dilluns, 24 de maig del 2010

ABISME I OCELL


Ja fa temps que no recomanem lectures així que avui us transcrivim alguns dels poemes del llibre ABISME I OCELL, de Ramon Guillem, ple de suggeriments musicals i de connotacions delicades.
No deu ser mala idea combinar música i poesia per començar la setmana amb ànim.



DIA DE NADAL

Tot escoltant Tom Traubert's Blues
de Tom Waits



Ja has encés el foc?

Ja mossega la flama
l’ombra en la paret de la llar,
ja l’espurneig vermell
de les roses
t'ompli de llum
ferides i mans?

EI foc,
amor meu,
no pot extingir-se mai.

Una flama
sempre en porta
a dins
una altra:
no sents
la cançó
que la mort no ha de guanyar?






OMBRA FIDEL

Aquesta nit

he dormit sense tu.

Una ària per a Farinelli,

que el seu germà Riccardo

va escriure-li,

m’acompanyava.

Mentiria si digués

que la música era

sols el bàlsam necessari

per a omplir un silenci desolat.

Fidels, la seua ombra

i la teua, entrellaçades,

em seguien les passes:

ple de tu,

la teua absència

és memòria de l’incendi,

però també platja

on les ones descansen.





Com el doll de llum

d'aquell desig

que Farinelli cantava.

1 comentari:

  1. Fidels, la seua ombra / i la teua, entrellaçades, / em seguien les passes.

    Em complau l’adjectiu “fidels”, que encapçala el vers en lleuger suspens, projectant-se sobre la música, sobre l’amada i sobre el poeta, perquè música i amada s’entrellacen fidels, però tambè, com gossets, segueixen la melancolia del poeta solitari.
    Però, com és l’ombra de la música? És la melodia que ressona al nostre cap i evoca el record d’un cos absent, del seu amor potser ja extingit?

    ResponElimina