dilluns, 16 de gener de 2012

LA DESOBEDIÈNCIA CIVIL DEFENSA ELS NOSTRES DRETS

Aprofitant el nostre tema de l'argumentació us reproduesc un article del  President FAPA-l’Horta Sud, Francesc Garcia, per al diari Levante on defensa la lluita per l'escola pública com a dret social cabdal.

La desobediència civil defensa els nostres drets
L’any que comencem no pinta gens ni mica bé en cap dels vessants dels drets socials i, especialment, pel que fa referència a l’escola pública. Hem finalitzat un any carregat de grans contradiccions. Tanmateix, però, podem veure el nou any amb signes d’esperança: ací i allà segueixen estant els grups, els col•lectius compromesos en la lluita per una societat més justa i solidària.
Les nostres associacions de mares i pares, junt a les distintes Plataformes en defensa de l’Escola Pública, hem de repensar l’educació i, a més a més, fer-ho de forma col•lectiva per anar construint alternatives al model educatiu. Davant l’actual ofensiva ultraliberal privatitzadora, cal refermar amb empenta que és possible participar en la construcció d’un sistema d’ensenyament públic alliberador i que haurem d’anar bastint les necessàries formes de treball i de lluita per poder dur endavant la tasca d’aconseguir una veritable educació.
Models, en tenim a manta. Els nostres fills i les nostres filles en coneixen alguns a traves de l’escola: Thoreau, Toro Sentado, Gandhi, Luter King, Rosa Parks, Clara Campoamor, el moviment del 15M… són exemples a seguir pels seus compromisos amb els drets civils i fonamentals i pel tipus d’acció noviolenta que empraven i que empren.
Valga com a mostra el pedagog italià Lorenzo Milani, qui a mitjans del segle passat ensenyava: “L’obediència no és ja una virtut, sinó la més subtil de les temptacions”. Davant situacions d'injustícia i d’opressió, obeir ens du a la submissió, al conformisme i a ser còmplices d’aquestes injustícies“.
Totes aquestes persones, al llarg de la història, ens han mostrat un estil de fer, de participar i de comprometre’s en la vida pública i ara ens dirien, sense cap mena de dubtes, que quan una llei és injusta, el que cal fer és desobeir-la. I, precisament, el que ens planteja la desobediència civil és un conflicte fonamental: legitimitat davant legalitat. La legitimitat de l’acció política participativa radicalment democràtica front a la injustícia, moltes vegades recoberta de legalitat. És una eina política i d’acció directa noviolenta, precisament pel seu caràcter públic (sobrepassa la cosa privada i té un significat social) i pedagògic (s’expressa col•lectivament mitjançant actes que motiven, que provoquen, que ensenyen, que fan reflexionar...).
Amb aquest horitzó de fons, des del moviment social de base per una Escola Pública, cal treballar per la reforma de les lleis educatives que limiten i condicionen els principis d’una ensenyança pública, laica, coeducativa i democràtica, orientada a preparar persones crítiques i lliures.
En definitiva: cal convocar al comprimís i a l’acció, perquè és políticament necessari, democràticament saludable i èticament exigible.
“ L’acte de desobediència, com a acte de llibertat, és l’inici de la raó”. Erich Fromm

Francesc Garcia B. (President FAPA-l’Horta Sud) coordinadoraapashortasud@yahoo.es


( article Levante )

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada