diumenge, 10 de maig de 2009

1R. PREMI ASSAIG


Continuem amb la publicació dels premis literaris d'enguany, avui el 1r. premi d'assaig/text expositiuargumentatiu intentant plagiar Fuster. Va aconseguir-lo José Cervera de 2n. Batxillerat Científic:
"Quins pebres tan grocs! Quines cebes més llustroses! I quines tomates més xicotetes! Cada vegada que faig una volta pel Mercat Central veig coses més estranyes. L’últim fou un cogombre fosforescent! I qui sap, tal vegada dintre de poc trobaré mini-melons, taronges morades o plàtans sense pell. Qui sap. El cas és que això de la manipulació genètica no fa més que sorprendre’m. No obstant, molts s’esglaien quan escolten parlar d’aquest aliments transgènics. Tenen por que puga arribar un moment on es perden les varietats naturals. Tanmateix, els transgènics també ens ofereixen avantatges diversos com la possibilitat d’augmentar la quantitat de vitamina A en determinats cultius o crear fins i tot aliments ric-energètics que puguen acabar amb la fam al món. Ho dubte. I és doncs, quan comença un debat infinit d’acusacions, entre investigadors, científics, polítics, ecologistes... i estes diferències abracen tot tipus d’àmbits: socials, científics, legals, ètics, interessos empresarials... I el problema és que ens trobem, tal vegada, amb un dels debats més importants del segle. Manipulació o naturalitat? Eixa és la qüestió. Un informe publicat en la revista Science Wolfenbarger i Phifer diu que sempre trobarem tants riscos com beneficis als transgènics. Altres com Riechmann diuen d’aplicar el principi de precaució, segons el qual caldria tindre cura amb aquest tipus de manipulacions i distingir entre els usos terapèutics en què ens poden ajudar els transgènics i els simples capritxos com poder decidir el color d’ulls del nostre fill. El debat està al carrer, nosaltres decidim. Mentrestant em quede amb els pebres, les tomates, les cebes, i els cogombres del camp del meu avi! "



2 comentaris:

  1. Felicitats, José, jo també em quede amb el sbor d'una tomata feta a l'hortet de casa i amb la llavor que un arreplega.
    El text molt bo, tant com els pebres, les tomates, les cebes, i els cogombres del camp del teu avi; n'estic segur!
    Molts ànims.
    Paco López

    ResponElimina
  2. Gràcies Paco pel teu seguiment i opinions. Una abraçada. Alicia

    ResponElimina