Sóc sospitosa, com la majoria de dones visibles,
d’ambiciosa, de tenir mal caràcter, d’estar en mans d’alguna
intel·ligència -masculina, valgui la redundància-; culpable de no ser
prou bona mare, de menjar massa pa. S’apropa el 8 de març i com la
tuberculosi o el paludisme, la desertificació i la ràbia, les dones
tenim un dia internacional. Es multipliquen els esforços, de bona
voluntat, per fer-nos presents i escoltar-nos. Però senyores i senyors:
hi som cada dia. Cada dia prenem decisions laborals. Cada dia,
majoritàriament, ens ocupem dels nostres fills i dels nostres pares quan
es fan grans. Cada dia volem compartir no només l’execució de les
feines domèstiques sinó també l’obligació de pensar-hi.
Per sort ningú és ja masclista. José Sazatornil ja no es mira les
sueques, els homes comparteixen feines domèstiques, no les jutgem a
elles d’entrada per l’aparença física, les acceptem com a caps amb
naturalitat, ens reconeixem uns i altres les capacitats mútues, el
vocabulari és políticament correcte, ells ja no pensen en els arcs i les
fletxes —i el troncomòbil— i elles en la cova.
Tots dos són proveïdors, les oportunitats són les mateixes i alguns nens
juguen amb nines. Estem segurs que ho hem aconseguit? Només a mitges,
només a estones.
Més enllà de valorar i apreciar que
ens recordin tant com hem avançat en comparació amb les nostres mares,
que no podien tenir passaport o obrir un compte corrent sense permís del
marit, el que és veritablement important ara i avui és si homes i dones
compartim el poder i el temps. El poder en els llocs de decisió
professional, amb conseqüències econòmiques. El temps en la satisfacció
d’educar els fills i la insatisfacció de la rutina. Ens en sortim?
Aquesta setmana l’Iese ha fet públic el quart informe sobre les dones a
l’Íbex-35. La radiografia de quantes dones hi ha al màxim nivell de les
empreses que realment influeixen. La conclusió és que el pes relatiu de
les dones en els consells d’administració de les grans empreses està en
el 19,6% a Espanya. Per sota de la mitjana de la Unió Europea, que se
situa en un magre 21%. A més a més, únicament hi ha 3 dones que són
conselleres executives i només 7 empreses tenen més del 30% de dones al
seu consell d’administració. Grifols i Red Eléctrica són les úniques
empreses que compleixen la recomanació europea de comptar amb el 40% de
representació femenina no executiva. Aquestes xifres deixen molt clara
la necessitat d’un canvi cultural per potenciar l’avançament de les
dones en tots els llocs directius. Les universitats demostren que la
seva absència a determinat nivell no és per falta de talent.
Pel que fa al temps. Com es distribueix el temps de feina no
remunerada? A tot el món el desequilibri d’hores de feina remunerada
entre homes i dones dóna un saldo negatiu per a les dones. Melinda
Gates, cofundadora de la Fundació Gates, ho assenyala i ha convertit la
reducció de la “pobresa de temps” en un dels objectius anuals de la
fundació. Un objectiu important perquè la quantitat de feina no
remunerada que fa una persona té un cost d’oportunitat en la seva
carrera i influeix sobre la seva posició econòmica. Al món, les dones
gasten de mitjana 4,5 hores al dia en feina no remunerada, incloent fer
la compra, netejar o cuidar els fills. Es tracta del doble del temps que
hi dediquen els homes, segons l’OCDE. Als EUA, les dones ocupen 4 hores
diàries en feines que no estan remunerades i els homes 2,7.
A França la relació és de 2,4 els homes per 3,9 les dones i a Espanya
2,6 per 4,3. El país més equilibrat és Noruega, amb 3,1 i 3,6 hores,
respectivament.
La feina no retribuïda té costos
d’oportunitat salarials i conseqüències sobre la jubilació, però també
hi ha encara diferències salarials en les hores de feina retribuïdes.
La diferència salarial entre homes i dones a Espanya supera en tres
punts la mitjana europea. El salari dels homes espanyols és un 19,3%
superior al de les dones, mentre que a nivell europeu la diferència se
situa en el 16%, segons dades de la Comissió Europea. Això significa que
elles treballen gratis 58 dies a l’any. A partir del 2 de novembre les
dones europees treballen gratis.
Les dones no es
queixen per vici. També volen ser considerades competents i no
ambicioses, valentes i no trepes, amb capacitat de lideratge i no
manaires. Volen respecte en la vida quotidiana i en l’esfera pública. La
igualtat d’oportunitats i el canvi d’inèrcies és un tema de poder i al
poder ningú no hi renuncia beatíficament. De fet, també elles mateixes
sovint reprodueixen i eduquen en els rols tradicionals.
Hem avançat molt i cada cop més dones participen en coses... d’homes?
Però encara hi ha situacions sorprenents: cap candidata a presidenta i
una sola dona portaveu en el debat d’investidura a Espanya. Però, ei!,
tot va molt millor...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada