El català és l'idioma més desprotegit a les sales de cinema.
La Plataforma per la Llengua presenta un estudi comparatiu de legislacions europees.
Bernat Salvà
Barcelona
Ult. Act. 16/01/2010 09:16 Avui
Un dels principals arguments de les majors per no distribuir còpies de les seves pel·lícules en català, que s'ha tornat a sentir fa poc, és que si es comença a normalitzar la nostra llengua a les sales de cinema, s'obrirà la capsa de Pandora i arreu d'Europa les minories lingüístiques exigiran el mateix. La Plataforma per la Llengua va presentar ahir un estudi que, segons el seu portaveu, Martí Gasull, desmenteix del tot aquesta tesi: "El català no és el cap, és la cua. Totes les situacions lingüístiques comparables que analitza l'estudi arreu d'Europa demostren que el tema ha estat ben resolt, amb la idiosincràsia i especificitats de cada territori. El català és l'excepció".
No és casual que la Plataforma per la Llengua hagi fet públic aquest estudi ara, quan el projecte de llei del cinema català ha estat aprovat pel govern i es debatrà al Parlament. "L'enviarem a tots els diputats que han de votar la llei i a tot el sector del cinema, per demostrar-los que no és res excepcional, és una llei normal si la comparem amb les legislacions europees". Aquesta entitat, que treballa des del 1996 per la normalització del català al cinema, fa una valoració "positiva" de la futura llei, però espera que no surti rebaixada del Parlament i considera important "el seu desplegament reglamentari: cal garantir que l'equitat en l'exhibició es compleixi; la llei se centra en la distribució".
Aquesta equitat, segons l'estudi presentat ahir, sí que existeix a Europa. "Enlloc hi ha cap llengua amb nou milions de parlants que estigui en la situació del català en l'exhibició", afirma l'autora de l'estudi, Gemma Ponsa. I posa diversos exemples: "La cobertura a una llengua es regula a través de lleis molt clares, com a Letònia, o a través de polítiques d'Estat que garanteixen els drets lingüístics de tots els ciutadans. És el cas, per exemple, de Bèlgica, on la presència del neerlandès es garanteix a través del doble subtitulatge o el doblatge".
CCOO i CGT, contra la llei
Ahir també es van produir gestos en contra de la llei. Els sindicats CCOO i CGT, que tenen el 77% de la representació dels treballadors al país, van signar ahir amb el Gremi d'Empresaris de Cines de Catalunya un manifest que denuncia "el perill que suposa el projecte de llei del cinema per a la viabilitat del sector i el futur dels seus treballadors".
La Plataforma per la Llengua presenta un estudi comparatiu de legislacions europees.
Bernat Salvà
Barcelona
Ult. Act. 16/01/2010 09:16 Avui
Un dels principals arguments de les majors per no distribuir còpies de les seves pel·lícules en català, que s'ha tornat a sentir fa poc, és que si es comença a normalitzar la nostra llengua a les sales de cinema, s'obrirà la capsa de Pandora i arreu d'Europa les minories lingüístiques exigiran el mateix. La Plataforma per la Llengua va presentar ahir un estudi que, segons el seu portaveu, Martí Gasull, desmenteix del tot aquesta tesi: "El català no és el cap, és la cua. Totes les situacions lingüístiques comparables que analitza l'estudi arreu d'Europa demostren que el tema ha estat ben resolt, amb la idiosincràsia i especificitats de cada territori. El català és l'excepció".
No és casual que la Plataforma per la Llengua hagi fet públic aquest estudi ara, quan el projecte de llei del cinema català ha estat aprovat pel govern i es debatrà al Parlament. "L'enviarem a tots els diputats que han de votar la llei i a tot el sector del cinema, per demostrar-los que no és res excepcional, és una llei normal si la comparem amb les legislacions europees". Aquesta entitat, que treballa des del 1996 per la normalització del català al cinema, fa una valoració "positiva" de la futura llei, però espera que no surti rebaixada del Parlament i considera important "el seu desplegament reglamentari: cal garantir que l'equitat en l'exhibició es compleixi; la llei se centra en la distribució".
Aquesta equitat, segons l'estudi presentat ahir, sí que existeix a Europa. "Enlloc hi ha cap llengua amb nou milions de parlants que estigui en la situació del català en l'exhibició", afirma l'autora de l'estudi, Gemma Ponsa. I posa diversos exemples: "La cobertura a una llengua es regula a través de lleis molt clares, com a Letònia, o a través de polítiques d'Estat que garanteixen els drets lingüístics de tots els ciutadans. És el cas, per exemple, de Bèlgica, on la presència del neerlandès es garanteix a través del doble subtitulatge o el doblatge".
CCOO i CGT, contra la llei
Ahir també es van produir gestos en contra de la llei. Els sindicats CCOO i CGT, que tenen el 77% de la representació dels treballadors al país, van signar ahir amb el Gremi d'Empresaris de Cines de Catalunya un manifest que denuncia "el perill que suposa el projecte de llei del cinema per a la viabilitat del sector i el futur dels seus treballadors".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada