divendres, 2 de gener del 2009

OBJECTIU LA LLUNA

Ja sabeu que quan un any acaba comencen les llistes dels millors moments de l'any, les millors fotografies, la millor pel.lícula, el llibres més venuts etc.
Jo he fet un repàs per la xarxa i he triat la votació del millor disc en la nostra llengua, per allò de la coherència amb el títol i la finalitat del bloc i, segons els esmentats votants, el millor àlbum del 2008 és el de Laxa'n Bustos Objectiu la lluna.
Jo no el coneixia però ja el títol m'ha paregut engrescador, perquè què millor per començar el 2009 que tindre com a objectiu la lluna, entenent per la lluna tots els desitjos que malgrat semblar impossibles, de segur que, amb espenta i decisió, podem aconseguir.
Doncs això, per al 2009 us desitge a tots que tingueu la lluna o, si més no, l'espenta que dóna voler aconseguir-la. I ara ja un vídeo de l'àlbum:



I un altre "que boig el món":




ARA ignoraré allò de la llista de l'any i afegiré una versió de Gerard Quintana del clàssic de Dylan, Blowning in the wind, "Escolta-ho en el vent":

2 comentaris:

  1. Com va, alumnat de l'IES Clara Campoamor! He visitat el bloc del departament de llengües i he vist que TOT és ben interessant. Heus vist ja el vídeo Que boig el món? Doncs ara també podeu cantar-la, perquè us facilite la lletra:

    Que boig el món, que no té cap sentit
    i em fa pensar: 'no sé què hi faig aquí'.
    Que boig el món, que no el puc entendre mai.
    Ja pots lluitar amb constància,
    que un dia et fot un cop
    amb tanta força que et deix sol
    en el principi del camí.
    Diuen que al món s'hi ve a patir.

    Que boig el món, que no té cap ni peus
    ni ens deixa tenir el que teníem ahir,
    Que boig el món, que no vol aconseguir
    per fi esborrar del mapa
    aquelles coses que menyspreem,
    i ens fan sentir mesquins.
    En la distància està el secret,
    callat, ocult, pacient, discret.

    Per art de màgia
    baixem com l'aigua
    i a cada obstacle,
    refem com si res el camí,
    construint a mida el destí.

    A contracorrent,
    de cara al vent,
    amb mar de fons i onades,
    governa tu el vaixell
    que no tens res a perdre,
    res a perdre, res a perdre.
    Boig, el món és boig, però és nostre
    i és el millor d'entre els possibles.

    ResponElimina
  2. M'encanta aquesta cançó i no coneixia la versió de Gerard Quintana. Teniu un blog ben complet i interessant. Gràcies per la cançó i per visitar-nos! Salutacions cordials.

    ResponElimina