COMENTARIS PERSONALS

Aquest escrit pretén donar algunes indicacions útils perquè treballeu l'expressió escrita i més en concret milloreu les opinions personals sobre textos no sols en el comentari crític ordinari sinó en general.
Aprofiteu-lo per desenvolupar l'opinió personal sobre el llibre de lectura, que és la feina més immediata que teniu pendent els alumnes de 2n. de Batxillerat.

Els consells i consignes que s'hi inclouen, síntesi de idees recollides en molts diversos documents, constitueixen una aproximació personal al tema de l'expressió escrita però queda oberta a la incorporació de nous aspectes i matisos que professors i alumnes vulguen aportar-hi.

Per "realització d'un comentari sobre un text" cal entendre aquí una tasca de caràcter escolar que es pot presentar també de molt diverses maneres:

Explicar (explicació d') una opinió o d'un fet...
Analitzar (anàlisi d') una opinió o el relat d'un fet ...
Justificar (justificació de) l'opinió continguda en ...
Rebatre (comentari crític de) l'opinió continguda en ...
Contrastar i comparar (contrast i comparació de) diverses opinions sobre un mateix tema.
Totes aquestes consignes de treball que s'acostumen a proposar als estudiants de secundària es refereixen gairebé sempre a la realització d'un escrit d'extensió variable (entre 100 i 600 paraules), en relació a un o més "textos" (d'extensió i natura textual igualment variable):

una frase o afirmació (contextualitzada o no)
un titular de premsa
un article periodístic
un paràgraf extret d'una obra (essaig o novel·la)
el capítol sencer d'un llibre, etc.
una seqüència de vídeo (publicitat, documental, pel·lícula, etc...)
Sobre aquest "text" es demana sovint expressar un punt de vista personal, redactat en la llengua pròpia o bé en llengua estrangera.



SIS RECOMANACIONS PER A REALITZAR
COMENTARIS DE TEXTOS

1. Llegir amb molta atenció la consigna de treball. En el cas de la tasca referida a un altre text, és convenient :

establir si es tracta d'un fet o d'una opinió
entendre o imaginar el context en el qual apareix
fer passar el text pel test de les preguntes bàsiques : què?, qui?, quan?, com?, on? ...
establir o imaginar causes i conseqüències del fet o la idea
imaginar els possibles arguments a favor i en contra
2. Escriure un pla de treball o esquema del desenvolupament d'allò que es pretén escriure.

El recurs a la realització d'un petit esquema permet sovint de visualitzar i establir connexions entre diferents elements que tindrem en compte, així com d'establir l'ordre de prioritat en què els desenvoluparem en el nostre comentari.

3. Escriure un curt paràgraf introductori o un paràgraf que inclogua la idea principal d'allò que es dirà: la conclusió, l'argument o la justificació.

4. Posar a punt el conjunt de notes, textos o llibres relacionats amb el tema de l'escrit que cal comentar i que hom haja sigut capaç de reunir mitjançant les recerces d'informació necessàries. Per opinar bé cal estar ben informat. La curiositat i el desig d'aprendre permanents, una cultura general oberta a tots els camps del saber i un esprit crític permeten de comentar millor allò que per alguna o altra raó se'ns presenta com a objecte de comentari.

5. Planificar, organitzar i escriure els punts principals que hom crega convenient d'incloure en el comentari i desenvolupar-los per mitjà de successius paràgrafs, ben relacionats entre ells.

Part del mèrit de les bones introduccions i acabaments dels comentaris sobre textos, així com del seu desenvolupament pròpiament dit, depèn de l'estructura dels paràgrafs que els conformen.

El paràgraf correspon a la divisió del pensament en seqüències o idees. Així, un paràgraf, tant si és curt som si és llarg, s'ha d'entendre com una unitat que conté una idea o un conjunt d'idees inter-relacionades. Un nou paràgraf representa un canvi d'idea respecte a una idea expressada anteriorment, o bé una extensió de la idea anterior que introdueix un aspecte diferent. En un comentari, cal que els diferents paràgrafs mantinguin una connexió estreta i apareguin en un encadenament lògic.

6. Rellegir el text final una vegada acabat de redactar per comprovar que el comentari respon exactament a allò que es demanava i, al mateix temps, fer-ne una lectura crítica destinada a localitzar possibles faltes d'ortografia, puntuació o d'impressió (si s'imprimeix), tractant de polir al màxim la correcció sintàctica i els aspectes expressius.

Expressar-se per escrit de manera coherent i expressiva és sempre una tasca difícil. Aquesta dificultat fa que, sovint, el primer redactat o primera aproximació, es considere ja com la versió definitiva, per l'esforç que representa, i d'aquí que ja es done per acabat.

L'hàbit escolar de lliurar el treball immediatament després de redactar-lo, sense passar per cap tipus de revisió, és un hàbit molt ben assentat des dels orígens dels temps, i a més es veu eternament reforçat per un hàbit complementari del professorat encarregat de corregir els treballs que consisteix a demanar molt excepcionalment una nova versió dels escrits ja corrregits i puntuats. Així és com es perpetua allò que constitueix l'obstacle principal per crear una mentalitat i un hàbit de treball ben fet.

En realitat, l'estratègia fonamental de l'escriptura creativa, consistent en realitzar una revisió permanent, fóra també necessàri aplicar-la (mutatis mutandi) en les tasques escolars.

En realitat, el mètode consisteix en deixar "reposar" sempre les primeres versions durant un espai de temps (que pot ser d'unes hores o d'uns dies) i reprendre-les una altra vegada, o tantes vegades com siga necessari, per retocar-les i polir-les fins aconseguir una versió prou acurada que poguem considerar "definitiva".

Sovint, en un primer redactat, no som capaços de trobar la paraula o la frase adequades, ni se'ns acut una forma expressiva prou acurada per expressar una idea, ni som capaços de detectar errors ortogràfics evidents.

Aquesta estratègia de deixar reposar el text i revisar-lo posteriorment té per objectiu aconseguir redactar el tema des d'un estat d'ànim i intel.lectual diferent al que ens dictava la primera versió, fet que permet sovint de poder-hi fer noves aportacions de contingut i de forma.

Així, en cada revisió, podem decidir de canviar l'estructura dels paràgrafs redactats; es fan evidents aquelles faltes que no havíem detectat; som capaços de trobar una manera més expressiva de presentar, comentar o concloure...

L'auto-exigència permanent ens obligarà a estructurar millor el pensament, a utilitzar les paraules més adients i, en definitiva, ens permetrà de comunicar les nostres idees amb més eficàcia.

Gairebé sempre, aquest mètode de treball dóna com a resultat un treball o un escrit de molta més qualitat que no la primera versió. I d'ací que augmente també qualitativament la valoració que en fan els seus destinataris.

Escriure críticament sobre opinions, idees, fets o temes d'interès general és una bona manera de posar a prova allò que realment sabem o opinem. Comentar críticament ens obliga a posar ordre en les nostres idees fet que equival a ordenar la nostra visió del món.