Tal vegada aquest article de Mira us resulte interessant sobre la importància del riu a València i donar-li un nou punt de vista a No et miris el riu.
Ciutat
amb
riu,
o sense
Joan F. Mira
La
major part de les ciutats
més
insignes d'Europa
són
ciutats amb un riu:
Roma,
Florència, Lis
boa,
Londres, París, Viena, Bu
dapest,
el Tíber, l'Arno, el Tejo,
el
Tàmesi, el Sena i el Danubi,
i
així una llarga llista. No nàpols,
Gènova,
Atenes, no Madrid ( el
Manzanares
és només una anèc-
dota),
ni Barcelona. I a mi
m'agraden
les ciutats amb riu,
navegable
si pot ser, o almenys
amb
un bon cabal d'aigua. I fins
i
tot, amb riu sense cabal, a mi
m'agradava
València amb un
riu.
Però van decidir, no sé si
amb
prou motiu,
que
això no era possible.
Era
un riu de llit
ample,
amb murs de bona pedra
tan
antics que segurament són
els
més vells d'Europa, i la poca
aigua,
més de rambla que de riu
de
debó, feia almenys la il·lusió
de
ser ciutat fluvial. Explicava
Fuster
(no sé d'on ho va traure)
que
en una visita del pintor Rusi-
ñol
a València, els amics li
ensenyaren
el riu
i
li van preguntar
què
li semblava: “Veig que ja
tenen
el local...”. va contestar”.
El
local, aquell espai tan ample i
amb
uns murs tan bons, és l'úni-
ca
cosa que n'hem conservat. Jo
recorde,
dels meus anys d'in-
fant
o adolescent, ple d'aigua ter-
rosa
de mur a mur, amb canyes
i
'arbres surant en el corrent, i les
vores
i els ponts plens de gent
que
mirava. El
recorde també
ple de cavalls, ases i mules, en
una
fira primitiva de bestiar. Tot-
hom
sap que els romans funda-
ren
aquesta Valentia en una illa
entre
dos braços del Túria, que
el
braç meridional passava més
o
menys entre el Mercat i la
Llonja,
i que el carrer de les Bar-
ques
no té aquest nom per
capritx.
Tothom sabia que el
riu
de tant en tant, potser dos
vegades
per segle, tornava a rem-
clamar
violentament el seu curs
més
antic. Però no estic segur
que
esborrar-lo del tot de la ciu-
tat
fóra l'única decisió possible:
ciutats
amb grans rius estan
plenes
d'una història dramàtica
d'inudacions
(cataclismos, en
grec),
i ningú no ha pensat mai
a
deixar Roma sense el Tíber. Po-
dien,
almenys, si València no fó-
ra
una ciutat d'autoritats insen-
sates,
insensible, haver deixat
un
fil d'aigua, un testimoni visi-
ble,
una il·lusió de riu, en aquest
llit del
Túria convertit en un llar-
guïssim
local inexplicable.
Quadern,
El País 11/11/07
