dimarts, 30 de desembre del 2008
dimarts, 23 de desembre del 2008
SOMNIS DE NADAL
Una vegada començades les meravelloses vacances disposem-nos per gaudir de somnis.
Somnis com els que tots els anys per aquestes dates es desfan en comprovar que no hem estat els guanyadors de la grossa.
Tanmateix hi ha somnis que sí es materialitzen i crec que són els que realment mereixen la pena. No deixen de ser somnis perquè són quasi irrealitzables, tanmateix esdevenen possibles perquè si la sort ens acompanya i lluitem per ells podem acabar aconseguint-los.
Tot això em ve al cap en topetar-me amb la història de Lionel Neykov que ha posat la música de l'anunci de la grossa de Nadal.
A punt de perdre fins i tot el seu apartament de New York una fada fa que quelcom escolte la seua cançó a YOUtube i li propose comprar-li-la per a fer l'anunci de la loteria a Espanya.
A partir d'eixe moment canvia la seua sort.
Qui no signaria per gaudir d'un somni com aquest?
Recordeu, xics, s'accepten opinions i comentaris (que cal practicar fins i tot en vacances!!)I perquè us inspireu ací teniu el vídeo de Lionel Neykov, el meu heroi d'avui 22 de desembre a falta de la grossa de Nadal.
Somnis com els que tots els anys per aquestes dates es desfan en comprovar que no hem estat els guanyadors de la grossa.
Tanmateix hi ha somnis que sí es materialitzen i crec que són els que realment mereixen la pena. No deixen de ser somnis perquè són quasi irrealitzables, tanmateix esdevenen possibles perquè si la sort ens acompanya i lluitem per ells podem acabar aconseguint-los.
Tot això em ve al cap en topetar-me amb la història de Lionel Neykov que ha posat la música de l'anunci de la grossa de Nadal.
A punt de perdre fins i tot el seu apartament de New York una fada fa que quelcom escolte la seua cançó a YOUtube i li propose comprar-li-la per a fer l'anunci de la loteria a Espanya.
A partir d'eixe moment canvia la seua sort.
Qui no signaria per gaudir d'un somni com aquest?
Recordeu, xics, s'accepten opinions i comentaris (que cal practicar fins i tot en vacances!!)I perquè us inspireu ací teniu el vídeo de Lionel Neykov, el meu heroi d'avui 22 de desembre a falta de la grossa de Nadal.
dijous, 18 de desembre del 2008
MÉS LLIBRES RECOMANATS
PLAGIS
Urbà Lozano
BROMERA, S.L.
Pàgines: 200
Any d'edició: 2008
Imagineu-vos que guanyeu un premi literari sense haver-hi presentat cap obra. Això és el que li ocorre a Carles Llorenç, qui aviat s'adonarà que, a més d'aquesta estranya circumstància, el relat que se suposa que ha escrit és un plagi i decideix renunciar al guardó. Però la regidora que organitza el certamen intenta dissuadir-lo (ai, els polítics!) amb totes les armes al seu abast. Fins i tot, amb insinuacions carregades d'erotisme.
Enmig d'aquest enrenou, Carles rep la visita de la policia: una antiga coneguda ha aparegut morta env oltada de retalls de diari en què apareix el seu nom. Quina relació inquietant té tot plegat, si és que en té.
dimarts, 16 de desembre del 2008
LLIBRES INTERESSANTS
dimarts, 9 de desembre del 2008
COMENTARIS PERSONALS
Aquest escrit pretén donar algunes indicacions útils perquè treballeu l'expressió escrita i més en concret milloreu les opinions personals sobre textos no sols en el comentari crític ordinari sinó en general.
Aprofiteu-lo per desenvolupar l'opinió personal sobre el llibre de lectura, que és la feina més immediata que teniu pendent els alumnes de 2n. de Batxillerat.
Els consells i consignes que s'hi inclouen, síntesi de idees recollides en molts diversos documents, constitueixen una aproximació personal al tema de l'expressió escrita però queda oberta a la incorporació de nous aspectes i matisos que professors i alumnes vulguen aportar-hi.
Per "realització d'un comentari sobre un text" cal entendre aquí una tasca de caràcter escolar que es pot presentar també de molt diverses maneres:
Explicar (explicació d') una opinió o d'un fet...
Analitzar (anàlisi d') una opinió o el relat d'un fet ...
Justificar (justificació de) l'opinió continguda en ...
Rebatre (comentari crític de) l'opinió continguda en ...
Contrastar i comparar (contrast i comparació de) diverses opinions sobre un mateix tema.
Totes aquestes consignes de treball que s'acostumen a proposar als estudiants de secundària es refereixen gairebé sempre a la realització d'un escrit d'extensió variable (entre 100 i 600 paraules), en relació a un o més "textos" (d'extensió i natura textual igualment variable):
una frase o afirmació (contextualitzada o no)
un titular de premsa
un article periodístic
un paràgraf extret d'una obra (essaig o novel·la)
el capítol sencer d'un llibre, etc.
una seqüència de vídeo (publicitat, documental, pel·lícula, etc...)
Sobre aquest "text" es demana sovint expressar un punt de vista personal, redactat en la llengua pròpia o bé en llengua estrangera.
SIS RECOMANACIONS PER A REALITZAR
COMENTARIS DE TEXTOS
1. Llegir amb molta atenció la consigna de treball. En el cas de la tasca referida a un altre text, és convenient :
establir si es tracta d'un fet o d'una opinió
entendre o imaginar el context en el qual apareix
fer passar el text pel test de les preguntes bàsiques : què?, qui?, quan?, com?, on? ...
establir o imaginar causes i conseqüències del fet o la idea
imaginar els possibles arguments a favor i en contra
2. Escriure un pla de treball o esquema del desenvolupament d'allò que es pretén escriure.
El recurs a la realització d'un petit esquema permet sovint de visualitzar i establir connexions entre diferents elements que tindrem en compte, així com d'establir l'ordre de prioritat en què els desenvoluparem en el nostre comentari.
3. Escriure un curt paràgraf introductori o un paràgraf que inclogua la idea principal d'allò que es dirà: la conclusió, l'argument o la justificació.
4. Posar a punt el conjunt de notes, textos o llibres relacionats amb el tema de l'escrit que cal comentar i que hom haja sigut capaç de reunir mitjançant les recerces d'informació necessàries. Per opinar bé cal estar ben informat. La curiositat i el desig d'aprendre permanents, una cultura general oberta a tots els camps del saber i un esprit crític permeten de comentar millor allò que per alguna o altra raó se'ns presenta com a objecte de comentari.
5. Planificar, organitzar i escriure els punts principals que hom crega convenient d'incloure en el comentari i desenvolupar-los per mitjà de successius paràgrafs, ben relacionats entre ells.
Part del mèrit de les bones introduccions i acabaments dels comentaris sobre textos, així com del seu desenvolupament pròpiament dit, depèn de l'estructura dels paràgrafs que els conformen.
El paràgraf correspon a la divisió del pensament en seqüències o idees. Així, un paràgraf, tant si és curt som si és llarg, s'ha d'entendre com una unitat que conté una idea o un conjunt d'idees inter-relacionades. Un nou paràgraf representa un canvi d'idea respecte a una idea expressada anteriorment, o bé una extensió de la idea anterior que introdueix un aspecte diferent. En un comentari, cal que els diferents paràgrafs mantinguin una connexió estreta i apareguin en un encadenament lògic.
6. Rellegir el text final una vegada acabat de redactar per comprovar que el comentari respon exactament a allò que es demanava i, al mateix temps, fer-ne una lectura crítica destinada a localitzar possibles faltes d'ortografia, puntuació o d'impressió (si s'imprimeix), tractant de polir al màxim la correcció sintàctica i els aspectes expressius.
Expressar-se per escrit de manera coherent i expressiva és sempre una tasca difícil. Aquesta dificultat fa que, sovint, el primer redactat o primera aproximació, es considere ja com la versió definitiva, per l'esforç que representa, i d'aquí que ja es done per acabat.
L'hàbit escolar de lliurar el treball immediatament després de redactar-lo, sense passar per cap tipus de revisió, és un hàbit molt ben assentat des dels orígens dels temps, i a més es veu eternament reforçat per un hàbit complementari del professorat encarregat de corregir els treballs que consisteix a demanar molt excepcionalment una nova versió dels escrits ja corrregits i puntuats. Així és com es perpetua allò que constitueix l'obstacle principal per crear una mentalitat i un hàbit de treball ben fet.
En realitat, l'estratègia fonamental de l'escriptura creativa, consistent en realitzar una revisió permanent, fóra també necessàri aplicar-la (mutatis mutandi) en les tasques escolars.
En realitat, el mètode consisteix en deixar "reposar" sempre les primeres versions durant un espai de temps (que pot ser d'unes hores o d'uns dies) i reprendre-les una altra vegada, o tantes vegades com siga necessari, per retocar-les i polir-les fins aconseguir una versió prou acurada que poguem considerar "definitiva".
Sovint, en un primer redactat, no som capaços de trobar la paraula o la frase adequades, ni se'ns acut una forma expressiva prou acurada per expressar una idea, ni som capaços de detectar errors ortogràfics evidents.
Aquesta estratègia de deixar reposar el text i revisar-lo posteriorment té per objectiu aconseguir redactar el tema des d'un estat d'ànim i intel.lectual diferent al que ens dictava la primera versió, fet que permet sovint de poder-hi fer noves aportacions de contingut i de forma.
Així, en cada revisió, podem decidir de canviar l'estructura dels paràgrafs redactats; es fan evidents aquelles faltes que no havíem detectat; som capaços de trobar una manera més expressiva de presentar, comentar o concloure...
L'auto-exigència permanent ens obligarà a estructurar millor el pensament, a utilitzar les paraules més adients i, en definitiva, ens permetrà de comunicar les nostres idees amb més eficàcia.
Gairebé sempre, aquest mètode de treball dóna com a resultat un treball o un escrit de molta més qualitat que no la primera versió. I d'ací que augmente també qualitativament la valoració que en fan els seus destinataris.
Escriure críticament sobre opinions, idees, fets o temes d'interès general és una bona manera de posar a prova allò que realment sabem o opinem. Comentar críticament ens obliga a posar ordre en les nostres idees fet que equival a ordenar la nostra visió del món.
dijous, 4 de desembre del 2008
PERSONATGES INTERESSANTS: GUILLEM EFAK
GUILLEM EFAK
(Guinea, 1929 - Palma, 1995). Guillem d'Efak va ser traslladat a Manacor, amb dos anys, on passà la infantesa i joventut . Home polifacètic i de rica personalitat, treballà com a guia turístic, veremador a la Catalunya nord , miner a Lorena, actor, poeta, cantant...
L’any 1954 aconseguí el seu primer guardó literari i el 1956 va veure editat el primer llibre, El poeta i la mar. Debutà amb un gran èxit el 1965 al Teatre Romea de Barcelona. Allà, va obrir, amb el mallorquí nom de La Cova del Drac, un cafè teatre que va servir de plataforma cultural d’animació. Va participar del moviment de la Nova Cançó. La seva persona resta oblidada per les institucions, però el seu treball i lluita han quedat entre la gent. Compromès políticament amb el nacionalisme, va morir el 15 de febrer de 1995.
(Guinea, 1929 - Palma, 1995). Guillem d'Efak va ser traslladat a Manacor, amb dos anys, on passà la infantesa i joventut . Home polifacètic i de rica personalitat, treballà com a guia turístic, veremador a la Catalunya nord , miner a Lorena, actor, poeta, cantant...
L’any 1954 aconseguí el seu primer guardó literari i el 1956 va veure editat el primer llibre, El poeta i la mar. Debutà amb un gran èxit el 1965 al Teatre Romea de Barcelona. Allà, va obrir, amb el mallorquí nom de La Cova del Drac, un cafè teatre que va servir de plataforma cultural d’animació. Va participar del moviment de la Nova Cançó. La seva persona resta oblidada per les institucions, però el seu treball i lluita han quedat entre la gent. Compromès políticament amb el nacionalisme, va morir el 15 de febrer de 1995.
PER A MÉS INFORMACIÓ LLEGIU LA SEGÜENT NOTÍCIA:
El Consell de Mallorca publica un libro con poemas inéditos de Guillem D'Efak
PALMA DE MALLORCA, 15 (EUROPA PRESS)
El Consell de Mallorca ha publicado un libro del autor Guillem D´Efak que recoge los dos poemarios, "Madona y l´arbre" y Erosfera, así como 24 poemas ineditos con razón del décimo aniversario de la muerte del polifacético artista mallorquín de origen guineano.
PALMA DE MALLORCA, 15 (EUROPA PRESS)
El Consell de Mallorca ha publicado un libro del autor Guillem D´Efak que recoge los dos poemarios, "Madona y l´arbre" y Erosfera, así como 24 poemas ineditos con razón del décimo aniversario de la muerte del polifacético artista mallorquín de origen guineano.
La investigadora Elisenda Ferrer, que fue la encargada de seleccionar los poemas editados, subrayó hoy en la presentación del libro que la obra d´Efak ha sido "poco tratada a pesar de su riqueza y es muy difícil acceder a ella".Ferrer señaló que D´Efak era un personaje rodeado de leyenda cuya vida es más conocida que su obra, "era un trabajador incansable de la cultura ya que era actor, escritor y cantante, un hombre negro culto en la Mallorca de Posguerra".
http://es.youtube.com/watch?v=XzGctXCZCaM&feature=related Ferrer comentó que todavía hay mucho material literario del autor por publicar, como son obras de teatro que d´Efak "nunca daba por concluidas, por lo que nunca se decidía por publicarlas".Los 24 poemas inéditos datados entre 1972 y 1991 están divididos en tres grandes partes tituladas con el nombre del primer poema que las encabeza, la primera de ellas titulada "La pell del safareig" es una selección de composiciones amorosas, cuyos dos últimos poemas están dedicados a las musas de los poemarios amorosos, Carlota Soldevila y Monica Pastor. La segunda parte de poemas inéditos se titula "El manual inacabat" de temática más crítica e irónica y la última parte titulada "Fuita, persecució" trata una temática más patriótica.El director de Mixtalia, Rafael Bordoy señaló que la colección Mixtalia editada por el Consell publica dos ediciones por año, y adelantó que el año que viene se publicará el volumen numero 10 de la colección por lo que se celebrará su quinto año de vida. Bordoy explicó se publicarán 500 ejemplares del poemario d´Efak, que estará a la venta por un precio de 10 euros.Por su parte, el director insular de cultura, Guillem Ginard, agradeció la colaboración de la familia del artista, y especialmente de la esposa de d´Efak, Monica Pastor, por haber facilitado el material publicado. Mañana a las 19:30 tendrá lugar la presentación del libro en el centro cultural de la Misericordia.
versions de Blues de sol:http://es.youtube.com/watch?v=DAfyuLnpZFQ&feature=related
Blues en sol
(Guillem d'Efak)http://www.lastfm.es/music/Guillem+D%27Efak/_/Blues+en+sol
Estic tan solquan tu no estàs amb mi
que sé ben redecertque em podria morir
.Jo t'estim tantque em sembla tornar boig.
Lo vermell ho veig blaui lo blau ho veig roig.
Te vaig veure una volta,me vaig enamorat,
me feres una ulladai mai més no em podré curar.
Tu tens verí,tu tens verí.
Això és bo per a tothom,però no és bo per a mi.
Els dius "t'estim"i no estimes ningú.
Conta'm mentides.
Ningú no les diu com tu.
Torna, torna...torna'm a anomenar.
Quan tu dius el meu nom sembla que em tornin a batejar.
Tan sols per culpa tevame bolc en fang i llim.
Voldria avorrir-tela meitat del que t'estim.
diumenge, 30 de novembre del 2008
MOVIMENTS MIGRATORIS
Els alumnes de 3r. D teniu ací el vídeo que us servirà per fer un dels treballs de síntesi sobre el tema de la immigració que hem treballat aquest trimestre.
Primer cal escoltar-lo amb atenció i tot seguit us donaré les instruccions per fer el treball.
El reportatge es va emetre a televisió espanyola amb el títol "Destinos clandestinos".
Primer cal escoltar-lo amb atenció i tot seguit us donaré les instruccions per fer el treball.
El reportatge es va emetre a televisió espanyola amb el títol "Destinos clandestinos".
Llegiu la notícia que es va publicar al diari Avui (11-11-08) sobre el tema:
TVE-1 emet aquesta nit el reportatge Destinos clandestinos, que té com a autor el periodista francès Dominique Mollard.
El periodista, que acredita una llarga trajectòria com a corresponsal de guerra i que va ser l'autor, en el seu moment, d'un valorat reportatge sobre la situació a Somàlia després de la sortida de les tropes dels Estats Units -els fets que es descriuen a la pel·lícula Black Hawk derribado-, va invertir 26 mesos en l'elaboració d'aquest treball sobre l'emigració africana cap a Europa.
Com a prova de la seva implicació personal en els fets que relata, hi ha el fet que Mollard va compartir -i enregistrar- el trajecte Mauritània - El Hierro amb 39 persones de procedència subsahariana, entre les quals hi havia dones i nadons.
De fet, la pastera en què estava enrolat Mollard va perdre els motors enmig del mar i va quedar a la deriva fins que un petrolier rus es va fer càrrec de la situació i va lliurar els rescatats a la marina del Marroc.
Destinos clandestinos, però, no es limita a fer la crònica de les peripècies de la navegació atlàntica: també mostra el procés que cal seguir per contractar el viatge -costa uns 500 euros-, un procés en què es fàcil perdre els diners a mans dels estafadors.
Televisió Espanyola complementa l'emissió d'aquest reportatge amb un programa especial en què s'inclou una entrevista al reporter francès, que complementa amb les seves paraules allò que va incloure en el treball periodístic.
A més, també hi ha com a convidada una de les dones que navegaven en la pastera que Mollard va fer servir com a eina de treball.
El periodista, que acredita una llarga trajectòria com a corresponsal de guerra i que va ser l'autor, en el seu moment, d'un valorat reportatge sobre la situació a Somàlia després de la sortida de les tropes dels Estats Units -els fets que es descriuen a la pel·lícula Black Hawk derribado-, va invertir 26 mesos en l'elaboració d'aquest treball sobre l'emigració africana cap a Europa.
Com a prova de la seva implicació personal en els fets que relata, hi ha el fet que Mollard va compartir -i enregistrar- el trajecte Mauritània - El Hierro amb 39 persones de procedència subsahariana, entre les quals hi havia dones i nadons.
De fet, la pastera en què estava enrolat Mollard va perdre els motors enmig del mar i va quedar a la deriva fins que un petrolier rus es va fer càrrec de la situació i va lliurar els rescatats a la marina del Marroc.
Destinos clandestinos, però, no es limita a fer la crònica de les peripècies de la navegació atlàntica: també mostra el procés que cal seguir per contractar el viatge -costa uns 500 euros-, un procés en què es fàcil perdre els diners a mans dels estafadors.
Televisió Espanyola complementa l'emissió d'aquest reportatge amb un programa especial en què s'inclou una entrevista al reporter francès, que complementa amb les seves paraules allò que va incloure en el treball periodístic.
A més, també hi ha com a convidada una de les dones que navegaven en la pastera que Mollard va fer servir com a eina de treball.
divendres, 28 de novembre del 2008
ELS AMANTS
Perquè comenceu bé el cap de setmana us adjuntaré el gran poema de Vicent Andrés Estellés Els Amants recitat pel gran cantant alcoià Ovidi Montllor http://www.goear.com/listen.php?v=02df5a7
ELS AMANTS
La carn vol carn.
AUSIÀS MARCH
No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge,
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Que voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs.
Llibre de les meravelles (1971)
CLUB DE LECTURA
El pròxim 28 de gener tindrem la 2na. edició del notre Club de Lectura. Com ja sabeu el llibre que comentarem serà Femení Singular d'Urbà Lozano.
L'autor ens acompanyarà en la tertúlia així que caldrà que anem preparant les nostres opinions i suggeriments sobre els contes.
Com que el llibre també és matèria de la 1ra. avaluació de 2n. de Batxillerat us propose que aneu deixant els vostres comentaris (sobre la temàtica, l'estil, la llengua emprada als relats a més d'opinió personal) i així ho practiquem tot alhora.
dijous, 27 de novembre del 2008
MOTACIONS
Sovint ens posem les mans al
cap pel model de llengua que
fa anar la majoria
d’adolescents. Jo, el primer.
Em treu de polleguera la pobresa
lèxica i sintàctica que gasten alguns,
més que res perquè els aplana
l’expressió i, de retruc, els redueix
l’espai cerebral dedicat al pensament.
He de reconèixer, però, que em
fascinen les formes canviants que
adquireixen alguns mots quan els
adolescents els masteguen. Per
exemple, la paraula perduda.Després
de molts intents imaginatius de trobar
un nom específic per anomenar la
trucada muda que fem a un mòbil
sense esperar-ne cap resposta, ha
acabat triomfant l’apel·latiu genèric
trucada perduda, tot sovint reduït
simplement a perduda. Tots hohem
assimilat, ara, i per tant no és estrany
sentir una mossa de quinze anys que
li diu a un sagal granallut: “Fes-me
una perduda, Xavi”. Sempre que ho
sento dir recordo mon pare. Què
n’hauria pensat, ell que va néixer el
1917, d’aquesta insòlita petició? Fesme
una perduda? Aclareixo amb la
boca petita que, no fa pas gaire, una
perdudaera una dona indecent, per
si hi ha lectors que s’hagin
incorporat fa poc a la columna (i a la
vida en general).
Màrius Serra
Suplement cultura
Diari Avui 15-11-08
*Per llegir altre article interessant http://paper.avui.cat/pdfs/pdf.php?id_pdf=/pdf/08/1115/081115sup_a004.pdf de Jaume Cabré.
cap pel model de llengua que
fa anar la majoria
d’adolescents. Jo, el primer.
Em treu de polleguera la pobresa
lèxica i sintàctica que gasten alguns,
més que res perquè els aplana
l’expressió i, de retruc, els redueix
l’espai cerebral dedicat al pensament.
He de reconèixer, però, que em
fascinen les formes canviants que
adquireixen alguns mots quan els
adolescents els masteguen. Per
exemple, la paraula perduda.Després
de molts intents imaginatius de trobar
un nom específic per anomenar la
trucada muda que fem a un mòbil
sense esperar-ne cap resposta, ha
acabat triomfant l’apel·latiu genèric
trucada perduda, tot sovint reduït
simplement a perduda. Tots hohem
assimilat, ara, i per tant no és estrany
sentir una mossa de quinze anys que
li diu a un sagal granallut: “Fes-me
una perduda, Xavi”. Sempre que ho
sento dir recordo mon pare. Què
n’hauria pensat, ell que va néixer el
1917, d’aquesta insòlita petició? Fesme
una perduda? Aclareixo amb la
boca petita que, no fa pas gaire, una
perdudaera una dona indecent, per
si hi ha lectors que s’hagin
incorporat fa poc a la columna (i a la
vida en general).
Màrius Serra
Suplement cultura
Diari Avui 15-11-08
*Per llegir altre article interessant http://paper.avui.cat/pdfs/pdf.php?id_pdf=/pdf/08/1115/081115sup_a004.pdf de Jaume Cabré.
dimecres, 26 de novembre del 2008
NOU BLOC
Avui ens decidim finalment a inagurar un nou bloc. Esperem que el títol us resulte tan suggeridor que no pareu de deixar comentaris.
Volem que siga una eina de treball més dels Departaments de Llengües i per començar esmentem les activitats que han servit per commemorar el dia contra la violència de gènere: vídeos, powers, exposicions de fotografies i fi de festa a la plaça de la Llibertat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
