VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

Us recomane el bloc LA SERP BLANCA, utilíssim per a estudiar literatura i per preparar a més a més el tema d'Estellés

MÚSICA EN VALENCIÀ

http://web.ua.es/va/cau/musica.html

TOT ESPERIT

Tot esperit

Vaig rebre un imprès a mitjan setembre, i a primers d’octubre em van venir a veure dos inspectors joves, un xicot i una noia.

Els va bastar poca conversa per a dir-me que jo era un fantasma, i que no m’espantés, perquè no era pas sol. M’explicaren que nous mètodes estadístics posaven al descobert una gran quantitat de casos d’aquest peculiar estat civil.

Jo estava serè («vaporós», em digueren ells) i encara em sentia esverat.

—¿I què passa, doncs, amb la meva dona i els meus fills i amb la vida que porto?

«No res. Són imaginacions vostres», em replicaren.

—Bé, sí... Però i ells, els meus parents?

«Se us imaginen a vós», van respondre’m. Se’ls veia molt segurs i no paraven de repetir-me que, de moment, no hi havia motius de preocupació. Tant m’ho digueren que a l’últim em va venir suor freda. La noia inspectora em volgué tranquil·litzar una vegada més i em donà uns quants cops amistosos a l’esquena; va sonar com si algú piqués un núvol amb els artells (el que pot l’aprensió!).

—Podeu donar gràcies de no ser un vampir —em digué—. Això sí que és un desfici constant i un perill per a la família. Veiem cada quadre! Vós, almenys, no feu mal a ningú.

—I com m’he de comportar?

—Com si tal cosa. Amb naturalitat, i tot pensant que la fantasmagoria d’ara ja no és com la d’abans.

Els vaig acompanyar fins a la porta, i pel camí els remerciava per la conformitat que provaven de dur-me. Però de retorn al menjador, vaig comprovar (ficant-me la mà a la pitrera) que entre la camisa i el cos hi tenia una separació de ben bé dos travessos de dit. 

 

Pere Calders, Invasió subtil i altres contes, Barcelona, Edicions 62, 19

 «L’esperit guia»
1. El protagonista del conte manifesta una absoluta predisposició a contactar amb el sobrenatural. De quines quatre maneres ho fa?
2. Durant un temps, se li manifesta contínuament l’esperit.
a) De quina manera?
b) Què ve a dir-li, el dia que finalment li fa cas?
c) Quin deure sent que té el protagonista del conte, després de saber la notícia?
d) De quina manera pretén avisar tothom del descarrilament? Reproduïu el text.
3. Imagineu per uns moments que algú us confessa que la setmana següent bufaran uns vents capaços d’endur-se fins i tot els edificis de la vostra població. Inventeu primer una nota de l’estil i llargada de la que acabem de veure per alertar la població. Després, feu el mateix amb un màxim de 140 caràcters, com si fos un missatge de twitter.
4. En veure que els diaris no li publiquen la nota, per quina raó desestima l’opció de comunicar la notícia a la policia?
5. Finalment recorre a la companyia de ferrocarrils.
a) De quines tres maneres reacciona el director en saber que el tren descarrilarà?
b) Per quina raó reacciona així?
c) De quines dues maneres treu importància al fet que es poden produir víctimes?
d) Com se sent el protagonista, en sortir de la companyia de ferrocarrils?
e) Què fa aquella nit?

Exercicis trets del material El gust per la lectura

COLUMNA DE VORO VENDRELL

 LLegiu amb atenció la següent columna i realitzeu el resum i identifiqueu el tema.

 

Un país de llibre 

 Voro Vendrell

Encara que ja estem acostumats i suportem amb resignació i estoïcisme les conseqüències d’una condemnada crisi, ens posa molt tristos que tanquen llibreries i que les editorials ho passen malament. No podem entendre que professionals de l’educació i gent molt formada caiguen en el parany que els ha posat la mateixa Conselleria d’Educació per fer foc en la línia de flotació del món editorial. La consigna, amb legislació i tot, és molt clara: cal reciclar els llibres perquè les famílies no tinguen tantes despeses en un moments que es passa tan malament. I tenen part de raó. Els alumnes tenen despeses que moltes vegades, especialment ara, són insuportables. Però també és molt evident contra qui i contra què disparen. Ningú no es pregunta per què no ix cap normativa per abaratir els costos dels mòbils, de la roba, de les bicicletes, de les motos, dels televisors i de tantes coses necessàries i no tant necessàries que consumeixen els nostres joves... No parlem de les despeses en discoteques i..., perquè tampoc no es tracta de fer demagògia i els joves s’han de divertir com ens divertim tots, quan ens deixen i podem.  Els llibres són una pressa molt fàcil. Són coses de les que es pot prescindir sense mirar les conseqüències, perquè en un principi només pot fer molt de mal a la gent que viu de la indústria del llibre, de la cultura. A la llarga, però, afectarà molt seriosament a la formació de les noves generacions i, per tant, a tota la societat. Per això, trobe molt lloable el projecte de la productora Barret que va saber vendre a l’Associació d’Editors del País Valencià i al Gremi de Llibreters i que ha sigut recolzat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Un país de llibre és un projecte que consisteix a fer un programa de televisió dedicat als llibres i al foment de la lectura i que ja podem veure  en Levante TV, Informació TV,  Comarcal TV i Wilaweb TV. La televisió pública valenciana, que hauria d’apostar per una proposta com aquesta, està pensant en altres coses, sobretot, en com falsificar la realitat perquè el PP no pague en les urnes totes les seues malifetes. Cultura? Llibres? Quin fàstic els provoca això als responsables de la televisió pública valenciana.  Vicent Peris, el director del programa, ho té molt clar. Diu que l’objectiu principal del programa es que es difonga i es veja i no es tanca a cap proposta. El rostre que han elegit és el d’Eugeni Alemany que sap que la cultura no ha de ser avorrida. Acostar els autors als lectors és  l’ objectiu.

Levante, 26 de novembre de 2012

GUIA DE LES PAU

Guia

JOSÉ MANUEL CABALLERO BONALD, PREMIO CERVANTES 2012

MADRID, 29 Nov. (EUROPA PRESS) -

   El poeta y escritor gaditano José Manuel Caballero Bonald (Jerez de la Frontera, Cádiz, 1926) ha sido galardonado con el Premio Cervantes 2012, según ha anunciado el ministro de Educación, Cultura y Deporte, José Ignacio Wert. El Premio está dotado con 125.000 euros.

   El ministro ha señalado que el premiado fue elegido "tras cinco sucesivas votaciones y por mayoría". Por su parte, el presidente del jurado, Darío Villanueva, ha recordado cómo la primera dedicación de Caballero Bonald "fue poética". "Es un poeta que aún no ha guardado la pluma y que aún está presente", ha apuntado.

   Villanueva ha recordado que, a pesar de escribir novela, "nunca renunció a la poesía de la palabra". "Es un fabulador pero también un maestro al servicio del idioma", ha añadido. Asimismo, ha destacado su labor memorialística. "Es una figura de las más destacadas que además tiene una marcada proyección iberoamericana, algo que el jurado ha comentado", ha agregado.

   Finalmente, Darío Villanueva ha mencionado la etapa en la que Caballero Bonald vivió en Latinoamérica y cómo fue "muy conocido y apreciado por los hispanohablantes y escritores del otro lado del océano".

    APUNTES BIOGRÁFICOS

   Caballero Bonald es licenciado en Filosofía y Letras, poeta, novelista y ensayista. Durante diez años ejerció la docencia en la Universidad Nacional de Colombia, donde impartió clase de Humanidades y de Literatura Española e Hispanoamericana.

   Su primera obra, 'Las adivinaciones', data de 1952 y se incluye dentro de la generación poética del 50, articulado en Barcelona en torno a figuras como Jaime Gil de Biedma, Carlos Barral, Josep María Castellet o José Agustín Goytisolo y al que también pertenecen Ángel González, Carlos Bousoño y Francisco Brines.

   Su poesía escrita hasta 1969 se incluyó en un tomo titulado Vivir para contarlo. Como poeta ha obtenido numerosos premios, entre ellos el Boscán, el Reina Sofía de Poesía Iberoamericana y el de la Crítica. Es autor también de Descrédito del héroe, Diario de Argónida, Somos el tiempo que nos queda o Manual de infractores.

   Su entrada en la narrativa fue más tardía. Su primer trabajo, Dos días de septiembre, consiguió el premio Biblioteca Breve. Siguieron novelas como Agata ojo de gato (que también fue Premio de la Crítica), Toda la noche oyeron pasar pájaros, En la casa del padre y Campo de Agramante.

   También es autor de las adaptaciones teatrales de Abre el ojo de Rojas Zorrilla, estrenada en 1979 por compañía del Centro Dramático Nacional y de Don Gil de las calzas verdes, de Tirso de Molina estrenada en 1994 por la Compañía Nacional de Teatro Clásico. Además ha escrito los guiones de la serie documental Andalucía de cine dirigida por Manuel Gutiérrez Aragón para Radio Televisión Andaluza.

   En 1998 se creó la Fundación Caballero Bonald con sede en la casa donde nació el poeta y que nace como referente de la literatura y poética de Jerez.

   JURADO

    Además de Darío Villanueva, el jurado del Premio Cervantes ha estado compuesto por Arístides Martínez Ortega, a propuesta de la Academia Panameña de la Lengua; Rosa Navarro Durán a propuesta de la Conferencia de Rectores de las Universidades Españolas (CRUE); Malena Mijares a propuesta de la Unión de Universidades de América Latina (UDUAL); Montserrat Iglesias Santos, a propuesta del Director del Instituto Cervantes; Valentí Puig i Mas, a propuesta del Ministro de Educación, Cultura y Deporte; Fernando González Urbaneja, a propuesta de la Federación de Asociaciones de Periodistas de España (FAPE); Ernesto Carmona a propuesta de la Federación Latinoamericana de Periodistas (FELAP); y Patrizia Botta Annoscia, a propuesta de la Asociación Internacional de Hispanistas.

   Asimismo ha formado parte del jurado Ana María Matute (premiada en la edición 2011). Nicanor Parra ha excusado su asistencia.

   Como secretarias del jurado han actuado la directora General de Política e Industrias Culturales y del Libro, Teresa Lizaranzu, y la subdirectora General de Promoción del Libro, la Lectura y las Letras, Mónica Fernández Muñoz.

EXPRESSIÓ ESCRITA

Per facilitar-nos la feina de l'expressió escrita a partir del text de Tuson, us he redactat una guia de treball que podeu trobar en l'apartat documents. Confie ajudar-vos a fer un bon text.