El mes pròxim Fuster serà el protagonista del nostre Club de Lectura.
Com us vinc anunciant comptarem amb la presència d'un notable estudiós de la seua obra (a qui ja coneixeu pel recull d'Aforismes que esteu llegint) el professor Isidre Crespo a qui li agraïm la seua predisposició de bestreta.
Per fer un 1r. tast del que comentarem ací us deixe un recull d'aforismes que m'acaba d'enviar sobre la lectura i els llibres:
Fuster, de llibres i lectures
1. ¿Diu realment el poeta allò que jo entenc en llegir-lo? Tant se val. Fa que jo entenga alguna cosa. Que si no és el que ell diu, és el que jo estava a punt de dir-me.» (J. Fuster. CPI )
2. «Només hi ha una manera seriosa de llegir, que és rellegir.» (CPI)
3. «Si sou capaços de llegir Huxley a dosis massives, acabareu imaginant-vos-el com un temible, incessant, pròdiga, miraculosa, inútil màquina de pensar.» (CPI)
4. «La primera obligació d’un escriptor és de fer-se llegir.» (J. Fuster. CPI)
5. «Tinc confiança en la lletra. Qualsevol paraula escrita, bé siga per se , bé siga a contrario sensu , acaba sempre per ser revolucionària. Tot és qüestió de saber llegir.» (CPI)
6. «Sort que Hegel és tan pesat de llegir. Si no, avui, tothom seria hegelià .» (CPI)
7. «Els llibres no supleixen la vida, però la vida tampoc no supleix els llibres.» ( CPI)
8. «Les poques lectures aparten de la vida; les moltes ens hi acosten.» (CPI)
9. Temeu l’home d’un sol llibre. («L’art de llegir». El món.31-XII-82)
10. «Un bon llibre sempre és una provocació». [CPI, p. 145]
11. «Llegir no és fugir. Encara que hi haja molts que no cerquen en la literatura sinó el succedani honorable d'un estupefaent, llegir és tot el contrari d'embriagar-se o d'ensopir-se. Es llegeix per comprendre's un mateix, per comprendre els altres, per comprendre el nostre temps, i fins i tot per comprendre el passat, el qual és, també, passat nostre». [DO, «lectura»]
12. «L'amor a les coses i als homes...es manifesta igualment en el gust lector. Al capdavall, llegir és seguir vivint, i cadascú ho fa a la seua manera» [DO, «Lectura»]
13. Hom llegeix...per "distreure's", per "divertir-se". La lectura literària s'intercala en el corrent rutinari de les nostres obligacions de cada dia com una pausa confortadora, com un parèntesi per recuperar forces, abans de reintegrar-nos al seu curs. [...] Però la literatura no pot dissoldre's en un pur desplegament formal, ni admet reduccions a un valor tècnic exclusiu... La poesia i la novel•la viuen de l'home, es lliguen a ell, l'han de cantar o narrar: cantar o narrar les seues il•lusions o els seus problemes. Per tant, el lector, alhora que s'enfronta amb el fenomen estètic en si, s'embolica i es compromet amb el fragment d'humanitat que el llibre l'ofereix. [DO. «Lectura»]
14. «Ben mirat, avui ja no hi ha analfabets. L'analfabetisme no és únicament la simple ignorància de llegir i escriure; és un tipus de "civilització" ben definit...El nostre món ja no necessita la "lletra". Hi ha uns aparells, unes tècniques, que la fan supèrflua, sense, per això, restringir-ne l'eficàcia. Els oients de la ràdio, els assidus a les sales de projecció cinematogràfica, els peoners de la contemplació televisiva, ni llegeixen, ni escriuen, sobretot no escriuen. Una massa considerable... s'aprofiten de l'alfabetització general d'una manera passiva... Hem deixat de ser analfabets. Què som?» [Diari, p.325,336]
Com us vinc anunciant comptarem amb la presència d'un notable estudiós de la seua obra (a qui ja coneixeu pel recull d'Aforismes que esteu llegint) el professor Isidre Crespo a qui li agraïm la seua predisposició de bestreta.
Per fer un 1r. tast del que comentarem ací us deixe un recull d'aforismes que m'acaba d'enviar sobre la lectura i els llibres:
Fuster, de llibres i lectures
1. ¿Diu realment el poeta allò que jo entenc en llegir-lo? Tant se val. Fa que jo entenga alguna cosa. Que si no és el que ell diu, és el que jo estava a punt de dir-me.» (J. Fuster. CPI )
2. «Només hi ha una manera seriosa de llegir, que és rellegir.» (CPI)
3. «Si sou capaços de llegir Huxley a dosis massives, acabareu imaginant-vos-el com un temible, incessant, pròdiga, miraculosa, inútil màquina de pensar.» (CPI)
4. «La primera obligació d’un escriptor és de fer-se llegir.» (J. Fuster. CPI)
5. «Tinc confiança en la lletra. Qualsevol paraula escrita, bé siga per se , bé siga a contrario sensu , acaba sempre per ser revolucionària. Tot és qüestió de saber llegir.» (CPI)
6. «Sort que Hegel és tan pesat de llegir. Si no, avui, tothom seria hegelià .» (CPI)
7. «Els llibres no supleixen la vida, però la vida tampoc no supleix els llibres.» ( CPI)
8. «Les poques lectures aparten de la vida; les moltes ens hi acosten.» (CPI)
9. Temeu l’home d’un sol llibre. («L’art de llegir». El món.31-XII-82)
10. «Un bon llibre sempre és una provocació». [CPI, p. 145]
11. «Llegir no és fugir. Encara que hi haja molts que no cerquen en la literatura sinó el succedani honorable d'un estupefaent, llegir és tot el contrari d'embriagar-se o d'ensopir-se. Es llegeix per comprendre's un mateix, per comprendre els altres, per comprendre el nostre temps, i fins i tot per comprendre el passat, el qual és, també, passat nostre». [DO, «lectura»]
12. «L'amor a les coses i als homes...es manifesta igualment en el gust lector. Al capdavall, llegir és seguir vivint, i cadascú ho fa a la seua manera» [DO, «Lectura»]
13. Hom llegeix...per "distreure's", per "divertir-se". La lectura literària s'intercala en el corrent rutinari de les nostres obligacions de cada dia com una pausa confortadora, com un parèntesi per recuperar forces, abans de reintegrar-nos al seu curs. [...] Però la literatura no pot dissoldre's en un pur desplegament formal, ni admet reduccions a un valor tècnic exclusiu... La poesia i la novel•la viuen de l'home, es lliguen a ell, l'han de cantar o narrar: cantar o narrar les seues il•lusions o els seus problemes. Per tant, el lector, alhora que s'enfronta amb el fenomen estètic en si, s'embolica i es compromet amb el fragment d'humanitat que el llibre l'ofereix. [DO. «Lectura»]
14. «Ben mirat, avui ja no hi ha analfabets. L'analfabetisme no és únicament la simple ignorància de llegir i escriure; és un tipus de "civilització" ben definit...El nostre món ja no necessita la "lletra". Hi ha uns aparells, unes tècniques, que la fan supèrflua, sense, per això, restringir-ne l'eficàcia. Els oients de la ràdio, els assidus a les sales de projecció cinematogràfica, els peoners de la contemplació televisiva, ni llegeixen, ni escriuen, sobretot no escriuen. Una massa considerable... s'aprofiten de l'alfabetització general d'una manera passiva... Hem deixat de ser analfabets. Què som?» [Diari, p.325,336]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada