divendres, 28 de maig de 2010

PREMIS VALENCIÀ

- 1r premi ex-aequo: ÉS MEU, de Gema Lezcano, 3r A.

Mentre buscava el llibre de valencià, de sobte vingué Elen amb un altre llibre, donava la casualitat que era el de valencià i li vaig dir:
-Eixe llibre que portes, és meu!
-No, és meu, perquè té cinc PSP, quatre novel·les, dos tarongers i un nouer.
I jo vaig contestar, amb el nivell de veu més alt:
-És meu perquè a més del que té el teu, té els set llibres i pel·lícules de Harry Potter, quatre cases, tres barres de pa, dos ordinadors, un coixí, tres porcs ...
I de sobte Elen em va tallar i digué amb la veu molt més elevada que no la meua:
-QUE NO QUE ÉS MEU!! Va anar apagant-se-li la veu mentre veia Juan, el cap d’estudis apropar-se-li i preguntar-li:
-Què passa ací? Aleshores Elen i jo vam dir alhora:
-Aquest llibre és meu!!! I ens vam mirar i vam fer un petit somriure, però la disputa continuava. Vaig començar jo dient-li a Juan:
-Elen té el meu llibre de valencià i jo ho sé perquè aquest llibre té cent illes, el Mar Carib, dos-cents gelats... Vaig fer una pausa que Elen aprofità per a traure’m el meu torn de veu i dir:
-És meu perquè té a Espanya, la capital d’Armènia, quatre-cents ordinadors, cinc urbanitzacions, una caseta ...
Juan, en veure que això no arribava a la fi, va agafar el llibre per veure quin nom posava, i quan el va dir en alt, nosaltres vam quedar sorpreses perquè no era de cap de les dos, era de Carlos.

-1r premi ex-aequo: UN MILIÓ DE COSES PER VIURE, de Lidia Pérez, 3r C

Una cançó per a recordar , un amic per a oblidar, una família per compartir, una foto per sentir… Tot té algun sentit lògic per estar ací, perquè tot perdure. Penseu alguna volta quan recordes la lletra d’alguna cançó i busques el seu sentit, cavil·les si a soles estarà ahí perquè ven i per afavorir al cantant o per ajudar algunes persones a sentir- se un poc millor. Després està l’amic inseparable, inconfusible a qui sempre li contes totes les teues experiències i penes, t’ajuda en els pitjors moments, aquell que no espera res a canvi, que té suficient a vore´t feliç i ell també és feliç… Més present està la família amb qui convius, et donen confort, et comprenen, algunes vegades millors altres pitjor… d´una altra forma i pots estar segur que mai s n’aniran, més tard trobes aquella fotografia guardada en la immensa profunditat d’un calaix d’aquella habitació en què mai entres i quan la veus, records molts forts i presents capturen la teua ment i fan que els teus ulls es neguen de manera involuntària, fent-te plorar una vegada més per allò que tant estimes.
Podem arribar a la conclusió que totes les coses que ens envolten diàriament i plenen les nostres vides, tenen importància, bé per a recordar, o reviure sentiments… i ara deixa la teua ment oberta perquè penses durant una estona, què et fa recordar? De segur que també una flaire, un llibre, un lloc et deixen moltes portes obertes per descobrir.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada