SORT ALS DE 2N. BAT.

Dijous passat celebràrem la fi de curs dels alumnes de 2n de Batxillerat. Va ser un dia intens, ple d'emocions que completàrem amb un divertit comiat preparat pels alumnes. Encara que la feina no ha acabat, la PAU us espera encara d'ací uns dies als que ja heu aprovat, i d'ací un parell de mesos als que completeu el curs al setembre.

En qualsevol dels casos us felicitem per la feina feta, pràcticament tothom s'ha esforçat, i en breu, TOTS, triareu l'eixida que més us convinga. UNA ABRAÇADA I MOLTA FORÇA.

GUANYADORS CONCURS LITERARI 2010

GUANYADORS 2010:

*MODALITAT LLENGÜES ESTRANGERES:
A- Anglès:
- 1r premi: IT WAS JUST A DISGUSTING AFTERNOON OF THAT DISGUSTING SUMMER, de Lidia Martí, 2n Batx humanístic.
B- Francès:
- 1r premi: L’AMOUR, de Fatine Qarjout, 2n B
- 2n premi: L’HISTOIRE DÉSIDERABLE, de Julia González, 3r A

*MODALITAT LLENGÜES OFICIALS:
A- Valencià:
- 1r premi ex-aequo: ÉS MEU, de Gema Lezcano, 3r A
UN MILIÓ DE COSES PER VIURE, de Lidia Pérez, 3r C
B- Castellà:
- 1r premi ex-aequo: Lidia Martí, Jéssica Dotes, 2n batx Humanitats

PREMIS VALENCIÀ

- 1r premi ex-aequo: ÉS MEU, de Gema Lezcano, 3r A.

Mentre buscava el llibre de valencià, de sobte vingué Elen amb un altre llibre, donava la casualitat que era el de valencià i li vaig dir:
-Eixe llibre que portes, és meu!
-No, és meu, perquè té cinc PSP, quatre novel·les, dos tarongers i un nouer.
I jo vaig contestar, amb el nivell de veu més alt:
-És meu perquè a més del que té el teu, té els set llibres i pel·lícules de Harry Potter, quatre cases, tres barres de pa, dos ordinadors, un coixí, tres porcs ...
I de sobte Elen em va tallar i digué amb la veu molt més elevada que no la meua:
-QUE NO QUE ÉS MEU!! Va anar apagant-se-li la veu mentre veia Juan, el cap d’estudis apropar-se-li i preguntar-li:
-Què passa ací? Aleshores Elen i jo vam dir alhora:
-Aquest llibre és meu!!! I ens vam mirar i vam fer un petit somriure, però la disputa continuava. Vaig començar jo dient-li a Juan:
-Elen té el meu llibre de valencià i jo ho sé perquè aquest llibre té cent illes, el Mar Carib, dos-cents gelats... Vaig fer una pausa que Elen aprofità per a traure’m el meu torn de veu i dir:
-És meu perquè té a Espanya, la capital d’Armènia, quatre-cents ordinadors, cinc urbanitzacions, una caseta ...
Juan, en veure que això no arribava a la fi, va agafar el llibre per veure quin nom posava, i quan el va dir en alt, nosaltres vam quedar sorpreses perquè no era de cap de les dos, era de Carlos.

-1r premi ex-aequo: UN MILIÓ DE COSES PER VIURE, de Lidia Pérez, 3r C

Una cançó per a recordar , un amic per a oblidar, una família per compartir, una foto per sentir… Tot té algun sentit lògic per estar ací, perquè tot perdure. Penseu alguna volta quan recordes la lletra d’alguna cançó i busques el seu sentit, cavil·les si a soles estarà ahí perquè ven i per afavorir al cantant o per ajudar algunes persones a sentir- se un poc millor. Després està l’amic inseparable, inconfusible a qui sempre li contes totes les teues experiències i penes, t’ajuda en els pitjors moments, aquell que no espera res a canvi, que té suficient a vore´t feliç i ell també és feliç… Més present està la família amb qui convius, et donen confort, et comprenen, algunes vegades millors altres pitjor… d´una altra forma i pots estar segur que mai s n’aniran, més tard trobes aquella fotografia guardada en la immensa profunditat d’un calaix d’aquella habitació en què mai entres i quan la veus, records molts forts i presents capturen la teua ment i fan que els teus ulls es neguen de manera involuntària, fent-te plorar una vegada més per allò que tant estimes.
Podem arribar a la conclusió que totes les coses que ens envolten diàriament i plenen les nostres vides, tenen importància, bé per a recordar, o reviure sentiments… i ara deixa la teua ment oberta perquè penses durant una estona, què et fa recordar? De segur que també una flaire, un llibre, un lloc et deixen moltes portes obertes per descobrir.

FRANCÉS:

- 1r premi: L’AMOUR, de Fatine Qarjout, 2n B

L’AMOUR

Il me fait mal,
Il me fait rire,
C’est ma vie.
Il n’a pas de yeux
Mais il rend à tous heureux.
Il est moche,
Il est égoïste,

Il me fait mal,
Il me rend triste.
Mais sans lui, dans cette vie
Tu ne trouves pas le paradis.
Il me rend heureuse,
Il me rend jalouse
... je suis amoureuse.
Et ça c’est l’AMOUR

- 2n premi: L’HISTOIRE DÉSIDERABLE, de Julia González, 3r A

L’HISTOIRE DÉSIDERABLE

Il était une fois
un homme oeuf
et une femme morceau de fromage.
Ils étaient très amoureux
et après cinq minutes
dans la poêle
une fille omelette
est arrivée

PRIMER PREMI ANGLÉS: Lidia Martí

It was just a disgusting afternoon of that disgusting summer.

It seemed that this day everyone had roasted their complexes, because most men were shirtless and women showed off their legs in short skirts. I passed the tavern of that tiny town and everyone looked at me. Surely most of them do not think anything, this is the life of village people, they just watch people go by while they will spin the straw of their coke.
I waited at the bus stop until it finally appeared in the distance. The driver didn´t see me because he almost bypasses, he only stopped when I sat in the middle of the road. I paid and went straight to the door. I kept listening to music until the bus stopped at the next stop. I did not even realize, I think I had my eyes closed, but the first thing that made me raise my head was that smell. I slowly turned my neck, hoping that it was a mistake. It could not be him, not here, but yes, it was him, and continued as usual. His bright white shoes barely touched the ground while he was walking, their plain jeans so narrow showed his thin legs. He wore a purple short-sleeved polo and a white shirt underneath. I was surprised at the detail that he was not wearing his brand backpack but a bandoleer, but neither that, nor his bracelets, nor his two wooden necklaces mattered after I looked at his eyes. I felt the world disappear under my feet, that people disappeared, and that song of the 80s started to sound, our song. I'm sure he did not realize it was me until he was leaning on the seat next to me, then it was too late, because he looked at me with those big green eyes, and I wished to stop the earthquake that had formed in my head. He swallowed me, he dragged me into the abyss of his eyes enveloping me with that melody that had cost me so much to forget. I tried to speak, but my lips seemed to be on strike, so I just looked at him. It was the longest 12 minutes and fourteen seconds of my life. Finally I went down, before him, and when the bus began to move again I could feel a slight smile coming out of his perfect face, dazzling and golden, like sunlight. It has been a love so fleeting ...
Although it was not really so important. It was just a disgusting afternoon of that disgusting summer.

Lidia Martí, 2n Batxillerat Humanístic.

ABISME I OCELL

Ja fa temps que no recomanem lectures així que avui us transcrivim alguns dels poemes del llibre ABISME I OCELL, de Ramon Guillem, ple de suggeriments musicals i de connotacions delicades.

No deu ser mala idea combinar música i poesia per començar la setmana amb ànim.

DIA DE NADAL

Tot escoltant Tom Traubert's Blues
de Tom Waits



Ja has encés el foc?

Ja mossega la flama
l’ombra en la paret de la llar,
ja l’espurneig vermell
de les roses
t'ompli de llum
ferides i mans?

EI foc,
amor meu,
no pot extingir-se mai.

Una flama
sempre en porta
a dins
una altra:
no sents
la cançó
que la mort no ha de guanyar?






OMBRA FIDEL

Aquesta nit

he dormit sense tu.

Una ària per a Farinelli,

que el seu germà Riccardo

va escriure-li,

m’acompanyava.

Mentiria si digués

que la música era

sols el bàlsam necessari

per a omplir un silenci desolat.

Fidels, la seua ombra

i la teua, entrellaçades,

em seguien les passes:

ple de tu,

la teua absència

és memòria de l’incendi,

però també platja

on les ones descansen.





Com el doll de llum

d'aquell desig

que Farinelli cantava.

VALE A PENA FICAR DE OLHO NESSE BLOG!

El nostre bon amic Francesc López des del seu bloc VALENCIÀ LLENGUA I IMATGE, de Silla, ens ha recomanat en la llista vale la pena ficar de olho nesse blog, com a bloc que paga la pena visitar.

No podem ocultar la nostra alegria i encara que ens hem retardat en la recomanació dels nostres 10 blocs per seguir aquesta roda, no ens havíem oblidat.

Així doncs avui ens disposem a recomanar i convidar els nostres visitants perquè espigolen, aguaiten i gaudesquen amb una passejada pels següents blocs:

CRUÏLLA , Bloc del professor Josep Alendete de l'IES Ausiàs March de Gandia, magnífic bloc que ens ha inspirat i servit d'ajuda.

MÉS CONTENT QUE UN GÍNJOL, Bloc de l'escriptor i també professor Urbà Lozano, a qui sempre li estarem agraïts per la seua visita al Clara Campoamor, ací trobareu crítica literària, recomanacions musicals i comentaris de tot tipus que val la pena seguir.

2n DE BATXILLERAT DE LA MELVA , del professor Francesc Gascó de l'IES La Melva d'Elda, perquè resulta útil tant a professors com a alumnes.

FAUSTINET, Bloc de la professora Eva Biot de l'Institut germà nostre, Faustí Barberà d'Alaquàs, que sempre ressenya qüestions interessants.

FEM UN PENSAMENT, també del professor Josep Alandete, conté reflexions i suggeriments que convé tindre en compte.

DIÀLEG ENTRE L'ESCRIPTOR I ELS LECTORS JOVES, Blog per preparar i engrescar en el gust per la lectura i l'escriptura, dedicat cada curs a l'escriptor convidat a l'activitat que li dóna nom. Ací podeu trobar creacions d'alumnes de secundària a propòsit de l'obra del diàleg. La idea i l'organització del bloc és del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València (Carme Gregori, Gonçal López i Pura Santacreu).

ARTIBUNYOL, Bloc del Departament d'Arts plàstiques de l'IES Lope de Vega de Nador, on podeu contemplar imatges i idees realment boniques i interessants, a més d'oferir la perspectiva d'un Institut espanyol en l'estranger.

LA PARAULA VOLA, Bloc del professor Antoni de la Torre, que ja ha rebut el premi Espiral d'Edublogs visiteu-lo i de seguida sabreu el perquè.

BLOG AL FORN, de Queti Baixauli sobre cuina i més, a pesar que ja ha estat esmentada en aquestes rodes repetim recomanació perquè ens agrada com i de què escriu.

UNA MIRADA CODIFICADA, Bloc de la nostra antiga alumna Noelia Iglesias que tant ens va ajudar en el disseny actual del TOTA PEDRA FA PARET i que, a més ens agrada com escriu i munta imatges.

Avui també volem aprofitar l'avinentesa de les recomanacions per felicitar l'IES SANT VICENT FERRER D'ALGEMESÍ pel premi que els han atorgat (Baldiri i Reixach) pel treball de LES PARELLES LINGÜÍSTIQUES on es promou la integració social i lingüística d'alumnes immigrants, i sobretot un dels professors que està al darrere, el nostre company Vicent Girbés, ENHORABONA VICENT!

PREMI PER A IRENE ZARAGOZA

La nostra enhorabona a Irene Zaragoza López (2n Batxillerat Científic) que ha resultat guardonada amb un accèssit en el concurs “sobre el problema de la fam en el món”, pel treball “Señales”. Igualment felicitem la professora que va dirigir el treball, Pepa López, de l'assignatura de Ciències de la Terra.

L’acte de lliurament del guardó es va celebrar a la seu del Consell Valencià de Cultura, Palau de Forcalló, el passat 14 de maig.

Sempre motiva que la feina resulte reconeguda i és un bon motiu per afrontar les PAU amb optimisme.

FELICITATS!!!

TV3 gravarà un dels tres recitals que Raimon farà a Xàtiva entre el 15 i el 16 de maig.

El cantant ha programat una actuació diumenge després de la petició del canal públic català i haver-se exhaurit les entrades.

RICARD GALLEGO XÀTIVA Raimon oferirà finalment una tercera actuació en la seua tornada als escenaris de la seua ciutat natal, Xàtiva, amb motiu dels 50 anys d'Al vent. El cantant xativí, que havia programat dues actuacions al Gran Teatre el 15 de maig, tornarà a comparèixer davant el public xativí el dia següent (19.30 h.). En principi, malgrat que les entrades per als dos recitals s'havien exhaurit i tot portava a pensar en un tercer recital, Raimon havia comentat que preferia no modificar la programació prevista. Però segons va explicar ahir a Levante-EMV Anna Lisa Corti, companya i manager de l'artista, la incorporació d'esta nova actuació es deu al fet que, quan els responsables de TV3 van expressar la seua intenció de gravar algun dels dos concerts previstos per al 15 de maig, es van trobar que no havia espais per a les càmeres, atès que les localitats s'havien exhaurit.
Per esta raó, el canal ha demanat a Raimon la celebració d'un tercer concert. L'intèrpret de Xàtiva, tot i que no és amic de pròrrogues, ha cedit esta vegada perquè "el seu reconegut amor per Xàtiva ha pogut més", va subratllar Corti, qui es va mostrar "encantada i molt satisfeta" per la resposta del públic a la tornada de Raimon als escenaris del seu poble. L'última vegada va ser l'any 2002, contractat per l'Ajuntament de Xàtiva. Aquesta vegada no han hagut tantes facilitats per part de l'equip de govern que presideix Alfonso Rus (PP).
Corti, qui ha reconegut els entrebancs sobretot econòmics per tal d'organitzar la tornada de Raimon a Xàtiva, ha comentat que aquesta falta de suport institucional "l'hem pogut superar gràcies a la resposta de la gent, i per a nosaltres és el millor regal que podíem rebre en aquestos moments".

RAIMON-ALV ENT-50 ANYS

El cierre de Albatros despide una etapa del cine alejado del circuito comercial.

Hay más salas que en 2002, pero el consumo de cine de autor se orienta hacia internet y DVD.

Los cines Albatros de Valencia, durante las sesiones de ayer. Manuel Molines

ALFONS GARCIA VALENCIA Los cines Albatros abrieron sus puertas en noviembre de 1986 con un cartel que era toda una declaración de intenciones: El rayo verde, de Éric Rohmer (ganadora del León de oro en Venecia); El declive del imperio americano, de Denys Arcand, y Extraños en un tren, de Alfred Hitchcock. Lo recordaba ayer desde Cannes el ahora programador de la sala (también de Babel) y uno de los fundadores del proyecto, Antonio Llorens. Los Albatros, surgidos siguiendo el modelo de los Alphaville de Madrid -los de la canción de Aute: "Yo ahora me voy con Charlie al Alphaville, que reponen La huida"-, cierran sus puertas con casi un cuarto de siglo de vida y más de mil filmes proyectados en versión original, como ayer informó este diario. Su adiós el próximo domingo es casi el punto final a un modelo de cine como estricto espacio cultural, independiente de centros comerciales, restaurantes o áreas de ocio.
El director Sigfrid Monleón se enteró ayer del cierre a través de Levante-EMV, "¡Qué pena!". Fue su primera reacción desde su casa en Madrid, antes de recordar que el local lo encontró él: "Era un concesionario Michelín del padre de un amigo y le puse en contacto con el equipo promotor del cine".
En los Albatros, rememoraba, han tenido lugar cosas tan raras como ser la única sala comercial de España donde se estrenó la primera película de Marc Recha (El cielo sube, singular producto experimental en blanco y negro a partir de un relato de Eugeni d'Ors). La produjeron el propio Monleón y el actual director de la Filmoteca de Valencia, José Luis Rado.
Directores de culto como Aki Kaurismaki o Alain Tanner han pasado por aquel local. O el mítico Rafael Azcona guisó una paella en los jardines de delante tras el estreno de Suspiros de España y Portugal.
Pero el patrón del consumo de cine ha cambiado, reflexiona Monleón. Los canales del cine de culto son ahora internet y el DVD; y cada vez menos las salas, apunta el director de El cónsul de Sodoma. La mayoría de universitarios hoy van al cine "como evasión y a comer palomitas, no a ver una de Bergman", dice.
Las estadísticas oficiales del Ministerio de Cultura indican que hay más salas ahora en Valencia (226) que en 2002 (216), aunque los espectadores son menos: 8,7 millones en toda la provincia en 2002 frente a 7,1 millones en 2009 (casi un 20%). Pese a todos, los datos del último año han significado un ligero repunte, aunque vinculado al efecto de la aparición del 3D, apelan los exhibidores.
Desde el próximo lunes en Valencia sólo quedarán los Babel como cines desligados de áreas comerciales. Incluso el gerente, Antonio Such, admite que la rentabilidad va muy unida a la del restaurante y al hecho de estar en una zona de bares. Se podría añadir esa rara avis que es la sala de reestreno D'Or. Los Lys y los ABC Park se podría alegar también, pero en estos casos parece que el propio centro urbano opera como núcleo comercial.
Los cines Aragón, Acteón, Tyris, Serrano, Martí, Artis. Eslava, Capitol, Metropol, Suizo, el viejo Lys o los Cinesa de Sedaví forman parte ya de la memoria de la ciudad pasada. Por contra, no hay centro comercial o de ocio en la propia urbe o, preferiblemente, en el extrarradio que no tenga sus multicines: El Saler, Gran Turia, Aqua, UGC Campanar, Bonaire, Heron City, MN4, El Osito.
Joan Ribó realizó ayer su primera iniciativa como candidato a la alcaldía de Valencia por Compromís con una nota en la que lamentaba el cierre: "Deja ver lo que es la política cultural de Rita Barberá, donde la vida de barrio se queda sin oferta cultural".

ERRADES MÉS HABITUALS

Qüestions morfosintàctiques que convindrà repassar i assolir definitivament tenint en compte les errades de l'examen del dia 13 de maig, si aneu al bloc de l'IES PACO MOLLÀ accedireu a activitat molt útils:

• 1-preposició + infinitiu (Pàg.82-83)
• 2-ús de per què/perquè/ per a què (pàg. 183)
• 3-verb impersonal HAVER-HI (pàg.33)
• 4-distinció entre si no/ sinó (pàg.211)
• 5-ús de gens/res
• 6-valors de DONCS ((mirar connectors182)
• 7-valors de PERQUÈ (pàg 183)
• 8-ús de relatius tònics (pàg.32)
• 9-Revisió dels febles (sobretot els adverbials hi/en)
• 10-Perífrasis d'obligació i probabilitat (pàg.82-83)

Hem de fer un últim gran esforç per evitar els descomptes per errades en les PAU. I mentrestant proveu a jugar i trobar les errades del vídeo. Per si en voleu més feu CLIK.

També podeu anar ací per repassar qüestions teòriques (vosaltres ho teniu en apunts més desenvolupat)

SOLUCIONS EXAMEN DE MERCÈ RODOREDA

Perquè esmeneu possibles errades ací us deixe les solucions de l'últim exercici que no hem pogut acabar de corregir.

Recordeu que el termini per deixar el treball del vostre tema de literatura en la WIKI s'acaba el pròxim divendres 14.
SORT DEMÀ A TOTHOM!!

El refugio del Lluís Vives sale de la oscuridad

El instituto de Secundaria ilumina la instalación antiaérea republicana que conserva bajo su patio El centro educativo rehabilita sin ayudas una de las joyas del patrimonio histórico de Valencia

La nueva iluminación permite apreciar la magnitud de esta obra de ingeniería de la Guerra Civil. J. M. Azkárraga

RAFEL MONTANER VALENCIA El refugio antiaéreo de la Guerra Civil del instituto Lluís Vives, una de las joyas del patrimonio histórico de la Valencia, ha salido de la oscuridad gracias al nuevo sistema de iluminación que ha instalado este centro educativo, que costea en solitario la rehabilitación como sala de exposiciones de un espacio que tanto las autoridades municipales como autonómicas mantienen en total penumbra.
El instituto de Secundaria más antiguo de la ciudad, tras limpiar el refugio y sustituir el precario sistema de iluminación que tenía desde que en los años 70 del pasado siglo fue habilitado como almacén, estudia ahora reabrir parte de su sistema original de ventilación "para convertir este subterráneo en sala de exposiciones y conferencias", explica José María Azkárraga, profesor de Biología del IES y estudioso de la Valencia republicana.
Este investigador explica que el refugio resultó bastante dañado durante la reforma del IES hace cuatro décadas, "ya que para transformarlo en almacén se desmantelaron los bancos laterales de obra de las galerías, como los que se ven el refugio del Colegio Balmes, y se taponó el sistema de ventilación, destruyendo los respiraderos en superficie que permitían que la población civil no se asfixiara durante los ataques aéreos y navales" perpetrados por la potente maquinaria bélica que Mussolini y Hitler pusieron al servicio de Franco.
De este refugio, uno de los más grandes de Valencia, no se conservan los planos "por lo que sería muy difícil intentar reconstruir los antiguos respiraderos, aunque aún se conservan algunos como los del refugio del convento de la Trinidad o el colegio Jesús y María", añade.
Azkárraga, que junto a Juan Salazar y Lucila Aragó, han creado una web (http://www.uv.es/republica) y escrito una guía urbana sobre la ciudad durante la II República, destaca que la rehabilitación "la está costeando en solitario el IES con parte fondos extra que consigue gracias a la feria medieval que alberga durante las navidades, un dinero extra que destina a realizar mejoras en el centro". El investigador agradece "la sensibilidad de la junta directiva del instituto".

Tempestad de hierro y fuego
Los aviones y barcos italianos y alemanes atacaron Valencia en 442 ocasiones durante la Guerra Civil. Con 847 víctimas mortales, la que fuera capital de la República es la tercera ciudad donde más sangre vertieron los bombardeos tras Barcelona (2.500) y Madrid (2.000). A ello hay que añadir más de 2.800 heridos y 931 edificios destruidos.
La capacidad de los 173 refugios con que contaba Valencia en febrero de 1939 apenas podía acoger al 12% de sus 320.000 habitantes. Diseñados para albergar a una persona por m2 , lo normal es que se hacinaran hasta cuatro en dicho espacio tan reducido.

La comunitat educativa examina Font de Mora

6 maig de 2010

La Plataforma per l’Ensenyament Públic, de la qual és membre Escola Valenciana, organitza hui una consulta popular a la comunitat educativa. L’objectiu d’aquesta consulta simbòlica, màxima expressió democràtica, és donar a conèixer l’opinió de la comunitat educativa respecte a la política educativa de la Generalitat Valenciana i, en concret, del conseller d’educació Alejandro Font de Mora.

El curs passat la negativa de la Conselleria d’Educació a atendre les demandes de la Plataforma, concretades en els 13 punts del Manifest per l’Ensenyament Públic, va motivar la convocatòria de diverses mobilitzacions: tancades en centres educatius, concentracions, manifestacions i jornada de vaga.

Aquest curs la situació de l’ensenyament públic s’ha agreujat de forma preocupant amb polítiques repressives contra el professorat mobilitzat, amb la sanció al director de l’IES Las Norias de Monfort, o amb l’intent de silenciar les veus crítiques en el Consell Escolar Valencià amb la retallada dels membres de la comunitat educativa i l’increment del pes de l’administració. L’última gota que vessa el got és l’intent d’acabar amb l’autonomia dels col·legis per contractar les empreses de menjador.

La convocatòria de la consulta, per tant, és una nova forma de mobilització per tal de recordar-li al Conseller d’Educació que l’ensenyament valencià necessita canvis urgents que milloren la seua qualitat en àmbits com infraestructures, plantilles de professorat, normalització lingüística, lluita contra el fracàs escolar, distribució equilibrada d’alumnat amb NEE, plurilingüisme, ampliació de l’ensenyament públic a infantil, llibertat d’expressió, etc.

La consulta està orientada a la participació de tota la comunitat educativa -mares i pares, alumnat i professorat-. Per participar-hi es pot fer a través de meses de votació o per correu electrònic.

La proposta d’horari de la consulta és flexible, sobretot en els centres de secundària, i s’aconsella que en infantil i primària se celebre entre les 17h i 18h, coincidint amb l’eixida del centre per a facilitar que tota la comunitat educativa puga votar.

A QUIEN LE INTERESE LA POESÍA

REPORTAJE

El siglo XXI, mejor en verso.

Varias antologías y ensayos indagan en una nueva generación de poetas - Ninguneada por el mercado, la poesía ha encontrado sus formas de supervivencia

ELSA FERNÁNDEZ-SANTOS - Madrid - 10/05/2010

En una realidad cada vez más arraigada en lo breve y fragmentario sólo era cuestión de tiempo que una nueva poesía irrumpiera con renovada fuerza. ¿Qué mejor que la poesía para tender el sutil puente que puede unir un pueril sms con toda una tradición literaria? En los últimos días media docena de libros han puesto sobre el tapete literario los nuevos caminos y los nuevos nombres de los poetas españoles del presente y del futuro. No existe una bandera común, ni una tendencia única, ni un nombre generacional para agruparlos, ni siquiera ese innato parricidio estético al que aspira todo artista. Pero todo eso, por supuesto, también forma parte de su callada identidad.

Villena: "Como no ha habido una pelea literaria nadie ha reparado en ellos"

"Yo busco las preguntas en lo cotidiano", explica Elena Medel

"El corte estético con la generación anterior es muy brusco", asegura Luis Antonio de Villena, autor de la antología La inteligencia y el hacha (Visor). "Pero como no ha habido una pelea literaria nadie ha reparado en ellos como generación. Son plurales, como lo son todas, pero un sector importante coincide en una poesía irracionalista que pretende ser una reflexión sobre la realidad, la materia y la vida".

Villena -que insiste en que su libro ofrece una mirada panorámica y no crítica de los poetas de 2000- añade otra peculiaridad: se trata de una generación que todavía no ha logrado un gran libro pero que sin embargo ya tiene unos cuantos intentando explicarla. De Juan Antonio González Iglesias a Luis Muñoz, Andrés Neuman, Elena Medel, Antonio Lucas, Isabel Pérez Montalbán, Javier Vela, Balbina Prior, Javier Rodríguez Marcos o Rafael Espejo, el libro refleja una generación distinta a la de los ochenta pero que de alguna manera entronca con los Novísimos. "Pero no nos engañemos, y citando a Octavio Paz, la poesía sigue siendo un rito de las catacumbas. Quizá muchos poetas han aceptado el territorio de las minorías y no les importa ser sólo leídos por unos pocos fervorosos, pero la realidad de la poesía es precaria y terrible en una sociedad que ha impuesto los valores de mercado sobre los de la cultura. Este es un país singular en el que se produce mucha cultura y se consume muy poca y la poesía la leen cuatro gatos y para ser publicada está condenada a las antologías y los premios".

El caso es que, arrojada del mercado, la poesía -según apunta el ensayo Mejorando lo presente. Poesía española última: posmodernidad, humanismo y redes, de Martín Rodríguez-Gaona (Caballo de Troya)- se ha vuelto "promiscua, disponible y viajera" e invade por ello "las nuevas geografías virtuales". Un ciberactivismo literario que, aunque no se sabe adonde va, al menos va dos pasos por delante. La manera de recogerse el pelo. Generación Blogger (Bartleby Editores) reúne la obra de 13 mujeres poeta. El asturiano David González, autor de la antología, las leyó o descubrió por primera vez en Internet, en un blog o en una revista digital.

Para Antonio Jiménez Morato, encargado de Poesía en mutación (Alpha Mini), algo está cambiando. "Quizá no estamos viviendo una revolución necesaria, no presenciamos el asalto de las generaciones anteriores, pero sin duda estamos ante una significativa mutación". Su libro reúne a siete autores nacidos después de 1975 y criados en democracia: Martín López-Vega, Carlos Pardo, Sandra Santana, Ana Gorría, Fruela Fernández, Teresa Soto González y, otra vez Elena Medel. Nacida en Córdoba en 1985, escribe: "Tú y yo en los demás: libran a la manzana de su / piel. Más hermosos cuando estamos a solas". "Yo busco las preguntas en lo cotidiano", explica la poetisa. "Nunca sé si lo que veo fuera es una proyección de mí misma o si soy yo una proyección de lo que veo. El caso es que he pasado de la autobiografía a escribir sobre los demás". Medel (una de las impulsoras de la web labellavarsovia) habla con optimismo de Internet y de las redes sociales para captar nuevos lectores. "Pero Internet es un espejismo, cultura marginal que no se refleja en ventas", asegura Villena.

En este sentido, el poema de González Iglesias La canción del verano suena más que la Eneida -que recoge el libro Las moradas del verbo. Poetas españoles de la democracia, de Ángel L. Prieto de Paula (Calambur)- apunta: "La canción del verano suena más que la Eneida / y en vano -Cioran dice- busca Occidente una / forma de agonía digna de su pasado. / Pero así están las cosas, y no tienen / vuelta / ni las generaciones ni las hojas / de los hombres. / Tristeza de saber que no regresaremos / a la ternura, la serenidad, / al fulgor de Virgilio. / Aquel verano / bailábamos oscuros bajo la noche sola".

Derrotistas o no, cuando el debate entre los jóvenes novelistas está entre si son escritores abeja (esos que se alimentan de distintas flores) o escritores araña (esos que sacan de sí mismos, de su estómago, el hilo que tejen) la poesía se mantiene extrañamente en pie con todo su poder de insecto híbrido.

Los títulos

- La inteligencia y el hacha. Un panorama de la generación poética del 2000. Luis Antonio de Villena. Colección Visor Poesía.

- Mejorando lo presente. Poesía española última: posmodernidad, humanismo y redes. Martín Rodríguez-Ganoa. Caballo de Troya.

- Poesía en mutación. Edición de Antonio Jiménez Morato. Alpha Mini.

- La manera de recogerse el pelo. Generación Blogger. Bartleby Editores.

- Las moradas del verbo. Poetas españoles de la democracia. Selección y estudio de la antología Ángel L. Prieto de Paula. Calambur Poesía.

- Poetas y poéticas para la España del siglo XXI. Rafael Morales Barba. Editorial Devenir El Otro.

LA VIDA EN COLORS

Comencem avui una sèrie d'apunts amb microrelats del concurs literari que, encara que no hagen tingut premi, ens han agradat. La imatge l'hem generat gràcies a l'adreça facilitada pel professor Fran Navarro a qui agraïm la informació.

Cada dia plujós deixa una lluentor especial, un arc de Sant Marti! El color groc és el color de la felicitat del sol, el color blau és el color de la vida, de l’aire que respirem i de l’aigua que cobreix la terra. El color verd és el color de la naturalesa, dels camps i dels boscos i de l’esperança. El color vermell és el color de la sang que duu la vida. El color rosat és el color de la pau i de la tranquil.litat i dels llamps de l’alba. El color violeta és el color dels somnis i de les dones. La vida és un bell arc de Sant Martí….que apareix desprès de la pluja.

Josè Miguel Ortiz 3r.C

Rafa Xambó retorna amb Andanes

El divendres 14 de maig, Rafa Xambó presenta el seu nou disc; “Andanes” (Picap, 2010) a l’Octubre CCC de València a partir de les 20 hores. El treball ha comptat amb la col·laboració d’ Albert Ortega amb guitarra elèctrica i acústica, mandolina, teclat, cors, baix, percussió i programacions, de Miquel Gil a les veus i cors dels temes Aiguacels i Assassins del sud i de Sento “El bala” amb l’acordió.

El disc, que ha estat enregistrat i mesclat per Albert Ortega durant la passada tardor i l’hivern de 2010 a Estelstudis d’Alberic, inclou 10 temes, en alguns dels quals han contribuït Isabel Garcia Canet, Manel Rodriguez-Castelló i el propi Ortega.

Després de dècades de silenci musical, Rafa Xambó va tornar als escenaris acompanyat per La Fusteria: Àlvar Carpi, Josep Maravilla i Bernat Pellicer. Junts aconseguien moments d’intensa bellesa en les cançons més intimistes, igual com executaven els ritmes brasilers o rockers en els temes més moguts, alegres, festius o de crítica àcida al món que vivim. A l’estiu del 2002 donaren a conèixer el seu primer disc “7 acústics” (PM produccions) que va tenir molt bona collida entre el públic i la crítica. El disc va ser triat per la crítica com un dels millors discos de cançó d’autor de l’any 2002, i va quedar quart en la selecció de la revista Enderrock.

L’any 2003, va treure “Dies oberts” (Cambra Records) disc que combinava les cançons que Xambó havia creat en els darrers anys, des què es va reincorporar a la música, amb unes poques cançons dels anys 70, algun homenatge i alguna versió.

El tercer disc, “Cançons de la memòria de trista”, fou produït per Albert Ortega i Rafa Xambó durant l’estiu i la tardor de 2 005 i mesclat als Estudis Millenia per Vicent Sabater a febrer del 2006. Amb “Cançons de la memòria trista” Xambó va rebre el Premi Ovidi al millor disc de cançó d’autor l’any 2007.

RAFA XAMBÓ. LA DONA BRUNA

Josep Piera guardonat amb el Francesc Ferrer i Pastor

La Mancomunitat de Municipis de la Safor entrega esta nit la seua màxima distinció a l’escriptor Josep Piera. Es tracta de reconèixer la tasca realitzada per persones, institucions, associacions, empreses o col·lectius de la Safor que en les seues activitats ja siguen artístiques, culturals, esportives, cíviques, professionals o investigadores han destacat d’una forma pública i notòria, afavorint els interessos de la Safor i el seu progrés cultural, econòmic o social en general. El guardó, una escultura de Francesc Nogueroles que simbolitza la comarca de la Safor, ha estat entregat en successives edicions a Francesc Ferrer i Pastor (a títol pòstum), el Col·lectiu de Mestres de la Safor, el Grup de Danses Trapig de Beniarjó, l’Escola Politècnica Superior de Gandia - Universitat Politècnica de València, Joan Pellicer (a títol pòstum) i Pluja Teatre.

A partir de les 20′30h el grup de Dolçainers i Tabaleters de la Safor donaran la benvinguda als assitents al Palau Ducal de Gandia, lloc on se celebrarà la gala.

Tot seguit, es lliurarà el XX Premi Carmesina de Narrativa Infantil dotat amb 2.500 euros i la posterior edició de l’obra per part d’Edicions del Bullent. Enguany s’ha batut el rècord de participació amb un total de 36 obres presentades. El jurat està format per Santiago Forné -guanyador de l’anterior edició-, Núria Sendra, Mario Viché, Pilar Calatayud i Manel Alonso.

El pianista saforenc, Claudio Carbó, guardonat internacionalment amb multituds de premis, oferirà un interessant repertori interpretant peces de Beethoven, Schubert, Liszt, Chopin, Granados, Albéniz i Manuel de Falla.

Homenatge a Enric Valor a Puçol

Un any més l’ associació L’Andana, amics del patrimoni i la cultura popular, de Puçol, ha confeccionat un seguit d’ activitats per celebrar el 25 d’abril. Unes celebracions que enguany s’han endarrerit fins demà dissabte, 8 de maig, i en les quals es recordarà la figura d‘Enric Valor al desé aniversari de la seua mort. D’entre les activitats programades destaca el concert de Senior i El Cor Brutal que es celebrarà a la nit al mateix escenari que la resta d’esdeveniments programats; l’ Espai Social La Barraca, al carrer del mateix nom a Puçol, L’Horta Nord.

- 18:15 Contacontes sobre Enric Valor a càrrec d’ Enric Esteve.

- 19:45 Xerrada al voltant de la figura d’ Enric Valor

- 21:30 Sopar de germanor (Per reservar envieu un correu a amicsdelandana@hotmail.com)

- 23:00 Concert de Senior i El Cor Brutal

LLIURAMENT DELS PREMIS DE L'OLIMPIADA DE CLÀSSIQUES

L’Aula Magna de l’edifici històric de la Nau va acollir el passat divendres dia 30 d'abril, l’acte de lliurament de premis de la primera edició de l’Olimpiada de Clàssiques.

Un total de 55 estudiants de llatí i grec de segon de batxillerat de centres públics i privats de la província de València, van realitzar el passat 27 de març l’examen d’aquesta olimpíada.

La comissió avaluadora, formada per Concha Ferragut Domínguez (Professora del Departament de Filologia Clàssica), Marta García i Marí (Professora de l'IES María Moliner- Sagunt-Port), Ana Ovando Moros (Professora de l'IES Violant de Casalduch-Benicàssim), Eva San Evaristo Pascual (Professora de l'IES Barri del Carme-València), Jordi Sanchis Llopis (Professor del Departament de Filologia Clàssica) i Domingo Vallejo Sanz (Professor de l'IES La Senda-Quart de Poblet), elaboraren i evaluaren les probes, calificaren els exercicis, clasificaren per ordre els participants i determinaren els guanyadors de l'Olimpíada de Clàssiques de València 2010.

Entre els guanyadors de l’Olimpíada de Clàssiques es troba el nostre alumne IVÁN AGRAZ a qui felicitem des d'ací novament, enhorabona que fem extensiva als professors que al llarg del batxillerat el prepararen: Santa Domínguez, Alfred Valdivieso i Víctor Cano.