dimarts, 15 de desembre de 2009

PLAGIS, FEMENÍ SINGULAR, LÍNIA BLAVA, COM UNES VACANCES. RESSENYES.


Comencem avui a publicar les ressenyes sobre els llibres de lectura del trimestre: Plagis i Femení singular d'Urbà Lozano; Línia blava de Ramon Solsona i Com unes vacances d'Imma Monsó.


PLAGIS
Plagis és una novel·la actual, que us recomane sense cap mena de dubte. Feia temps que no m’enganxava tant a una novel·la, i menys en valencià.La història de Plagis comença amb un misteri: un escriptor, Carles Llorenç, guanya un concurs literari al qual no s’ha presentat. A partir d’aquest moment, la narració va presentant una sèrie d’historietes totes relacionades entre si fent-ne flashbacks, amb una bona dosi d’humor que enganxen el lector. Dir que, el suposat conte que Carles havia escrit és, en realitat, el plagi d’un relat d’un dels patriarques de les lletres catalanes contemporànies,d’en Rusiñol.Cal destacar que la novel·la es desenvolupa tant a Catalunya ( Terrassa, Calamfrares ), com a València ( Carlet, Alzira ), o les Illes Balears ( Mallorca ), que es plasma en les diferents variants dialectals dels personatges, tant el dialecte occidental com l’oriental.Una cosa també molt curiosa de la novel·la és les abundants repeticions del text: frases fetes, expressions o tòpics literaris en llatí que apareixen moltes vegades i de manera idèntica en boca de personatges distints i en moments diferents.Una cosa que a mi em va impactar és com, uns temes dramàtics com poden ser la mort, la soledat etc; són tractats amb ironia i amb un to burlesc, que fa que el text siga molt divertit i entretingut.La veritat és que, quan vaig veure el llibre per primera vegada, no tenia gens de ganes de llegir-me’l. Un parell de persones me’l van recomanar, els vaig fer cas i el llibre va trencar amb totes les meues expectatives, realment em va sorprendre.Dir que també m’ha sorprés molt la manera d’escriure d’Urbà Lozano, donant-li emoció fins el final de la novel·la i relacionant de manera mangnífica els distints personatges en les distintes històries.
David Jiménez Quílez 2n. Ciències


Femení Singular
I tu, que classe de xica eres? Amb quina de totes elles t'identifiques?
Aquest llibre conta xicotets moments de la vida de moltes xiques (en concret 26) i les descriu acord la seua personalitat i comportament que tenen davant una situació molt concreta; per exemple la viciosa, la qual es promet que no fumarà més però, quan es troba un paquet de cigarrets, torna a caure en la temptació malgrat que s'havia promes que ho havia deixat per sempre.
Hi ha moltes situacions, tant com protagonistes, i Urbà Lozano ens descriu xiques romàntiques, vicioses, genuïnes, calculadores, indignades... cadascuna en un context molt quotidià i en situacions molt freqüents que es donen molt a sovint i tal volta, per aquest motiu, ens podem sentir identificades amb alguna de les històries.
Femení Singular es tracta d'un llibre atípic ja que no narra una història amb una trama i un desenllaç, sinó que et fa reflexionar sobre les reacciones que tindriem cadascú de nosaltres si ens trobarem davant la mateixa situació.
Malgrat que les históries siguen tan curtes, mai esperes que terminen realment de la forma en com terminen, és una sopresa agradable la manera en com l'escriptor li dona la volta completament a la situació per aconseguir sorprendre al lector i crear en ell algun somriure que altre.
Pense que es podria haver incidit un poc més en la llargaria de les històries perquè són molt entretingudes i es lligen molt ràpid i, per això quan acabes vols més.
Begoña.2n. Humanístic


Feia temps que no llegia un llibre d’aquestes característiques, vull dir, un llibre amb uns relats tan breus iamb una mica d’humor, però que capta l’atenció del lector.Un recull de vint-i-sis relats breus, on l’autor plasma històries de dones en diferents situacions, i formesde ser de la dona actual.L’autor aconsegueix plasmar tot allò que vol que veiem, i per a mi ho plasma tan bé que quan finalitzem lalectura de cada històrieta tenim com una “imatge” de la dona que ha relatat.Cal destacar també que és un text amb un llenguatge col·loquial ple de frases fetes i com introdueix els relats,amb l’adjectius que descriuen les personalitats de les dones.(“Romàntica”, “Viciosa”)M’ha resultat un llibre amé i que el pots llegir en qualsevol moment, perquè com no té un argument complicaten el qué estar capficat, en qualsevol moment pots continuar llegint.Una altra cosa que m’agradat d’aquestes narracións ha sigut que la principal idea del llibre és la dona, i açò donà lloc a vore les distintes cares i personalitats d’una dona, no sempre la mateixa imatge que quasi sempre és téd’aquesta que quasi sempre està a casa i té cura dels seus fills.


Esther Sierra


No hi ha dues dones iguals. Això és el que ha volgut plasmar Urbà Lozano en femení singular, per això les vint-i-sis dones que apareixen en cadascú dels relats curts que constitueixen l’obra, són diferents, úniques i, com no, singulars.
L’autor ha presentat quasi tots els tipus de dones existents, així tenim: la dona autèntica, la romàntica, la perseverant, la patidora, la calculadora... i ha reflectit moltes de les situacions quotidianes que viuen en la societat actual. En els relats es presenta una dona, la personalitat de la qual ve donada pel títol, que pateix un conflicte amb si mateixa o amb la resta i que es pot solucionar o quedar amb final obert.
Urbà Lozano conta les històries d’una manera molt propera i personal, tant que, si la seua identitat fóra desconeguda, faria pensar que el llibre està escrit per una dona i que moltes de les situacions relatades les ha viscut en primera persona.
A més l’autor afegeix uns altres elements perq uè el lector s’endinse en els relats, com la proximitat del llocs on es desenvolupen els fets (València i el seus voltants) i l’ús de la ironia per a fer la lectura més entretinguda.
Amb aquesta obra, Urbà Lozano contribueix al canvi en la percepció de la dona. Fa que el lector conega amb més profunditat els interessos i les vivències de les dones i no es queden únicament amb l’estereotip de dona mestressa de casa i mare.
CARLA.2n. Ciències

Una altra obra feminista que tracta únicament de dones? Si pel que fa al fet que tracta únicament de dones, però amb aquest llibre l'Urbà Lozano ha volgut aproximar-nos a diferents tipus de dones, reivindicant els típics tòpics que solen caracteritzar-les. Sens dubte, una escriptura intel·ligent pel que fa als plantejaments i acabaments de les històries, de caràcter actual, que et mostren uns finals insospitables o que amb una simple frase aconsegueixen que es canvie tot el fil de la lectura. Interessant és la burla que fa a aquests comportaments de les dones, posant al principi de cada capítol un adjectiu que després desenvolupa, però sempre amb tocs d'ironia i cert sarcasme, mai des de la misogínia.Una de les històries més ben tractades és la de “asèptic@”, on fins al final no es veu clarament el sexe de la protagonista.Aquesta llibre t'arriba a atrapar , però no d'una manera excessiva . Permet que es trenque la lectura, gràcies a la seua divisió en curts i divertits capítols amb històries no relacionades entre si. A més , l'autor aconsegueix que moltes vegades et sentes identificat amb algun dels personatges, ja sigues bé un lector femení com un masculí, això és indiferent.En conclusió , un llibre unisex i molt recomanable, sobretot per a tots aquells que s'enfronten a un temps mort i els agrade gaudir d'una bona lectura entretinguda.
Sara El Fadalí. 2n. Ciències




Femení Singular és una novel·la de Urbà Lozano, que fou galardonada amb el premi Vila de Teulada 2006.
El llibre es composa de vint-i-sis “contes” d’una llargària reduïda on narra històries de tot tipus de dones. A més a més, cada títol dels relats és un adjectiu que coincideix amb la personalitat de la dona protagonista (indecisa, clàssica, autèntica...).
L’estil de Lozano està carregat d’humor i d’ironia i afirma no caure en cap tòpic masclista, encara que per a mi sí hi cau en el relat “Afalagada”, una esposa maltractada que damunt li dóna la raó al seu marit.
La capacitat que té l’autor de canviar quasi per complet la història és admirable: Pot començar amb un relat senzill i el final ser molt més complex del que et podies imaginar. Un relat en qüestió (“Asèptica”), em va recordar a una escena d’una sèrie de televisió, on un home tenia por d’anar a “llegir una revista” en el treball... però el final d’ambdues històries és ben diferent!
El canvi de tipus de narració es constant al llarg del llibre i en cada relat és distint, al igual que el tema a tractar, cosa que li dóna pluralitat a la novel·la.
M’ha resultat curiós que Lozano faça a la majoria de les seues dones solteres o, almenys, sense fer referència a una parella actual. Tal vegada siga per a defensar que la dona no necessita de cap home per a fer-se endavant, cosa que em pareix molt encertat.
Per a acabar voldria fer referència a aquest tipus de llibre. No és una novel·la amb una trama complicada en què s'ha d'estar capficat i seguint el fil per a no perdre’s. Tot el contrari, Femení Singular et permet una lectura tranquil·la, que pots deixar-la en qualsevol moment i no importa quant de temps passe fins tornar a agafar-la. És ideal per a qualsevol “temps mort” del dia.

Sergio 2n. Ciències



Quan vaig trobar-me amb el llibre Femení Singular, l’autor del qual és Urbà Lozano, de cap manera m’esperava trobar-me amb un llibre com aquest. Potser, la característica que millor el defineix siga tan sols una única paraula: diferent. Perquè no es tracta d’una novel·la, amb la seua invariable estructura de plantejament, nus i desenllaç, fins i tot, no podem parlar d’aquesta obra com a “història”.
Es tracta, no obstant, d’un recull de vint-i-sis històries, en les quals, Urbà Lozano ens demostra la seua capacitat per a oferir als seus lectors a soles la seua intenció literària. Aquestes històries tracten diverses tipus de personalitats que podem trobar en una dona, com pot ser una dona indecisa, calculadora, previnguda, viciosa, ordenada o enyoradissa.
Cal tindre present en tot moment, que l’objectiu final de l’autor no és altre que fugir dels estereotips, de la generalització que la nostra societat acostuma a fer pel que fa al comportament de les dones. I, per aquesta raó, la ironia i el sarcasme resulten ser un element fonamental a cadascuna d’aquestes històries.
He de destacar, principalment, la capacitat d’observació de la realitat que Lozano ens demostra tindre i com sap després plasmar sobre el paper tot allò que ha merescut la seua atenció, fent retrats quasi fotogràfics de les diferents situacions mitjançant la descripció. A més, per a fer aquestes descripcions, no empra, de cap manera, un lèxic complex, ni un registre formal: es tracta d’un llenguatge més proper al col·loquial que a qualsevol altre i un lèxic senzill, que fa que la lectura d’aquest llibre resulte amena, àgil, coherent i directa.
Podem comprovar aquest llenguatge col·loquial al relat Autèntica, on ens situem dins d’una discussió telefònica plena de frases fetes i expressions col·loquials. O també en Genuïna, on, fins i tot, s’empren paraules angleses.
També cal destacar el relat Incompresa, on l’autor fa ús d’un lèxic impossible de desxifrar, si no és consultat al diccionari paraula per paraula, com a crítica a aquells autors que empren aquest tipus de vocabulari creient que, d’aquesta manera, el relat tindrà més bellesa literària.
En definitiva, un llibre compacte i ben cohesionat, on l’autor es riu de la realitat que l’envolta utilitzant sempre un llenguatge acurat i impecable, que reflecteix molt bé el valencià oral.Sens dubte, i pel que fa a la meua opinió, qualificaria aquest llibre com a sorprenent i el recomanaria a tot tipus de públic com a recepta per a fugir dels tòpics que hui en dia ens mostra la nostra societat.


Sandra Fernández. 2n. Humanístic



1 comentari:

  1. M'agrada molt el canvi de color. Els marrons i els ocres sempre han estat colors de la meua predilecció.
    Felicitats pels comentaris. Demà, a una hora més prudent tornaré per comentar-los.
    Una abraçada

    ResponElimina