SALVAR HAIDAR

Cursa contra el rellotge per salvar Haidar

El cas d’Aminatu Haidar, l’activista sahrauí expulsada pel Marroc de la seva pròpia terra i en vaga de fam des de fa gairebé un mes a l’aeroport de Lanzarote, no només sacseja la consciència d’Espanya, que fa 33 anys que va abandonar a la seva sort tot un poble, sinó que torna a comprometre la seva diplomàcia, que per ara no se’n surt en els esforços per trobar una sortida que, en primer lloc, li salvi la vida. La prioritat de totes les parts implicades, amb el govern de José Luis Rodríguez Zapatero al capdavant, ha de ser, precisament, actuar amb celeritat i diligència perquè no es produeixi un desenllaç fatal. I procedir, si no hi ha cap altre remei, a alimentar Haidar per la força. L’oposició té el dret i el deure de demanar explicacions per aclarir l’origen i els responsables de l’afer, però abans que res ha d’ajudar a resoldre un problema que enverina de nou les complexes i ambigües relacions amb el Marroc. Més enllà de la lluita immediata per evitar una mort i un nou ridícul internacional, l’executiu de Zapatero afronta el difícil repte de mantenir l’equilibri entre preservar els vincles amb el Marroc, soci privilegiat de la UE i aliat estratègic dels Estats Units a la regió, i contribuir a desbloquejar el conflicte del Sàhara Occidental. Espanya necessita una bona sintonia amb Rabat, clau per afavorir els fluxos comercials i econòmics i la imprescindible cooperació per combatre el terrorisme islamista i la immigració clandestina. Això és cert, però també ho és que Madrid no pot defugir una responsabilitat moral que li recau per raons històriques: trencar amb la desídia dels últims anys i facilitar una solució a l’enfrontament del Marroc amb el Polisario que tingui en compte la legítima aspiració de la seva excolònia a decidir lliurement el seu futur en un procés tutelat per l’ONU.La intervenció de Hillary Clinton per salvar Haidar i permetre-li un retorn segur i no humiliant a casa seva posa de manifest el fracàs de la diplomàcia espanyola. Alhora alimenta esperances: l’eficiència de Washington a l’hora de fer cedir el regne alauita va quedar demostrada el 2002, quan l’aleshores cap de la diplomàcia dels Estats Units, Colin Powell, va resoldre en un tres i no res l’absurd incident militar entre Espanya i el Marroc pel deshabitat illot de Perejil.

Avui