Ací us adjunte una adaptació de la columna de Rosa Montero que es va publicar al diari El País el passat 2 de febrer.
Llegiu-la amb atenció ens servirà per anar preparant el Dia de la Dona.
OBLIDADES
Dimecres passat, els talibans van posar una bomba en una escola de nenes al nord-oest del Pakistan (i de passada es van carregar a tres soldats nord-americans). Ja se sap que els talibans prohibeixen educar les dones, aquest estiu hi va haver 102 atacs a escoles a l'Afganistan i 196 nenes van ser enverinades. La bomba de dimecres va matar instantàniament a tres alumnes i va ferir a un centenar. És probable que després moriren unes quantes més, però això ja no ho van recollir els diaris.
Avui dia importen molt poc aquestes víctimes. Van tenir el seu moment quan la guerra contra l'Afganistan, perquè donaven arguments ètics a la incursió militar. Així vam saber d'aquest infern, de la prohibició a eixir soles de casa i a estudiar, del burca i l'absoluta manca de drets. Occident es va horroritzar, però després, amb aquesta volatilitat que caracteritza la memòria humana, ens les hem apanyat per oblidar-ho.
I som tan bons en això de l'amnèsia que ara la comunitat internacional ha tret un pla per reintegrar els talibans a l'Afganistan. N'hi ha prou que renuncien a Al-Qaida, i aleshores els pagarem 350 milions d'euros perquè segueixin torturant les seves dones tan campantes. És el cinisme de l'alta política, i és l'incomprensible desemparament de les dones al planeta. Perquè, a més dels talibans, hi ha altres horrors en altres llocs: lapidacions, ablacions, adolescents enterrades vives pels seus pares. Com deia Gabriela Cañas en un magnífic article, el món és capaç de lluitar contra la discriminació racial i, per exemple, en el seu moment es va prohibir la participació en els Jocs Olímpics dels atletes sud-africans de l'apartheid. Però 26 països segueixen en els JJ OO tot i vetar les dones en les seves delegacions, perquè la discriminació sexual encara és una causa menor. Dones de la Terra, oblidades víctimes.
Rosa Montero.
Traducció
Avui dia importen molt poc aquestes víctimes. Van tenir el seu moment quan la guerra contra l'Afganistan, perquè donaven arguments ètics a la incursió militar. Així vam saber d'aquest infern, de la prohibició a eixir soles de casa i a estudiar, del burca i l'absoluta manca de drets. Occident es va horroritzar, però després, amb aquesta volatilitat que caracteritza la memòria humana, ens les hem apanyat per oblidar-ho.
I som tan bons en això de l'amnèsia que ara la comunitat internacional ha tret un pla per reintegrar els talibans a l'Afganistan. N'hi ha prou que renuncien a Al-Qaida, i aleshores els pagarem 350 milions d'euros perquè segueixin torturant les seves dones tan campantes. És el cinisme de l'alta política, i és l'incomprensible desemparament de les dones al planeta. Perquè, a més dels talibans, hi ha altres horrors en altres llocs: lapidacions, ablacions, adolescents enterrades vives pels seus pares. Com deia Gabriela Cañas en un magnífic article, el món és capaç de lluitar contra la discriminació racial i, per exemple, en el seu moment es va prohibir la participació en els Jocs Olímpics dels atletes sud-africans de l'apartheid. Però 26 països segueixen en els JJ OO tot i vetar les dones en les seves delegacions, perquè la discriminació sexual encara és una causa menor. Dones de la Terra, oblidades víctimes.
Rosa Montero.
Traducció
Relacionat amb el tema adreceu-vos també al text que s'ha publicat en el bloc Llengua i imatge de Silla.
Altra notícia d'interés relacionada amb el tema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada