Ara que acabem l'avaluació mostrarem alguns textos que heu escrit jugant a escriure assaig i imitant Fuster, i malgrat que no era fàcil heu aconseguit reixir-vos.
L'aforisme
de Joan Fuster que he elegit és:
“-Què
passa?
-
El temps.
I,
en efecte, això
que passa és
el temps.”
He
elegit aquest aforisme perquè m'ha fet pensar en la importància del
temps, i que no l'hem de deixar passar.
Ara
passem a fer l'assaig amb el següent títol:
EL TEMPS PASSA.
El
«temps» passa, això és clar. Cal que tingueu molta cura amb
ell...perquè passa. Tal com va dir Benjamin
Franklin: «el temps és or». Aquesta frase té molt de sentit si et
fixes, perquè probablement -pense jo- l'única cosa en el món que
no es pot comprar amb «or», és el temps. Aquest, passa i passa, i
no pots tornar enrere -per ara- encara que ho vulgues.
Moltes
vegades, les persones deixen de viure abans de morir. Comencen a
pensar en tots els seus problemes i pensen que la seua vida és la
més difícil de totes. Però, el que no saben és que el vertader
problema que tenen és deixar passar el temps pensant en això. Tots,
en la nostra vida, hem pensat en la frase «el temps ho cura tot»,
per què no en fem cas? Potser no és la frase més certa, però,
pense que hem de deixar de perdre el temps en coses secundàries i
viure fins a l'últim segon de les nostres vides. Per això, Joan
Fuster en un dels seus aforismes, quan el pregunten sobre el que
passava, va respondre: «el temps».
Encara
que el «temps» no es puga comprar -i estiga infravalorat - cal que
veiem realment la importància que té, perquè potser és la cosa
més valuosa que tenim al llarg de la nostra vida, perquè passa.
Óscar
Poveda Ruiz 2ºBatxillerat C
No
començarem a conéixer una persona fins que no la veurem fora de si
Les persones canvien,
són volàtils i no reaccionen d'igual manera a diferents estímuls.
Els éssers humans som així. Hem d'adaptar-nos als nous medis per
tal de sobreviure i açò s'aplica a tots els àmbits de la vida:
social, polític, econòmic...
Quan ens trobem amb
els amics de la infància parlem de temes que tenim en comú,
reaccionem de la manera que ens han conegut tots aquests anys,
realitzem activitats que sabem que ens agraden a tots mentre que quan
estem amb persones, que també són els nostres amics però, que no
han conegut la nostra etapa d'infantesa actuem d'una nova manera
sorgida a partir del nou medi i de nous factors que hi
trobem
tenint així una nova faceta en què els
nostres amics d'infància no ens reconeixerien gens.
Així, quan coneixem a
una persona no podem saber com és pel comportament que mostra amb
nosaltres. Necessitem veure-la en altres medis, amb altres persones
per poder identificar quines pautes es repeteixen en ella, i
saber
així
com és realment eixa persona.
Laura
Andrés Eslava 2n
Batxiller
No ho hem aprés, ens
ho han inculcat
Com
aprenem realment? Quina és la
font del nostre aprenentatge? Avui en dia, als centres educatius en
general, el sistema més utilitzat (i l'únic) consisteix a embotir
de coneixements inútils els caps dels pobres alumnes.
Així, els desafortunats pupils acaben les classes i etren al món
laboral amb un títol però sense els coneixements pràctics
necessaris o encara la destresa suficient com per a adquirir-los pel seu propi compte.
Aquest fet, lluny de molestar als governants, no fa més que
encoratjar-los per a crear nous incentius que produïsquen més
“robots treballadors” sense cervell ni pensament propi i que
treballen pel sou mínim.
Una
reforma educativa? La solució seria relativament senzilla. Tan sols s'hauria de conscienciar
a tots els ciutadans “fora” de
l'àmbit educatiu i amb dret de vot per
a que els seus propis fills gaudisquen d'una educació digna,
pública i de qualitat. Això, desgraciadament, es troba encara lluny
de l'abast de la cruel i freda realitat.
Joan Esteve
Llegir entre línies o si ho preferim, llegir
com si la lectura fóra un trampolí des del qual ens projectem a la vida. Perquè
llegir pot ser tan gratificant com l’existència –o més-.
La lectura esdevé part indestriable de la
vida. L’experiència a les aules ho demostra. Els professionals i els pedagogs
ho comprovem cada dia, els avantatges de la lectura són evidents. Amb la
lectura, els joves aprenem a veure el món d’una altra manera.
Veiem com funciona la realitat i, alhora, assumim certs
valors ètics per a ser més humanes i solidaris, respectuosos i tolerants.
La lectura estimula també la imaginació, llegir
és més que un aprenentatge i una font de
riquesa personal.
A classe llegim i rellegim. Resolem dubtes a
propòsit d’un text: el vocabulari, la trama, els personatges, l’argument... Llegir
a l’aula, en veu alta, és com projectar una pel·lícula sobre la ment. El poder
de la lectura és enorme.
Literatura i vida; o vida i literatura, tant
se val. I no sé si són els llibres qui té vida o si és la vida qui té
els llibres, però sí sé que els llibres poden ser, sense cap dubte, font de
vida. De la meva almenys.
Amanda Mollá
Tenia intenció d’escriure, per a aquesta setmana, un complement o continuació de l’article de la setmana anterior, 
