el seu secretari l’Emilii en Simbad,
l’Ali Babà i Gulliver.
Oh! Benvinguts, passeu, passeu.
de les tristors en farem fum.
A casa meva és casa vostra,
si és que hi ha casa d’algú.
Hola Jaimito! Donya Urraca!
En Carpanta i Barba-azul,Frankestein i l’home llop,
el compte Dràcula i Tarzan,la mona Xita i Peter Pan.
La senyoreta Marieta de l’ull viuve amb un soldat.
Els Reis d’Orient, Papà Noël,el Pato Donald i Pascual.
La Pepa maca i Superman.
Bona nit senyor King Kong,
senyor Astèrix i Taxi Key,Roberto Alcázar i Pedrín,
l’Home del sac i en Patufet,senyor Charlot i Obèlix.
En Pinotxo ve amb la Monyos, agafada de bracet,
hi ha la dona que ven globus, la família Ulises i el capitán Trueno amb patinet.
A les dotze han arribatla fada bona i Ventafocsen Tom i Jerry, la Bruixa Calitxa,
Bambi i Mobby Dick,i l’emperadriu Sissí.
Mortadelo i Filemói Guillem Brown i Guillem Tell
la caputxeta vermelleta
el llop ferotge,el caganer, Cocoliso i Popeie.
Oh! Benvinguts, passeu, passeu.
Ara ja no hi falta ningú,o potser sí, ja me n'adono que tan sols hi faltes tu...
També pots venir si vols.
T'esperem, hi ha lloc per tots.
El temps no compta ni l'espai...Qualsevol nit pot sortir el sol.


Per veure el programa piqueu l'enllaç.

diumenge, 21 de novembre del 2010

INTERFIJOS

A veces, entre la raíz y el sufijo, o, más raramente entre el prefijo y una raíz aparecen ciertos segmentos que no aportan significado (al menos en la gran mayoría de los casos), por lo que no pueden considerarse exactamente morfemas. Son, más bien, elementos de enlace dentro de una palabra. Ejemplos:

sol-ec-ito pan-ec-illo chup-et-ón

cafe-l-ito ris-ot-ada te-t-era

joven-z-uelo en-s-anchar


En algunos casos, el interfijo/infijo evita homonomias . Ejemplos:

solo - solecito frente a solito
mano - manotada frente a manada
chupar - chupetón frente a chupón

dimecres, 17 de novembre del 2010

SO DE SONS

Aprofiteu l'oportinat de conéixer en directe música en valencià.
Si aneu al següent enllaç trobareu tota la informació