FUSTER COM A REFERÈNCIA

Ara que acabem l'avaluació mostrarem alguns textos que heu escrit jugant a escriure assaig i imitant Fuster, i malgrat que no era fàcil heu aconseguit reixir-vos.

L'aforisme de Joan Fuster que he elegit és:

“-Què passa?
- El temps.
I, en efecte, això que passa és el temps.”

He elegit aquest aforisme perquè m'ha fet pensar en la importància del temps, i que no l'hem de deixar passar.

Ara passem a fer l'assaig amb el següent títol:

EL TEMPS PASSA.

El «temps» passa, això és clar. Cal que tingueu molta cura amb ell...perquè passa. Tal com va dir Benjamin Franklin: «el temps és or». Aquesta frase té molt de sentit si et fixes, perquè probablement -pense jo- l'única cosa en el món que no es pot comprar amb «or», és el temps. Aquest, passa i passa, i no pots tornar enrere -per ara- encara que ho vulgues.

Moltes vegades, les persones deixen de viure abans de morir. Comencen a pensar en tots els seus problemes i pensen que la seua vida és la més difícil de totes. Però, el que no saben és que el vertader problema que tenen és deixar passar el temps pensant en això. Tots, en la nostra vida, hem pensat en la frase «el temps ho cura tot», per què no en fem cas? Potser no és la frase més certa, però, pense que hem de deixar de perdre el temps en coses secundàries i viure fins a l'últim segon de les nostres vides. Per això, Joan Fuster en un dels seus aforismes, quan el pregunten sobre el que passava, va respondre: «el temps».

Encara que el «temps» no es puga comprar -i estiga infravalorat - cal que veiem realment la importància que té, perquè potser és la cosa més valuosa que tenim al llarg de la nostra vida, perquè passa.

Óscar Poveda Ruiz 2ºBatxillerat C

No començarem a conéixer una persona fins que no la veurem fora de si

Les persones canvien, són volàtils i no reaccionen d'igual manera a diferents estímuls. Els éssers humans som així. Hem d'adaptar-nos als nous medis per tal de sobreviure i açò s'aplica a tots els àmbits de la vida: social, polític, econòmic...

Quan ens trobem amb els amics de la infància parlem de temes que tenim en comú, reaccionem de la manera que ens han conegut tots aquests anys, realitzem activitats que sabem que ens agraden a tots mentre que quan estem amb persones, que també són els nostres amics però, que no han conegut la nostra etapa d'infantesa actuem d'una nova manera sorgida a partir del nou medi i de nous factors que hi trobem tenint així una nova faceta en què els nostres amics d'infància no ens reconeixerien gens.

Així, quan coneixem a una persona no podem saber com és pel comportament que mostra amb nosaltres. Necessitem veure-la en altres medis, amb altres persones per poder identificar quines pautes es repeteixen en ella, i saber així com és realment eixa persona.

Laura Andrés Eslava 2n Batxiller

 

No ho hem aprés, ens ho han inculcat

Com aprenem realment? Quina és la font del nostre aprenentatge? Avui en dia, als centres educatius en general, el sistema més utilitzat (i l'únic) consisteix a embotir de coneixements inútils els caps dels pobres alumnes.

Així, els desafortunats pupils acaben les classes i etren al món laboral amb un títol però sense els coneixements pràctics necessaris o encara la destresa suficient com per a adquirir-los pel seu propi compte.

Aquest fet, lluny de molestar als governants, no fa més que encoratjar-los per a crear nous incentius que produïsquen més “robots treballadors” sense cervell ni pensament propi i que treballen pel sou mínim.

Una reforma educativa? La solució seria relativament senzilla. Tan sols s'hauria de conscienciar a tots els ciutadans “fora” de l'àmbit educatiu i amb dret de vot per a que els seus propis fills gaudisquen d'una educació digna, pública i de qualitat. Això, desgraciadament, es troba encara lluny de l'abast de la cruel i freda realitat.

Joan Esteve

 

Llegir entre línies o si ho preferim, llegir com si la lectura fóra un trampolí des del qual ens projectem a la vida. Perquè llegir pot ser tan gratificant com l’existència –o més-.

La lectura esdevé part indestriable de la vida. L’experiència a les aules ho demostra. Els professionals i els pedagogs ho comprovem cada dia, els avantatges de la lectura són evidents. Amb la lectura, els joves aprenem a veure el món d’una altra manera. Veiem com funciona la realitat i, alhora, assumim certs valors ètics per a ser més humanes i solidaris, respectuosos i tolerants.

La lectura estimula també la imaginació, llegir és  més que un aprenentatge i una font de riquesa personal.

A classe llegim i rellegim. Resolem dubtes a propòsit d’un text: el vocabulari, la trama, els personatges, l’argument... Llegir a l’aula, en veu alta, és com projectar una pel·lícula sobre la ment. El poder de la lectura és enorme.

Literatura i vida; o vida i literatura, tant se val. I no sé si són els llibres qui té vida o si és la vida qui té els llibres, però sí sé que els llibres poden ser, sense cap dubte, font de vida. De la meva almenys.

 

   Amanda Mollá