dimecres, 23 de gener del 2013
VICENT ANDRÉS ESTELLÉS
Us recomane el bloc LA SERP BLANCA, utilíssim per a estudiar literatura i per preparar a més a més el tema d'Estellés
dimarts, 18 de desembre del 2012
TOT ESPERIT
Tot
esperit
Pere Calders, Invasió
subtil i altres contes, Barcelona, Edicions 62, 19
«L’esperit guia»
1. El protagonista del conte manifesta una absoluta predisposició a contactar amb el sobrenatural. De quines quatre maneres ho fa?
2. Durant un temps, se li manifesta contínuament l’esperit.
a) De quina manera?
b) Què ve a dir-li, el dia que finalment li fa cas?
c) Quin deure sent que té el protagonista del conte, després de saber la notícia?
d) De quina manera pretén avisar tothom del descarrilament? Reproduïu el text.
3. Imagineu per uns moments que algú us confessa que la setmana següent bufaran uns vents capaços d’endur-se fins i tot els edificis de la vostra població. Inventeu primer una nota de l’estil i llargada de la que acabem de veure per alertar la població. Després, feu el mateix amb un màxim de 140 caràcters, com si fos un missatge de twitter.
4. En veure que els diaris no li publiquen la nota, per quina raó desestima l’opció de comunicar la notícia a la policia?
5. Finalment recorre a la companyia de ferrocarrils.
a) De quines tres maneres reacciona el director en saber que el tren descarrilarà?
b) Per quina raó reacciona així?
c) De quines dues maneres treu importància al fet que es poden produir víctimes?
d) Com se sent el protagonista, en sortir de la companyia de ferrocarrils?
e) Què fa aquella nit?
Exercicis trets del material El gust per la lectura
Vaig rebre un imprès a
mitjan setembre, i a primers d’octubre em van venir a veure dos
inspectors joves, un xicot i una noia.
Els va bastar poca conversa per a
dir-me que jo era un fantasma, i que no m’espantés, perquè
no era pas sol. M’explicaren que nous mètodes estadístics
posaven al descobert una gran quantitat de casos d’aquest peculiar
estat civil.
Jo estava serè («vaporós»,
em digueren ells) i encara em sentia esverat.
—¿I què passa,
doncs, amb la meva dona i els meus fills i amb la vida que porto?
«No res. Són
imaginacions vostres», em replicaren.
—Bé, sí... Però
i ells, els meus parents?
«Se us imaginen a vós»,
van respondre’m. Se’ls veia molt segurs i no paraven de
repetir-me que, de moment, no hi havia motius de preocupació.
Tant m’ho digueren que a l’últim em va venir suor freda.
La noia inspectora em volgué tranquil·litzar una vegada
més i em donà uns quants cops amistosos a l’esquena;
va sonar com si algú piqués un núvol amb els
artells (el que pot l’aprensió!).
—Podeu donar gràcies de
no ser un vampir —em digué—. Això sí que és
un desfici constant i un perill per a la família. Veiem cada
quadre! Vós, almenys, no feu mal a ningú.
—I com m’he de comportar?
—Com si tal cosa. Amb
naturalitat, i tot pensant que la fantasmagoria d’ara ja no és
com la d’abans.
Els
vaig acompanyar fins a la porta, i pel camí els remerciava per
la conformitat que provaven de dur-me. Però de retorn al
menjador, vaig comprovar (ficant-me la mà a la pitrera) que
entre la camisa i el cos hi tenia una separació de ben bé
dos travessos de dit.
«L’esperit guia»
1. El protagonista del conte manifesta una absoluta predisposició a contactar amb el sobrenatural. De quines quatre maneres ho fa?
2. Durant un temps, se li manifesta contínuament l’esperit.
a) De quina manera?
b) Què ve a dir-li, el dia que finalment li fa cas?
c) Quin deure sent que té el protagonista del conte, després de saber la notícia?
d) De quina manera pretén avisar tothom del descarrilament? Reproduïu el text.
3. Imagineu per uns moments que algú us confessa que la setmana següent bufaran uns vents capaços d’endur-se fins i tot els edificis de la vostra població. Inventeu primer una nota de l’estil i llargada de la que acabem de veure per alertar la població. Després, feu el mateix amb un màxim de 140 caràcters, com si fos un missatge de twitter.
4. En veure que els diaris no li publiquen la nota, per quina raó desestima l’opció de comunicar la notícia a la policia?
5. Finalment recorre a la companyia de ferrocarrils.
a) De quines tres maneres reacciona el director en saber que el tren descarrilarà?
b) Per quina raó reacciona així?
c) De quines dues maneres treu importància al fet que es poden produir víctimes?
d) Com se sent el protagonista, en sortir de la companyia de ferrocarrils?
e) Què fa aquella nit?
Exercicis trets del material El gust per la lectura
COLUMNA DE VORO VENDRELL
LLegiu amb atenció la següent columna i realitzeu el resum i identifiqueu el tema.
Un país de llibre
Voro Vendrell
Encara que ja
estem acostumats i suportem amb resignació i estoïcisme les conseqüències d’una
condemnada crisi, ens posa molt tristos que tanquen llibreries i que les
editorials ho passen malament. No podem entendre que professionals de
l’educació i gent molt formada caiguen en el parany que els ha posat la mateixa
Conselleria d’Educació per fer foc en la línia de flotació del món editorial.
La consigna, amb legislació i tot, és molt clara: cal reciclar els llibres perquè
les famílies no tinguen tantes despeses en un moments que es passa tan
malament. I tenen part de raó. Els alumnes tenen despeses que moltes vegades,
especialment ara, són insuportables. Però també és molt evident contra qui i
contra què disparen. Ningú no es pregunta per què no ix cap normativa per
abaratir els costos dels mòbils, de la roba, de les bicicletes, de les motos,
dels televisors i de tantes coses necessàries i no tant necessàries que
consumeixen els nostres joves... No parlem de les despeses en discoteques i...,
perquè tampoc no es tracta de fer demagògia i els joves s’han de divertir com
ens divertim tots, quan ens deixen i podem. Els llibres són una pressa molt fàcil. Són
coses de les que es pot prescindir sense mirar les conseqüències, perquè en un
principi només pot fer molt de mal a la gent que viu de la indústria del
llibre, de la cultura. A la llarga, però, afectarà molt seriosament a la
formació de les noves generacions i, per tant, a tota la societat. Per això,
trobe molt lloable el projecte de la productora Barret que va saber vendre a l’Associació d’Editors del País
Valencià i al Gremi de Llibreters i que ha sigut recolzat per l’Acadèmia
Valenciana de la Llengua. Un país de
llibre és un projecte que consisteix a fer un programa de televisió dedicat
als llibres i al foment de la lectura i que ja podem veure en Levante TV, Informació TV, Comarcal TV i Wilaweb TV. La televisió pública
valenciana, que hauria d’apostar per una proposta com aquesta, està pensant en
altres coses, sobretot, en com falsificar la realitat perquè el PP no pague en
les urnes totes les seues malifetes. Cultura? Llibres? Quin fàstic els provoca
això als responsables de la televisió pública valenciana. Vicent
Peris, el director del programa, ho té molt clar. Diu que l’objectiu
principal del programa es que es difonga i es veja i no es tanca a cap
proposta. El rostre que han elegit és el d’Eugeni
Alemany que sap que la cultura no ha de ser avorrida. Acostar els autors
als lectors és l’ objectiu.
Levante, 26 de novembre de 2012
Etiquetes de comentaris:
2N.BAT.
divendres, 30 de novembre del 2012
JOSÉ MANUEL CABALLERO BONALD, PREMIO CERVANTES 2012
MADRID, 29 Nov. (EUROPA PRESS) -
Villanueva ha recordado que, a
pesar de escribir novela, "nunca renunció a la poesía de la palabra".
"Es un fabulador pero también un maestro al servicio del idioma", ha
añadido. Asimismo, ha destacado su labor memorialística. "Es una figura
de las más destacadas que además tiene una marcada proyección
iberoamericana, algo que el jurado ha comentado", ha agregado.
El poeta y escritor gaditano José Manuel Caballero Bonald (Jerez
de la Frontera, Cádiz, 1926) ha sido galardonado con el Premio Cervantes
2012, según ha anunciado el ministro de Educación, Cultura y Deporte,
José Ignacio Wert. El Premio está dotado con 125.000 euros.
El
ministro ha señalado que el premiado fue elegido "tras cinco sucesivas
votaciones y por mayoría". Por su parte, el presidente del jurado, Darío
Villanueva, ha recordado cómo la primera dedicación de Caballero Bonald
"fue poética". "Es un poeta que aún no ha guardado la pluma y que aún
está presente", ha apuntado.

Finalmente, Darío Villanueva ha mencionado la etapa en la que Caballero
Bonald vivió en Latinoamérica y cómo fue "muy conocido y apreciado por
los hispanohablantes y escritores del otro lado del océano".
APUNTES BIOGRÁFICOS
Caballero Bonald es licenciado en Filosofía y Letras, poeta, novelista y
ensayista. Durante diez años ejerció la docencia en la Universidad
Nacional de Colombia, donde impartió clase de Humanidades y de
Literatura Española e Hispanoamericana.
Su primera obra, 'Las
adivinaciones', data de 1952 y se incluye dentro de la generación
poética del 50, articulado en Barcelona en torno a figuras como Jaime
Gil de Biedma, Carlos Barral, Josep María Castellet o José Agustín
Goytisolo y al que también pertenecen Ángel González, Carlos Bousoño y
Francisco Brines.
Su poesía escrita hasta 1969 se incluyó en
un tomo titulado Vivir para contarlo. Como poeta ha obtenido numerosos
premios, entre ellos el Boscán, el Reina Sofía de Poesía Iberoamericana
y el de la Crítica. Es autor también de Descrédito del héroe, Diario
de Argónida, Somos el tiempo que nos queda o Manual de
infractores.
Su entrada en la narrativa fue más tardía. Su
primer trabajo, Dos días de septiembre, consiguió el premio Biblioteca
Breve. Siguieron novelas como Agata ojo de gato (que también fue
Premio de la Crítica), Toda la noche oyeron pasar pájaros, En la casa
del padre y Campo de Agramante.
También es autor de las
adaptaciones teatrales de Abre el ojo de Rojas Zorrilla, estrenada en
1979 por compañía del Centro Dramático Nacional y de Don Gil de las
calzas verdes, de Tirso de Molina estrenada en 1994 por la Compañía
Nacional de Teatro Clásico. Además ha escrito los guiones de la serie
documental Andalucía de cine dirigida por Manuel Gutiérrez Aragón para
Radio Televisión Andaluza.
En 1998 se creó la Fundación
Caballero Bonald con sede en la casa donde nació el poeta y que nace
como referente de la literatura y poética de Jerez.
JURADO
Además de Darío Villanueva, el jurado del Premio Cervantes ha estado
compuesto por Arístides Martínez Ortega, a propuesta de la Academia
Panameña de la Lengua; Rosa Navarro Durán a propuesta de la Conferencia
de Rectores de las Universidades Españolas (CRUE); Malena Mijares a
propuesta de la Unión de Universidades de América Latina (UDUAL);
Montserrat Iglesias Santos, a propuesta del Director del Instituto
Cervantes; Valentí Puig i Mas, a propuesta del Ministro de Educación,
Cultura y Deporte; Fernando González Urbaneja, a propuesta de la
Federación de Asociaciones de Periodistas de España (FAPE); Ernesto
Carmona a propuesta de la Federación Latinoamericana de Periodistas
(FELAP); y Patrizia Botta Annoscia, a propuesta de la Asociación
Internacional de Hispanistas.
Asimismo ha formado parte del jurado Ana María Matute (premiada en la edición 2011). Nicanor Parra ha excusado su asistencia.
Como secretarias del jurado han actuado la directora General de
Política e Industrias Culturales y del Libro, Teresa Lizaranzu, y la
subdirectora General de Promoción del Libro, la Lectura y las Letras,
Mónica Fernández Muñoz.
Etiquetes de comentaris:
Cultura
dijous, 15 de novembre del 2012
EXPRESSIÓ ESCRITA
Etiquetes de comentaris:
2N BAT
Subscriure's a:
Missatges (Atom)